Godiva Bonaparte del 31/10/2013 — Noche de Setas: viatge musical psicotròpic
Tancament d’un segment anterior sobre el Most (cinema i enologia) amb maridatge de vins i formatges; comiat ràpid.
IDs i falques: Just a la fusta, Smooth Jazz Club, La Penya del Morro, espots (aprenentatge de català).
Sona "La vida es un sueño" (Marc Ribot y Los Cubanos Postizos) i després "Noche de setas" (Pony Bravo), marcant el to psicotròpic.
El locutor defineix el fil temàtic: llista psicotròpica, viatge cap a altres músiques; menciona Marc Ribot i l’origen nord-americà.
Seqüència d’energia crua: "Baby me vuelves loco" (Guadalupe Plata) i "Mi chica preferida" (Kokoshca). Interludis d’IDs.
El locutor reivindica l’escena d’aquí (Dit Capo — "Blade Runner") i avisa que el set és intens; remet al Facebook amb la llista.
Groove de New Orleans, pont cap a textures més hipnòtiques.
Moment emotiu central. Després, el locutor imagina una visió al desert amb peyote; to poètic i reverent.
Monòleg mític-còsmic sobre la tortuga i Bahamut; ambient world/blues amb narrativa evocadora.
Segment en anglès ("Are you as big as me?") que funciona com a transició cap al tram world.
Cançó en francès dedicada al llenguatge xiulat de La Gomera; ritmes lúdics i referències canàries.
Línies en castellà sobre soledat/tristesa; el locutor després destaca "L’esforç" (Junet Jim) i repassa: Féloche "Silbo", Hazmat Modine "Bahamut".
El locutor anuncia 4 temes finals. Sona material de jazz/swing i folk; al 3367 identifica 17 Hippies — "Adieu" i Allen Toussaint — "Blue Drag" i s’acomiada.
Pista amb instruccions de ioga (respiració, contracció abdominal, 5 punts del ioga). Epíleg calmat després del viatge psicotròpic.
Panorama general
Programa 39 amb una playlist temàtica "Noche de Setas" que proposa un viatge musical psicotròpic i sense fronteres. Després d’un tram d’identificacions de la ràdio, el locutor obre una selecció que transita per jazz, swing, surf, rock and roll i world music, amb peces que combinen mística, humor i energia crua. El to és apassionat i juganer, amb elogis a l’escena underground local i parades sorprenents com el relat còsmic de Bahamut i un tancament amb una classe de ioga narrada.
Temes principals
- Viatge sonor psicotròpic: del latin-jazz de Marc Ribot a l’afrocaribeny i el blues pantanós de Dr. John, passant per surf/garage i world.
- Escena underground local: el locutor destaca grups d’aquí (p. ex., Dit Capo, Kokoshca, Guadalupe Plata) i reivindica mirar cap a casa.
- World i tradicions: focus a El Silbo Gomero amb Féloche i imaginaris desèrtics amb Lhasa de Sela.
- Narrativa i atmosferes: el monòleg mític de Bahamut de Hazmat Modine aporta una dimensió narrativa i còsmica.
- Tancament sorprenent: una pista amb instruccions de ioga en castellà serveix d’epíleg inesperat i contemplatiu.
Moments destacats i cites
- > "He venido al desierto para reírme de tu amor" — Lhasa de Sela, una de les peces més emotives del programa.
- > "...the lonely Bahamut floats endlessly through all time and all space..." — relat de Bahamut (Hazmat Modine), moment d’evocació còsmica.
Llista d’artistes i peces clau
- Marc Ribot y Los Cubanos Postizos — "La vida es un sueño" (obertura musical)
- Pony Bravo — "Noche de setas" (peça eix temàtica)
- Guadalupe Plata — "Baby me vuelves loco" (blues-garage hipnòtic)
- Kokoshca — "Mi chica preferida" (pop-rupturista i repetitiu, to irònic)
- Dit Capo — "Blade Runner" (esment del locutor com a joia local)
- Dr. John — "Big Shot" (groove de New Orleans)
- Lhasa de Sela — "El desierto" (clímax líric i emocional)
- Hazmat Modine — "Bahamut" (monòleg mític i textures world/blues)
- Féloche — "Silbo" (homenatge al Silbo Gomero canari)
- 17 Hippies — "Adieu" i Allen Toussaint — "Blue Drag" (tram final jazz/folk)
- Epíleg: Mostra de ioga narrada (respiració plena, contracció abdominal)
To i ambient
- Eclèctic i apassionat, amb un fil conductor psicotròpic.
- Equilibri entre celebració de l’underground local i exploració global.
- Final contemplatiu que convida a la calma després del viatge musical.