Originals vs versions: de Hawkins a Nirvana
Tema central del programa
Combat musical d'originals vs versions. El locutor proposa una escolta en parelles: primer l'original i després la versió (o a l'inrevés), comparant com canvia el caràcter d’una cançó segons qui la interpreti.
Les versions poden igualar o, de tant en tant, superar els originals
Objectiu
- Explorar estil, to i intensitat entre original i versió
- Posar en context els artistes i com cada lectura transforma el material
- Avanç del proper programa: part 2 invertint l’ordre (versions vs originals)
Duels destacats
I Put a Spell on You — Hawkins vs Nina Simone
- Original de Screamin' Jay Hawkins: teatral i feréstec, marca l’encanteri possessiu amb energia crua
- Versió de Nina Simone: dramatisme soulful i control emocional, intensitat hipnòtica
- Punt clau: dues lectures amb caràcter molt diferent però igualment icòniques
Heartattack and Vine — Tom Waits vs Lydia Lunch
- Tom Waits: poema rascat de nocturns i marges; veu aspra i groove remenat
- Lydia Lunch: versió més ferro i pèl, acostant-la al no wave
- Valoració del locutor: versió que s’acosta molt al regne de Waits
All Along the Watchtower — Bob Dylan vs Jimi Hendrix
- Dylan: narració apocalíptica en clau folk, minimalisme narratiu
- Hendrix: electricitat i urgència; converteix el relat en visió èpica
- Anècdota: s’assenyala que Dylan va acabar assumint la lectura de Hendrix com a referència canònica
Hey Joe — Jimi Hendrix vs Charlotte Gainsbourg
- Hendrix: blues-rock incendiari, narrativa fosca de gelosia i violència
- Gainsbourg: lectura íntima i susurrada, desplaça el focus a la fredor emocional
- Punt clau: com canvia la moral del relat amb el to i la producció
Personal Jesus — Depeche Mode vs Johnny Cash
- Depeche Mode: sintetitzadors i pulsió industrial; espiritualitat amb ironia
- Johnny Cash: austeritat americana, converteix el tema en gospel terrenal i confessional
- Valoració del locutor: la versió de Cash supera l’original amb escreix
The Man Who Sold the World — David Bowie vs Nirvana
- Bowie: ambigüitat glam i inquietud existencial
- Nirvana: despullada i punyent, porta el tema a l’estètica grunge MTV Unplugged
- Efecte generacional: molts van descobrir Bowie a través de Nirvana
I Just Don’t Know What to Do with Myself — Dusty Springfield vs The White Stripes
- Dusty Springfield: orquestració melòdica i elegància soul-pop
- The White Stripes: guitarra i bateria descarnades, explosió emocional i tensió garage
- Comiat guitarrer per tancar el programa
Moments i cites destacades
- Presentació clara del format: duel constant original vs versió
- Refrany recurrent del directe: interjeccions d’antena i comiats
- Línia memorable de Waits retinguda a l’aire:
No hi ha diable, només Déu quan està borratxo
Tancament i avanç
- Es confirma una segona part al proper programa: versions vs originals, per mirar l’efecte a l’inrevés
- Fil conductor: com l’intèrpret reescriu el sentit del text musical amb timbre, arranjaments i producció
Seccions de l'episodi
I Put a Spell on You — Hawkins vs Nina Simone
• Original feréstec de Screamin' Jay Hawkins • Versió de Nina Simone amb dramatisme soulful • Introducció fefaent al concepte de duel • Clau: dues mirades igualment icòniques
Presentació del format: originals vs versions
• El locutor explica el combat original vs versió • Anuncia parelles i el funcionament: tema i rèplica • Avança el duel de Tom Waits vs Lydia Lunch
Heartattack and Vine — Tom Waits vs Lydia Lunch
• Waits: crònica noctàmbula amb veu aspra • Lunch: to no wave, més feréstec i tallant • El locutor destaca que la versió gairebé iguala l’original
All Along the Watchtower — Dylan vs Hendrix
• Dylan: folk narratiu i tensió latent • Hendrix: rerelectura elèctrica, èpica i urgent • Referència a l’assumpció de la versió com a canònica
Hey Joe — Hendrix vs Charlotte Gainsbourg
• Hendrix: blues-rock incendiari i dramàtic • Gainsbourg: versió íntima i hipnòtica • Contrast de moral i to en la narració
Personal Jesus — Depeche Mode vs Johnny Cash
• Depeche Mode: pulsió synth-industrial • Johnny Cash: austeritat americana i to confessional • El locutor afirma que Cash supera l’original
The Man Who Sold the World — David Bowie vs Nirvana
• Bowie: ambigüitat glam i inquietud • Nirvana: lectura grunge despullada i intensa • Efecte generacional: descobrir Bowie via Nirvana
Tancament parcial i avanç de la part 2
• Anunci de la segona part: versions vs originals • Transició cap al darrer duel del programa
I Just Don’t Know What to Do with Myself — Dusty vs The White Stripes
• Dusty: elegància melòdica i orquestració • White Stripes: energia garage i tensió crua • Comiat guitarrer del programa
Indicatius de l’emissora i comiat final
• Identificacions de Ràdio Desvern 98.1 • Comiat i crèdits d’antena
Ens acomiadem fins la setmana que ve, David. Molt bé. Vinga, doncs. Vinga. Ens tornem a trobar. Vagi bé. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu-siau. I put a spell on you. Because you're mine Stop the things you do No running around. I can't stand. No put me down. I put a spell on you. Stop the things you do. Fins demà! I put a spell on you. Cause you're mine You better stop the things you do I ain't lyin' No, I ain't lyin' You know I can't stand it You're runnin' around You know better, daddy, I can't stand it cause you put me down. Yeah, yeah. I put a spell on you. Because you're mine. Fins demà! I love you. I love you. I love you. I love you anyhow. And I don't care if you don't want me. I'm yours right now. Oh, you hear me? I put a spell on you. You're mine. Doncs amb la grandíssima Nina Simone que acabo de sentir amb el seu iPod Spell On You, tema que no és originalment seu i suposo que heu vist que s'han duplicat les cançons, no és un error, al contrari. Això és un programa que avui va dedicat als originals i a les versions, un combat. El primer que ha sortit al ring era l'escrimi Joe Hawkins amb el seu Aiput Espelonju, que és l'artista original d'aquest tema. I després la Nina Simone ho va versionar grandiosament bé. Doncs això és el que farem avui, un combat de dos. Cada tema sortirà a la seva rèplica, l'original i la versió. I així constantment, i us aniré avançant, que ara mateix qui sonarà és el grandíssim Tom Waits amb el seu Heart Attack and Vine. I qui és la contrincant? La Lídia Lange amb el mateix tema. Fins demà! Gràcies. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Your pants on fire. White spades hanging on the telephone wire. Gamblers reevaluate along the dotted line. You'll never recognize yourself on heart attack and fine. Doctor, lawyer, beggar, man, thief. Bona nit. Bona nit. Fins demà! I bet she's still a virgin, but it's only 25 till 9. You can see a million of them on heart attackin' Bona nit. You're waiting for the RTD on heart attack and vinyl Now, Bonnie's high on China White Shorty found a p-p-pon Don't you know there ain't no devil There's just God when he's drunk Well, this stuff will probably kill you Let's do another line Thought you said you'd meet me down on Liar, with your pants on fire. White spades hanging on the telephone wire. The gamblers reevaluate along the dotted line. You'll never recognize yourself on heart attack. Doctor, lawyer, you motherfucking thief. Filly Joe, remarkable, it looks sudden disbelief. Well, if you want a taste of madness, you'll have to wait in line. Bong is high on china white, short in front of pong. Don't you know there ain't no devil, there's just Let's do another line. I thought you said you'd meet me down on heart attack in my mind. Doncs un altre exemple que les versions a vegades poden igualar i de tant en tant superar. Difícilment el Tom Wetzel pot superar ningú, però la Lídia Lange ha estat bastant a prop de tocar el rei. I ara aquí toca, doncs parlant de Reis, el grandíssim Bob Dylan, amb el seu tema original All Along the Watch Over, que tothom coneix, evidentment, i que el grandíssim Jimi Hendrix va saber versionar magistralment, tant que en visitat el mestre Bob Dylan va dir que ja aquella cançó no era seva, que era del Jimi Hendrix. There must be some way out of here Said the joker to the thief There's too much confusion I can't get no relief Businessmen they drink my wine Plowmen dig my hurts None of them along the line Know what any of it is worth No reason to get excited The thief he kindly spoke There are many here among us Who feel that life is but a joke But you and I, we've been through that And this is not our fate So let us not talk falsely now The hour is getting late All along the watchtower Princes kept the view While all the women came and went Barefoot servants too Outside in the distance A wild cat did growl Two riders were approaching Fins demà! There must be some kind of way out of here Say the joker to the thief There's too much confusion I can't get no relief Business man there, drink my wine Plow man, dig my earth NONE WILL LEVEL ON THE MIND NOBODY UP IN THIS WORLD Fins demà! Bona nit! Gràcies. Fins demà! Fins demà! I said, where you going with that gun in your hand? I'm going down to shoot my old lady You know I caught her messing around with another man I'm going down to shoot my old lady Bona nit. You shut her down now Hey girl I heard you shut your lady down You shut her down Doncs el que versionava ha estat versionat, és la típica llei del gat i el ratolí. El Jimi Hendrix amb el seu A-Joe, que és el compositor original del tema, i qui ha estat la valenta d'atrevir-se a tocar-lo és la Charlotte Gainsbourg, filla de Serge Gainsbourg. Boníssim. I ara canviem una mica de pal, però bàsicament perquè a mi l'original m'agrada, però és que la versió la supera amb Escreix. Personal Jesus de Pech Mot versus Johnny Cash. Reach out, touch space. Reach out and touch faith You're wrong Personal Jesus. Someone to hear your prayers. Someone who cares. Your own personal Jesus. Someone to hear your prayers. Someone who's there. Feeling unknown and you're all alone Flesh and bones by the telephone Lift up the receiver, I'll make you a believer Take second best, put me to the test Things on your chest you need to confess I will deliver, you know I'm a forgiver Reach out and touch faith Reach out and touch faith Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who cares Your own Personal Jesus. Someone to hear your prayers. Someone to care. Feeling unknown and you're all alone Flesh and bones by the telephone Lift up the receiver I'll make you a believer I will deliver You know I'm a forgiver Reach out and touch faith Reach out and touch faith Reach out and touch faith Reach out and touch things Doncs després de sentir el grandíssim Johnny Cash, del qual jo soc ultra fan, ara li toca a un altre també importantíssim, el David Bowie, amb el seu The Man Who Sold The World, que curiosament per la gent de la meva generació vam conèixer el David Bowie, jo no tant, però sí que és veritat que va ser una qüestió inversa. la gent va descobrir el David Bowie arrel de la versió que va fer un altre grandíssim que va morir en el seu moment nirvana. I si no, sentiu i a veure si us identifiqueu amb la primera, que és l'original David Bowie, o amb la segona, que és la versió. I spoke into his eyes I thought you died alone Fins demà! I took his hand And made my way back home I searched for home and land For years and years I roamed I gazed a ghastly stare At all the millions here We must have died alone A long, long time ago We've never lost control Your face Bona nit. Fins demà! Bona nit. My life didn't shoot to sand. I made my way back home. I searched for a foreign land. For years and years I roamed. I gazed and gazed and stared. Fins demà! Doncs així versionaven els Nirvana el grandíssim David Bowie. I ja estem finalitzant aquest programa d'avui i dir-vos que hi ha una segona part que farem al proper programa i que serà versions versus originals, o sigui, al revés del que he fet avui. Més que res per veure l'altra banda, quan les versions igualen o superen, en molts casos, els originals. I per acomiadar-me, i no volia deixar d'estar guitarrera i rock and rollera, posaré l'original, que no té res a veure amb el rock and roll, perquè és molt més melòdic, però sí que qui els versiona es deixen les mans i les ungles a la guitarra. D'aquí parlo. Els originals, Dustin Springfield amb el seu I just don't know what to do with myself i els que van versionar aquest gran tema, els White Stripes. Fins la propera setmana i a veure qui guanya aquest combat. I just don't know what to do with myself Don't know just what to do with myself I'm so used to doing everything with you Planning everything for two And now that we're through Fins demà! I just don't know what to do Like a summer road Don't know what to do with myself Baby, if your new love ever turns you down Come back, I will be around Just waiting for you I don't know what else to do Like a summer rose It needs a sun Bona nit. Fins demà! Bona nit. Like a summer road Fins demà! I just don't know what to do. Ara escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio despert, 98.1. Ràdio despert. Bona nit. You'll know where you are. Fins demà! Fins demà! ara escoltes Ràdio d'Esvern, sintonitzes Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1. Gràcies.