Godiva Bonaparte del 21/12/2012 — Playlist apocalíptica: de The Doors a Cohen
Promos i espots (Bits, Smooth Jazz Club), missatge mediambiental i indicatius de l’emissora abans d’iniciar el programa.
Presentació del 14è programa i del concepte: una hora final amb selecció musical triada pels oients.
Inici musical amb to èpic; la ‘Marxa Imperial’ és citada posteriorment com a peça d’obertura proposada per oients.
Peça central del primer tram. Sona gran part de la cançó, reforçant l’ambient apocalíptic amb versos icònics.
Recapitulació (Star Wars i The Doors) i pas a una peça d’aire psicodèlic (“Cristal Anís”), preparant el canvi de to.
Cançó en francès de to surrealista i juganer que continua la veta psicodèlica.
Es tanca ‘If Not By Fire’ (Mandy Moore, proposta de Víctor Caballero) i es presenta ‘2HB’ de Roxy Music.
Art-rock clàssic, elegància i atmosfera cinematogràfica abans del tram més fosc.
Bloc breu amb l’estribillo “Fade away never”, servint d’enllaç cap al segment següent.
S’introdueix Pulp (proposta de Carles Segura) i es dona pas a una peça posterior atribuïda a ‘Wampscat’ (Charlie).
Segment amb tornades repetides (“Ja no pot veure’t”) i to de comiat, mantenint el fil temàtic en català.
Moment de *dream pop* introspectiu i hipnòtic, destacant la veu i l’atmosfera minimalista.
Clímax emocional i misticisme coral-instrumental que eleva el to cerimonial del programa.
Lírica intensa i fosca, amb una interpretació que prepara el comiat.
Última cançó i comiat del programa; agraïments, incertesa sobre el retorn i recordatori comunitari.
Context i to general
El 14è programa de "Godiva Bonaparte" es presenta amb un leitmotiv clar: “Avui s’acaba el món”. L’hora final s’omple amb una playlist triada pels oients, barrejant èpica cinematogràfica, rock clàssic, dream pop, darkwave i cançó d’autor per a un comiat musical col·lectiu.
"Avui s'acaba el món." "This is the end, beautiful friend" "Dance me to the end of love"
Eixos principals del programa
- Tema central: La fi del món vista com un ritual compartit, on la música és l’últim llenguatge comú.
- Curadoria dels oients: Propostes de cançons significatives (Star Wars, The Doors, Pulp, Portishead, Dead Can Dance, PJ Harvey, Leonard Cohen…).
- To dramàtic i lúdic: Alternança de peces solemnes amb comentaris propers i indicatius recurrents de ràdio ("Bona nit", "Fins demà!") com a cortinetes.
Pistes i moments destacats (ordre de progrés)
Arrencada i bloc inaugural
- Marxa Imperial (Star Wars) – entrada èpica proposada per oients (referenciada més tard pel presentador).
- The Doors — The End: peça central del primer tram, amb fragments vocals icònics, marcant el to apocalíptic.
Mid-show: psicodèlia, indie-pop i art-rock
- Transició cap al pop psicodèlic (“Cristal Anís”, to francòfon i surrealista).
- Referència a Mandy Moore — If Not By Fire (proposta d’oient) i pas a Roxy Music — 2HB.
- Bloc altern amb Pulp — This Is Hardcore (oient Carles Segura) i una peça en català d’aire d’acomiadament.
Tram final: densitat emocional i comiat
- Portishead — The Rip (proposta de Gès Pasqual): dream pop introspectiu.
- Dead Can Dance — The Host of Seraphim (aporta la Llanira): intensitat mística.
- PJ Harvey — The Dancer (oient Nunu): lirisme fosc i emotiu.
- Tancament amb Leonard Cohen — Dance Me to the End of Love i comiat del programa.
Oients i comunitat
- Oients citats: Gourma, Llego, Nolas, Marcel, Víctor Caballero, Carles Segura, Charlie, Gès Pasqual, Llanira, Nunu.
- El presentador agraeix i reconeix la comunitat: playlist col·laborativa per a l’última hora.
Notes de producció i indicatius
- Abans del programa: falques publicitàries i indicatius de l’emissora.
- Durant l’emissió: recurrència d’indicatius curts (“Bona nit”, “Fins demà!”) com a separadors entre peces.
- El presentador manté el fil conductor apocalíptic amb humor, calidesa i complicitat.