Post-punk i indie fosc + tribut a Joy Division
Panorama de l’episodi
Selecció intensa i cohesionada amb ritmes frenètics, guitarres afilades i un fil conductor clar: la mala llet i l’energia de la tradició post-punk revisitada per bandes actuals. El viatge va de la revolta (Ty Segall, The Raveonettes) a la foscor ballable (Lower Dens, Tristesse Contemporaine, The Horrors, DIIV), fa una pausa d’introspecció indie (The National, Editors) i culmina amb les arrels: Joy Division.
"Música per temps de revoltes i carregats de raons" — el to declaradament combatiu del programa
Moments destacats
Obertura i marc temàtic
- Presentació del programa 68 de Godiva Bonaparte i avís d’una nit de ritmes frenètics i guitarres ben afilades.
Descàrrega post-punk i garage
- Ty Segall — “Girlfriend” i The Raveonettes — “Recharge & Revolt” estableixen el to de revolta i urgència.
- Lower Dens — “Brains”: el locutor en destaca les reminiscències de New Order, amb bateria imparable i capes fosques.
- Tristesse Contemporaine — “I Do What I Want”: himne rebel amb tornada clara:
"I do what I want... cause I do what I want"
Bloc fosc i contundent
- Parquet Courts — “Borrowed Time” i The Horrors — tema de clubs: contundència inhumana en directe.
- Mujeres — “Salvaje”: garage cru i infecciós.
Gir melòdic i indie
- Mujeres — “Soft Gems” i DIIV — “Doused”: textures shoegaze/post-punk de pulsació hipnòtica.
- The National — “I Should Live in Salt”: pausa melancòlica sense perdre el to del programa.
"You should know me better than that"
Tram final: espai i melodia
- Editors — “Distance”: balada expansiva.
- Tristesse Contemporaine — “Fire” i The Raveonettes — “Endless Sleeper”: combinació de sintetitzadors i guitarres aèries.
Arrels i tancament amb Joy Division
- Joy Division — “Shadowplay” i comiat amb “She’s Lost Control”.
"Res està inventat... els sons dels grups actuals mamen molt de grups com Joy Division"
Idees clau
- La línia genètica del post-punk connecta generacions: de Joy Division/New Order a Lower Dens, DIIV, The Horrors, Parquet Courts, Mujeres, Editors.
- Equilibri entre revolta i melodia: foscor ballable amb moments de catarsi lírica.
- Tancament que recontextualitza tota la selecció sota l’ombra fundacional de Joy Division.
Seccions de l'episodi
Introducció: ritmes frenètics i guitarres afilades
Presentació del programa 68 i del to combatiu de la nit: energia alta, foscor i guitarres esmolades.
Bloc 1 — Ty Segall i The Raveonettes (Revolta)
Run inicial de garage/post-punk amb Ty Segall (“Girlfriend”) i The Raveonettes (“Recharge & Revolt”), marcant un ambient de revoltes i urgència.
Focus — Lower Dens: “Brains”
El locutor destaca reminiscències de New Order: to fosc, guitarres crues i bateria imparable; la selecció manté la tensió alta.
Tristesse Contemporaine — “I Do What I Want”
Himne de llibertat personal i actitud; tornada repetitiva i contundent reforça el fil temàtic de rebel·lia.
Parquet Courts + The Horrors — Post-punk contundent
“Borrowed Time” de Parquet Courts i tema de clubs de The Horrors: agressivitat controlada i potència escènica.
Mujeres — “Salvaje”
Explosió garage directa i ferma; manté l’ímpetu del bloc anterior amb caràcter salvatge.
Mujeres “Soft Gems” + DIIV “Doused”
Viratge cap a textures més hipnòtiques i fosques amb *shoegaze/post-punk* que prepara la transició cap a l’indie melancòlic.
The National — “I Should Live in Salt”
Pausa emotiva amb to melancòlic; el locutor recalca que el programa no es torna romàntic sinó que amplia el registre.
Tram melòdic i espacial: Editors, Tristesse Contemporaine, The Raveonettes
Editors (“Distance”) i després pulsacions electròniques amb Tristesse Contemporaine (“Fire”) i The Raveonettes (“Endless Sleeper”).
Cap als orígens — Preludi Joy Division
Contextualització: els sons actuals beuen de Joy Division; preparació per al clàssic.
Joy Division — “Shadowplay”
Clàssic fundador del post-punk que il·lumina la genealogia sonora present al programa.
Comiat — “She’s Lost Control” i reflexió final
Tancament amb Joy Division i missatge clau: “Res està inventat”; agraïment i comiat fins la propera.
Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Doncs així comencem aquest programa d'avui, 68 programa Godiva Bonaparte, amb uns temes que ja us vaig avisar la setmana passada, que tindrien una miqueta de càrrega de mala llet, de ritmes frenètics i guitarres ben afilades. Això que acabeu de sentir eren els llacuts i boys amb el seu glazing. Continuem amb aquesta selecció d'avui tan especial i tan fina. Fins demà! She said, I'm using Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs sí, eren els de Rabonets i amb el seu tema Richards i revolt. I el tema anterior era de Tisegal amb el seu girlfriend. Suposo que ja comenceu a entendre per on van els tiros, música per temps de revoltes i carregats de raons tots. Continuem amb una mica més de mala llet i ara toca el tema Brains dels Lower Dance. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Doncs com una locomotora, aquí estaven els Lower Dance amb el seu tema Brains. Reminiscències dels New Order, jo veig molt per aquí aquest punt fosc, però a la vegada guitarres com mal gravades, bateries que no paran de rebentar i que, com us he dit abans, estan carregades de raons i de mala llet. Ara venen els tristers contemporani amb I do what I want. I do what I want I never get cool I never get cool Cause I do what I want I do what I want I never get cool I never get cool Cause I do what I want Aquacultures, trying to stop us Underground where they want to rock us They call the dogs out, they call the doctors They want to stop us, they never stop us Aquacultures, trying to stop us Underground where they want to rock us They call the dogs out, they call the doctors They want to stop us, they never stop us Fins demà! Erecauptes, trying to stop us On the ground with the mountain rockers They call the dogs in, they call the doctors They want to stop us, they never stop us Erecauptes, trying to stop us On the ground with the mountain rockers They call the dogs in, they call the doctors They want to stop us, they never stop us Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Bona nit! Fins demà! Fins demà! Doncs, indiferents, segurament que no us ha quedat, perquè la contundència i la força que tenen aquest grup, que són els The Horrors, que són britànics, amb el seu tema de clubs, és inhumana. Transcendeix a tot el natural i en directe són, bueno, la bomba. Anteriorment havíeu sentit el Sparket Course amb el seu Borrowed Time i continuem amb uns grandíssims també d'aquesta música contemporània d'avui en dia que tendeix cap a lo fosc, cap a la duresa, però a la vegada, bueno, amb un ritme irrefrenable. Mujeres salvaje. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Santé! Santé! Don't make me read your mind You should know me better than that It takes me too much time You should know me better than that You're not that much like me You should know me better than that We have different enemies You should know me better than that Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Doncs no us penseu que això s'està acabant i ens hem posat romàntics. És que els Nationals s'han colat en aquesta llista una miqueta més punky, però bueno, no està malament aquesta balada que acabeu de sentir. The National amb el I Should Life Insult. Anteriorment havíeu sentit un altre cop les Mujeres amb Soft Gems i els Deep D-I-I amb els D-O-Z. I'll keep my distance These things I never sing to me I'll leave this while I can Here My dreams, they keep a hold of me My guides when I can't see Call on, I will be there I'm sure you're passing the test Bona nit. Bona nit. Fins demà! Gràcies. But it's over, it's over tonight. Bona nit. Fins demà! Bé, doncs una mica més melodics, una mica més... més de l'espai, d'alguna manera, amb aquests teclats i amb aquestes guitarres també, eren els de Rabionets, amb el seu Eldest Slipper. Abans també havia sentit el Tristès Contemporant, que també aquest punt d'arc, però una miqueta més electrònic, amb el seu tema Fire i The Editors, amb Distance, una balada molt maca. I bé, doncs jo crec que també toca posar, no un grup d'ara... però que és un mite i que en el fons tots hem mamat una mica d'aquí per poder treure aquests temes. Suposo que tots ho sabeu i si no, doncs escolteu el tema i després ho comentem. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Things I could never describe Doncs sí, són els Joy Division amb el Sabotó, la Ian Curti, doncs abans de... Ja està acabant, ja està acabant. I, bueno, he pensat que per finalitzar el programa d'avui, doncs, què millor que ells, no? Res està inventat, com podeu comprovar, els sons que heu sentit dels grups actuals, com els de National, els Mujeres Editors, els Horrors, maman molt de grups com el Joy Division i altres. I per mostra un botó, em despedeixo aquesta nit d'avui amb Xilus Control del Joy Division, un tema que m'encanta i que té molt a veure amb el meu correu electrònic personal. A tot cas, qui em coneix ja sabrà de què va. Un petó, bona nit, encantada d'estar aquí cada setmana amb vosaltres i fins la propera. Fins demà!