Punk anglès 75–78: clàssics, dones i arrels
Resum general
Programa especial sense Godiva: el presentador condueix un monogràfic sobre el punk anglès (1975–1978) i el seu llegat immediat. A través de cançons clau i comentaris, traça un recorregut per la primera fornada, les seves arrels en el pub rock, l’obertura a veus femenines i la segona onada més contundent, remarcant també el paper de figures com John Peel i (mencionat) Tony Wilson.
Context i format
- Emissió “solitària” i to desenfadat (Godiva és absent)
- Selecció musical reproduïda des de vinil per ressaltar el so analògic
Temes principals
1) Primera fornada (1975–1978): explosió i codis del punk
- The Clash (“Janie Jones”) com a punt d’entrada emocional al moviment
- The Professionals (ex-Pistols) i l’escena fora de Londres
- Buzzcocks: introducció d’una veta més melòdica dins el punk
- The Damned (“New Rose”): reclam de primer single punk gravat a Londres
- The Stranglers: relació amb el punk tot i renegar-ne l’etiqueta; eslògan “No more heroes” com a declaració generacional
2) Ecosistema i indústria: John Peel i descobriments
- The Adverts (“Gary Gilmore’s Eyes”): baix memorable (Gaye Advert) i la veu de TV Smith
- Referència a les Peel Sessions i a la tasca de John Peel impulsant bandes emergents
- Menció de Tony Wilson en el context d’un màxim relacionat amb les sessions
3) Segona onada i ampliació d’horitzons (1978 i més enllà)
- The Undertones (“Teenage Kicks”): el propi Peel la va qualificar com “la millor cançó” enregistrada al seu estudi
- The Boys (“First Time”): pont cap a noves fornades
- Veus femenines i actitud: Siouxsie (etapa primerenca, abans del gir més misticista) i Penetration (“Don’t Dictate”) com a manifest
4) Arrels i eclecticisme
- Pub rock com a gènesi del punk: Eddie and the Hot Rods i Wreckless Eric (balada punk; guitarres tipus Rickenbacker)
- Reivindicació de l’eclecticisme del punk: melodia, energia i múltiples formes
- The Jam (“In the City”): instantani urbà i joventut com a idea força
5) Segona onada més dura i pas cap al futur
- The Vibrators i Slaughter and the Dogs: so més contundent
- Sham 69: reordena la segona onada i la projecta cap endavant, amb to obrer i corejable
- Tancament amb Cock Sparrer (“We Love You”): pont cap als anys 80 i acomiadament emotiu dedicat a Godiva
Moments destacats
- “No more heroes”: consigna que sintetitza la ruptura amb mites del rock clàssic
- Peel Sessions: via d’accés a l’estudi per bandes underground
- Defensa del so en vinil i la textura analògica
Cites
“No more heroes”
“Teenage Kicks, la millor cançó que [John Peel] mai havia enregistrat al seu estudi”
Conclusions
- El punk anglès va obrir portes a una escena emergent i diversa, trencant estètiques i jerarquies musicals
- Les dones i el pub rock formen part essencial de la seva columna vertebral
- La segona onada consolida i endureix el llenguatge, preparant el camí cap als 80
- El so analògic i els prescriptors (John Peel) van ser crucials per fixar aquest llegat
Seccions de l'episodi
Entrada al tema: la primera fornada (75–78) amb The Clash
Presentació del focus del programa: punk anglès 1975–1978. Impacte formatiu de The Clash (“Janie Jones”) i anunci d’un tast de la primera fornada.
Primers singles i escenes fora de Londres
The Professionals (ex-Pistols) com a joia menys coneguda; Buzzcocks i l’obertura melòdica; The Damned (“New Rose”) i el reclam de primer single punk gravat a Londres.
The Stranglers i el lema “No more heroes”
Els Stranglers es distancien de l’etiqueta punk però en capitalitzen l’escena. “No more heroes” com a consigna; efecte del boom punk: bandes *underground* accedeixen a l’estudi.
The Adverts, Peel Sessions i descobridors
“Gary Gilmore’s Eyes” i el baix de Gaye Advert; TV Smith a la veu. Paper de John Peel i menció de Tony Wilson en un màxim relacionat amb les sessions.
The Undertones i el segell de John Peel
“Teenage Kicks”: John Peel la lloa com la millor del seu estudi. Validació d’una fornada lleugerament posterior (1978) però essencial.
Segona onada i protagonisme femení
The Boys com a punt d’enllaç; Siouxsie (etapa primerenca) i Penetration (“Don’t Dictate”) com a manifest d’actitud i presència femenina en el punk.
Arrels pub rock i eclecticisme punk
Eddie and the Hot Rods i Wreckless Eric: la gènesi *pub rock* i una visió que desmenteix tòpics—el punk és eclèctic, melòdic i divers.
The Jam – In the City
Retrat de la joventut urbana i energia mod-punk; riffs brillants i urgència lírica.
So analògic i segona onada més contundent
Reivindicació del *vinil* i la textura analògica. The Vibrators i Slaughter and the Dogs exemplifiquen l’enduriment sonor de la segona onada.
Sham 69: reordenant la segona onada
Corejable i obrer, Sham 69 projecta el llenguatge punk cap al futur, tancant el bloc de la segona onada.
Comiat amb Cock Sparrer i dedicat a Godiva
“We Love You” com a pont cap als 80 i comiat emotiu dedicat a Godiva; reafirmació que el punk continua vigent.
Bona nit! Benvinguts al dinoveu programa Godiva Bonaparte del vostre dial preferit. Avui Godiva no hi és. Per tant, Godiva Bonaparte es converteix en Napoleón Soló. i com m'han deixat sols faré el que em doni la gana. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Janny Jones de The Clash, la primera cançó de la cara del seu gran disc homònim. Hi ha moments de la vida que et canvien i que et fan madurar, i un és quan t'arriba a les mans per primera vegada aquest disc, te'l poses, començant per aquí, per aquesta cançó que us he posat, i ja no vols saber mai més res de ningú, ni de res més que no sigui el punk. Quin punk? El punk anglès, un període comprès entre el 75 i el 78, la primera fornada de punk, de la que vull es vull donar un petit tast. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Little boys like you Little boys like you Little boys like you Little Boys, The Professionals, de les cendres, dels Sex Pistols, Steve Jones a la guitarra i Paul Cook a la bateria. Van formar aquest grup, The Professionals, amb el seu LP debut, I Didn't See It Coming, amb una portada espectacular d'un boxejador rebent un cop de puny. Lo lògic hauria estat segurament posar-vos a un tema del Nevermind Evologs disc que jo defenso sempre en públic. però pels nostres oients fidels prefereixo descobrir-vos petites joies i potser aquests professionals nascuts a l'any 37 i graven a l'any 78 són menys coneguts. I també des de fora de Londres hi havia grups que sense cap dubte val la pena que tinguem en compte. I just wanna love a like any other what do I guess? I only want a friendly state to the end. What do I get? What do I get? Oh, what do I get? What do I get? Oh, what do I get? I'm in distress, I need to converse. What do I get? I'm not a make, I just need a break. What do I get? 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, 1, 2, What do I get? What do I get? Oh, what do I get? What do I get? Oh, what do I get? I just want a lover like any other What do I get? I only want a family love to the end What do I get? Oh, what do I get? What do I get? Oh, what do I get? Well, let me tell you now. What do I get? What do I get? What do I get? No love. What do I get? No sleep at night. What do I get? Boothcocks, un dels seus primers singles, un grup que va introduir conceptes més melòdics en el punk. Se'm fa estrany estar avui aquí sense godiva. M'han dit que l'han vist per França practicant dues de les seves passions, una és el bon vi i l'altra és el cinema. No ho sé, potser més endavant tenim notícies d'ella i us puc dir quelcom més. I dels Boothcocks passem als que serien els tercers o els quarts en discòrdia. Potser els tercers en discòrdia un grup que reclamava ser el primer grup pang-anglès a gravar un single de Dapnet. I've got a feeling inside of me It's kind of strange, it's like a stormy sea I don't know why, I don't know why I guess these things have got to be I've got a new rose, I've got it good There's a new bed, I always would I can't stop to mess around I've got a brand new rose in town See the sun, see the sunny skies Don't get to touch a little by your eyes Don't you run away that way You can come back another day I've got a new rose, I've got it good Guess I knew that I always would I can't stop to mess around Like a brand new rose in town I never thought this could happen to me I don't deserve somebody this great Bona nit! New Rose, The Daphnet, Dave Banyan, Brian James, El Capitan Sensible i Enrat Scabies. Un grup amb unes pintes molt curioses. Per exemple, sense anar més lluny, Dave Banyan, el cantant, anava sempre disfressat de Dràcula. No era una postura i és que abans de ser cantant d'un grup punk era sepulturero del cementiri. New Rose... Cançó que sempre ells reclamaven com el primer single de punk gravat a Londres. La majoria dels llargos grans que esteu sentint són de l'any 77, però aquests grups ja giraven i feien concerts molt abans i alguns singles ja havien aparegut molt abans. I passem a uns altres força més coneguts que han tingut una gran trajectòria, que són The Stranglers, els Stranguladors. Ells mateixos sempre deien que no eren punk i se'n desdeien de l'estètica potser més contundent i bruta, en el bon sentit de la paraula, de la majoria de grups punks. Però se'n va beneficiar molt i la majoria del seu públic, evidentment, formava part d'aquest moviment o col·lectiu. Anem a escoltar el No More Heroes, una de les cançons més conegudes que pertany al seu segon LP del mateix nom, The Stranglers. Whatever happened to Liam Trotsky? He got an ice pick that made his ears burn. Whatever happened to Dürer Lennier? The great O'Meara? And Sancho Panzer? Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! No més herois, mai més, una de les frases mítiques del moviment punk. No més Elvis, no més Beatles, no més Rolling Stones, no més herois. L'eclusió del punk i l'èxit que va tenir entre la majoria de la població, sobretot jove a Anglaterra, va fer que molts grups que estaven molt oblidats, molt underground, fent concerts de petit format, poguessin accedir als estudis de gravació. I això va donar llum a un panorama meravellós i molt ric de música emergent us posaré una cançó prou coneguda però molt menys de tot el que us han dit fins ara de The Adverts Bona nit. Bona nit. Bona nit. Gràcies. Gary Gilmore's Eyes, els ulls de l'assassí. The Adverts, segurament Guy Advert, el baixista, un dels millors baixistes, sense cap mena dubte, del moviment punk. I T.B. Smith, el cantant ja més famós, després va fer carrera en solitari, a la veu. Heu escoltat la versió gravada per un home que cal que tinguem en compte. De fet, són dos noms. Tony Wilson, que és el productor del disc que heu sentit, que és un màxi del Peel Sessions, John Peel. una persona que es dedicava a gravar grups en format reduït, és a dir, feia EPs, discos de 4 i 5 cançons, i que, sense que m'han adoptat, tots els grups que valien la pena en aquell moment a Anglaterra passaven pel seu estudi. Seguirem? I per on seguirem? No ho sé, avui no li puc preguntar a Godiva. Em sembla que començo a trobar a faltar una mica, però només una mica. Gràcies. Bona nit. right through the night. I'm gonna call her on the telephone. Have her over cause I'm all alone. I need excitement, oh I need it fired. And it's the best I've ever had. I wanna hold her, wanna hold her tight. That teenage kicks right through the night. Teenage Kicks, una cançó que no necessita presentació. The Undertones, amb el seu cantant al capdavant, un cantant, el Fargal Shark, perquè ho vulgui saber, que si uns anys abans diu que vol cantar punk, li haurien dit que era impossible, amb aquesta veu tan, tan, tan peculiar. Per què us he posat aquesta cançó? Perquè el propi John Peel, del qual us parlava anteriorment, la va definir com la millor cançó que ell mai havia estit en el seu estudi, i pel seu estudi havien passat més de mil grups. Seguirem. Hem obert aquesta segona via de grups que arriben un any més tard, concretament el Teenage Creek de l'any 78, però que no per ser més tardans o per, no sé, tan coneguts, deixen de ser bons. Fins demà! First Time, de The Boys, aquesta meravellosa cançó que a l'estat espanyol, des d'Euskal Herria, la va popularitzar un grup que es deia la Poia Records amb el nom de L'Avestruz, però això ja és una altra cosa. I bé, com que avui estic sol, com us he dit, i no hi ha cap dona a prop meu, però realment, si us haig de ser sincer, la trobo a faltar una de les meves dones preferides, és a dir, la meva Godiva, a ella li deigaré les dues següents cançons. La dona també va ser protagonista, sense cap mena de dubte, del moviment punk. I començarem per la que potser sigui la seva capitana. Siuxi Andebanj. I just want to talk. Fins demà! Fins demà! Don't dictate, don't dictate, don't dictate, dictate to me Make Up, Your Break Up, de la Siouxi, que va començar sent una grupi dels Sex Pistols, molt amiga del Sid Vicious, del Johnny Rotten, etc., fins que va formar el seu grup. La cançó que heu sentit pertany a una de les seves primeres gravacions, abans d'aquest turnés massa mística i d'aquests productors li arreglessin les gravacions. I bé, no dic que no tingui valor, la sexografia posterior a mi m'agrada, però no és el mateix. els productors en l'inici del punk entenien quina era l'essència del punk, després ja entenien d'altres coses. I després heu sentit una de les veus destacades també, femenines del punk, el grup Penetration, en la seva cançó Don't Dictate, tot un manifest d'actitud davant de la vida. Anirem una miqueta més enrere ara i tornarem una mica als orígens, i els orígens inclús del prepunk anglès. Abans del punk, com a tal, hi havia el que s'anomenava pub-rock, una mena de gènesis del punk, un rock que, com diu el seu nom, doncs es tocava als pubs i que està dins de moltes altres influències en l'origen del punk. Un grup que va començar en el pub-rock i que després es va sumar amb components de The Dubnet, per exemple, i d'altres grups, va ser Eddie and the Hot Rods. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bé, després dels Hot Rods, preguntant-se el per què no pot ser com abans, bona pregunta, heu sentit un personatge, un tio interessant, també que ve del pub rock, que es diu Reckless Eric, amb aquest recognitioni, que seria una mena de balada punk, si se'm permet dir l'expressió, i és que la gent té un concepte del punk molt, molt erroni, molt equivocat, i és que el punk com a moviment, si és que va existir algun cop com a moviment unitari, és absolutament eclèctic, molt melòdic i molt interessant. I de la Wreckles Eric amb la seva Rick and Baker, guitarra que feien servir alguns dels grups punks, anem a un altre grup on aquesta guitarra i baix era pràcticament cosa santa. Fins demà! I want to tell you About the young ideas A bunch of time they made a face And I said it was a thousand pieces of shining bright Escorting princes are under 25 They want to say They're going to tell you About the young idea And man, yes, and now you said you fit Fins demà! Fins demà! A la ciutat hi ha milers de coses que et vull dir a tu. Dejam, des del seu primer disc, In the City. Seguirem i seguirem. Avui, els oients habituals, els que hi ha molts, del programa Godiob, a una part, potser estem notant una diferència, i és la textura de la música. Avui no estem tirant cançons en un format comprimit, per dir-ho d'alguna manera, i estem tirant des de l'analògic, és a dir, des del vinil. Jo espero que hi hagi algú que ho pugui apreciar des de casa seva. De fet, quan he arribat he hagut de baixar tots els volums perquè he estat a punt de rebentar la cabina del disc Joquer. No ho digueu ningú, però ha sigut així. Seguim i seguim per un lloc molt peculiar. But now you take that she's a bitch She's got that seven-minute itch She's gonna put you in a ditch And you're gonna put your brains out You never saw her cheating Or you'll have us your own full heart beating Don't you cry when you see her going by? Oh, no, no, no, no, no, no, no She's a dynamite, she'll make a skin man shout You always said you'd be what it was all about Fins demà! Oh, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, Fins demà! Bona nit! Fins demà! Bona nit! Fins demà! Now it's been five years or more, I'm a shit, don't know what's called. I don't know what I am, I don't think I need a gap. I'm a star, this M.O.D. I'm a star, I got it in you. I'm a stupid, I'm a star, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a dream, I'm a Where I've always been boys, girl In the dark I'm the only one, come on! Get ready then! Where I've always been boys gone Where I've always been boys gone Where I've always been boys gone Where I've always been boys gone Bé, he pogut sentir The Vibrators, en primer lloc, i després Slaughter and the Dogs. Dos grups típics del que va ser la segona onada de punk, on ja podeu veure que les formes són més contundents i més radicals, amb excepcions i amb mil formes, però ho he pogut sentir ara mateix. I passarem a un dels grups que va reordenar una mica tot aquest panorama de la segona onada del punk i la va llançar cap al futur. Un d'ells no és l'únic, i estic parlant de Sham 69. Take a girl and look at me. Hey, little rich boy. Take a girl and look at me. I don't need no flash, gotta take me around. I can get the flash to the opposite town. Hey, little rich boy. Take a girl and look at me. Hey, little rich boy. Take a girl and look at me. Fins demà! Take a good look at me Hey, little rich boy Take a good look at me Why should I let it worry me? I'll never believe you're better than me Fins demà! Bé, ja em despediré amb aquest We Love You plenament dedicat aquí si no a Godiva. Godiva, torna aviat, t'he trobat molt a faltar We Love You i em sembla que no parlo per mi sol. I res, ens despedim aquí amb el We Love You dels Cook Sparrow, un grup que ja posa el camí cap als anys 80. I res, fins aquí el programa de pang anglès, un moviment, una música que avui en dia està més vigent que mai. Bona nit i fins la setmana que ve. Bona nit.