Godiva Bonaparte del 14/11/2013

Tinc ganes de veure la cíclica. De crear les criatures que som, els homes. No ho vull generalitzar, però en la pel·lícula fan retrat d'una persona que no afronta el que li passa. Una pistola en cada mano també fa un personatge com perdudet. Ella fa cara de perdut a l'Eduard. Mariano Barroso diu que va escriure el guió pensant que ho fes ell. És un gran actor. Molt bé, se'ns ha acabat el temps. No hem pogut parlar de la bicicleta verda, Jaume. És veritat. No hem pogut parlar de la Família de Torrescola, que m'he recordat que l'havia vist jo. La Família de Torrescola. Ah, jo també. Que és mare major d'aquesta pel·lícula. Família italiana, i tampoc. Mira, això ja ho estem adelantant per la propera setmana, perquè és una forma de fer, un avenç. Doncs bé, ja ens quedaràs solament que acomiadar-nos, no? Sí. Sona la musiqueta. Fins la setmana que ve, no? Exacte. Fins la setmana que ve, nen. Podem fer una hora més, eh? No sé si ens tiren alguna cosa, ens faran fora... No ho sé. Molt bé. Fins la setmana que ve. Adéu-siau. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc un urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Companyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cul i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just, la seva història o el que passa a l'Extra Ràdio. També parlem de televisió, esports, bandes conorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just amb un cara a cara amb els de Segondesso i parlem del que no hem de fer a l'antiagenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, llegit de concert o cinema. Ara escoltes ràdio d'Esferm, sintonitzes ràdio d'Esferm, la ràdio de Sant Just durante el rit punt. No, no, no, no, no, no. No, no, no. M'ha agradat molt. Gràcies per atendre'ns. Ding ding dong, la clai go ding ding dong, la vi go ding ding stong. Anong ding dong, la vi go ding ding stong. Anong ding dong, la vi go ding ding stong. Anong ding dong, la vi go ding ding stong. No, no. No, no. No, no, no, no, no, no. No m'agradaria que el din-donc passés a la dreta, tot i que ho fes malament. L'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de l'embarcament de No, no. Benvinguts al 42 programa Godiva Bonaparte de Ràdio d'Esvern. Com heu pogut comprovar la playlist d'avui o la sessió d'avui és molt especial. Aclèctic no, lo següent. Difficilíssim traduir la selecció d'avui, no obstant tot té un fil conductor i un estil i una referència i més o menys un gènero coherent, no? Si és que té coherència. Es diu la llista d'avui, el programa d'avui, Exotic Beat Makers, Los Hacedores de la música exótica, que té tots un mateix estil, psicodèlia, jazz, sol, afrobeat. I aquesta sessió d'avui va des de Tailàndia fins a Gàmbia. El que acabo de sentir d'on ve, doncs de Tailàndia, de Siam, i ve dels 80s, finals dels 70s, principis dels 80s, al·lucinant, al·lucinant el que es feia a altres continents i com sona, no tinc paraules, i a partir d'aquí començarà a treballar per desenvolupar el programa d'avui. Espero haver-ho aconseguit bàsicament per allò atípic i especial i estrany que sona tot plegat, fascinant. M'agrada molt. No, no. Give me baby! No sé si m'he fet mal. Oh! Ah! Ah! Ah! Ah, ah... Doncs Feeling Good, jo també em sento molt bé punxant aquesta música tan especial d'avui, que és un dels motius pels quals aquí a la servidora fa aquest programa setmanal i s'està hores i hores trobant cançons per a tots vosaltres. Aquests eren els Alabama and the Family, amb el tema que us heu comentat Feeling Good. L'anterior tema era Fever, dels Jinggo. I els dos primers, que són tan exotics i tan autèntics, que són els de Tailàndia, em costarà molt, i no rieu, dir els noms correctament, perquè com podeu comprendre no és fàcil. A veure, eren els Waypod Pet Shofan o Pe Shofan. amb el tema Ding Dong, i el primer que heu sentit era The Peck Pink Tongue Bank. Sol Lamp Player és el tema. Perdoneu, però no heu dominat tantes coses. En tot cas, continuem amb aquesta sessió d'avui de Godiva Bonaparte, el programa 42, amb aquest Exotic Beat Makers, ara amb el gran Dorothy Ashby. Aquest sí que em sona a mi. The moving finger writes and the heavy weight No. M'ha agradat molt. A l'estiu, a l'estiu, a l'estiu... M'agrada molt. No, no, no, no. No, no, no. A l'esquadra hi ha un lloc on hi ha un lloc on no hi ha ningú. The moving finger writes and having writ moves on. i el porti per fa mal que han sotso en el món havent. S'ha d'acompanyar amb l'entrada de l'amor de l'amor de l'amor No, jo ja m'haig d'haver vingut a casa i amant-me. Jo ja m'haig d'haver vingut a casa i amant-me. No, jo ja m'haig d'haver vingut a casa i amant-me. Jo ja m'haig d'haver vingut a casa i amant-me. Oh! Jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, jo, No, no, no, no, no. Al·lucinant aquest tema que acabem de sentir dels, i torno a repetir, no sé si ho diré bé o no, perquè és en tailandès, els Txauewan Damner, amb el seu tema Sao Lamplearn. Al·lucinant perquè en aquesta època, m'he equivocat abans, he dit 70s, 80s, i no, és una mica més enrere, són meitats del 60, principis, o meitats del 70 també, entre el 64 i el 75, quan es feia aquesta música a Àsia. Jo ho veig clar, mentre a Estats Units i a Europa estaven els dos, Jimi Hendrix, els Animals Love, ETC, la influència d'aquests músics arriba a Àsia i fan temes com aquest increïbles. Continuem investigant sobre què va passar en aquella època fora dels nostres territoris més comuns. Diguem-ho així. Bona nit! Dula adula yaylala Büküm şişir kaşıtır Dula adula yaylala Uşuk özel hesap değil de Yaylalar yaylavlar Yaylalar yaylavlar Bizi mola naşıtır Dula adula yaylala Bizi mola naşıtır Dula adula yaylala A mi m'agrada molt. M'agradaria que t'agradessis. Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Tu dius, tu dius, tu dius Brutal! Brutal! La Zelda és una noia i d'on és aquesta noia? Podríeu pensar que no sé, una mica d'Àsia i tal, no? Doncs és d'Istanbul, Turquia, també de la mateixa època. Si m'aireu per curiositat internet, les pintes són com les de la meva mare quan feia la hippie. I continuem amb aquesta sessió tan especial d'avui amb els Antibales Afrobeat Orchestra amb el Battle of the Species. Bona nit. Bona nit. Bé... Bé... No, no, no. No, no, no. No, no, no... No, no, no. No, no, no... No, no. Ah! Ah! Ah, ah... Bé, bé, bé! Fins aquí el programa. A veure... Bueno, com us heu quedat amb aquest Dengue Fever elèctric de Camboya. Al·lucinant, al·lucinant, el que es feia en aquella època, res envejar amb artistes de renom internacionals. Al·lucinant amb aquestes trobades tan maques a nivell musical i tan especials. Aquests que sonaven eren, ja us ho he dit, Dengue Fever, Electric Camboya, Don't Speak, una versió, i l'anterior grup eren The High Grades and Road Reader, que si mireu la portada són de Nigèria i és una Afro Rock i psicodèlia i sembla el Jimi Hendrix d'allà. Continuem perquè ja queda poc per finalitzar el programa d'avui. Lo permitido es deuda, era una cosa molt especial i espero que estigui a l'alçada de les vostres expectatives. Puc m'he d'haver llengeng, xom t'ho t'en t'en congi, lloc xom t'ho s'ongyai, hoi qui cong t'on t'inat. I'n bè s'en hau i'n, m'he d'haver d'haver ong t'uïnt. M'he d'haver t'inat, xom t'he d'haver t'inat, xom t'ho t'en t'or s'ho ta. M'he d'haver muc, m'he d'haver t'aixeu, hoi que jo l'hauré d'haver t'onver. S'ho ta, s'lo d'haver t'haver t'haver t'haver t'haver t'haver t'haver t'haver t'haver t'haver t'haver t'ha Aiguaiaiaiaiaiaiaiaiaiaia S'haurien d'anar a l'aigua, a l'aigua, a l'aigua, a l'aigua, a l'aigua, Com va? Com va? Poc meh thue yang neng sol tou tan tan kon kih Yok nyom tou som ngay au si koi kon nip i nip Ien meh hau, ien meh hien tou ong kui chik Meh khmeh ing hiin gomgik, gomgik teng kaw suak tha Mue muk mue tai cheng au kraw sola kong ber Suak tha slo teng thuk ta ban rien sot kona T'haig d'anar al carrer, a l'aigua, a l'aigua, a l'aigua, a l'aigua, S'ha d'aprofitar la llibertat de l'estratègia de l'estratègia de l'estratègia Fins demà! Ah... Bé, bé, bé, bé, bé, bé! Com us heu quedat amb aquest tema dels esqueletons a Positive Force? Aquest grup no és de l'època, és un grup d'ara, i són britànics encara que sembli d'Etiopia. Un grup de jazz d'Etiopia, no. Hi fan afrojazz i val la pena esbrinar una mica sobre ells si us agrada aquest estil. I el tema que no té preu anterior del grup Miss Simone era The Dung Goan Gay. que he hagut d'esbrinar, evidentment, quin estil, perquè és una cosa tan especial i tan atípica, que és el dengue fever, la febre del dengue, que és del tròpic, dels peixos tropicals. I bueno, és música camboyana, pop-music camboyana barrejat amb psicodèlia, o sigui, al·lucinant, al·lucinant. Doncs ja estem acabant el programa d'avui, aquest programa tan especial que prometo si us ha agradat continuar amb aquesta línia d'investigació musical, que és el que a mi em motiva, em trempa i em fa ganes de tornar i seguir lluitant. Un petó ben fort, bona nit i us deixo amb l'últim tema d'aquests camboyants que m'agraden tant. El tema és Xaella i us he comentat abans, elèctric camboyà. Per qui li interessi molt tot el que apuntem, sisplau, entreu al Facebook i allà trobareu totes les llistes. Un petó, bona nit i adeu-siau. que llunyeng maramdao rup tawong nyok-nyok pei kai. Iang dang nang tamo kia bai ban kisai rumpo malam-malam. Sma-ha, ni riu sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Sma-ha. Iu kala sakdei? Toc, toc, toc, toc, toc, toc, toc, toc, toc.