Realitat màgica a ritme de caixa de música: Pascal Comelade, Enric Casasses, Albert Pla, Iggy Pop i Yann Tiersen

Què passa si a un cotxe li treus l'herbe? I si li treus el cinturó de seguretat? Què passa si li treus les ajudes al conductor? Què passa si li treus la carroceria? Què passa si, a més, li treus dues rodes? Recorda, el motorista és més vulnerable. Si vas amb moto, respecta les normes. Si vas amb cotxe, respecta les motos. Generalitat de Catalunya. Tengo ya preparadas las respuestas para las entrevistas periodísticas que me harán en la prensa, radio y tele. Querrán saber qué opino y cómo soy. Me mostraré ingenioso y espontáneo. Tengo ya preparadas unas listas de personalidades importantes e incluso redactados ya los textos muy agudos de las dedicatorias. Tengo ya preparadas las metáforas que servirán como brillante ejemplo o síntesis que aclare lo que exponga. Saldrán como galaxias de las páginas. Y tengo preparada mi postura, al sentarme o de pie. Tono de voz, expresión de los ojos y la boca. Todo está preparado. Todo a punto. Puedo empezar, pues, a escribirme el libro. M'ha agradat molt. Gràcies per atendre'ns. Europe change bad. And my friends off food in the ways. Listen now, strong song for your crazy head. The man working for the money and we working for the life. Poor man walking to the streets and destroy the hypocrisy around you. Not money, not sympathy. Many money, many sympathy. But friends, rich and poor, same history for me. Now I can say in other language, en català. Però no et puc dir moltes frases. La música viu dins meu, comprends? Tens temps lliure per anar esperant els amics que sempre arriben i sempre responen, entens? Fàcilment m'acompanyes pel camí de la incertesa, però no importa, jo soc el mateix que neix en cada cançó. Europa, G, P, A. Doncs Sebastià Roura. Doncs amb aquest tema iniciem aquest programa d'avui de Pascal Comelade i l'Enric Casases, gran poeta i gran músic, amb el seu Europe Change Bad. Suposo que la lletra també us ha agradat i segurament esteu d'acord amb ells, no? Estem canviant i no sempre cap a bé. Acabem de sentir aquests tres temes, el primer era de l'Albert Pla, no surt dintre d'un LP de l'Albert Pla, però és una gravació del grandíssim Eugeni, i es diu Podo empezar, i després hem sentit del Pascal Comélade sense el ressò del drink. Se'n direu molt avui al Pascar Gomilà de l'Albert Pla i a més gent que tenim aquí en aquest programa d'avui, que ho diu a bona partit número 76, on hem volgut fer una dedicatòria a la realitat màgica, o sigui, música fantàstica i real d'algú quotidià i comú, com aquest tema que sonarà ara de Gregory Grogove, que es diu Venus. M'agradaria que t'agradessis. Bona tarda. No, no, no, no. Bona tarda. Gràcies per acompanyar-nos. M'agrada molt. Gràcies per atendre'ns. Pujen amb l'ascensor, com una caixa que vola, però que mai no sap mai si fa sol o no. Pujo i baixa, però es para, es trenca l'ascensor i es va quedar tan fosc que em vaig sentir sol com si estigués en una caixa hermètica, com en una caixa forta. Pel pan en la foscor vaig veure que no estava sol. Hi havia una noia baixeta i lletja, però que tenia un no sé què que a mi m'agrada molt. Bavejava claustrofòbia i terror presonent una caixa de bluïstos com un porquet sense pinxot. 3, érem 3, el censor. Però a mi em falta espai per trobar-me a gust. 2 està bé i 3 un multitud. Potser no, potser sí, potser aquí sobre algú. La noia no s'obre, i on estem, la que tampoc. Regla de tres, aquí s'obre un senyor. És qüestió de pora matemàtica. Resolta per una llei física. Solució, vam obrir la trampilla i vam poder comprovar que els senyors, si no voléssim, caurien pels ascensors. I si cauen, som morts i els morts no tenen por. I així els dos vam quedar sols dins l'ascensor i ens vam posar a riure i vam fer de tot com si fos una caixa tan íntima la nostra caixeta d'amor. Tancats a l'ascensor Vam passar molts dies disfrutant fent l'amor Però el temps va passar, va anar fent corrent Els dos teníem gana i res per menjar Per fi vam saber que els dos moriríem I ens vam posar a riure i vam Com si allò fos una caixa de música, la nostra caixeta d'amors. La idea i la paraula de la fantasia me la trobo al mig del pas cada dia. I els llums dels cotxes fan brillar colors fantàstics a l'asfalt que ja ha plogut tot el dia però només ho veig com escapant-se tot i tot descallimpada ja fa dies o sigui que et demano per favor Que vinguis ara, avui, demà, quan puguis, algun dia. Que tinc ganes de veure alguna cosa de ple i de cara i bé i de veritable fantasia. No, no, no, no. Anant pel cuento del ganxo a la desesperada d'un tiroi solitari, sí que me n'entrisqueia a una bordanya buida a veure aquell passiu. Però no hi ha lan ni sorno, sols un plat d'afisqueia, d'afisqueia un xampaina i encara fumejava. Que bo, te'l vaig trobar! Les velles del reialma que solien veure aiguardent el tenien de negre abans de veure'l. M'agradaria veure-la. Era per estimar-te, que em vaig fer pobre. Tots dos fugint de casa i tu d'escola. Tu no tenies feina i jo em vaig fer pobre. Te'n vaig fer barraqueta i sentir-me ploure. Van tremolar togeda iverns duríssims, dormint a les esquerdes dels precipícies. I un dia ja no hi eres, et faltava una rima i jo, que tinc les meves, no la tenia. Els meus versos tremolen, els has tocat tots i ara, quan torni, si és que tornen. La rima serà un altre, tindrà la teva marca, Doncs com darrerament n'estic fent, no parlo gaire entre les cançons bàsicament perquè no vull destrossar la temperatura ni el clima que intentem generar cada programa. Rim és una poesia musicada per l'Enric Casasas, grandíssim, us recomano molt llegir els seus llibres i si podeu anar a veure-la en directe perquè val molt la pena. Ajuntament amb el seu soci i complice, el Pascal Comelade. Músic polifacètic, que com tots sabeu és francès, encara que té molta relació amb Catalunya, i fa servir instruments de joguina normalment dintre de les seves actuacions. Anteriorment havia sentit Paga Ni Ni Paga Tot a Nono, del Pascal Comelade també. La paraula aquesta de la fantasia, una altra poesia musicada del Pascal Comelade amb l'Enric Casasas i la caixa de música de l'Albert Pla. Tots aquests tres s'ajunten molt perquè tenen molt en comú i tracten temes que allà els va bé per l'estil musical que tenen i són sorprenents sempre que s'ajunten. Te'n recomano, si podeu anar a veure'ls en directe, no té preu. Continuem amb aquest programa d'avui, número 166, la realitat màgica amb Pajaro, les criatures 2. con arrimo y sin arrimo todo me voy consumiendo más por ser de amor el lance di un ciego y oscuro salto que fui tan alto, tan alto que le di a la casa al cáncer y así toda criatura enajenada se ve y gusta de un no sé qué que se haya por ventura estando la voluntad De divinidad tocada No puede quedar pagada Sino con divinidad Y así toda criatura Enajenada se ve Y gusta de un no sé qué Que se haya porventura Y estando la voluntad de divinidad tocada. No puede quedar pagada, sino con divinidad. My motion for you. For you, my motion. Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro. Y aprender a rezar para lograrlo. Yo quiero que te sientas tan inútil Como un vaso sin whisky entre las manos. Y que sientas en tu pecho el corazón. Como si fuera el de otro y te doliera. Yo te deseo la muerte donde tú estés y aprenderé a rezar para lograrlo. Yo quiero que tú sufres lo que yo sufro. Y aprender a rezar para lograrlo. Yo quiero que te asumes a cada hora. Como un preso aferrado su ventana. Y que te sean las piedras de la calle. Del único paisaje de tus ojos. Yo te deseo la muerte donde tú estés. por Dios que aprenderé a rezar para lograrlo. No, no, no, no. C'est une chanson qui nous ressemble. Toi, tu m'aimais. Et je t'aimais. Nous vivions tous Les deux ensemble Toi qui m'aimais Moi qui t'aimais Mais la vie séparait Tots aquests morts... ...s'enfer de bruit. I la mer... ...fins i tot... ...sota el sable. Les mans... ...desunits. C'est une chanson Qui nous ressemblait Toi tu m'aimais Et je t'aimais qui m'aimait, moi qui t'aimait. Mais la vie, c'est vrai, ce qui s'aimait, tout doucement, sans faire de bruit. de la mer effacée sous le sable, les bras des hommons des cieux nus. M'agradaria veure-la. Doncs fins i tot l'Higui Pop té cabuda en aquesta selecció musical d'avui, tan màgica, tan especial, tan positiva i a la vegada també tan dolorosa, no? Higui Pop amb el seu Les Fils Morts. Anteriorment sonava Pascal Comélade, Rue des... És que el meu francès és nefasto, però bueno, ho intentaré, Rue des Sors Nois i l'Albert Pla amb el tema Radicalíssim Sufre Como Yo. I continuem. Aquesta no seria una llista de realitat màgica si tampoc hi fos un grandíssim compositor com és el Jan Tiersen amb el seu tema The Balls of the Monsters. I ara mateix el sentireu. A veure què tal. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no. I now know what it's like to have lost everything to the world. And it's nothing More than we deserve If I asked you to change your mind Take me back Back to Back to you. Passed us by, never to return. In this town and all its clouds. Be back. Back to your heart. Back to your door. Back to before. I have loved in my life as a child. I often cried. And love too soon can fade. Can fade away In the sun Light of day I can see And love too soon Fades away Love too soon Can fade away And this dreadful crime to see breaks my heart. I no puc fer res. Can fade away How false the heart How false the day When you swore your love The branches now decay. Love too soon And fades away Love too soon Fes-ho bé. M'agradaria veure't. Gràcies per atendre'ns. No, no, no, no. No, no, no, no. Ah! Ah! Ah! Doncs el gentir sent amb aquest tema que tots coneixeu, evidentment, de la pel·lícula Amélie. La vals d'Amelie també havia sonat dintre d'aquests paisatges sonors que a vegades ens porten cap a caixes de música, d'ensomni, contes, circs i prínceps, una mica tronats, amb xupa de cuir, com són els tres que vénen endavant i que tancaran aquest programa d'avui gaudiu amb una part especial cap a la releta màgica. Anteriorment havíeu sentit el René O'Brie amb el seu music box, també un altre cop el Pascal Comeladi amb Love Too Soon, juntament amb la PJ Harvey, perquè veieu una miqueta el nivell d'aquest senyor amb qui es escudeja, i després el Jerry Fish amb The Multbook Club amb el Back to Before, tema preciós. I bueno, com us comentava, per finalitzar, i ja acabo, i amb una acomiadora mateix aprofito, us queden tres temes molt curtets. Un, el proper que sonarà és del Pascal Comelade i l'Enric Casases per tancar sentència 33 d'Epicur. Pels interessats busqueu a la Wikipedia, Epicur, Filosofia. Després, l'Enric Casases amb el Pascal Comelade un altre cop, La manera més salvatge, i l'Albert Pla i el Pascal Comelade amb el tema Antonia Font. Doncs això, prínceps tronats amb xupa de cuir que sonen ara mateix i que acomiaden aquest programa d'avui. Fins la propera setmana a tots i gràcies per sentir aquest programa. Gràcies. crida la carn, no tenir fred, no tenir fam, no tenir set. Qui se'n surt bé i que demà veu que també se'n sortirà d'aquest estrès, no el guanya ni el mateix Zeus. A ser feliç. La manera més salvatge, salvàtica i salvadora de moure el cos. La manera més subtil i muscular, més a prop de la matèria. Feta font, perquè font és el moviment del cos més insultant de tots. I si s'hi vol el més amorós és la paraula i parlar. Les veritats totes maten i la roleta sempre toca. Totes les veritats fan viure, no ho fan pas veure, sempre toca la roleta. La pistola té sis bales, el dau, sis cares, la veritat, infinites. Acosta't, vine. Les veritats totes toquen, gira sempre, no s'atura la roleta. M'agrada quan te m'acostes com ens encerta. La veritat s'alimenta d'aquesta nostra germania. Sons llunyans, Rassons de tempesta, l'instant com brilla. He agafat l'avió cap a Palma i no a Mahó. Urúport de Girona o Barcelona Nord. Porto gait 05. Vuelo, flight, besis, dos, tres, set. Equits, equits, equits. Seien 24C. i serà per forces del destí o aquesta fe que tinc amb mi o per la sort del palagrí o un regal dels mallorquins. Però sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? La fabulosa, la més famosa, la tot de tolops a Mallorquina, més formosa que hi ha al món. L'Antònia font, l'Antònia font, jo em veig follant, Antònia font, i vam deixar-nos de punyetes i vinga som-hi a fer manetes. Varen ser 3.000 segons de carícies i festetes i petons. 50 minutets de parèntesis i d'èxtasis com diria el seu ex Joan Miquel. i banyanes i sirenes i estrelletes i planetes i omnis plens d'estrates i estris amb barrets i amb barretes. Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? La fabulosa. La més famosa. De tot, de tots, la millor, d'aquí, la més formosa que hi ha al món. i la resta del pesatge s'ho mireu en recel. Jo tinc un poro de ment i no ens vam tancar ni un pèl. I és que no van ser els Manel, ni el Quintana, ni el Portet, i tan sols el Guillemont, i molt menys va ser el Raimon. Jo vaig ser el gran triomfer del Festival Mallorca. ets el gran triomfer del festival ballant. No. Ara escolta, Estradiu Desvent, sintonitza Estradiu Desvent, la ràdio de Sant Just. Música Club Selecció.