Godiva Bonaparte del 2/4/2015 — Realitat màgica a ritme de caixa de música: Pascal Comelade, Enric Casasses, Albert Pla, Iggy Pop i Yann Tiersen
Campanya sobre la vulnerabilitat del motorista: respecte a les normes i conscienciació viària.
Sàtira sobre la construcció de la imatge pública de l’artista i la preparació d’entrevistes; to irònic i autoreferencial.
Peça instrumental atribuïda pel presentador a Comelade; serveix de pont cap al fil ‘realitat màgica’.
Tema multilingüe de crítica i consciència; to poètic i vitalista amb recordatori de vulnerabilitat social.
El presentador situa el to: música i poesia que juguen entre allò quotidià i allò fantàstic; fa el primer repàs de peces sonades.
El presentador anuncia ‘Venus’; interludis i indicatius radiofònics configuren el bloc fins a l’inici del següent relat cantat.
Narració lírica d’un ascensor avariat que esdevé intimitat amorosa i tragèdia; imagineria de ‘caixa de música’ i fatalitat.
Poesia musicada que convoca la fantasia en el dia a dia: llums, asfalt mullat i el desig de veritat sensible.
Declaració amorosa i poètica sobre la rima com a empremta de l’altre; to íntim i tremolós.
El presentador evita parlar entre cançons per no ‘destrossar la temperatura’; recomana llegir/veure Casasses i Comelade.
Text d’aire místic: ‘un no sé qué’ i la voluntat tocada de divinitat; transita del simbòlic al corporal (‘My motion for you’).
Cançó aspra i sarcàstica sobre el desig de venjança amorosa; imatges potents de dolor i buit existencial.
Versió en francès del clàssic melancòlic; reflexió sobre el pas del temps i l’amor perdut.
El presentador recapitula (Comelade, Pla, Iggy Pop) i anuncia Tiersen (‘The Balls of the Monsters’).
Retorn emocional a un abans idealitzat; memòria i reconciliació amb el passat.
Lirisme sobre l’amor fugaç que s’apaga; imatgeria de decadència i cor trencat.
Motiu de ‘Music Box’ (René Aubry) i ‘La Valse d’Amélie’ (Tiersen); clima oníric de caixa de música i cinema poètic.
El presentador repassa el bloc (Aubry, Comelade+Harvey, Jerry Fish, Tiersen) i avança el tríptic final.
Ètica del plaer suficient: no passar fred, fam ni set; qui se’n surt no el guanya ni Zeus — camí a la felicitat.
El cos com a llenguatge i veritat; moviment com a font, paraula com a amor — matèria i expressió.
Fantasies pop mallorquines, humor i auto-referencialitat escènica; tancament exuberant del programa.
Visió general
Programa temàtic dedicat a la realitat màgica: un viatge sonor que barreja poesia musicada, cançons multilingües i instrumentals de caire oníric. El presentador filtra peces d’Albert Pla, Pascal Comelade, Enric Casasses, Iggy Pop, Yann Tiersen, PJ Harvey i altres per construir una atmosfera entre el quotidià i l’imaginari.
"Estem canviant i no sempre cap a bé." Introducció del presentador després d’“Europe Change Bad”.
Eixos principals del programa
- Realitat màgica i quotidianitat: cançons i poemes que converteixen situacions comunes en experiències líriques i fantàstiques.
- Poesia musicada: la veu i el text d’Enric Casasses dialoguen amb les textures instrumentals de Pascal Comelade.
- Caixes de música i onirisme: motius musicals que evoquen contes, circ i somnis (René Aubry, Yann Tiersen, Comelade).
- Tons lluminosos i foscos: alternança de peces doloroses i positives, amb temes d’amor, pèrdua i desig.
Selecció destacada i moments clau
Obertura i marc temàtic
- Spot de seguretat viària de la Generalitat: vulnerabilitat del motorista i respecte a la carretera.
- Introducció de la línia curatorial: “realitat màgica” com a fil conductor del programa.
Poesia i cançó: Pla, Casasses i Comelade
- Albert Pla – monòleg meta “Puedo empezar”: ironia sobre la fama i la construcció pública de l’autor.
> "Tengo ya preparadas las respuestas... Me mostraré ingenioso y espontáneo."
- Europe Change Bad (Comelade & Casasses): peça multilingüe de crítica i lucidesa poètica.
> "Europe change bad... The man working for the money and we working for the life."
- La caixa de música (Albert Pla): relat d’un ascensor avariat que esdevé caixeta d’amor i, finalment, tragèdia lírica.
> "Tancats a l'ascensor... la nostra caixeta d'amor."
- La paraula de la fantasia (Casasses + Comelade): llum i asfalt mullat com a imatgeria d’una fantasia real.
- Rim (Casasses): confessió amorosa que es transforma en forma poètica; la rima com a empremta de l’altre.
Travessies entre mística i cruesa
- Pájaro – Las Criaturas 2: misticisme en castellà, ecos de càntic espiritual.
> "Y así toda criatura enajenada se ve... De divinidad tocada."
- Albert Pla – Sufre como yo: cruesa afectiva, sarcasme i dolor.
> "Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro... aprenderé a rezar para lograrlo."
- Iggy Pop – Les Feuilles Mortes (Les Fils Morts): clàssic francès relectit amb gravetat i melancolia.
> "C'est une chanson qui nous ressemble..."
Interludis de caixes de música i cinema
- Jerry Fish & The Mudbug Club – Back to Before: retorn emocional i memòria d’una vida passada.
- Pascal Comelade + PJ Harvey – Love Too Soon: amor fugaç i decadència.
> "Love too soon can fade away."
- René Aubry – Music Box i Yann Tiersen – La Valse d’Amélie: motius de caixa de música i cinema poètic que reforcen el to oníric.
Tancament filosòfic i joc metapoètic
- Sentència 33 d’Epicur (Casasses + Comelade): ètica del plaer moderat i benestar bàsic.
> "No tenir fred, no tenir fam, no tenir set... A ser feliç."
- La manera més salvatge (Casasses + Comelade): el cos com a font de veritat i llenguatge.
> "La manera més salvatge... de moure el cos."
- Antònia Font (Albert Pla + Comelade): fantasia pop, humor i meta-referència a l’escena mallorquina.
Temes i idees força
- Vulnerabilitat i respecte a la via pública (PSA inicial).
- Autoficció i performativitat de l’artista (Pla).
- Europa i desordre: tensió social i crítica poètica.
- Amor i pèrdua: del lirisme clàssic a la sàtira feridora.
- Filosofia pràctica (Epicur): felicitat com a suficiència material i calma.
Fragments citables
- > "The man working for the money and we working for the life."
- > "Totes les veritats fan viure... sempre toca la roleta."
- > "Love too soon can fade away."