Realitat màgica: Comelade, Casasses i Pla

Fins demà! Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com Ara escoltes Ràdio d'Esfern, sintonitzes Ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Lluís 90. Tengo ya preparadas las respuestas para las entrevistas periodísticas que me harán en la prensa, radio y tele. Querrán saber qué opino y cómo soy. Me mostraré ingenioso y espontáneo. Tengo ya preparadas unas listas de personalidades importantes e incluso redactados ya los textos muy agudos de las dedicatorias. Tengo ya preparadas las metáforas que servirán como brillante ejemplo o síntesis que aclare lo que exponga. Saldrán como galaxias de las páginas. Y tengo preparada mi postura al sentarme o de pie. Tono de voz, expresión de los ojos y la boca. Todo está preparado. Todo a punto. Puedo empezar, pues, Escriver-me-li. Fins demà! Fins demà! Europe change bad. And my friends of food in the ways. Listen now. Strong song for your crazy head. The man working for the money and we working for the life. Poor man walking to the streets. and destroy the hypocrisy round you. Not money, not sympathy. Many money, many sympathy. But friends, rich and poor, same history for me. Now I can say in other language, en català. Però no et puc dir moltes frases. La música viu dins meu, comprens? El temps lliure per anar esperant els amics que sempre arriben i sempre responen, entens? Fàcilment m'acompanyes pel camí de la incertesa, però no importa, jo sóc el mateix que neix en cada cançó. Europa, 7, 4. que en Sebastià Roure. Doncs amb aquest tema iniciem aquest programa d'avui de Pascal Comelade i l'Enric Casases, gran poeta i gran músic, amb el seu Europe Change Bad. Suposo que la Lleta també us ha agradat i segurament esteu d'acord amb ells, no? Estem canviant i no sempre cap a bé. Doncs a veure, acabem de sentir aquests tres temes. El primer era de l'Albert Pla. Bé, no surt dintre d'un LP de l'Albert Pla, però és una gravació del grandíssim Eugeni i es diu Podempezar. I després hem sentit del Pascal Comeladé sense el ressò del drink. Sentireu molt avui el Pascal Comelade, l'Albert Pla i a més gent que tenim aquí en aquest programa d'avui, que ho diu a Bona Partit, número 76, on hem volgut fer una dedicatòria a la realitat màgica, o sigui, música fantàstica i real d'algú quotidià i comú, com aquest tema que sonarà ara de Gregory Grogov, que es diu Vines. . . . Bona nit. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Pujant amb l'ascensor com una caixa que vol però que mai no sap mai si fa sol. Fins demà! Pel pan en la foscor Vaig veure que no estava sol Hi havia una noia baixeta i lletja Però que tenia un no sé què que a mi em va agradar molt També hi havia un senyor Fins demà! Tres, érem tres al sensor, però que a mi em falta espai per trobar-me a gust. Dos està bé i tres són multitud, potser no, potser sí, potser aquí s'obre algú. La noia no s'obre i on sembla que tampoc regla de tres, aquí s'obre un senyor. És qüestió de pura matemàtica, resolta per una llei física. Solució, vam obrir la trampilla i vam poder comprovar que els senyors si no volessin caurien pels ascensors i si cauen som morts i els morts no tenen por. i així els dos vam quedar sols dins l'ascensor i ens vam posar a riure i vam fer de tot com si fos una caixa tan íntima, la nostra caixeta d'amor. Tancats a l'ascensor vam passar molts dies disfrutant fent l'amor però el temps va passar, va anar fent a corrent els dos teníem gana i res per menjar per fi vam saber que els dos moriríem i ens vam posar a riure i vam Com si allò fos una caixa de música, la nostra caixeta de morts. La idea i la paraula de la fantasia me la trobo al mig del pas cada dia i els llums dels cotxes fan brillar colors fantàstics a l'asfalt que hi ha plogut tot el dia però només ho veig com escapant-se tot i tot descallimpada ja fa dies o sigui que et demano per favor Que vinguis ara, avui, demà, quan puguis, algun dia. Que tinc ganes de veure alguna cosa de ple i de cara i bé i de veritable fantasia. Nant pel cuento del ganxo, a la desesperada, d'un tiroi solitari, sí que me n'entrisqueio a una bordanya buida, a veure aquell passiu. Però no hi ha alà ni sorna, sols un plat de fisquei. De fisquei un xampaina i encara fumejava. Que bo que el vaig trobar! Les velles del reialme que solien veure aigua ardent el tenien de negre abans de veure'l. Fins demà! Era per estimar-te que em vaig fer pobre, tots dos fugint de casa i tu d'escola. Tu no tenies feina i jo em vaig fer pobre, te'n vaig fer barraqueta i sentir em ploure. Vam tremolar together hiverns duríssims, dormint a les esquerdes dels precipicis. I un dia ja no hi eres, et faltava una rima, i jo, que tinc les meves, no la tenia. Els meus versos tremolen, els has tocats tots i ara, quan tornen, si és que tornen. La rima serà una altra, tindrà la teva marca. Doncs com darrerament n'estic fent, no parlo gaire entre les cançons, bàsicament perquè no vull destrossar la temperatura ni el clima que intentem generar a cada programa. RIM és una poesia musicada per l'Enric Casases, grandíssim. Us recomano molt llegir els seus llibres i si podeu anar a veure'l en directe perquè val molt la pena. juntament amb el seu soci i còmplice, el Pascal Comelade. Músic polifacètic, que com tots sabeu és francès, encara que té molta relació amb Catalunya i fa servir instruments de joguina normalment dins de les seves actuacions. Anteriorment havia sentit Paganini paga tot a nono del Pascal Comelade també. La paraula aquesta de la fantasia, una altra poesia musicada del Pascal Comelade amb l'Enric Casases i la caixa de música de l'Albert Pla. Tots aquests tres s'ajunten molt perquè tenen molt en comú i tracten temes que ja els hi va bé per l'estir musical que tenen i són sorprenents sempre que s'ajunten. També us recomano, si podeu anar a veure'ls en directe, no té preu. Continuem amb aquest programa d'avui, número 76, la realitat màgica amb Pajaro, les criatures 2. Con arrimo y sin arrimo, todo me voy consumiendo, más por ser de amor el lance, di un ciego y oscuro salto, que fui tan alto, tan alto, que le di a la casa alcance. y así toda criatura enajenada se ve y gusta de un no sé qué que se halla por ventura estando la voluntad De divinidad tocada no puede quedar pagada si no convivida. Y así toda criatura enajenada se ve y gusta de un no sé qué que se halla por ventura. Y estando la voluntad De divinidad tocada No puede quedar pagada Sino con divinidad My motion for you For you My motion for you Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro y aprenderé a rezar para lograrlo. Yo quiero que te sientas tan inútil. Como un vaso sin whisky entre las manos y que sientas en tu pecho el corazón. como si fuera el de otro y te doliera. Yo te deseo la muerte donde tú estés y aprenderé a rezar para lograrlo. Yo quiero que tú sufres lo que yo sufro. He aprendido a rezar para lograrlo. Yo quiero que te asomes a cada hora como un preso aferrado y que desean las piedras de la calle el único paisaje de tus ojos yo te deseo la muerte donde tú estés por Dios que aprenderé a rezar para lograrlo. Bona nit. C'est une chanson qui nous ressemble. Toi, tu m'aimais et je t'aimais. Nous vivions tous Les deux ensembles Toi qui m'aimais Moi qui t'aimais Mais la vie séparée tot de ces mans, sans fer de pluie, et la mer effacée, sous le sablé, les pas des amants dessinés. C'est une chanson Qui nous ressemblait Toi tu m'aimais Et je t'aimais Nous vivions tous Les deux ensembles Mèmé, moi qui t'aimais. Mais la vie s'est vraie, ce qui s'aimait. Tout doucement, sans faire de bruit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs fins i tot Liggy Pop té cabuda en aquesta selecció musical d'avui, tan màgica, tan especial, tan positiva i a la vegades també tan dolorosa, no? Liggy Pop amb el seu Les Fuls Morts. Anteriorment sonava Pascal Comelade, Rue des... És que el meu francès és nefasto, però ho intentaré. Rue des Furs Noirs i l'Albert Pla amb el tema Radicalisme Sufre Como Yo. I continuem. Aquesta no seria una llista de realitat màgica si tampoc hi fos un grandíssim compositor com és el Jan Tirsen amb el seu tema The Vals of the Monsters. I ara mateix el sentireu. A veure què tal. Fins demà! Fins demà! Fins demà! This world And it's nothing more than we deserve If I asked you that you change your mind Take me back Back to... Back to you. Passed us by, never to return. In this town and all its clouds. Back. Back to your heart. Back to your door. Back to before. I often cried and loved Can fade away Love too soon Can fade away In the sun Light of day I can see Your face change And love too soon Love too soon Can fade away And this dreadful Crime to see Breaks my heart Into pieces Love too soon Confies How false the heart How false the day When you swore your love The branches now decay Love too soon I'm fate's way Love too soon Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Doncs el Jean Tirsen, amb aquest tema que tots coneixeu, evidentment, de la pel·lícula Amélie, la vals d'Amélie també havia de sonar dintre d'aquests paisatges sonors que a vegades ens porten cap a caixes de música, d'en somni, contes, circs i prínceps una mica tronats amb xupa de cuir, com són els tres que vénen a l'endavant i que tancaran aquest programa d'avui, que diu, amb una part especial cap a la realitat màgica. Anteriorment havíeu sentit, m'he perdut, el René Obrí amb el seu Music Box, també un altre cop el Pascal Comelladi amb Love Too Soon, juntament amb la PJ Harvey, perquè veieu una miqueta el nivell d'aquest senyor amb qui s'escudeja, i després el Jerry Fish and the Mood Book Club amb el Back to Before, tema preciós. I, bé, com us comentava, per finalitzar i ja acabo, i amb un acomiador mateix aprofito, us queden tres temes molt curtets. Un, el proper que sonarà és del Pascal Comelladi i l'Enric Casases, per tancar sentència 33 d'Epicur. Pels interessats busqueu a la Wikipedia, Epicur, Filosofia... Després l'Enric Casases amb el Pascal Gamelade un altre cop la manera més salvatge i l'Albert Pla i el Pascal Gamelade amb el tema Antonia Font. Doncs això, prínceps tronats amb xupa de cuir que sonen ara mateix i que acomiaden aquest programa d'avui. Fins la propera setmana a tots i gràcies per sentir aquest programa. Gràcies. Crida la carn, no tenir fred, no tenir fam, no tenir set. Qui se'n surt bé i que demà veu que també se'n sortirà d'aquest estrès? no el guanya ni el mateix Zeus a ser feliç. La manera més salvatge, salvàtica i salvadora de moure el cos. La manera més subtil i muscular, més a prop de la matèria, ve de fot perquè fot és el moviment del cos més insultant de tots. I si vol el més amorós és la paraula i parlar. Les veritats totes maten i la ruleta sempre toca. Totes les veritats fan viure, no ho fan pas veure, sempre toca la ruleta. La pistola té sis bales. El dau, sis cares. La veritat, infinites. Acosta't, vine. Les veritats totes toquen. Gira sempre, no s'atura la ruleta. M'agrada quan te m'acostes, com ens encerta. La veritat s'alimenta d'aquesta nostra germania. Sons llunyans, Rassons de tempesta, l'instant com brilla. He agafat l'avió cap a Palma i no a Mahó, uroport de Girona o Barcelona Nord. Porto Gate 05. Vuelo! Flight B6237. Equits, equits, equits. Seien 24C. I serà per forces d'altre estiu aquesta fe que tinc amb mi, o per la sort del pelegrí o un regal dels mallorquins. No sabeu qui es va seure amb mi. Sabeu qui es va seure amb mi. Sabeu qui es va seure amb mi. Sabeu qui es va seure amb mi. La fabulosa, la més famosa, la tot de tot, la mallorquina més formosa que hi ha al món. L'Antònia Font, l'Antònia Font. Jo em veig collant, l'Antònia Font. I vam deixar-nos de punyetes i vinga, som-hi a fer manetes. Varen ser 3.000 segons de carícies i festetes i petons. 50 minutets de parèntesis i d'èxtasis, com diria el seu ex, en Joan Miquel. I ballenes, i sirenes, i estrelletes, i planetes, i omnis plens de extraterrestres amb barrets i se'n barretes. I sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? Sabeu qui es va seure amb mi? La Toc, la Tocs, la Mallorquina, mesh for musica. Moltes gràcies. I la resta del passatge s'ho miraven amb recel. Jo tinc un por de ment i no ens vam tenir ni un pèl. I és que no el van ser el Manel, ni el Quintana, ni el Portet. I tan sols el Virem un i molt menys va ser el Raimon. Jo vaig ser el gran triunfeu del Festival Mallorca. Un triomfeu del Festival Vallès. Roc. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, durant el 8.1. Ràdio d'Esbert. Fins demà! Fins demà!