Godiva Bonaparte del 12/3/2015 — Realitat màgica: Comelade, Casasses i Pla
Falques i presentació d’antenna abans del primer bloc musical.
Obertura irònica preparant respostes i posat; to meta sobre la figura pública i la performance.
Peça multilingüe sobre el canvi a Europa, hipocresia i vida quotidiana; passa del’anglès al català.
El/la locutor/a explica l’eix de l’episodi i contextualitza les primeres peces (Pla i Comelade/Casasses).
Tema breu dins del bloc de ‘realitat màgica’; textures capricioses i atmosferes de conte.
Relat en clau d’absurd romàntic dins un ascensor; de la intimitat a l’humor negre.
Poesia musicada sobre trobar la *fantasia* en el quotidià i el desig de veritat.
Interludi instrumental d’aire clàssic desmanegat, citacionisme juganer i timbres de joguina.
Poema musicat: amor, pèrdua i el tremolor dels versos marcats per l’experiència.
El/la locutor/a situa les col·laboracions, recomana veure’ls en directe i enllaça cap al següent bloc.
Text místico-poètic (ressons de San Juan de la Cruz) sobre l’arrel del desig i la divinitat.
Cançó d’amor ferit i desig de revenja; intensitat lírica i fosca ironia.
Versió en francès del clàssic; malenconia sobre els amors perduts.
Introducció a la seqüència de valsos i caixes de música (Tiersen, Aubry).
Miniatura instrumental d’aire de caixa de música; texturitza la transició cap al vals.
Vals icònic que reforça l’ambient de *conte modern* i somni cinematogràfic.
Cançó pop nostàlgica sobre el desig de retorn al ‘abans’ i els records que es desdibuixen.
Elegia sobre l’amor massa aviat i la seva fragilitat; veu crua i instrumentació mínima.
El/la locutor/a repassa el bloc anterior i anuncia tres peces finals breus.
Filosofia del benestar bàsic: fred, fam, set i el camí sobri cap a la felicitat.
Poema-artefacte sobre cos, paraula i veritat; imatges de ruleta i risc existencial.
Narració humorística d’un vol cap a Palma i trobada fabulosa; pop surreal amb picada d’ull al pop mallorquí.
Comiat de l’emissió amb falques i ‘Fins demà!’.
Visió general
Un episodi-curadoria dedicat a la realitat màgica: cançons, poemes musicats i peces instrumentals que barregen el quotidià amb allò fantàstic. El fil conductor el marquen Pascal Comelade, Enric Casasses i Albert Pla, amb incursions d’Iggy Pop, Yann Tiersen, PJ Harvey i altres. La sessió transita per diversos idiomes (català, castellà, francès i anglès) i alterna caixes de música, poesia performativa i valsos de somni amb cançons d’amor i ferida.
Temes principals
- Poesia musicada i veu
- Casasses + Comelade en peces com “RIM” i “Sentència 33 d’Epicur”: filosofia, ritme i cos com a eixos. - “La manera més salvatge”: poesia dita amb pulsió física i reflexions sobre la veritat i el risc.
- Fantasia quotidiana i caixes de música
- Albert Pla amb “La caixa de música”: un relat absurd i tendre dins d’un ascensor. - Interludis d’aires onírics amb René Aubry i Yann Tiersen.
- Amor, desig i ombra
- “Radicalisme (Sufre como yo)” d’Albert Pla: desig exacerbat i fosc. - “Les Feuilles Mortes” (Iggy Pop) i “Love Too Soon” (Comelade + PJ Harvey): fragilitat de l’amor i el pas del temps.
- Europa i llengües
- “Europe Change Bad”: mirada lúcida i multilingüe sobre el canvi i la hipocresia.
Moments destacats
- > “Crida la carn: no tenir fred, no tenir fam, no tenir set.”
Epicur travessat per la veu de Casasses; necessitat bàsica i felicitat com a brúixola.
- > “La manera més salvatge… ve de fot, perquè fot és el moviment del cos més insultant de tots.”
Cos, paraula i veritat en tensió.
- > “Love too soon can fade away”
Línia-motiu que sintetitza l’efímer afectiu.
Art i curadoria
- El/la locutor/a aposta per una curadoria narrativa: blocs de cançons i poemes que no trenquen el clima, amb comentaris breus i contextualitzadors.
- Èmfasi en l’obra de Pascal Comelade (instrumentació de joguina, textures mínimes) i la poesia performativa d’Enric Casasses.
Arc emocional de l’episodi
- Obertura meta i irònica (Pla) → Europa i canvi (Comelade/Casasses) → fantasia i caixa de música → mística (Pájaro) → amor ferit (Pla, Iggy Pop, PJ Harvey) → tancament en tríptic Casasses/Comelade/Pla amb humor pop (Antònia Font) i retorn a la lleugeresa.