Godiva Bonaparte del 4/12/2014 — Realitat màgica: Comelade, Casasses i Pla
Sintonies i anuncis de la casa (“Just a la Fusta”, informatiucomarcal.com). No és encara el nucli del programa temàtic.
Monòleg preparant entrevistes, metàfores i posat; to meta i teatral que obre el joc de realitat/ficció.
Peça multilingüe amb crítica social i to naïf/feroz; estableix el clima de realitat màgica i canvi.
El presentador defineix el tema: “realitat màgica” i avança els eixos: Comelade, Casasses i Pla; introdueix peces com “Vines” (Gregory Grogove).
Narració lírica i fosca dins un ascensor que esdevé “caixeta d’amor” i després “caixeta de morts”; amor, fam i fatalitat.
Poema musicat sobre la fantasia quotidiana i el desig de trobar allò veritable i ple.
Tram poètic que inclou “Anant pel cuento del ganxo…”, “Era per estimar-te que em vaig fer pobre” i culmina a “RIM”.
Elogi de Casasses i Comelade, la seva complicitat i l’ús d’instruments de joguina; aposta per mantenir el clima sense massa parlada.
Versos místics (“todo me voy consumiendo…”) musicats: l’ànima, el desig i la divinitat com a anhel.
Confessió d’amor possessiu i dolorós; pregària perquè l’altre pateixi el mateix; intensitat obsessiva.
Cançó d’amor en francès (“C’est une chanson qui nous ressemble…”), to melancòlic i elegant.
El presentador cita Iggy Pop (“Les Feuilles Mortes”), Comelade (“Rue des Furs Noirs”) i Pla; dona pas a Yann Tiersen (“Valse of the Monsters”).
Balada pop amb nostàlgia: desig de tornar “abans” i reescriure el cor.
Meditació sobre l’amor fugaç que s’esvaeix; llum i ombra (“How false the heart…”).
Recordatori de Tiersen (Amélie), René Aubry i peces anteriors; anuncia el tancament amb tres temes curts (Epicur, La manera més salvatge, peça amb Pla).
Ètica del plaer i la serenor: qui venç la fam, la set i el fred “no el guanya ni Zeus a ser feliç”.
Poètica del cos i la paraula; la veritat com a ruleta que sempre gira; fraternitat i risc.
Crònica humorística d’un vol i un encontre fabulós (“Sabeu qui es va seure amb mi?”), imaginari pop balear, joc i excés.
Comiat amb id d’emissora (“Ràdio Taspers 98.1… Music Club Selecció”).
Visió general
Programa musical temàtic (Bonapartit #76) dedicat a la realitat màgica: cançons i poemes musicats que barregen el quotidià amb l’oníric, amb un fil conductor poètic i sonor. El to és íntim, evocador i a estones fosc, amb incursions multilingües (català, castellà, francès i anglès) i la presència nuclear de Pascal Comelade, Enric Casasses i Albert Pla.
“Sentireu molt avui el Pascal Comelade, l’Albert Pla… dedicatòria a la realitat màgica.”
Temes principals
1) Realitat màgica i poesia musicada
- Un diàleg constant entre poesia i música: textos d’Enric Casasses i ecos místics (Sant Joan de la Creu) amb arranjaments minimalistes o de joguina a l’estil Comelade.
- Històries quotidianes que es tornen faules: l’ascensor com a "caixeta d’amor" i després "caixeta de morts"; l’atzar i la veritat com una ruleta que sempre gira.
2) Amor, desig i ombra
- Cançons que transiten de la tendresa a la possessió: “Radicalisme: Sufre como yo” (Albert Pla) mostra la cara obsessiva del desig.
- Clàssics d’amor en francès i valsos cinematogràfics (referències a Yann Tiersen/Amélie) com a contrapunt melancòlic i lluminós.
3) Mestissatge cultural i sonor
- Idiomes barrejats i referències d’aquí i d’arreu: Comelade (Catalunya/França), Iggy Pop en francès, Jerry Fish & The Mudbug Club, PJ Harvey amb Comelade.
- Sonoritats de caixa de música, valsos, circs i contes: paisatges sonors que evoquen un món fantàstic sobre una base molt humana.
Fragments i cites destacades
- “Crida la carn, no tenir fred, no tenir fam…” — (Casasses/Comelade, Sentència 33 d’Epicur): la recerca de la felicitat essencial.
- “La manera més salvatge… és la paraula i parlar.” — el cos, la paraula i la veritat com a praxis vital.
- “Yo quiero que tú sufras lo que yo sufro…” — (Albert Pla): el costat fosc del desig.
- “C’est une chanson qui nous ressemble…” — clàssic francòfon que aporta nostàlgia i dolçor.
- “Sabeu qui es va seure amb mi?” — peça final juganera amb referències a Antònia Font (humor i pop balear).
Artistes i peces mencionades
Nucli del programa
- Pascal Comelade — estètica d’instruments de joguina, col·laboracions constants amb Enric Casasses i aparicions amb PJ Harvey.
- Enric Casasses — poesia recitada/musicada: La paraula de la fantasia, Sentència 33 d’Epicur, La manera més salvatge.
- Albert Pla — Podempezar, La caixa de música (ascensor), Radicalisme: Sufre como yo, peça final amb Comelade.
Altres noms
- Yann (Jean) Tiersen — valsos i temes d’atmosfera (Amélie, Valse of the Monsters).
- Iggy Pop — versió en francès (“Les Feuilles Mortes”).
- René Aubry — Music Box.
- Jerry Fish & The Mudbug Club — Back to Before.
- PJ Harvey amb Comelade — Love Too Soon.
Conclusió
Un recorregut cohesionat i emotiu per músiques i poemes que converteixen el quotidià en màgia. El programa alterna narracions i valsos, somriure i punxada, llum i ombra. El tancament amb Casasses/Comelade i Pla funciona com a epíleg que condensa el to: cos, paraula, veritat i joc.