Godiva Bonaparte del 23/4/2015 — Realitat màgica: Comelade, Casasses i Pla
Identitat de l’emissora i to informatiu-comarcal; mencions a l’actualitat i a l’audiència local.
Promoció del portal informatiu comarcal i formats (web/mòbil).
Monòleg meta-periodístic sobre preparar entrevistes, metàfores i posat; marca un to literari i performatiu.
Peça multilingüe amb crítica social i energia crua; estableix el clima de realitat màgica i distòpia lúcida.
El locutor obre el programa 76 dedicat a la "realitat màgica", repassa els primers temes (Albert Pla, Comelade) i situa el concepte.
Explica l’objectiu: música fantàstica i real de l’algú quotidià. Anuncia "Vines" com a peça següent.
Història d’un ascensor avariat que esdevé cambra íntima; de l’amor al declivi fatal amb humor negre i to de conte.
Invocació poètica a la fantasia com a necessitat vital i mirada neta del món.
Seqüència de peces poètiques: del costerut i popular al líric amorós; joc amb la rima i la memòria.
El locutor recomana veure Casasses & Comelade en directe, explica l’estètica (instruments de joguina) i dona pas al següent bloc.
Versos clàssics sobre l’èxtasi i la divinitat; to contemplatiu i transportador.
Confessió aspra de dolor amorós i desig de revenja; extrem sincer i inquietant.
Clàssic melancòlic cantat en francès, afegint gravetat poètica i nostàlgia.
Esment d’Iggy Pop, Comelade (Rue des Furs Noirs) i Albert Pla; anuncia Yann Tiersen i l’imaginari de valse i caixes de música.
Pop d’autor de tall romàntic i retro; desig de tornar enrere.
Balada melancòlica sobre l’amor que s’esvaeix; delicadesa vocal i minimalisme.
El locutor recapitula (Tiersen/Amélie, René Aubry, Comelade+PJ Harvey, Jerry Fish) i presenta el comiat en tres peces breus.
Aforisme sobre necessitats bàsiques i serenor davant l’estrès; to filosòfic i terrenal.
Manifest físic-poètic sobre el cos, la veritat i el risc; vigor rítmic i llenguatge punyent.
Fantasia pop humorística: vol, gate, seients, icones mallorquines; culminació lúdica del programa.
Resum executiu
Programa musical temàtic dedicat a la realitat màgica: peces que barregen música, poesia i imaginari quotidià-fantàstic. El fil conductor el porten Pascal Comelade, Enric Casasses i Albert Pla, amb incursions de clàssics i bandes sonores (Yann Tiersen, René Aubry), rock d’autor (Jerry Fish) i un clàssic en francès (Iggy Pop).
"No vull destrossar la temperatura ni el clima que intentem generar a cada programa" — Locutor
En síntesi
- Obertura amb una peça multilingüe i distòpica que marca el to imaginatiu i crític.
- Eix del programa: la realitat màgica—cançons i poemes musicats que converteixen el quotidià en fabulació sonora.
- Bloc central amb Casasses + Comelade (poesia musicada), Albert Pla (narrativa fosca i humor negre) i una peça mística sobre versos de Sant Joan de la Creu.
- Tram final filosòfic i lúdic: Sentència 33 d’Epicur, el manifest corporal "La manera més salvatge" i la fantasia pop d’"Antònia Font".
Temes principals
1) Realitat màgica en clau musical
- Transformar el dia a dia en contes sonors: caixes de música, ascensors que esdevenen cambres d’amor i mort, i paisatges d’ensomni.
- Ús d’instruments de joguina i textures minimalistes (Comelade) per crear clima de meravella.
2) Poesia musicada i mística
- Enric Casasses: llenguatge punyent, joc amb la rima i la veritat; peces amb càrrega filosòfica i física del cos.
- Sant Joan de la Creu: passió mística i transcendència (adaptació musical).
3) Contrallums: bellesa i dolor
- Albert Pla oscil·la entre la tendresa absurda i el malson lúdic (de la caixeta d’amor a l’anhel de venjança a "Sufre como yo").
4) Clàssics, cinema i atmosferes
- Yann Tiersen i René Aubry: valse i caixes de música com a metàfora de l’imaginari.
- Iggy Pop (en francès): "Les feuilles mortes" per aportar nostàlgia i gravetat poètica.
Moments i peces amb temps
- 277–494 s — Obertura musical: Europe Change Bad (Comelade & Casasses). To distòpic, multilingüe, crítica social.
- 494–537 s — Presentació i marc temàtic: "realitat màgica"; repàs dels primers temes (Albert Pla, Comelade…).
- 537–591 s — Dedicatòria al concepte i anunci de "Vines" (Gregory Grogove).
- 853–1103 s — Albert Pla – La caixa de música: relat d’un ascensor avariat que esdevé intimitat i tragèdia.
- 1103–1159 s — Casasses/Comelade – La paraula de la fantasia: invocació a la fantasia com a necessitat vital.
- 1269–1493 s — Bloc Casasses: peces poètiques ("Anant pel cuento del ganxo", "Les velles del reialme", "Era per estimar-te", "RIM").
- 1493–1556 s — Context: el locutor explica el tàndem Casasses–Comelade i l’ús d’instruments de joguina; pont cap a noves peces.
- 1587–1714 s — Adaptació mística (Pájaro): versos de Sant Joan de la Creu.
- 1743–1915 s — Albert Pla – Sufre como yo: dolor amorós, desig de revenja dit a cor obert.
- 2021–2164 s — Iggy Pop (francès) – Les feuilles mortes: nostàlgia i memòria.
- 2466–2577 s — Jerry Fish & The Mudbug Club – Back to Before: retrobar el passat.
- 2642–2884 s — Comelade + PJ Harvey – Love Too Soon: delicadesa melancòlica.
- 3078–3128 s — Resum del bloc (locutor): Tiersen (Amélie), René Aubry (Music Box), Comelade + PJ Harvey, Jerry Fish; pas al comiat musical.
- 3193–3221 s — Sentència 33 d’Epicur (Casasses/Comelade): necessitats bàsiques i serenor.
- 3251–3348 s — La manera més salvatge (Casasses/Comelade): cos, veritat i risc — manifest físic-poètic.
- 3377–3564 s — Albert Pla + Comelade – Antònia Font: fantasia pop, humor i mitologia pop mallorquina.
Cites destacades
"Crida la carn, no tenir fred, no tenir fam, no tenir set" (Sentència 33 d’Epicur)
"La manera més salvatge… ve de fot perquè fot és el moviment del cos més insultant de tots" (Casasses)
"C’est une chanson qui nous ressemble…" (Les feuilles mortes)
To i públic
- To: poètic i evocador, amb contrastos entre llum i ombra.
- Públic: oients de ràdio cultural, amants de la poesia musicada, pop d’autor i bandes sonores.