Ruleta musical: indie, electrònica i escena local

Música Música Fins demà! Poseu-vos en modo on, que començarem avui mateix, aquesta nit, el setzer programa Godiva Bonaparte, per tots vosaltres. Avui, una mica d'improvisació contemporània. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! El noi més pel·lit en vida, The Whitest Boy Alive, dels Burnin. I després passarem a sentir la cançó Walk, Idiot, Walk, Camina, Idiota, Camina, dels Haides. Quina llista ens espera avui de música bona part, eh? És tot una incògnita, fins i tot per mi. I com és això? No ho sé, pregunta-li a la teva amiga Godiva. Doncs passem a sentir el segon tema d'aquest programa d'avui i després us explicarem què ha passat amb aquesta programació especial d'avui. Fins demà! Bona nit! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Walk, idiot, walk. I què ha passat amb la llista d'avui? No ho sé què ha passat. Al principi he dit que era una improvisació contemporània. És contemporània perquè la música que sentireu avui, doncs bé, és dels últims cinc anys, podríem dir, i d'avui en dia. I improvisació perquè està una mica improvisada. Per què? Perquè els divendres tenen molt perill, no, Godiva? Sí, malauradament, o a benefici meu, els divendres és la meva tarda d'esbarjo. Esbarjo. Va al pati de l'escola amb les seves amigues. Me'n vaig amb les meves amigues i fem uns còctels. Un petó molt especial. Què he compartit avui tarda amb tu? amb una supergirl guapíssima, la millor cambrera de Barcelona, la Cheche. La Cheche. I li dediquem també al López, que ens ha regalat un logo preciós. Que, per cert, us convido que el veieu a la pàgina web, perquè és impressionant. El Facebook, perdó. Sí, sí. Godiva Bonaparte, Electric Radio. I si no, escolteu els següents temes i ens dieu què us semblen. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Gràcies. Bé, hem escoltat Lonely Boy, que així és com me'n sento jo a vegades als divendres, de The Black Case, i el tema Elephant de Tame Impala. I ara passem a Black Strobe, amb una cançó que es diu I'm a Man. Now when I was a little boy, at the age of five, Fins demà! I'm a man. Bona nit. Després de sentir els Black Stroop amb aquest aimament, gran tema, anem a demanar-vos una amnistia musical per presentar-vos al següent grup importantíssim per mi, Liminyanes. Preneu nota, busqueu informació d'ells i sobretot escolteu la seva música perquè val la pena. Des de Perpinyan, un grup de garatge pop lleier que no us deixarem diferents, Hospital Bugui. d'une machine inutile. Fins demà! Bé, i després d'aquest Hospital Bug, que tan bé us ha presentat la nostra amiga Godiva, passarem a un grup que encarna la postmodernitat musical, és a dir, múltiples referències, múltiples estímuls, i va saltar a la popularitat fa uns 5 o 6 anys. Els vam poder veure en directe, oi, Godiva? Va ser una experiència comuna que vam tenir jo a la Godiva. Un dels afortunats que els va poder veure en acció. Estem parlant d'Arcade Fire, No Cards Go. No calls go. No calls go. Well, you know. No calls go No calls go Where we know Between the click of the light and the star of the dream Between the click of the light and the star of the dream Between the click of the light and the star of the dream Children, let's go! I després d'aquest gran tema dels Arcade Fire, volarem a baixa freqüència amb el Boeing 737 dels Low Athen i per després passar, si tu vols, si tu quieres, if you want, amb els Baxis. Esperem que us encantin o us agradin o us fascinin. Fins demà! I tried to recall Bona nit. Fins demà! Fins demà! I do not like as much as you say It's alright, it's alright, it's alright If you wanna come back, do you wanna come back? It's alright, it's alright, it's alright If you wanna come back to me Or do you wanna come back? It's alright, it's alright, it's alright If you wanna come back Si vols tornar amb mi, està bé, torna. I ara farem un pas endavant amb els llatges. One step. Després dels llatges i dintre d'aquest moviment electrònic, anem cap a Oregon, Portland, amb un grup molt recent, molt nou, que és un grup de relació per nosaltres. Són els Chromatics American Electronic Music amb la Ruth Radelet, Adam Miller, Nat Walker i Johnny Jewel. A veure si us agrada aquest tema. Lady for you. Gràcies. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! I could never be the right kind of girl for you. When I saw your best friend yesterday, she said she'd never like you from the start. Well, me, I wish that I could claim the same, but you always knew you held my heart. You are such a gentleman, I'm so mad. Fins demà! Fins demà! Acabeu de sentir el Your Woman de Cats on Fire i ara anem a escoltar el primer grup no anglosaxó de tota la llista d'avui. Efectivament. Ara passem a un grup d'aquí, catalans, i és que tinc una teoria. Quan s'ajunten persones a les que els agrada la música de veritat, només pot sortir alguna cosa bona. És el cas d'aquest gran grup que es diu Prats, el qual té una bateria important, que és el Lluís Cots, amic meu i conegut, i amb la seva deessa, l'Helena, col·laboradora també d'aquest grup tan important, i amb el seu LP Plat B i aquesta cançó Suki, Espero que sigui el suficientment suggerent, elegant i sensual pels nostres oients. I love you. Respires fons. Tu, tu deixes fer. Tu, amb les dejús. Li ofereix el coll, se la menjaria. I les claus s'acosta, la gran temptació de pell dolça i transparent. Esa és a tu, és a plan, és a... Fins ara! Straight Up and Down dels Brian Johnstone Massacre. Amb aquest tema finalitzem el nostre programa d'avui. Bona parte? Sí, fins aquí el programa d'avui. Ha estat un programa molt divertit, bàsicament perquè l'hem improvisat en 20 minuts i ens l'hem jugat als daus. Finalment, de la partida de daus que hem fet, una ruleta rusa musical, ha sortit tot això que heu sentit avui. Esperem que us hagi agradat. I, com cada divendres, us diem que bona nit, no? Bona nit. I fins la setmana que ve. Adeu. Adeu. Bona nit!