Godiva Bonaparte del 22/5/2014 — Secrets Ibèrics: versions locals de Cohen a Björk
Versió de “Papa, vull ser torero” que marca el to íntim i melancòlic del programa.
Introducció a les jornades organitzades per Càritas per donar a conèixer la problemàtica de les persones sense llar i la funció de la casa d'acollida a Tarragona.
Explicació de la jornada dedicada als voluntaris, la necessitat de revisar els models d'actuació i l'adaptació de les instal·lacions a les noves realitats.
Detall del passacarrers pel casc antic, el concert benèfic de Diane Baker i el cinefòrum sobre l'exclusió social.
Presentació del programa #62, especial “Secretos Ibèricos”: versions fetes per artistes d’aquí.
Resistència i esperança. Motiu recurrent: “Volveremos de las sombras”.
Presentació del Programa Hèrcules, la xocolatada popular, les jornades de portes obertes i les visites d'instituts.
Lorca via Cohen: vals oníric i sensual, carregat d’imatges (“En Viena hay cuatro espejos…”).
Detall del pressupost anual de 45 milions de pessetes i el pes del finançament de l'Ajuntament de Tarragona i altres ajudes.
Anàlisi del canvi en el perfil de les persones sense sostre: més dones, joves, malalts mentals i persones amb pensions mínimes.
Relat poètic al riu: guia, fe i fragilitat; versió de Toti Soler.
La locutora repassa les tres versions de Cohen i contextualitza els artistes.
Declaració d’amor absolut en clau íntima per Sílvia P. Cruz & R. F. Miró.
Interludi cru i introspectiu; refranys com “Prou de pell” remouen el to del set.
Crepuscle, buit i ansietat quotidiana; narració sonora molt propera.
Relectura delicada d’un clàssic; memòria sentimental i pèrdua.
Repàs de la seqüència Puntí → Roger Mas → Javier Álvarez i l’atmosfera buscada.
Tenislau Bernadet & Pau Ballbé juguen amb el hit rumà en clau local.
Cristina Rosenvinge amb Vetusta Morla; “all things grow” com a mantra expansiu.
Pau Vallvé converteix l’electrònica en calidesa acústica i coral.
Reivindicació d’artistes nacionals i del valor de versionar des d’aquí.
Clàssic de Carmichael en versió fina i continguda per Sílvia P. Cruz & R. F. Miró.
La locutora presenta l’última peça i es despedeix amb gratitud.
Lídia Pujol & Sílvia Comas: l’amor com a llaç que desgasta i “va faltant un pedazo”.
Indicatius (“98.1”), saludacions i una falca de Ràdio d’Esvern/Espel.
Panrico (acomiadaments i comitè), successos a la Selva, esports; veus: Quim Hurtí i Maria Josep Guitart.
Visió general
Programa especial dedicat a les versions fetes per artistes d’aquí —un viatge íntim i melancòlic per clàssics de Leonard Cohen, Édith Piaf, Björk o Sufjan Stevens, reinterpretats per veus com Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró, Cristina Rosenvinge, Pau Vallvé, Roger Mas, Javier Álvarez i més.
"Volveremos de las sombras" — eco de resistència que obre un fil emocional que travessa tot el programa.
Punts clau
- Eix temàtic: versions locals com a homenatge i relectura creativa de cançons universals.
- To i ambient: atmosfera melanco i delicada, amb transicions suaus i espais de silenci que conserven la màgia.
- Focus curatorial: presència destacada de Sílvia Pérez Cruz & Raül F. Miró i l’accent en artistes nacionals.
- Tancament: comiat amb una versió poètica i feridora sobre l’amor que “va faltant un pedazo”.
Temes principals
Versions de Leonard Cohen (nucli del primer tram)
- “The Partisan” (versió en esp./cat.): resistència i memòria col·lectiva.
- “Pequeño vals vienés” (Lorca/Cohen): lirisme, vals i misteri.
- “Suzanne” (cat.): espiritualitat terrenal i guia cap al riu.
Clàssics europeus i estàndards
- “Hymne à l’amour” (Édith Piaf): amor incondicional i dramatúrgia vocal.
- “I Get Along Without You Very Well” (H. Carmichael): standard de comiat, subtil i contingut.
Indie i pop reinterpretats
- “Chicago” (Sufjan Stevens): expansió harmònica i cor col·lectiu (“all things grow”).
- “All Is Full of Love” (Björk): electrònica feta carn en clau orgànica.
- “Dragostea Din Tei” (O-Zone): joc i twist local sobre un hit global.
- “¿Por qué te vas?” (Jeanette): nostàlgia pop i memòria sentimental.
Originals i cànons locals
- Adrià Puntí – Mirall capgirat: punt d’inflexió introspectiu, cru i sense maquillatge.
- Els Pets – Cap al vespre (per Roger Mas): quotidianitat, buit i angoixa crepuscular.
Moments destacats
Curadoria i declaració d’intencions
- La locutora presenta l’“especial” com a recull de secrets ibèrics i posa en relleu la dignitat de versionar i l’ofici dels músics locals.
- Reivindicació: “preparar un programa només… per il·lustrar l’art que comprem des d’aquí”.
Línia emocional del set
- De la resistència (Cohen) a l’amor total (Piaf) i l’amor contingut (Carmichael), passant per la nostàlgia pop i el misticisme.
- Ús de dinàmiques i silencis per no “trencar el misteri i l’energia”.
Tancament
- Comiat amb Lídia Pujol & Sílvia Comas i una meditació sobre l’amor que desgasta:
“Al corazón de quien ama le va faltando un pedazo.”
Apunts finals
- Post-programa: identificatius d’emissora i butlletí de notícies (Panrico, successos a la Selva, esport sala), que tanquen el bloc radiofònic.