Seducció al cinema, groove 60s i notícies

gran... Bé, dona igual. El que es dedica... El que es dedica a lligar amb les dones de l'època, no em surt la paraula ara exactament. El seductor. El seductor, això. No em surt la paraula. Mira que senzill seductor. T'has anat a buscar Ero. No, és que em sortia... A veure, per què ho farem? Ja. Senzill, si ho podem fer difícil, no? Exacte, doncs això, no? Ja és l'edat que hi ha amb el cap. És que això de parlar d'andoneses... No, vinga, molt bé, senta, senta que tu estàs fent molt bé. És un gran seductor, i a partir d'aquí, aquesta presència, en aquest cas, en el cas de Mestres Peregroses, té un paper important, però en el cas de Balmond encara és més present, no? Les Amistades Peregroses, Stephen Friars, un director irlandès amb un potencial increïble, fa pel·lícules molt costumistes i pel·lícules també de gran qualitat que han arribat al cinema americà amb una gran potència. Aquí tenim a Glenn Close, tenim a John Malkovich, tenim a Michelle Feiffer i tenim a Laura Thurman, d'acord? Valmont, any 89, mateix concepte. Miros Forman, el director, un director que ha fet grans pel·lícules també d'època i grans musicals, tampoc oblidem això. I tenim aquí a Annette Bening i a Colin Firth, que també són dos grans guapos de l'època que segueixen sent guapos, evidentment, no? Però la mala baba que té les amistades peligroses no la té ni molt menys Balmond, no? Vull dir, Glenn Close fent el paper d'aquesta amiga del seductor Balmond, no?, que a la vegada és la que ordeix, no?, aquestes amistats, no?, per venjança, no?, vull dir, fins que no aconsegueix que el senyor Balmond... acabi al llit, parlant clar, amb una verge, perquè per una qüestió personal no para, no?, i a partir d'aquí, com ells dos arriben al límit, no?, tant el Balmond com la seva, aquesta amiga, aquesta comtesa, no?, que té també un gran poder. Aquella instigadora. Exacte. Aquell amor-odi és un pas, no?, molt ràpid, no? I com al final això comporta la mort de Balmond per una qüestió determinada. És a dir, com es destrueixen entre ells per un tema d'amistat, com l'amistat pot destruir, com es pot podrir aquesta amistat i de quina manera ho fa. Les amistades peligroses ho fa d'una forma tremenda, duríssima, i Balmond ho fa d'una forma més clàssica, no? L'ambientació de Balmond és això, més rococó. Estan molt treballades els escenaris, són espectaculars, no? Vull dir, com ubica perfectament en un versall, és hipotètic, no són versalles, però per entendre'ns la decoració, no? Stephen Frears està per la decoració, però són primers plans, són sensacions més directes. És aquesta Glenclothes freda, espectacular, és magnífic. Jo crec que per mi les Amnistats Pergroses té molta més potència. Però, en canvi, si vols alguna cosa més clàssica, has de veure Balmond, no? Però bé, una pel·lícula, una comuna altra, recomanables, totes dues, no?, per una història, com deies tu, que en aquest cas no s'ha actualitzat, però que seria perfectament actualitzable si canviéssim els vestits, l'època... Podria ser un segle XX. És un joc, perillós. És un joc d'amor. És un joc. Exacte, estem parlant. De perseguir una víctima, o sigui, triar una víctima, perseguir-la, o sigui, és com una aposta. Sí, sí, és una aposta, exacte. És una aposta, llavors has de perseguir-la, el seductor ha d'anar a parella. Evidentment. I a saco. I a saco, no? I el que això pugui comportar. I pobra de la víctima si s'enamora. Home, però és que s'enamoren, perquè és que més bo que ho fa bé, el senyor. Home, clar, té la gràcia. Ui, que ens hem passat de temps. Com pot ser això? Apa, adeu-siau. Adéu, Rosa. Ah, vinga, ja està. Som-hi, vinga, fins el prossim dia. Adéu, adéu. Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Jus, 98.1. Benvinguts a aquest 48 programa que ho diu una parte que avui ens dediquem al grup. Fins demà! Doncs sí, sí, senyors, estem aquí un altre cop, com sempre cada setmana, amb aquest programa God i Boban, a part té una mica atípic i no ens importa, al contrari, ens encanta, perquè cada setmana és una aventura, no sabem exactament què sortirà i aquesta setmana doncs toca tocar el tema o el pal del jazz, el groovy... Una miqueta dels anys 60-50, el que es feia en aquella època. Per continuar l'estela del programa de la setmana passada, que també anava de garatge i una mica de rock and roll. Continuem perquè el que acabo de sentir era Ramsey Lewis amb Uhuru i el primer tema boníssim del Jimmy McGriff, The Worm. I seguim perquè tenim una hora i el temps té un preu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Gràcies. I felt it caressing my face as I fell asleep and dreamed I dreamed I was in a Hollywood movie That I was the star of the movie This really blew my mind The fact that me An overfed, long-haired, sleeping gnome Should be the star of a Hollywood movie But there I was I was taken to a place Fins demà! I could feel hot flames of fire roaring at my back. As she disappeared. But soon she returned. In her hand was a bottle of wine. In the other a glass. She poured some of the wine from the bottle into the glass. And raised it to her lips. Bueno, doncs acabo de sentir el tema de l'Eric Bourdon, Spill the Wine, suposo que ho sonarà a tots. Bàsicament perquè Boogie Nights era un dels temes estrella. I anteriorment el tema del Johnny Colon, Boogaloo Blues. Jo us ho he dit, Groovy, Boogaloo, Jazz, Soul i Funky. I és que anem per totes. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Yo, yo, amb Don Kobe, amb aquest tema frenètic per combatre aquest fred que està fotent aquests dies i és ideal. Bàsicament estem contrastant temperatures des de la ràdio cap enfora. I després heu sentit Ramsey Lewis Trio amb el tema Wait in the Water. Continuem i us presentem al grup quàntic Spanxing Wilson amb el tema Don't Joke with a Hungry Man. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Doncs sí, sí, estem amb el Dave Pike i el seu Sweet Tater Pie i com diu l'àlbum Just for the Jet Set. Sí que sona una mica elitista de l'època, però no obstant, per sort, tots tenim dret a gaudir i disfrutar de la música. I proseguim amb el Kim Curtis amb el seu tema Memphis Soul Stew. Now I need a pound of fat bag drum. Now give me four tablespoons of ballin' Memphis guitar. This gonna taste all right. Now just a little pinch of organ. Now give me a half a pint of horn. Bona nit. Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs sí, sí, aquests 8 minuts, 11 segons d'autèntic plaer, d'anamonament musical, doncs espero que us hagi arribat a cases vostres i a les vostres orelles, que per això estem, no? Aquest que acaba de sonar, doncs el gran Ruben Wilson amb el seu love book, l'insecte de l'amor que t'atrevessa i ja no pots deixar de ser tu mateixa. I amb aquest so Hammond tan autèntic, que és un book insignia d'aquest estil, el tema que heu sentit abans també, la línia del Ruben Wilson, heu sentit el Lou Donaldson, del qual soc ultrafan, amb el seu tema Everything I Do Gonna Be Funky. Doncs, bueno, ja estem finalitzant aquest programa d'avui, només ens queda un tema, i, bueno, més o menys l'estil d'avui és un gènere de subgèneros, no? És el groove, que vol dir estil musical que incita al moviment i al ball, que espero que així hagi sigut, i que, bueno, doncs, aglutina, jazz, sol, funky, una mica de tot. Per tant, és molt difícil de ser concis i concret, no obstant, jo crec que us he fet una idea del que significa sentir el ritme dintre de les vostres... de les vostres venes finalment per baixar una miqueta els biorritmes que tenim a dintre passarem a sentir els Broker T&MGs és un grup que ja hem posat més d'una vegada perquè són molt bons i quasi tot el que tenen és autèntic i brutal i és una cosa més pausadeta per finalitzar avui i per acomodar-nos i desitjar-vos molt bona setmana, molt bona nit i que ens continueu escoltant. Gràcies a tots, bona part a tots vosaltres fins la propera setmana. Fins demà! Fins demà! ara escoltes Ràdio Desfern, sintonitzes Ràdio Desfern, la ràdio de Sant Lluís, 98.1. Són les 11. Notícies en xarxa. Bona nit, us parlem, Quim Ortí, Maria i Josep Guitart. Els futurs mestres hauran de passar un examen per accedir a Magisteri. La diversitat de Barcelona amplia les prestacions per a persones grans, independents i atenció a la infància. Care Santos premi Ramon Llull amb l'obra Desig de Xocolata. Esports en futbol, l'on esportiva Sant Andreu fitxa a Aron Bueno. Les trens de Badalleng, de 30 anys, està passant seguit. I la Real Societat serà el rival del Barça a les semifinals de la Copa del Rei després de la plantada dels jugadors del Racing de Santander. Els futurs mestres hauran de passar un examen per accedir a Magisteri. Es començarà a fer el juny del 2015. A la pròxima activitat, però, els alumnes que vulguin semestres hauran de treure un 5 en català i castellà. Fins ara la prova es passava amb un 4. Antoni Castellà és el secretari d'Universitats i Recerca. Per aquest curs que ve el que s'estableix és que tots els estudiants han de passar la prova a selectivitat, pel següent veurem durant aquest any quina és la proposta de la comissió d'experts, i això és competència dels propis degans. Per tant, hi haurà una capacitat de coordinació d'una prova comuna que s'haurà d'establir anunciant els propers mesos. La Diputació de Barcelona destinarà gairebé 54 milions d'euros a ampliar prestacions per a persones grans, dependents i atenció a la infància. Diners que aniran a parar als ajuntaments de la demarcació per donar oxigen a un sector molt afectat per les retallades. Aquesta partida suposa un terç més de la que s'ha pressupostat l'any passat. Joaquim Ferrer és vicepresident de la Diputació. En el cas de l'atenció de les persones, pensem que hem incorporat temes com poden ser el tema de les escoles pre-sol, que també hi ha una línia que per qui s'hi pot acabar d'ajudar, i temes educatius, de temes d'igualtat, de participació ciutadana, salut pública, consum... És a dir, són desglossaments moltes vegades de les mateixes partides que hi havia, però que ofereixen noves possibilitats de poder accedir de manera molt més diversa i molt més eficient. L'escriptora Cara Santos ha rebut aquesta nit el premi Ramon Llull amb l'obra Desig de Xocolata. L'obra està estructurada en tres actes i en relació a la història entre tres dones d'èpoques diferents, unides en el temps per la seva passió per la xocolata. El títol ja diu molt d'aquesta novel·la, Desig de xocolata. Suposo que la xocolata, com em passa a mi, de seguida us ho veu que coses bones, la xocolata és... A mi m'ho va dir un xocolater mentre treballava en aquesta novel·la, que de cada deu persones, a nou els encanta la xocolata i el desementeix. Per això la xocolata, no? I pel meu delit de parlar de la microhistòria, de les històries petites que ajuden a explicar la gran història. Els delictes i faltes van baixar un 5% a Barcelona l'any passat i acumulen ja un descens del 15% des del 2010. Són dades de la Junta Local de Seguretat de la Ciutat i que deixen moderadament satisfets a la Guàrdia Urbana i als Mossos d'Esquadra. Joaquim Forn és el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de la Capital Catalana. La preocupació per la inseguretat ha disminuït d'una manera clara. Jo crec, sincerament, que van bastant en relació amb la percepció ciutadana amb aquestes dades que avui presentem. Lògicament, fets puntuals poden acabar de disparar o poden acabar de modificar en un moment donat la percepció, però hi ha una disminució de la preocupació sobre les qüestions d'inseguretat al ciutat de Barcelona. Més de la meitat dels fets delictius són els Furs, però és un dels tipus delictius que menys ha disminuït, un 2,3%. I Roses, a l'Alempordà, segueix lluitant contra el Tom Manta. Durant l'estiu, amb més senyors policials, ara més es planteja ocupar l'espai per impedir que s'instal·lin. Ràdio Vilafant, Mercè Mainer. L'Ajuntament de Roses es planteja ocupar l'espai del Passeig Marítim de Santa Margarida per tal de reduir el top manta. La intenció és acabar amb aquesta pràctica que cada estiu genera polèmica. El consistori assegura que no es tornaran a instal·lar parades comercials com s'havia intentat en altres ocasions, sinó que el que es vol és ocupar l'espai físic amb equipaments lúdics i mobiliari urbà. fent-nos un estudi per poder ocupar aquest espai, per exemple, amb uns cabellitos amb jorros i també tenim pensat si cal que són unes jardineres de grans dimensions al llarg de tot el passió marítim. A més d'aquesta acció, Rosa es mantindrà la pressió policial. Es fan desenes d'operatius en els quals s'han decomissat milers de tones d'objectes. Notícies en xarxa Benvinguts un dia més a aquest programa produït per Constantí Ràdio, per les emissores associades a la xarxa, dedicat a tots aquells que alguna vegada us han dit, ets com el bon vi, i tot d'una us heu sentit molt, molt vells, arriba l'hora del cel obert. Avui al cel obert, mira, volem aprofitar que és gener i què vols que et digui? És una mica rotllo aquest mes, no? Un cop passen ja les festes, es fa com a molt llarg i tenim com a fred i aquest hivern té pinta que durarà molt i també volem aprofitar que encara teniu els llits per fer i que no sabeu què fareu per sopar, que torna a fer mal dia, tot per fer, mira, fem una parada i fotem-nos una copa de vi. Sí, tu, què coll, la vida són quatre dies i s'han d'agafar amb calma. O sigui que ara mateix, de manera improvisada, us proposem una experiència multimèdia. Anem a fer una cosa que no sabem gaire a la ràdio, que es diu que feu el favor de deixar el que feu.