Ska i reggae: orígens, clàssics i Marley
Resum general
El programa 71 de Godiva (Ràdio d’Esbert) presenta una playlist dedicada a l’ska, el rocksteady i el reggae jamaicans, amb pinzellades de calypso i dub. A través de clàssics i comentaris breus, la locutora traça un recorregut pels orígens, el so característic i les històries que hi ha darrere de peces icòniques.
- Selecció de clàssics: Jackie Mittoo, Toots & The Maytals, Desmond Dekker, The Ethiopians, Ken Parker, Marcia Griffiths, Lee "Scratch" Perry, The Chosen Few i Bob Marley & The Wailers.
- El so del gènere: influències de la música africana, del jazz i del R&B; predomini del baix i el ritme galopant propi de l’ska/rocksteady/reggae.
- Etimologia de “reggae” a partir de la cançó "Do the Reggay" i d’una expressió col·loquial jamaicana, amb cita explicativa.
- Lectura social: "54-46 Was My Number" (Toots & The Maytals) i la crítica al sistema penal i a l’"esclavisme del presoner".
- Tancament icònic amb Marley, Griffiths i The Skatalites (James Bond Theme).
Temes principals
Introducció i clàssics inicials (508–1103 s)
- Obertura i marc temàtic: ska, rocksteady i reggae.
- Primeres peces: Jackie Mittoo ("Ghetto Organ"), Marcia Griffiths ("Feel Like Jumping"), Toots & The Maytals ("Monkey Man"), Desmond Dekker ("007"), Ken Parker ("It’s Alright").
- Ambient caribeny amb ecos de calypso.
Què defineix l’ska i el reggae (1103–1180 s)
- Temes curts, baix i beat galopant.
- Influències de música africana, jazz i rhythm & blues.
- Pas als The Ethiopians amb "Train to Skaville".
D’on ve la paraula "reggae" (1338–1494 s)
- Contextualització i escolta de "Do the Reggay" (Toots & The Maytals).
"Hay una palabra que solíamos utilizar en Jamaica llamada 'strigui'. Si una chica pasa y los chicos la miran y dicen, 'tío, ella es strigui', eso significa que no viste bien, que se ve regai, andrajosa. Las chicas dirían lo mismo de un hombre también. Esta mañana yo y unos amigos estábamos jugando y yo le dije, 'vale, tío, hagamos el reggae'. Fue solo algo que me vino a la cabeza y así empezamos a cantar 'do the reggae, do the reggae'. Y de aquí pasamos al reggae. O la gente bautizó el estilo y el ritmo como reggae."
- Explicació de l’etimologia popular del terme.
Històries darrere de cançons (1815–2151 s)
- "54-46 Was My Number" (Toots & The Maytals): relat d’empresonament i crítica al sistema.
- The Ethiopians ("The Whip") i Desmond Dekker ("Beautiful and Dangerous"): repàs i context.
Dub i Lee "Scratch" Perry (2151–2331 s)
- Presentació de "Disco Devil" i del seu so dub experimental i hipnòtic.
Soul, funk i reggae suau (2520–2832 s)
- Transicions cap a textures més suau-soul i crossover funk.
- The Chosen Few ("Do Your Thing") i Ken Parker ("True, True, True").
Bloc final amb Marley i clàssics (2832–3663 s)
- Bob Marley & The Wailers: "Caution" i "Concrete Jungle".
- Marcia Griffiths: "Dreamland".
- Tancament amb The Skatalites: "James Bond Theme".
Seccions de l'episodi
Presentació: playlist dedicada a l’ska i el reggae
Godiva obre el programa 71 i anuncia una selecció centrada en ska, rocksteady i reggae, amb referències al so caribeny i a la idea de desgranar gèneres.
Selecció inicial i to caribeny
Descobrim els primers clàssics: Jackie Mittoo ("Ghetto Organ"), Marcia Griffiths ("Feel Like Jumping"), Toots & The Maytals ("Monkey Man"), Desmond Dekker ("007") i Ken Parker ("It’s Alright").
Característiques musicals de l’ska i el reggae
Explicació del beat i el baix galopant, i de les influències de la música africana, el jazz i el R&B; pas cap a The Ethiopians ("Train to Skaville").
Etimologia del “reggae” i “Do the Reggay”
Contextualització de l’origen popular del mot a partir de l’argot jamaicà i escolta de Toots & The Maytals ("Do the Reggay"). Inclou cita explicativa.
Relat social: “54-46 Was My Number” i repàs
Bloc amb Toots & The Maytals ("54-46 Was My Number"), The Ethiopians ("The Whip") i Desmond Dekker ("Beautiful and Dangerous"), i comentari sobre l’esclavitud del presoner.
Lee “Scratch” Perry i el dub: “Disco Devil”
Presentació del llegendari productor i del seu tema "Disco Devil", destacant el caràcter experimental del dub.
Reggae suau i cruïlla amb soul/funk
Transició cap a textures més suaus i *crossover*: The Chosen Few ("Do Your Thing") i Ken Parker ("True, True, True").
Bloc Marley i transició a la cloenda
Doble de Bob Marley & The Wailers ("Caution", "Concrete Jungle") i peça de Marcia Griffiths ("Dreamland") com a prèvia del comiat.
Tancament amb The Skatalites: James Bond Theme
Comiat del programa amb el clàssic "James Bond Theme" de The Skatalites i salutació final a l’audiència.
és un invent molt útil. Tu sabies que hi ha banos masculins, també? Ah, sí? Que són els llisos, de color negre, i tal, i són... Jo no els trobo. Qualsevol botiga de banos que em puguis trobar. Aquest l'he pintat, jo. Fa calor, Jaume, fa calor. Jo també estic aquí dins, estic suant. Sapigueu que a través de la peli aquesta, allà a les marismes han fet tota una sèrie de rutes, que tu pots anar i dir, vull fer la ruta tal... Molt bé, que vagi molt bé. Doncs adéu, fins la setmana que ve. Adéu, adéu. Ara escoltes Ràdio Desfern, sintonitzes Ràdio Desfern, la ràdio de Sant Lluís, durant tu. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Doncs crec que el programa avui ha començat molt animat i és que tenim ganes de passar-nos-ho bé i com sempre en aquest programa que avui és el 71 de Godiva, bona part d'aquesta ràdio, Ràdio d'Esbert, doncs aquí la que us acompanya, Godiva, doncs us ha preparat una playlist molt, molt especial, doncs dedicada a què? A Alaska i al Rigi, evidentment. que heu de sentir a la Marcia Griffiths, que és la reina del Rigi, a Jamaica, mítica, amb el seu tema Feel Like Jumping, pianista i cantant, que ho fa i ho borda i és al·lucinant. I hem obert el tema d'avui, o el programa d'avui, amb el Jackie Mito, també un altre gran del Rigi, amb el seu tema Ghetto Organ. Continuarem i després comencem a desgranar una miqueta aquest programa d'avui amb so de Calypso. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! It's alright. Oh, yes. Oh, it's alright. It's alright. It's alright. Oh, let me tell it's alright. Long as I know, long as I know that you love me, Bona nit. Temes molt curts, ja ho heu vist, de dos minuts, dos minuts i mig, tres, i l'esca i el rigui que tenen influències de la música africana, del jazz i del ritme en blues, com tots sabeu. Es destaca molt, es caracteritza per aquest so baix galopant, aquest beat galopant i riffs semblants al jazz. Maman una mica tots sempre del mateix per derivar en altres gèneros, que és una mica el que nosaltres fem cada setmana, intentar desgranar una miqueta els gèneros i sobretot aprofundir en cadascun d'ells. Acabeu de sentir el Ken Parker amb el seu It's alright, abans els Tools and the Mitals amb Monkey Man, un tema conegudíssim del riguer. i l'altre grup era el Desmond Decker, l'altra persona, l'altre cantautor, amb el seu 007. Continuem amb ara un altre famosíssim grupíssim que a tots els que els agrada aquest tipus de música són fans, d'Ethiopians, Train to Scabill. Train to Scabill! Train to Scabill! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Doncs, com us he dit abans, Trento Skabil, que és el nom també del programa d'avui, m'ha fet molta gràcia i he decidit batejar-lo així, dels The Ethiopians. I ara el que sentireu, i us vull fer una mica d'espit abans, o d'història de música, abans de sentir-ho, El tema és a tots endemà i tals i es diu Do the reggae. I d'aquí ve, diuen els historiadors de música, que ve l'origen de la paraula rigui. Per què? I ara us llegiré literalment el que diuen per la xarxa. Diu, hay una palabra que solíamos utilizar en Jamaica llamada strigui. Si una chica pasa y los chicos la miran y dicen tío, ella es strigui, eso significa que no viste bien, que se ve regai, andrajosa. Las chicas dirían lo mismo de un nombre también. Esta mañana yo y unos amigos estábamos jugando y yo le dije, vale, tío, hagamos el reggae. Fue solo algo que me vino a la cabeza y así empezamos a cantar do the reggae, do the reggae. Y de aquí pasamos al reggae. O la gente lo botizó, el estilo y el ritmo, como reggae. Anem a pasar a ver a Santi la cançó y a vos tots entendrem una miqueta perquè da tot plagat. Tuts and the myitals do the reggae. Fins demà! Fins demà! Gràcies. Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! I wouldn't do that. No, I wouldn't do that. I'm not a fool to hurt myself. So I was innocent of what they done to me. They was wrong. Listen to me one more time. They were wrong. Oh yeah! Give it to me one time. Give it to me two times. Give it to me three times. Give it to me Give it to me! Two times! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Fins demà! Doncs fem una miqueta de repàs d'aquests temes que acabeu de sentir. Ara mateix sonaven els Etiopians, amb The WIP, abans els Tut and the Mitals amb el seu 5446 was my number, que la lletra està molt bé perquè parla d'una persona que està a la presó i bé, crec que aquest número va passant d'una persona a una altra i bé, és un can a... l'esclavisme del presoner, d'alguna manera, no? I el Desmond Decker, també, Desmond Decker, amb el seu Beautiful and Dangerous. I ara passem a un altre grandíssim que jo crec que ha de sortir en aquesta llista, sí o sí, és el Lee Scratch Perry, amb el seu disco débil. Lucifer's son of the morning, I'm gonna chase you out of hurt. Fins ara! Dress as a Disco Rebel She bomb, she bomb, she not up on the scam She bomb, she bomb, she not up on the scam She bomb, she bomb, she not up on the scam She bomb, she bomb, she not up on the scam Look at the Disco Devil Dress as a Disco Rebel Dress as a Disco Rebel Dress as a Disco Rebel Come out a make no trouble Fai-ne a full arredre. Estudiamo! La barra amic nocciolo. Fai-ne a full arredre. Limon! Limon! Chiantem germin di coquet! Coquet! Bona nit. You are a disco devil I am a disco devil She bam, she bam, she bam She bam, she not up on this gang She bam, she not up on this gang She bam, she not up on this gang You got a disco devil Dress as a disco devil Disco devil You got a disco devil Fins demà! Not every day is gonna be the same day Not every day we are one day near home Not every day is gonna be a day of sunshine Where there must be a little rain So they're cooling down the time Bona nit. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Oh, you gotta do your thing If there's something you wanna say But talking is your only way Wrap on Oh, wrap on If you feel like you wanna scream Cause that's your way of letting off steam Scream on Oh, you got a... Fins demà! Fins demà! Doncs The Chosen Few era el tema, bueno, el grup que tocava ara, i el seu tema Do Your Thing. Abans havia sonat Ken Parker amb el seu True, True, True i el Lee Scratch Perry, que ja l'havia presentat. Bueno, per finalitzar, queden pocs temes ja per acabar el programa d'avui i, bueno, em veig obligada, evidentment, a posar el grandíssim Bob Marley en The Wilders, amb dos temes seguits, Caution and Concrete Jungle. I would like you to know. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit. Bona nit. Bona nit. Doncs sí, sí, la Marcia Griffiths acaba quasi pràcticament el programa d'avui amb el seu tema Dream My Ant. I finalment, un detall final, que sóc molt fan del cinema, ja ho sabeu, i que els escatalítics van fer aquest grandíssim tema, que és el James Bond Temp. És llarguíssim, farem el que puguem, a veure si ens aguanta fins al final del programa. Molt bona nit i fins la propera setmana. Bona part per a tots vosaltres. Bona nit. Fins demà! Fins demà! Music Club Selecció