Surf i Hot Rods: de Califòrnia 60s a BCN 80s
Resum general
Programa temàtic dedicat al surf rock, des dels seus orígens a la Califòrnia dels 60 fins a reinterpretacions locals (Barcelona 80s), underground actual i influències globals. Entre cançons i bromes, els locutors repassen pioners, clàssics, connexions amb els Hot Rods i ramificacions cap al garatge i l’energia punk.
Temes principals
- Orígens del surf rock (inicis 60s): sol, sorra i Hot Rods com a imaginari; festes improvisades i energia juvenil.
- Pioners: Dick Dale amb Fender Stratocaster invertida i reverb al màxim; The Duals i les primeres peces de motor i carretera.
- Clàssics imprescindibles: ecos de “Wipe Out” (Surfaris) i “Pipeline”, i el furor rítmic de “Surfin’ Bird”.
- Entre surf i garatge/punk: The Ready Men i The Kaisers marquen el pont d’intensitat; després, l’underground valencià (Wau y Los Arrrghs!!! i Los Furtivos) aporta actitud crua i directa.
- Escena local BCN (80s i actual): Loquillo y Trogloditas (“Solo en la playa” i versió de “Hawaii 5-0”), Brighton 64 i els Tiki Phantoms (“Bala de Plata”).
- Influències globals i cinema: Japanís retro rock (The Pebbles) i el segell de John Barry amb la banda sonora de Beat Girl, de tall marcadament surf.
Temes destacats i pistes esmentades
- Dick Dale – “Let’s Go Trippin’” (pioner del surf rock)
- The Duals – “Stick Shift” (temàtica Hot Rods)
- The Surfaris – “Wipe Out” (referenciada com “Guai Pau”)
- The Chantays/The Surfaris – “Pipeline” (citat com a icònic)
- The Trashmen – “Surfin’ Bird” (energia frenètica)
- Johnny and the Hurricanes – “Crossfire”
- The Ready Men – “Disintegration”; The Kaisers – “(What’s) I Say”
- Loquillo y Trogloditas – “Solo en la playa”, “Hawaii 5-0” (versió)
- Brighton 64 – “La casa de la bomba”
- Tiki Phantoms – “Bala de Plata”
- Wau y Los Arrrghs!!! – “Niña”; Los Furtivos – “No puedo aguantar más”
- The Pebbles – “Pebbles Twist” (bandes nipones de twist/surf actual)
- John Barry – Beat Girl (color surf en BSO)
Moments i cites
“Ens estem desintegrant… Tot per a vosaltres, petita audiència.” “Aloha… el gran Cajala? Cajula?” “No només a Hawaii trobem surfistes. A la Barcelona dels 80 també…”
Notes i context
- L’episodi s’obre amb una llarga franja d’anuncis i promocions (altres programes, informació electoral i serveis locals), abans d’entrar al tema principal.
- To distès i juganer: bromes, lapsus de noms i interjeccions (“Bona nit”, “Fins demà”) com a marques d’identitat entre cançons.
- Connexió amb l’imaginari de Hot Rods, taules trencades i festa; el surf rock es presenta com a energia viscuda que frega el garatge i el punk.
Per què escoltar-lo
- Per un viatge àgil i musical pel surf rock: pioners, clàssics i derivacions.
- Per descobrir escenes locals (BCN, València) i ponts internacionals (Japó, cinema).
- Per l’ambient entretingut i didàctic dels locutors, que combinen context, humor i bones seleccions.
Seccions de l'episodi
Pròlegs i anuncis de la ràdio
Sintonies, promos de programes (Just a la Fusta, Veus de la Parròquia, Smooth Jazz Club), avís electoral i portal comarcal. Marc d’emissió abans d’entrar al tema musical.
Origen del surf rock: Califòrnia 60s
Introducció al gènere: sol, sorra, curses de cotxes i festes. Context sobre l’estètica i l’energia juvenil que defineixen el surf rock.
Pioners i Hot Rods: Dick Dale, The Duals i humor simi
Presentació de Dick Dale (Stratocaster invertida i reverb altíssim) i The Duals (“Stick Shift”); to jocós amb referències als Kingsmen i l’imaginari de ximpanzés.
Clàssics de l’onada: Wipe Out i Pipeline
Recordatori de “Wipe Out” i pas a “Pipeline”, amb anècdotes divertides sobre taules trencades i argot surfista.
La gran onada: triple set clàssic
Bloc amb peça frenètica: “Crossfire”, “Riders in the Sky” (versió surf) i “Surfin’ Bird”. Ritme alt i ambient de festa.
Surf accelerat: Ready Men, The Kaisers i nervi punk
De “Disintegration” a The Kaisers; els locutors remarquen el paral·lel amb l’energia del punk. Bromes sobre el directe i el ritme desbocat.
BCN 80s: Loquillo i l’imaginari surfer
“Solo en la playa” i versió de “Hawaii 5-0”. Connexió barcelonina amb el mite surfer i referències a la sèrie televisiva.
Escena local: Brighton 64 i Tiki Phantoms
“La casa de la bomba” (Brighton 64) i “Bala de Plata” (Tiki Phantoms). Reivindicació de grups d’aquí que mantenen viu el so surf.
Garatge valencià: Wau y Los Arrrghs!!! i Los Furtivos
Underground contundent amb “Niña” i “No puedo aguantar más”. Energia crua i actitud garatge.
Twist actual i escena global: Maybellines i The Pebbles (Japó)
De les Maybellines a una banda nipona de twist/surf (“Pebbles Twist”): exemple de com el so surf viu i evoluciona fora dels EUA.
Bandes sonores amb ADN surf: John Barry – Beat Girl
Record de John Barry (Òscars, James Bond) i focus en *Beat Girl*, partitura amb pulsió surf que encaixa al programa.
Acomiadament i crida a l’audiència
Salutacions finals, to festiu i proper a la comunitat. Tancament del programa i retorn a la continuïtat de l’emissora.
A l'escoltes ràdio d'Esbert A l'escoltes ràdio d'Esbert Sintonitzes ràdio d'Esbert La ràdio de Sant Just 98.1 Ràdio d'Esbert 98.1 Ràdio d'Esbert El Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, eh? La pujada de l'Iva... Toma està marxant pel costat de feina i veus que són gent més o menys preparada. L'única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa revulsiva com el que va passar a Islàndia. Cal posar optimisme a l'on n'hi ha. El Just ha d'estar al costat d'ells perquè hem de trobar alguna solució. Sigui que sigui que estigui davant. El principal són els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta a algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no?, si es fa bé. Just a la fusta. Vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Veus de la parròquia. Tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Veus de la parròquia compartirà en tots vosaltres un alè d'esperança, espiritualitat, una mirada a l'Evangeli, notícies i activitats d'Església, compromís del laicat en l'Església i la societat. Recordeu, tots els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. El 25 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Si vols votar per correu, adreça't personalment a qualsevol oficina de correus i presenta l'original del DNI. Tens temps fins al 15 de novembre. I si tens una discapacitat visual, pots demanar el kit de vot Braille trucant al telèfon gratuït 900 100 186. Tens temps fins al 29 d'octubre. Més informació al 012 o parlament2012.cat. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. Informatiucomarcal.com. La ràdio de Sant Junts, 98.1. Bona nit. Bona nit! Bona nit! Així com en l'anterior programa, la música garatxa arrencava també als inicis dels 60, en paral·lel a les platges del sud de Califòrnia va néixer la música surf com a gènere. Cançons que feien referència al sol i a la sorra, les carreres de cotxes trucats i els bòlits. Implícitament el sexe anava de la mà de les festes mig improvisades on sonaven temes com aquest. Fins demà! Fins demà! Let's go tripping del Dickdale Angis Deltones, que amb la seva Fender StatoCaster d'adretants amb les cordes del revés i el reverb al màxim. Bona nit. Fins demà! Bona nit. I és que amb els vinils dels seus pares es van anar a muntar les primeres raves de la història de la música sota la llum de les torxes. Amb aquest tema de The Duals, que segur que sonava, fent referència a les curses de cotxes Hot Rods, que vindrien a ser uns cotxes tunejats però amb més classe que amb l'actualitat, els Stick Shift van fer una de les primeres cançons que va saltar les llistes d'èxits d'aquest nou estil que es deia Surf. I ara que caguets pels micos, us deixem amb The Kongsmen i amb tota la seva trup de ximpancers. Per cert, tema que dediquem al nostre primatòleg de capçalera, que espero que ens estigui escoltant. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Just might be a distant relation. I thought you loved me. Call them to be true. Remember, he might be a cousin to you. And if you don't believe it, go to the zoo and wear the chimpanzee. What is that? Acaba de sonar Guai Pau dels surferers que amb aquest tema se n'enfotien de les taules de surfs trencades i dels surfistes mitjofegats. Tu has fet surf un cop, Godiva? Jo sí, però amb les taules d'aquelles petitones de nens. M'ho vaig passar molt bé. I la vas trencar, també? No, no. Era de pòrex, però va aguantar el meu pes. Pòrex? O pòrex? Pòrexpam. Pòrexpam! Bé, ara us deixarem amb el tema Paypal In, que fa referència al penyassegat mític de Hawaii, on trencaven les onades. Aquest tema ha estat llargament marxionat, entre d'altres, pel nostre gran amic Johnny Thunder. Johnny Thunder, que no feia surf. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Gràcies. prepareu-vos perquè ens han agafat moltes ganes de surfejar i és que s'apropa la gran onada, el gran Cajala. Cajala? Vols dir que això no és un bar, nen? A mi em sona que està diagonal i és on agafes tu les tajas. Cajula. Ah, Cajula o Cajala. Aloha. En tot cas, agafa, deixa't de toles de surf i agafa't un petit que encara tornen els pocs punts que tens, perquè em sembla que tu Condueixes? Tens carnet encara? Patinets, patinets, condueixo patinets. Parlar el cajala. Us deixarem ara amb tres grans temes, tipus de la música surf, de l'època, per ascendir fins a la cresta de la gran onada. Cajala o cajula, és igual. Fins demà! Gràcies. Fins demà! Bona nit. Fins demà! Fins demà! Acabeu de sentir Crossfire del Johnny and the Hurricanes, el Riders in the Sky de Nick Dale, en Surfing Bird de Detachment. Tres grans gràcies del surf i crec que després d'aquest ritme frenètic ens aniria bé, després de baixar d'aquest sonament musical, una miqueta de descans. Bàsicament perquè tenim els cossos atoninats de demballar. Oi que sí, bona part? Possiblement. Fins demà! Gràcies. i després a descansar toca desintegrar-vos, que comença la festa i les curses de Hot Rods a tota llet pel carrer. No ho dir, va? M'estàs desintegrant avui. Et comences a desintegrar? Avui m'estic desintegrant. És la velocitat, és la velocitat. Hi ha massa velocitat aquí. Hi ha massa velocitat, massa escuma. Molt d'estrès, bàsicament, perquè ens ho hem de fer aquí tots sols. I és que aquí, a Buenaparte, fa de tècnic i fa de tot, de DJ, de locutor. Això no ho sabeu vosaltres, però costa molt la tirar endavant, nois. Estem salats a la platja i no em trobo a gust, no estic a gust. Ens estem desintegrant. Efectivament. Tot per a vosaltres, petita audiència. Tira la capsa, sisplau. Vinga. Gràcies. A banda del Ready Men, amb el seu Desintegration, hem sentit també els The Kaisers amb What Is Say. Per mi, aquesta música és brutal, perquè porta un ritme, comparant-lo, quasi amb el punk, per mi. Godiva, Godiva, baixa de la taula, sisplau, baixa de la taula. I és que m'emociona moltíssim, i buscar aquest tipus de músiques, per vosaltres, la veritat és que és un luxe i un plaer. Bé, coses del directe. Baixa de la taula. A veure, seguim. I és que no només a Hawaii trobem surfistes. A la Barcelona dels 80 també hi havia personatges vestits de queer que feien equilibris amb el seu surf. Bona nit. Sólo aquí en la playa, víctima del sol. Sólo aquí en la playa, mi gota de alcohol. Eso me pasa por no estudiar. Soy un desastre sin igual de verdad. No aprendí a nadar. Solo aquí en la playa. Solo aquí en la playa. Bona nit. Hawaii 5.0 del Loquillo, una versió bastant, bastant per mi, en la meva opinió, underground i molt barcelonina, molt d'aquí. Versionada, però l'original de qui era, bona part? D'una sèrie televisiva famosa, que, bueno, sobre temàtica surfista als anys 60 als Estats Units. Ah, molt bé. I com es deia la sèrie? Hawaii 5.0. Ah, molt bé. Bé, doncs ara no sé exactament cap a on anem, bona part, eh? Doncs anem a veure, aquí més hi havia la platja Maloquillo, a part dels troglodites, i hi havia uns que es deien Brighton 64, a veure si algú els recorda. Bona nit. Sillas plegables de ventana, más de sol. Sandwins de queso es amor. Los chicos odian lo que ven. Fins demà! Fins demà! En la casa, la casa de la bomba, el problema es la edad. En la casa, la casa de la bomba, todos miran sin hablar. Fins demà! A banda de La caça de la bomba, dels Brighton 64, també heu sentit els Tiki Phantoms amb aquest últim tema i el single és Bala de Plata. És un grup d'aquí que fan música surf i tenen bastant èxit. També s'està fent música d'aquest estil ara mateix i val la pena saber-ho i seguir-los. I ara estic molt contenta i molt emocionada perquè es presentaré a un grup de València que són molt magarres, una mica com el que acabem de sentir, I són uns boixos que es deixen la pell sobre l'escenari i són bastant cars de veure perquè és una muda molt underground i no tothom els programa. I per Barcelona costa molt de veure'ls, però alguna vegada han estat per aquí. Si algú s'entera que venen per aquí, que m'avisin sobretot. Són els Uau i els Arcs, un tema que es diu Niña, i després vindran els Macarres de los furtivos, que també és un altre grup amb la seva cançó No poden aguantar més. Espero que us agradi molt. A mi m'encanten. Niña, nunca he cogido un tren. Niña, me suelo viajar. Niña, no me gusta pagar. La gente me da igual y tú, niña, mucho más. La gente me da igual. Tú, niña, mucho más. Niña. No te emociones. Niña. Con los ojos llorones. Niña. Vivo en mi cueva. Niña. Sólo eres una chica nueva. La gente me da igual. Y tu línea mucho guau. ¡Hey! Nena, yo estoy cansado de tenerme que controlar. Quiero que todo el mundo sepa que no estoy como los demás. Ahora voy a pegar fuego a esta maldita ciudad. Cuando yo me canto mis cosas no necesito a nadie más. Y me convertiré en un animal. Ninguno me vais a poder parar. Ahora voy a enseñar yo la verdad. Y no me toque más porque ya no puedo aguantar más, nena, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, no, no. No puedo aguantar más. No puedo aguantar más, nena, nena, no. ni tú no me vais a poder parar. Ahora os voy a enseñar yo la verdad y no me provoquéis más porque ya no puedo aguantar más, nena, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, no, no. No puedo aguantar más. No puedo aguantar más, nena, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, nena, no. No puedo aguantar más, no, no, no. No puedo aguantar más. Ens hem anat una mica de mare, Godiva. A veure si les Maybellines ens tornen enlloc amb el seu No-Japes. No time. No time. No ja... No, no, no time. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Fins demà! De Pebles Twist, perdó, és la cançó del grup De Pebles. Una bogeria rítmica que encara que no us sembli venen de terres nipones, són japoneses, unes boges del twist, molt difícils de catalogar, però que són superinteressants. Repeteixo, són grups d'ara, com els que esteu escoltant darrerament. Com diríem això? Japanís retro rock band, no ho sé. En tot cas, avui crec que és una gran troballa. A veure què és el que ve ara. Ara passem a John Barry, un compositor per a pel·lícules, una persona que té quatre Òscars, entre ells, segurament el més famós, és el de les pel·lícules de James Bond, la banda sonora de James Bond. Però, dins de la seva filmografia, té el qual com que avui ens va bé. Es tracta de Beat Girl, on la música, bàsicament, és música surf. A veure què us sembla. Bona nit. Estimats perruquians i perruquianes. Amics dels ratpenats. Independentistes de la penya del Moro. Membres del cor Lopom de Flors. Sardanistes de Sant Jús. Membres de la CEAS i càritas diocistànies. Us deixem fins d'aquí a sis dies, com sempre, el vostre dial de ràdio d'esvert preferit, sense interrupcions ni interferències, almenys en moment. Cada divendres, Godia Bonaparte, un lloc on sempre us esperem amb els braços oberts i el cor ple de joia. Glòria, glòria i glòria per última bona part. I bona nit. I bona nit a tothom. Adeu. Ara escoltes Ràdio Desferro Sintonitzes la diuda, es perd la ràdio de Sant Just 98.1.