Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... El cigronet. Conta popular català. Una vegada era un home i una dona que no tenien cap fill. Estaven molt tristos i sempre deien, si poguéssim tenir un fillet, encara que fos petit, com un cigronet. Un dia, la dona havia posat un oi de cigrons al foc, quan tot d'un plegat va sentir tot de crits. Ui, ui, ui, ui, ui, ui! Espantada, va córrer, va destapar l'olla. Cada cigró s'havia tornat un nen, o una nena. La dona va voletareure l'olla del foc. Com cremava tant, a l'agafar-la, les nances li va caure a terra l'olla. Tots els cigrons es van aixafar i la dona vingui a plorar. Pobre de mi, quina desgràcia que he fet. Mare meva, quin horror plora que ploraràs. Amb això, que es va sentir una beueta. Mare, mare, mare, no ploris! Mare, mare, mare, no ploris! La mare, de tot espantada, va mirar per tot arreu d'on sortien aquells crits. No veia res, però fixant-se-hi bé, a sota de la cadira, va veure un dels més petits cigronets, que no sabia fer-hi res. Que contenta que va estar. La mare el va agafar i va dir, Ai, quin nen tan aixerit, ja sé com et diré, cigronet. Si mare sí, m'agrada molt aquest nom. Mare, mare, vull no treballar. Què dius, va dir la dona, treballar. Si mare sí, vull treballar. No, no, no, tu el que pots fer és jugar. Ara et donaré una piloteta i te'n vas al pati jugar. No, mare, no, vull treballar. Mare, vull treballar. Mare, vull treballar. Ai, mare, meu, aquest xiquet. Doncs mira, potser sí, encara em vindràs bé per guardar el cireré. Perquè sota, a la finestra es veia un meravellós cireré carregat de cireres ben vermelletes i madures al llalar. Té aquesta llesca de pa i ja té pots enfilar. Mentre el cigronet era dalt del cireré, la terra va començar a tremolar. Era el pare d'Antarantana, un gegant més alt que una muntanya. En veure tantes cireres va dir, Renault, quines cireres més reboniques, moltes menjaré totes. I Pep, pobra de tu, sinta que es cap. Va cridar el cigronet. El pare d'Antarantana vinc a mirar. Com que no veia ningú, va tornar-hi. I quines cireres tan reboniques, moltes menjaré totes. I Pep, pobra de tu, sinta que es cap. El pare d'Antarantana, mirant i remirant, a la fi va veure una llesca de pa que es ballogava. Cura, dançada, quines llesques de pa parlen. Tromficsant, si bé, va veure el cigronet a sota. Jo tinc, va dir, va agafar la llesca de pa i el cigronet, els va ficant un sac que dovia el coll i cap a casa falta gent. A l'arribar a casa seva, va deixar el sac a terra. Però el cigronet, com que era tan remenut, amb un foradet que havia el sac, es va escapar. I ràpid, ràpid, s'enfilarà a la taulada de la casa del gegant. El pare d'Antarantana, el ficar la mà dintre del sac per buscar la llesca i el cigronet, va veure que n'hi havia res. Ranoi, què ha passat aquí? Que se m'ha escapat. Vols saber el cap? I va sentir una vegada que deia. Epip, mira on soc. Ai, el cigronet va dir el gegant quan el va veure. Que t'agafaré i t'enxafaré com un bolet. Ja pots pujar. Ai, em sentia tragueixes? Va dir el cigronet. Ple de ràbia, li va dir. Ara mateix pujaré. Però vull saber com t'ho has fet per pujar aquí de l'et. Molt fàcil. Va dir el cigronet. He fet una muntanya d'olles ben empilada fins que he arribat a la taulada. Doncs jo també ho faré. I el pare d'Antarantana se'n va anar a comprar. Totes les olles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi van filar. A mig pujar, les olles van començar a tremolar. I el gegant va caure, pota, pim, pota, pam i es va xafaldar. Es va xacant rabiat. Cigronet, bon cigronet. No me'n reis, com t'ho has fet per pujar aquí de l'et. Mira, va dir el cigronet. He fet una muntanya de pots ben empilada, ben empilada fins que he arribat a la taulada. I el pare d'Antarantana se'n va anar a comprar tots els pots que va trobar. Va fer-ne una bona pila i s'hi va començar a enfilar. Quan ja era gairebé dalt, de tot, els pots se li van ballugar, van caure a terra i ell, pota, pam, es va trencar-les. Una altra vegada ben enrabiat m'ha trobat. No me'n reis, cigronet, com t'ho has fet per pujar aquí de l'et. He fet una muntanya de caçoles ben empilada fins que he arribat a la taulada. El pare d'Antarantana va acorre comprar totes les caçoles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi va enfilar. Va començar a pujar amunt, amunt, amunt. Ja arribava, ja agafava el paüet del cigronet. Quan les caçoles se li van tombar i pota, pam, es va empilar. Va caure a terra i ell es va quedar com una coca, aixafat. I el cigronet, tot content i aixerit, va baixar de la taulada, molt content i satisfet, corrents, corrents. Va tornar amb la seva mare. I que t'acris, que t'acris, aquest conte s'acabes. Si no és mentida, serà veritat. Ai, apropaia, això és una noia. Si em dones una dreia amb un suc de brot. Percoig el meu metl i em poso a l'estruc. Estigueix-m'hi quina feda i veig-m'hi gairebé veig-m'hi ster hunger. El sastre valent. És un conte popular europeu que l'han recollit els germans grim i explicarem aquesta versió. Una vegada hi havia un sastrignoli que acusia a la vora de la finestra. Com que era mitja tarda i tenia gana, es va fer una llesca de pammel per berenar. Era tan bona, li agradava tant el pammel que molts dies em feia una. Però el pa era pa de pagès. Pa de pagès d'aquells grossos, grossos, grossos, que la gent s'emportava perquè els hi durés tota la setmana. I amb la meitat de la llesca va quedar tip. Aquest altre tros, me'l menjaré després, va fer el sastre i va deixar-lo damunt la taula. Mentre tant, l'olor de la mel havia tret les mosques i ara ja començava a haver-hi un reguitzell que volaven entorn del pammel. Ep! Qui us ha convidat aquest berenar va dir el sastre mentre les espantava amb un tros de roba de la que acusia els trajes. Les mosques, com que no entenien el català, continuaven al volant del pam, com si res. Però aleshores, el sastrinyoli que tenia poca paciència se'n va cansar i amb un drap els va ventar unes quantes patacades. Llavors sí que les mosques van fugir per la finestra. Ah, però damunt la taula n'hi havia quedat set de mortes. Noi, que n'és de ferm, va dir el sastre tot content de la seva matança. Això ho ha de saber a tothom. I, correcuita, va agafar una tira de roba i va escriure les paraules 7 d'un sol cop, però paraules grosses que exigissin molt bé. Han acabat, se la va lligar la cintura de manera que es veiessin bé tot a les lletres. I va sortir per fer saber al món la seva valentia. Per tot equipatge, devia només un sorró amb un tros de formatge de cabra. Quan va sortir del poble es va trobar un perdal enredat en una verdissa i el perdal va anar a fer acompanyar el formatge a dins del sorró. Camina, que caminaràs, va arribar un turó on hi havia un gigantàs prenent el sol, que primer li va fer respecte, però després tot decidit s'hi va acostar. Bon dia, mestra. Com ho tenim, això? Veig que us mireu al món amb bons ulls. I tot aquí dalt es veu tot. No voleu pas acompanyar-me a fer i fortuna. El gegant se'l va mirar i li va dir a tu, desgraciat. Si ets un tiquis mig és miserable. Ah, sí, va fer el sastre. Doncs llegeix això i sabreu quina mena d'home sóc. Es va obrir la jaqueta i va posar. Quan el gegant va llegir 7 d'un sol cop es va pensar que volia dir homes i va començar a agafar respecte al sastreñoli. Però primer va voler posar-lo a prova. Va agafar una pedra amb la mà i la vas prema, es prema ben fort, ben fort, ben fort, fins que l'acab convertia en sorra que li queia entre els dits. Aviam si ho saps fer tu. Això, això ja ho faig amb una mà a la galta, home. I mentre ho deia, va agafar el formatge del sorró i el vas prema fins que es va començar a rejar el suc. Què us sembla? Però com que el gegant no s'ho va acabar de creure, va agafar una pedra i la va llançar tant en l'aire i tan lluny que ni es veia. Ara tu. Déu-n'hi-doa, mestre. Però veig que la pedra torna a caure. Això ja ho faig xibla. I no deixo que la pedra torni a caure mai més. Mentre ho deia, va agafar el perdal pel sorró i el va engegar a volar. Què, mestra? Què et sembla? Sí, no ho fas malament. Però aviam si tens prou força per ajudar-me a rossegar aquesta alzina que hi ha gegut de terra. Però ho va fer el sastre. Vos l'agafeu pel tronc i jo l'agafaré pel brancam, que és el que pesa més. Això ho faig amb el dit xit, jo, home. El gerant va carregar-se el tronc a l'esquena, però com que no podia girar-se, no es va donar que el sastre s'havia assegut en una branca i es deixava rossegar tan tranquil. El gegant deia, sí que pesa aquesta branca, i el sastre tan tranquil allà enfilat. Crec que en d'una estona, esclar, el gegantàs estava molt i molt cansat. Noi, jo l'he de deixar caure. I en aquell moment, quan es va girar, el sastreñol li va fer un sal a terra i agafava les branques com si les hagués portat tota l'estona. Tant ganàpia i no poder portar un arbre. El gegant es va quedar com una mica estranyat, però va pensar, vés a saber. Van continuar caminant plegats, i en arribar davant d'un cirader, el gegant el va doblegar com si fos un jonc. I va dir el sastre, té, et convido a menjar cireres. Però el sastreñol li tenia força per aguantar-lo doblegat, i quan el gegant el va deixar anar, va sortir disparat en l'aire. Per sort, va caure en unes mates sense fer-se gaire mal. No tens força a preguntar aquesta branqueta? No, no és que no tingui forces. És que he saltat per veure si hi havia algun casador amagat per aquí. Aviam si vos també s'heu saltat per sobre l'arbre. Però en saltar el gegant es va quedar enredat entre les branques i molt parat i molt enfadat amb el seu fracàs. Bé, marrec, ja veig que ets molt ferm. Ja que ets tan ferm et convido a venir a la nostra cova. Va anar cap a la cova, i ara que vivia d'altres gegants asseguts a la vora del foc, menjant-se un xai cadascun. A l'hora de dormir el sastreñoli li van donar un llit de mida de gegant, però el sastre el va trobar tan regros que es va estimar més dormir arrensat en un racó de la cova. A mitjanit, quan el gegant va pensar que el sastreñoli devia dormir com un so, que el llit va agafar un destral i va partir el llit amb dos trossos. Van acabar, se'n va tornar a dormir convençut que s'havia tret el sastre de sobre. L'any de mal matí, els gegants van sortir cap al bosc sense ni pensar en el sastreñoli, però ell també es va despertar i es va córrer al darrere. Quan el gegant de sal va veure, es va quedar tan parat que va pensar que aquell galifardeu li devia passar alguna mala cosa, i sense arrumir-se gaire, van arrancar a córrer i van fugir tots tres. El sastreñoli va continuar caminant allà, allà, a provar fortuna. No sabia per on anar i per anar a fer. Com que aquí camina, camifa, el cap d'un dia va arribar a un palau immens. Quan els protestes el van veure venir amb aquell reto tan impressionant, van córrer de seguida a dir-ho al rei. Un home així, ve convindria que pots dels nostres oi, digueu-li l'exèrcit real, que tenim un lloc per ell. I així ho van fer. El sastreñoli, que s'havia passat tota la vida cosint mànigues i camals, va trobar que seria un bon canvi i va dir-los, fer, ja hi podeu comptar, ja m'agraden a l'exèrcit del rei. Però els altres soldats de l'exèrcit real no els va fer cap gràcia aquell company que empalava set d'un sol cop. Li tenien por i a més a més em veja. Ara sí que aquest, m'anarà més que nosaltres i el rei el farà el més important. I li van anar del rei. O ell o nosaltres, majestat, haureu de triar, perquè no estem fets per viure amb un feixenda com aquest. El rei es va quedar tot pensarós, li sabia greu de perdre els seus soldats de tota la vida, i li feia por de despatxar el valent anòic que acabava de llogar. Aleshores se li va acudir una bona manera de treure-se'l de sobre. El va fer cridar i li va proposar. Tu ets tan valent, no series capaç de matar dos gegants que hi ha a la muntanya del costat i que sempre em fan la llesca, prou, i quina paga em donaríeu. El rei, per engrascar-lo a dir que sí, li va contestar de seguida et donaré la mà de la meva filla i la meitat del regne. Doncs ja podeu començar a mordar la filla. I va marxar cap a la muntanya. Quan va ser dalt de la muntanya, de seguida va veure els dos gegants fent la misdiada sota un arbre. Ell que sí, es va enfilar dalt de l'arbre amb un forn farcell de pedres i es va disposar a matar-los. De primer, va deixar caure-ho amb la pedra al pit d'un d'ells i al punt el gegant terror es va girar cap a l'altre i li va dir, per què em peges? Jo, si estic dormint. I es van tornar a dormir. Llavors el Sastrinyol li va deixar caure unes quantes pedres d'amunt de l'altre. Per què em tires pedres? Ho deus haver somiat. I com que tenia molta son es van adormir un altre cop. El Sastrinyol es va agafar la pedra més grossa i la va descarregar just a l'ull del primer gegant. Ja n'hi ha prou d'aquest color. Ara me les pagaràs. I es van enredar en una baralla que feia fredat. Tant grossa va ser que al cap de poc ja s'havia mort l'un a l'altre. Veus que bé? Va pensar el Sastrinyoli. I al cap el Palau falta gent. En arribar davant del rei va dir, sota un arbre, els teniu ben morts i remorts. Vostre majestat, ja em podeu donar la filla i mig regna. Però el rei no tenia ganes de donar-hi la filla. I encara li va fer un altre propòsit. Sí, sí, però la filla encara l'està embestint, no està preparada per casar-se. Mentre tant, i aquests tan valent, tan valent, tan valent, hauries de matar una licorn que tenim al bosc i que no para de fer-los la pàscua. Ui, això es bufa i fem polles. Ja ho sabeu, set d'un cop. I va marxar cap al bosc, va enxiblar una tonadeta. Només duia una corda i una d'estral. En arribar-hi, ben aviat va veure amb la licorn que venia corrents cap a ell, amb la mala intenció de travessar-lo amb la banya, com si fos una oliva. El Sastrinyoli el va esperar tan tranquil, però a l'últim moment es va amagar darrere un roure. La licorn, amb l'empenta que duia, va quedar clavat el tronc. Ja el tinc! El va lligar amb una corda i el va tallar la banya amb una d'estral que duia i cap a casa, i es va presentar el rei amb la licorn al darrere. Vinga a buscar la filla, ja l'heu vestit. Sí, però encara li estem fent les faldilles. Mentre tant, perquè no ens ajudes a caçar així de grans que no ens deixa viure. I tant, home, ara torno. I cap al bosc un altre cop. El sanglà ja semblava esperar-lo i li va faltar temps per córrer darrere el Sastrinyoli amb tota la seva furia. El Sastres va deixar empeitar fins a una ermita que hi havia a la vora. Va entrar-hi per la porta i va sortir per la finestra del darrere. El sanglà també va entrar-hi per la porta, però no va poder saltar per la finestra. Quan va voler sortir per la porta, es va trobar que el Sastrinyoli ja l'havia tancat. Ja tenim el sastre davant del rei una altra vegada. Ara ja deu estar tot, oi? Endoneu la filla o me l'he d'agafar jo? El rei estava esproguit i no se li va acudir cap altra pega per posar-hi, i és clar, va haver de donar-hi la filla. Va tenir aquí doncs que el Sastrinyoli es va casar amb la filla i ja era el rei. Poc temps després de ser casat, la reineta del Sastre va sentir que el seu marit que somiaven veu alta. Encara tinc dos pantalons per cosir i una armilla per planxar. La reina se'n va quedar tot estrenyada i de moment no em va fer cas. Però el cap de dues nits va tornar a sentir la mateixa història. I tres nits i quatre nits i sempre el mateix un altre cop. Aleshores la reina va començar a suspitar la veritat. A veure si m'hauran casat amb un sastre disfressat de valent. I va anar a explicar al seu pare. El rei es va enforismar, qui sap-lo, i va dir a la seva filla. Aquesta nit deixa la porta del dormitori oberta i els meus criats l'agafaran mentre dormi i el ficaran en un vaixell que vagi vell. I així va quedar. Però un dels criats del rei ho havia sentit i va voler advertir el sastre perquè li feia ràbia de veure com li paraven una trabeta. L'antig sastre, o sigui el nou rei, li va agrair l'advertiment. A la nit el rei a to va fer l'adormit i la reina va deixar la porta oberta. La reina dormia, el rei a to no dormia, però tots dos feien veure que dormien. Un estava nerviós, l'altre també, però tots dos feien veure que dormia. Tot d'una el sastre va començar a cridar, com si somies. He mort dos gegants, he caçat un elicor i un sanglar, i a més a més me'ls carrego de set amb set. I voleu que jo tingui por d'aquests xicharellos que tinguem agats davant del dormitori? Si no en tinc ni per començar. Els criats reals es van espantar de tal manera que encara deu encorrar ara. I ningú no va posar ni més pals a les rodes. I va ser rei tota la vida. I com t'ha comptat, ja s'ha acabat. Ah, i potser és veritat. Bé, aquí una vegada. El comte de Riner, la gent de popular catalana comptada per Joan Amades. El comte de Riner era tan bell que ja no s'aguantava, i fa un cridat pel rei per anar a la guerra contra els moros. El comte estava molt trist, perquè no es veien forces per abrandar les armes. La més petita de les seves tres filles que té d'anar a la guerra amb comptes del seu pare, s'hi donava per acompanyar tres soldats ben fidelos, un que fes el sort, un altre el mut, i un altre el ximple. Però no eren ni sorts, ni muts, ni ximples. Fixa-vos que hem dit que es fes el mut, el sort i el ximple. El pare primer no volia. Li feia molta pena patir per la seva filla com havia de portar-la a la guerra si no tenia pràctica. Però, finalment, el pare s'ha dit. I li va donar a la donzella els tres soldats que li demanava. I la donzella es va acomiadar del seu pare i se'n va anar a la guerra. Era una guerra ferotja, dura, però ella lluita ben fort tardidament i va fer tot el que va poder i matar molts i molts moros i va quedar com una gran guerrera. Vestia de guerrer i ningú ho hauria dit, ni pel seu port, ni per la seva valentia que fos una donzella. El fill del rei, però així quedava a veure, ja li va semblar que era una dama. Durant tota la guerra volguen anar a la seva vora, no parar d'observar-la i com més la veia, més li semblava que era una dama i no un cabellet. Acabada la lluita, el fill del rei estava molt preocupat, molt intrigat. Qui era aquesta dama o cabellet? I ho volia aclarir. Tornàvem tots els cabellers al Palau del Rei i abans d'anar-se en cadascú a casa seva, el príncep no parava de dir a la seva mare. El comte de Riner, per mi, no és una dama sinó cabellet i quan munta la cella sembla una donzella. La reina ha aconsellat el seu fill i que convidés a dinar al suposat comte i que observés quina mena de talls agafava. Si prenia els grossos, senyal que era cabellet i no d'ama i si prenia els xics, el contradi. El soldat sort de la donzella, sentir la conversa i de seguida anar a comptar la donzella el que passava i aquesta, previnguda, prengue de la plata tots els talls més grossos. I n'hi havia de grossos, eh? Quasi bé no se'ls podia acabar, però era forta i valenta i menjava els grossos i no em va tastar ni un de petit. El príncep, però, no va quedar convençut seguir sospitant i sospitant i tornar a dir-ho a la seva mare que la aconsellà que convidés el comte a fer un passeig pel jardí i que fes un pont de flors per portar-li a la reina. El comte, per gentilesa, n'hauria de fer un altre. Si em fero triable les flors grosses, senyal que era cabellet i si feia el ram de floretes menudes petites de colors com un boquet de flors, no hi hauria dubte que era una dama. El soldat mut, sentir la conversa i previngui la seva mestressa, la qual em feia el por m'escollir tot les flors més grosses que hi havia. Tensien lletxes com si no, no eren delicades. Era un pont gros i ella sabia per què. El príncep, que cada vegada s'havia agradat més de la donzella, no es donava encara per convençut i torna a dir a la seva mare que el comte de Riner per mi no és d'ama sinó cabellet i quan munta la cella sembla tota una donzella. I el príncep estava cap picat i cap picat i la reina li deia, home, preocupis tant, mare, és que em penso que és una donzella i n'estic enamorat. La reina aconsellà el seu fill que convidés el comte a dormir amb ell una nit. El soldat ximple sentia la conversa i tot seguit semenà corrents, corrents, corrents a veure la dama i li va explicar quan el príncep feu a la donzella la proposta, la donzella va fer veure que es quedava molt sobtada. Jo, jo, un caballet, maig de quedar a dormir amb vos, és un desig que tinc com a príncep. Evidentment no us puc dir que no, però la donzella ja tenia preparada la estratègia del que faria aquella nit. Li va dir, com a príncep, jo no et puc dir que no, però necessito, necessito fer una cosa que vaig cada dia abans de la dormir i és cantar una estona i acompanyar-me amb la guitarra. M'agrada molt el cant i sense això no em puc adormir. El príncep es posa al llit i la donzella derriner a cantar i cantar i cantar i va fer de manera tan dolça que el príncep al moment va dormir-se amb un son tan fort que en tota la nit no va despertar-se. Quan l'endemà el matí va tractar de llevar-se, el com de derriner ja estava vestit i a punt de marxar, potser era el dia destinat per a tornar a casa seva i feu creure el fill del rei que havien dormit plegats. La donzella arribar a casa, tal com havia sortit plena de glòria i honor, però ja havia quedat, ha fet quedar molt bé el seu pare. El vell comta quan saber el que ha passat la seva filla amb el fill del rei, li preguntar si li agradaria casar-s'hi. La donzella contestar que sí, però que obria algú primer sabà l'honor de la seva família. El comta cridar el príncep i li explicarà la veritat. I el príncep demanar a la mà de la donzella el vell comta, que amb molt de gust li s'ha dit, i va celebrar unes grans noces. I va convidar a tot el rei Alma i tothom estava molt content. I vam fer una festa tan gran que si aneu per allà, encara se'n recorden del casament de la filla del com de derriner amb el rei. I aquest com de s'ha acabat? Us ha agradat, oi? Vete aquí una vegada. Tot això que us he explicat, ha passat o no ha passat. Si no ha passat, si no ha passat és mentida. I si ha passat és veritat i val més creure-ho que anar a veure-ho.
Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).