Vet Aquí Que... del 13/10/2016

Comencem la cuは30 excis. A lDe Joan de Montrell からはすたにu 寂しなのだ わやひひひ わやひひ Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Si volem veure algun d'aquests drugs més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse en Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe, cada matí de 10 a una. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport. Però ningú com el juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és el ràdio d'Esvern. Ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota la qualitat de l'esport local. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. Allò i el ratolí, faula de l'efantec. Un ratolí petit, petitó, vivia amb un cau fosc. Vaig sortir a donar un tomet. Li agradava molt jugar i córrer a la clara de la lluna. Per haver-te aquí, que una nit que sempre sortia, es va trobar al cau, a la porteta, un lleó. El lleó tenia... era molt farotge. I se li va als ratolins, jugaven per lli prop. I en un moment donat, el lleó es va empipar i dona... agafa el ratolí. El lleó sol anava a menjar, però el ratolí petit, petit, li diu, lleó, rei de la selva, ja sóc molt petitó, que no veus que no t'arribaré ni a la dent. Deixa'm anar, sisplau, lleó, que ja no t'ompliré la teva panxa. Deixa'm anar. El lleó va dir, doncs bé, desacorda. I el ratolí content del que li havia dit el lleó, li va dir, si mai me necessites, cridem, que jo et podré ajudar. El lleó va dir, ho, ho, ho, ho. Tu, tan petit i esquifit, vols ajudar el lleó, rei de la selva? I ara, aquest es cregut, de cap manera, mai me podràs ajudar. I el ratolinet li va tornar a dir, si mai me necessites, jo et puc ajudar. I aquí, que el ratolí se'n va anar, i el lleó va anar pel seu compte. Però, al cap d'una bona estona, el lleó es va posar... Ai, el ratolinet va dir, ai, si em sembla que això és el lleó. Va escoltar escoltar? Sí, sí, deu ser el lleó, alguna cosa li deu passar. I, tal dit, tal fet. Resulta que el lleó anava cap a la selva, i un caçador malvat havia posat una xarxa per veure si es podia passar el lleó. El lleó es va quedar enredat a la xarxa, i el ratolí, que tenia molt bona orella, va sentir, es va aprovar. I quan el va veure allà enredat li va dir, no et preocupis, lleó, jo et puc ajudar. El lleó, una mica, amb cara d'espantat, va dir, tu tan petit, a mi em pots ajudar, però sí, sí, tal dit, tal fet. El ratolinet, amb les seves d'entetes, va agafar la xarxa, i la va cerrar primer un fill, després una altra, després l'altra, fins que de la xarxa em va fer un gran forat, i per aquell forat va poder sortir el lleó. El lleó va quedar enredat, com pot ser, que gràcies al ratolí, tan petit i esquifit, el rei de la selva s'hagi pogut salvar. I tal dit, tal fet, així va ser com un perratolí, petit, petit, va ajudar el rei de la selva, amb les seves d'entetes, cerrar la xarxa, i el lleó se va salvar. I compta comptat, ja està explicat, si és veritat un sac de blat, i si és mentida un sac de farina. El peixet d'or, rondalla popular russa. Hi havia una vegada, en un poble molt, molt petit, un avi i un avi, que vivien en una caseta molt, molt petita, eren uns avis molt, molt pobres, no tenien vei res. Vivien al costat del mar. Veig aquí que l'avi només anava a pescar, i menjaven del que pescaven. Un dia l'avi va anar a pescar i va pescar una pedra. No va poder menjar, va llançar la pedra al mar, va tornar a tirar la xarxa, i li va sortir un peixet, petit, petit, però d'un color que brillava moltíssim. Se'l va mirar i el va posar al cerró. Però quan el va posar al cerró, el peixet li va dir, sisplau, deixa'm viure. Jo, tan petit, deixa'm viure, que no tampoc en tindràs prou. I l'avi va deixar el peixet al mar. Però el peixet li va dir, mira, quan necessites alguna cosa, tu vens al mar i em crides, i jo te la concediré. Però ell va dir, no, no, no necessito res. Se'n va anar cap a casa seva, i la seva dona, que estava rentant una roba amb un cos civil, li va explicar, mira, he trobat un peixet, que m'ha dit que qualsevol cosa que necessitem, que li demanem. I tu, la dona li va dir, què has demanat? No, res, no, res, te noca. Ai, però quin cap que tens. Mira que jo estic rentant la roba amb un cos civil, i no li has demanat ni un cos civil. Molt mal fet. L'omanet no va dir res, i res, res, res, se'n va tornar al mar. I quan va arribar al mar, va cridar. Peixet d'or, peixet d'or, bon peixet. Posa't de cara a mi i descén el mar. I el peixet d'or t'ha dit el fet. Li va dir, què vols? Mira, he anat a casa, i la meva dona m'ha dit, a veure si em podries concedir un cos si nou, perquè el cos que tenim està tan bell, tan bell. El peixet d'or li va dir, vés cap a casa, que allà el trobaràs. I t'ha dit el fet. I el pescador se'n va anar tristrat, tristrat cap a casa seva, i es va trobar la seva dona, que ja estava rentant la roba amb un cos si nou, bonic. Vet aquí que la dona li va dir, què és fet? Com és que li has demanat un cos si... Li podries haver demanat una altra cosa. Li podries demanar una casa nova. Mira que la nostra casa com és. Deman. El pobre pescador, sense dir res, se'n va tornar al mar. Es va posar davant del mar i li va dir, peixet d'or, peixet d'or. Posa't de cara a mi i desquena el mar. Mira, la meva dona voldria una casa nova. Que me la podries concedir al peixet d'or. I no li va dir, vés tan cap a casa teva, i allà la trobaràs. Encara no era casa seva, ja va veure pel camí. Una casa bonica, preciosa, tota plena de mobles. La seva dona, amb uns pastits nous, feia un got. Estava emocionat. Vet aquí, quan va veure la seva dona li va dir, però què li has demanat? Que no veus que jo vull ser la reina dels marcs? Ja pots anar al peixet d'or i dir-li que jo vull ser la reina del mar. I que ell sigui el meu criat. El pobre pescador, ja estava una mica tabalat. Ja no sabia què fer. Aquesta dona tot ho volia, no estava mai contenta. Però ell, sense dir res, se'n va tornar cap al mar. I li va tornar a demanar. Peixet d'or, peixet d'or, posa't de cara a mi i desquena el mar. I el peixet d'or va sortir. I li va dir, què vols ara? I el pescador ja se'n donava compte que la seva dona ho volia tot. Li va dir, mira, la meva dona em sembla que s'ha tornat boja. Vol que tu siguis el seu criat i que ella pugui ser la reina dels marcs. El peixet d'or va quedar una mica pastorat. No va dir res. I el peixet d'or se'n van tornar cap dins del mar. El pobre pescador va marxar cap a casa seva. I quan ja era mig camí, ja va veure que les coses havien canviat. Arribar a casa seva i resulta que la casa ja tornava a ser aquella caseta petita, vella, rònera, que no hi havia res. I la seva dona tornava a anar vestida com abans. El pescador va quedar astorat, perquè va dir a aquesta dona que tot ho vol, tot ho perdrà. I a partir d'aquell dia, mai més, mai més, el peixet d'or ha tornat a sortir del mar. Diuen que hores d'ara encara està en fons del mar. I, com t'ha contat, ja s'ha acabat. Bé, aquí una vegada. El cèrbol i el jaguar. Rondalla popular basilera. Bé, aquí una vegada. A la selva hi vivia un cèrbol. I el cèrbol, abans de matí, quan es llevava i anava a esmorzar, buscava l'herba més fresca dels prats. Però el cèrbol, quan es menjava l'herba, sempre havia de tenir un ull guaitant, que no vingués algun animal d'aquelles feires farotges que es menjaven els cèrbols. I vè't aquí que aquest dia, mentre estava menjant un prat, va veure més enllà. Una cruminola, una muntanyeta, verda, verda. I s'hi va acostar. I va dir, oi, quin prat més verd i quin herba més fresca. I justament, per allà al costat, hi baixava un riarol. Oi, que cansat estic. I cada matí, haver de buscar-me un lloc per menjar. Potser aquest seria un bon lloc. Per fer-hi una casa, tindria l'aigua a la vora, veig que aquest herb és tan fresca, tindria tot a punt. Sí, sí, mira, m'hi faré una casa. I vaig aquí que va agafar un tronc d'una abra i el va plantar al vent mig del prat. Va pensar, per avui hi treballem molt. Mira, demà de matí m'hi haveré ben d'hora, ben d'hora, i vindré a fer la casa. I se me'n va anar. Acab d'una mica, en aquell mateix prat, i va arribar en Jouard. I va dir, oi, i quin prat tan bonic. Oi, quina aigua tan fresca. El Jouard també estava tip d'anar a caçar amb un llavall de buscabèsties. I va pensar, oi, si hi ha aigua fresca, moltes animals deuen venir aquí a veure a veure aigua. Per tant, jo, quasi només estant, és d'aquí, si em faig una casa, només guaitant per la finestra, voldré vestir i podré anar de seguida a caçar-la. Mira, saps què? M'hi faré una casa. Va agafar quatre troncs ben alts i ben llisos, i va fer en aquell prat, i va posar un pal a cada cantor. Bé, diu-me'l, per avui hi treballem molt. Me'n vaig. L'endemà de matí, a primera hora, el serbo les va llevar molt aviat, molt aviat, i va córrer cap al seu prat. Quan va arribar el prat, va veure el pal que havia plantat al mig, però també va veure els quatre pals. Va pensar que hi haurà fet això. Sabeu què passava en aquella època aquells animals? Quan una cosa no l'entenien, es pensava que ho feien topar. I ell va dir això ho ha fet en topar. En topar m'ha posat aquests quatre pals per ajudar-me a fer la casa, perquè jo sóc molt bo, no faig mal a ningú. Gràcies a topar que tinc mitja casa feta. Diu saps què? Doncs ara jo posaré les vigues. I sí, sí, tres, tres, tres, se me n'ha batallat tot de troncs, i va fer tot, em va posar tot a les vigues. Va ser una gran feinada, va dir bé, demà continuaré. Me'n vaig a descansar. Encara no havia marxat, capet aquí, que arriba el jugar, i el jugar que em va arribar en aquell prat, i va veure que els quatre pals que ell havia posat, amb les vigues, va pensar el mateix, això ho ha fet en topar. En topar, posar les vigues per ajudar-me. Ai, com m'estimo a mi, perquè jo sóc una bèstia molt forta, i molt valenta. Mira, saps què? Feré les parets. I sí, sí, va començar a tallar troncs d'abres, i va fer tot a les parets. I va marxar perquè també estava molt cansat. Diu demà tornaré. Però primer hora, si veu que hi va arribar primer, el servo, quan va arribar allà, i es va veure les parets. Diu, ai, topar gràcies. Això tot ho fas per mi, perquè saps què? Tu, jo saps que sóc molt bo, que no molesto cap bèstia, que, ai, gràcies, topar. Diu, mira, saps què em faré? Doncs ara jo faré la porta, i el jimzà em va fer la porta, i també va fer una finestra. Molt bé, i ben acabat, va dir, mira, saps què? Bé, marxo, al cap d'una mica, van venir a jugar. Oh, ja tinc la porta i la finestra. Fes gràcies, gràcies. Topar moltes gràcies. Va fer la... va agafar, i si veu què va fer el jogar, va començar perquè la... va rebossar les parets, perquè quedessin fortes, perquè com que eren de canya, perquè quedessin ben fortes. I a rebossar les parets, amb molta feinada, va quedar cansat, i em vaig adormir, i va anar. Va marxar, i l'endemà de matí, el jogar que ja va arribar, dium, avui m'hi puc quedar, va fer un prestatge, perquè el servol tenia un oi, tenia un pot, tenia una caçola, i mira, en aquell prestatge s'ho va posar tot, a erba fresca, i la va posar a terra. Però amb això, que mentre ell estava fent això, i es va estirar, va dir, oi, que bé que estaré aquí, va arribar el jogar. Quan el jogar es va obrir la porta i va veure el servol, quan va veure el jogar, es van espantar, no ho entenien. Què passa aquí? Aquesta casa és meva, futx, que no, que és meva. Van discutir, perquè ja hi feien les portes, oi, ja hi feien la rebossada, que no ho ha fet el topà. I llavors, sabeu què van fer? Que van descobrir que el que havia fet un, l'altre es pensava que ho havien fet en topà, però que en realitat el topà no ho havien fet res, que ho havien fet entre tots dos. Com ho hem de reglar? Doncs mira, perquè jo no vull dormir ningú, doncs mira, s'ha de fer amb una paret. I sí, sí, van fer una paret almenys. I Capdú va decidir que dormiríem una banda de la aquella habitació. Diuen, també ens hem de repartir les feines de la casa, diuen, molt bé, i el jogar, que era molt potent, va dir, mira, jo endreceré la casa i tu, el tu endreça, i jo me'n aniré a caçar. I sí, sí, el primer dia, el servol va quedar a casa i va endreçar. I el jogar va anar a casar, i sabeu què va portar per dins? Va portar un servol mort. El servol, quan va veure un de la seva mateixa família allà, mort, i a més a més, jo, que li va dir al jogar, diu ara que un mort, el pobre servol no podia, però no podia ser dèbil davant del jogar, perquè li tenia un servol aspecte, una certa por, va fer una foguera, va rostir el servol, va agafar un tros de cuixa i va dir, jo menjo més enllà. La veritat és que no va menjar cap de servol, de cap manera, el servol, sinó que va menjar herba, com sempre. Jo el jogar se'n va fer un tip, va menjar el servol, però l'endemà, tu, cap al revés, era el servol el que havia d'anar a caçar. I va marxar, va, va, el jogar diu, jo faré unirà endrecer la casa, tu vés a caçar. I el pobre servol, cap a la servol, què faré, com en sortiré, com no me'n sortiré, em menjaré i què faig, què faig, què no faig? Va trobar un nost formiguer. Molt fort, molt potent, gros. Bon dia, servol, bon dia, hòstia, què fas? O ves, mira, busco. Ah, dius, escolta, li va dir el servol a l'hòstia. Ah, que no ho saps. N'hi ha un que parla molt malament de tu. Ai, qui parla malament de mi? Sí, diuen que tu només serveixes per menjar formigues, que no tens força, que no val res. El que pot ser aquest es va picar molt, o sigui, que pot ser que parli malament de mi. Oh, va, digue'm, ho digue'm. Bé, és el jogar. Un jogar diu mal de mi. I tant, que no ets fort, que no podries, que no pots fer res, que només t'agraden les formigues. Com pot ser, es va començar a enreviar-los, es va enreviar molt, i us, en aquell moment, va passar el jogar, un altre, eh, i l'os li va dir. Que no és aquell jogar d'allà. Jo el servei el va dir així, sí. Ja entens que l'os, amb unes brens idees, que són molt forts i tenen molta fortalesa, va agafar el jogar i el va escanjar. Diu, ara sabrà aquest jogar qui sóc jo. Si tinc força, no tinc força. I el va deixar mort. L'os va marxar, veu que va fer el servei, va agafar el jogar mort, i el va portar cap a l'altra banda. Quan va arribar allà, va dir, company, aquí tens el menjar de bull. El jogar, quan va veure un jogar, un animal de la mateixa família, va dir, com pot ser? Quina fortalesa té aquest servei? Ah, si en potser ell em podria matar a mi. Va començar a tenir por d'aquell servei. I el jogar li va tocar fer el menjar, que també aquell dia no va menjar res, perquè també tenia un respecte per la seva mateixa mena. Per tant, aquell dia, quan van anar a dormir, tots dos, el jogar, van anar a dormir amb tanta por. Que quan va, i el servei també tenia molta por, un de l'altre, però ve't aquí, que el jogar, quan es va estirar, quan el jogar era molt potent, sense voler, va morir el llit, i va fer un soroll. I el servei es va espantar, i com que tenia, us en recordeu, un prestatge on hi guardava l'oll de un pot i una cassola, sense voler, amb el braç, va fer un bot el llit, va xacar el braç, va tocar el prestatge, olla, cassola, barrim, barrim, barrim, barrim, barrim. Van fer tant soroll a dins d'aquella cabana, que els jogar es va espantar tant, que va fugir corrents i arredera d'ells. Sabeu qui va fugir? Doncs va fugir també el servei. Mai, més, mai, més, ni el servei, ni el jogar es van atrevir a arribar a aquella casseta. Van passar el temps, però la casseta estava avui. Però, bé, aquí, que la Geneta, una salvagina, va, es va un dia a la casseta, va dir, oh, quina casseta tan maca, té finestra, té un prestatge, té porta, té taulada, té... Oh, que bé, i que bé és aquesta casseta. Segur que el topà l'ha fet per mi, perquè sóc tan maca, tan llesta, tan aixerida? I sabeu què? Doncs que la Geneta s'hi va quedar a viure, i diuen que potser en garies. I així sabeu. Aquest conte, que ve de terra, està llunyant-nos, i conte comptat, conte acabat. I catacric, catacrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. I was your baby, I was your ride or die, and it's your one supply, and everything you need, yeah. There was never room for either to assume, it would be to leave it, but now that you're brand new, we're getting old too, it's nothing to take with you, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed hugging, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed loving, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed stroking, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed choking, now that you're flying high, head up in the sky, got everyone believing, you made it by yourself, with no body's care, receiving. You already know you're reaping what you sow, you better take it slow, but won't let me warn you why you're making you move, something to take with you, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed hugging, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed loving, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed stroking, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed stroking, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed stroking, I was your baby, baby, baby, baby, baby, baby. Tag team, bet it right, it's your turn. Before you lose your mind, you better press the right, and get some understanding, baby. Don't wanna waste my time, you see, it works for mine. Your life is through demand, yeah. Taking every rule, looking at a school, don't you be no cool. Now that you're brand new and getting all through, there's something to take with you, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed hugging, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed loving, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed stroking, I was your baby, baby, baby, baby, baby. You needed stroking, I was your girl, you used to love me. I didn't say I could fly without you Won't it, baby? Here you are my lovin' in this tunnel Maybe I didn't did it right Oh, I was holding you down Like crazy guy, baby You was in the pocket And I was in the socket I didn't say I could fly without you I was holding you down