Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants. Els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Bilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va Bilonia. Des del cap de Sant Jus posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Jus, avinguda a indústria sense nom. Ara escoltes ràdio d'esperm, cintonitzes ràdio d'esperm, la ràdio de Sant Jus, durant de 8 punts. Hola, som el grup Marc, mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Gràcies a tots els meus amics. Un fred està tot glaçat per fora, el conillet té molta gana però no pot sortir perquè està tot debat. Com té tanta gana, surt a buscar menjar, surt per sobre de la neu, va remenant per allà a veure què et troba per menjar. Finalment troba dues pastanagues grosses, precioses. Quan acaba de menjar la pastanaga tinc la panxa plena i estic tip. Penso que el meu amic, el caballet, deu estar dins de casa, mort de fred i gana, aniré a portar-li aquesta pastanaga. I el caballet truca la porta, però no hi ha ningú, el caballet no hi és. Li deixaré aquesta pastanaga a la porta i quan arribi la veurà i podrà menjar. I el conillet se'n va anar de pressa cap a casa seva. El caballet brú també havia sortit perquè tenia gana. Però estava tan fred i estava tot tan gelat que no trobava res. Vinc a remenar per la neu, per sota la neu, i finalment, sabeu què va trobar? Va trobar un nap morat, gross, preciós. Ah, que bé, aquest nap és el que més li agradava. Va agafar el nap i el caballet brú, nyam, nyam, nyam, nyam, nyam, nyam, nyam, nyam, nyam. Va, i es menja aquest nap tan gross, oi, que bé, tinc la panxa plena i estic tip. I toc, toc, toc, toc, toc, toc, toc. I torna cap a casa seva. Quan arriba a casa seva, allà a la porta, veu una pastanaga. Veu la pastanaga. Diu, oh, una pastanaga. Qui m'haurà deixat aquesta pastanaga? Ai, pensant, pensant, ah, ja m'ho penso. Segur, segur que m'ha la deixada el meu amic, el conillet gris. Ai, que gentil, aquest conillet, que bo. Va agafar el doro jo per pensar, però jo tinc la panxa plena i ja m'he menjat el nap. Doncs saps què faré? Pensant, pensant. Diu, mira, el meu amic, el bé, el bé grassonet i amb la llana russadeta, aquest deu estar a casa seva també. I deu tenir molta gana. Amb aquest fred no deu usar a sortir. Doncs mira, saps què? Li portaré aquesta pastanaga i toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n va cap a la casa del bé, del bé grassonet amb la llaneta russadeta. I tu que la porta, pom, pom, pom, pom, pom. I res, no contesta ningú. Ai, el meu amic haurà sortit també a buscar menjar. Però mira, com jo ja n'estic tip, li deixaré aquí a la porta aquesta pastanaga tan preciosa, tan grossa. Ja veuràs que content es posarà quan arribi i la vegi. I si, si, el caballet se'n torna cap a casa seva, toc, toc, toc, toc. Si sí, el bé grassonet de la llaneta russadeta ha sortit de casa seva també a buscar menjar. I remenant, remenant per l'aniu, i allà enterrada sota l'aniu, va trobar, va trobar una col. Verda, grossa. Ai, que content es va posar al veure aquesta col. Va agafar la col i folleta, folleta, es va menjar tota la col. El bé grassonet amb la llaneta russadeta ja tenia i estava tip. Tenia la panxa plena i content. I tic, tic, tic, tic, tic. Se'n va anar cap a casa seva, ja tipet. Llavors, quan arriba, què va veure a la porta d'aquesta seva? Va veure aquella pastanaga tan grossa. I va dir, oi, una pastanaga. Oi, però jo ja no tinc gana, perquè tinc la panxa plena. Qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant. Va dir, ah, he vist les pitjades del meu amic, el caballet, el caballet brú. Segur que me l'ha deixat de ell. Ai, que gentil, aquest caballet. Llavors va dir, però jo ja no tinc gana, saps què? L'hi portaré amb el meu amic, amb el meu amic, el cabirol. El cabirol, segur que deu estar amb agadetes de casa, mort de fred i mort de gana. I sí, sí, tico, tico, tico, el bé, dressonet, amb la llaneta, ricedeta, se'n va cap a la casa del cabirol. El cabirol va arribar allà, el cabirol no hi era. També va trucar a la porta, va pom, pom, pom, a la porta de la caseta. No va contestar ningú. I va pensar, doncs mira, quan arribi trobarà aquesta pastanaga a la porta de casa seva. I va baixar, i tico, tico, tico, se'n van tornar cap a casa seva, el bé, dressonet, de la gana ricedeta. I sí, sí, el cabirol havia sortit, havia sortit, saltant per aquell bosc, i, mireu, també tenia gana, i va trobar, finalment, unes herbetes, totes gebradetes, i uns brotets de pie. I va menjar, i amb la panxa planeta se'n va anar cap a casa seva. Quan va arribar a casa seva, a la porta de casa, va trobar aquella pastanaga tan preciosa. I va dir-ho, jo ja no tinc gana. Tinc la panxa plena. Ai, qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant, ah, mira, he vist un floquet, un floquet de llana per aquí. Segur que el meu amic, el meu amic, el bé gressonet, de la llaneta ricedeta, m'ha deixat aquesta pastanaga. Oi, que gentil, aquest bé, aquest més molt amic meu, que gentil. Però jo ja no tinc gana. Què faré, què faré? Doncs mira, saps què? Aquesta pastanaga li portaré, li portaré. Mira, el meu amic, el conillet gris, i sí, sí, saltant per allà, va arribar a casa del conillet gris. Va obrir la porta, va trobar el conillet gris, el seu llitet, que estava allà al llitet dormint, li va deixar la pastanaga allà a bord del llit, i li va, i va, i li diu, mira, com jo no tenia gana, t'he portat aquesta pastanaga. Oi, el conillet, oi, que gentil. Però jo ja estic tip, que jo ja he menjat una pastanaga, i veig aquí que aquella pastanaga va passar. El conillet la va dur amb el caballet, el caballet va passar al ve, el ve al cabirol, i el cabirol va tornar un altre cop al conillet. Met aquí els bons amics, ai, els bons amics, els bons amics. Ai, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brot. Verkaufig mein Bettlein und leeg mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und beißt mich keinen beißt mich der Hungerflot. Sí? Veig aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les pedres cantaven, hi havia una dona molt pobra, molt pobra, que tenia 3 filles, les 3 més boniques que el sol i més bones que el pató. Es deien Marina, Antonina i Caterina. Un dia es va tornar al portal de casa seva una balleta que demanava caritat, i la Marina, la gran, de seguida li va oferir brenar aigua una cadira per descansar. Quan la balleta la va veure tan generosa li va dir, escolta bonica, no has quedat mai la bella aventura? No senyora, què és això? Mira, al punt de mitjanit tu obres la finestra de la teva habitació i dius amb veu alta i clara, quina serà la meva bella aventura? I ja veuràs què passa. La Marina no va entendre gaire bé, però no hi perdia res fent-li cas. Es va estar desperta fins a mitjanit i quan tocaven les 12 avor i la finestra va cridar, quina serà la meva bella aventura? I de sobte va escoltar un aveu que venia de la foscor, que deia, el roi de nàpuls. Es va espantar moltíssim, va tancar, la finestra va córreficar-se al llit, es va tapar tota sencera el cap i tot. No va dormir tota la nit. De fet se li va oblidar durant tota la setmana, però al cap de set dies el davant de casa sí va saturar-se en tot de carrossos i cavalls i un jove molt ben vestit, molt ben plantat, amb una corona al cap va trucar la porta i va dir la mare de la Marina, sóc el roi de nàpuls i vinc a demanar a la mà de la vostra filla Marina que he vingut expressament perquè es arma amb ella. A la pobra dona li van fer figues les canves, va bé d'agafar-se al llint de la porta, però encara va tenir ànims de cridar la seva filla. Marina, nena, la Marina va baixar xugant-se les mans amb el davantal i quan va veure que tota aquella gent la buscava i no se'n sabia venir, ella ja no es recordava pas. El cas és que es va trobar aquell tros d'home amb corona allà davant seu o juno allà davant d'ella i li deia, ens casem? Clar, ella es va mirar la mare i va dir, si no? L'àndem a mateixa es va fer un casori de la més lluit i la Marina, vestida de reina, va marxar cap a nàpuls amb el seu rellet en una carroça fabulosa i vestida de reina. Un altre dia es va tornar a aturar davant de la porta de casa seva, la balleta. Aquesta vegada va sortir l'Antonina, la segona, i també la va vindre a berenar, a veure descansar, i la balleta també li va dir, escolta bonic, que no ha escrit mai la vella aventura. No, no senyora, què és això? Doncs mira al punt de mitja nit, a la finestra, i dius en beu alt i clara, quina serà la meva vella aventura? I llavors què passa? L'Antonina va fer cas, perquè és de les persones que pensaven que els vills els ha d'escoltar. Es va estar desperta fins a mitja nit i quan tocaven les 12 va obrir la finestra i va dir, aquí no serà la meva vella aventura. I de sobte va escoltar un aveu que venia de molt lluny, que deia el rei de França. Es va espantar moltíssim, va tancar la finestra, va correficar el sol llit, es va tapar tota sencera cap i tot, no va dormir el cap de set dies. Ella havia estat mirant per la finestra tot el temps. Al davant de casa seva s'aturaven totes les carroses que ballen, encara més lluïts que la vegada anterior. I un jove ben vestit, vell, amb corona, va trucar la porta i va dir a la bona dona, sóc el rei de França i vinc a demanar a la mà de la vostra filla Antonina, que he vingut per casar-me amb ella. A la pobra dona, les canves li van tornar a fer figa, però va sortir corrents i l'Antonina doncs baixava, us ho cregueu o no, pentinada i mudada. I el rei li va dir, vols casar-te amb mi? I la noia va contestar, ja hi hauríem de ser. I l'endemà mateix es va fer un casori de allò més esplèndid. I l'Antonina, vestida de reina, va marxar cap a França amb el seu rei dins d'una carrosa encara més bonica que l'anterior. I encara un tercer dia es va tornar a aturar la velleta. Va sortir la Caterina, la petita. I tot efectuosa també la va fer entrar a berenar, a veure descansar, la va convidar a dormir si volia. I la velleta li va tornar a dir, escolta bonic, no es queda mai la vella aventura, no senyora, desmira al punt de mitja nit a la finestra i dius, veu el teu clara, quina serà la vella, la vella aventura, i per atenció que alguna cosa passarà. I en aquest punt la Caterina va pensar, ah, ja ho entenc, perquè és clar, ja era la tercera vegada que estava passant allà. O sigui que la Caterina es va estar asseguda amb la cadira al peu de la finestra i quan tocaven les 12, molt il·lusionada, com si en és de fira va obrir la finestra i va cridar, quina serà la meva vella aventura. I la veu fosca que venia de la nit, va dir, un gos negre sense nas, ah, la Caterina es va quedar glaçada i molt, però molt espantada, va acordar en cala finestres, va ficar corrent sol llit, es va tapar cap i tot, no va dormir tota la nit, però ella plorava i plorava i plorava i vinga a dir, les meves germanes han cridat la vella entura i s'han casat amb reis i a mi m'ha tocat un gos negre sense nas, no vull, no vull, no vull. I es va passar els 7 dies següents plorant, que no hi havia aquí la Consolers, i el cap d'una setmana trocava la porta un gos negre sense nas. Viu aquí una noia que es diu Caterina? La mare va treure l'escombra i va començar a donar-li cops, però el gos tornava. He vingut per casar-me amb ella i jo soc la seva vella aventura. La mare vinga a fer-lo fora i el gos tornava una vegada i una altra, i la Caterina no sortia de l'habitació i vinga a plorar, i vinga a plorar, i vinga a plorar, tant si va estar tancada a l'habitació plorant, que finalment va dir, i qui em diu que aquest gos no hagi de ser la meva vella aventura de debò? Potser no és el que sembla. Finalment va sortir, i quan el gos va tornar a demanar-li de casar-se, ella va dir doncs que es hemnos, i que sigui el que hagi de ser. La mare no sortia de desmallada, es van casar sense cafesta, i va marxar a peu. I camina, que caminaràs al cap de set dies el gos negre sense nas es va tornar a un descampat, on només hi havia un esberzer. L'esberzer és plèndid, això sí, el gos es va ficar per sota, i mossegant aquella erbota, va estirar fort, fins que la barra en caiva apareix un forat, i el gos hi va ficar, i la Caterina, el darrere. Primer tot era fosc, però de seguida es va veure com una cleroi, i la llum va anar creixent fins que van anar caminant fins al jardí més meravellós que us puguiu imaginar. Flors i erbes de tota mena, florits, frescos, uns cants d'ocells que delactaven, i una d'aigua, petits llacs, peixos de tots colors, i en un tornet, al mig del jardí, un castell amb set torres, i quan van ser davant la porta del castell, el gos li va dir, que Caterina t'haig de dir que jo sóc un príncep encantat per una mala bruixa, fins que no m'hagin desencantat, només em podres veure com persona una hora al mes, a la mitja nit del darrer dia. Quan ara passaré a la porta, em convertiré en ombra, com tantes ombres i aquí dins que et serviran, i no et podré parlar fins a les 12 de la nit, aquí 30 dies, però no et faltarà de res, no et preocupis, i dit això va creuar la porta, i el punt, el gos negre, sinó es va desaparèixer, fet fum. Ara pla, va dir la Caterina, i es va posar recordat el castell, que era tan gran que t'hi perdies, i des dels recopis es va fins a la torre més alta, tot era luxós i bonic, mòpels, cortinatges, finestrals, i allà on anava, les seguia en aquelles ombres, que eren com persones de fum, mudes, per més que elles dirigien la paraula, no responien res. Al final, quan es va fer fosc, va dir que tinc gana, i al moment les ombres van parar una taula, les tovalles, tovallons, tot de ceda, de plata, cristall tallat, i les ombres van omplir aquella taula, de coses bones per menjar, que ell ni sabia que existien, tot tan bo, i després va dir, oi, voldria dormir, i les ombres van acompanyar una cambra tan gran, i tan ben parada, que ni una reina la tindria millor. Els armaris eren prens de vestits magnífics, o llit em matava sostos, i mantessin sols suaus. La Caterina, cansadíssima, es va fer calllit, es va fer fosc i es va dormir. I l'endemà va passar el mateix, va córrer el castell, amb un llavall, i tot era meravellós, i només calia que demanés alguna cosa en veu alta, perquè les ombres corressin a servir-la, hagués estat feliç si no fos aquella soletat, i ella ja va estar esperant, aquell darrer dia del mes s'estava a l'habitació, i de sobte es va fer com si fos de dia, i una d'aquelles ombres es va fer home, i un home molt atractiu, molt ben vestit, que es va acostar a ella, i li va llargar les mans, i ella el va veure amb els ulls brillants, amables, sonrient. I li deia, Caterina, sóc jo, el teu marit, el gos. Ai, ella no se'n sabia venir, i només era preguntar-li com es podia desencantar, i li deia, només li havia anunciat que la noia que li vindria amb la vella Ventura ho podria fer, però no sabia com. Van estar parlant tota l'hora, però quan va haver acabat l'hora, l'últim segon va tornar la foscor i el silenci, i la Caterina va semblar que li arrencaven un braç. Cada final de mes la Caterina esperava desperte, llavors parlava amb els descosits, i ella, malgrat que només el veia onar el mes, el va començar a conèixer, i se'n va enamorar. I ell també. Llavors cada vegada que arribava tot era abraçar-se, i fer-se petons, i quan desapareixia l'hora justa, i ella ja el començava a esperar el més següent, no feia altra cosa. I jo de creure i pensar i creure, que una d'aquestes vegades el príncep es va adormir, i la Caterina llavors va aprofitar per mirar-se'l, fixament, sense despertar-lo, que li anava passant el dit per la cara, per les orelles, per el coll, i li va veure una cadeneta al coll, i d'aquesta cadeneta penjava una claueta. Aquesta clau demana un pany, va pensar la Caterina, i mirant, mirant, va veure que al pit hi havia un foradet de la mida d'una piga. Va ficar-hi la claueta, que li anava just de la mida, i des es va obrir una finestra al pit. Ell es va acostar a mirar dintre i va veure la Valleta, la vella Ventura, que anava dient, fins que cada campana no tocarà i que el gall no cantarà, el teu estimant es desencantarà, però en aquell moment complia l'hora. El príncep va desaparèixer i va tornar a la fosca. La Caterina aquell més sí que va esperar. En van si, i quan va arribar el tindia, va omplir el príncep a preguntes, però aquest no sabia res. Després de tres minuts es va tornar a dormir, i ella va corrobrir fins a tot el pit amb la claueta, i va tornar a la Valleta, que deia, fins que cada campana no tocarà i que el gall no cantarà, el teu estimant no es desencantarà. Però quan va acabar l'hora també tot va desaparèixer, i va passar encara una tercera vegada, però llavors ella ja havia estat rumiant tot el mes, i va dir, però jo què haig de fer, jo què haig de fer, però quan va acabar l'hora va tornar a la fosca, allavors la Caterina es va espantar, i ella no havia arribat al final, la Valleta no havia acabat de dir, i li va venir una idea terrible, i si l'havia mort... va córrer en cintre un llum, va córrer a costar-se, va veure que el príncep encara hi era, que encara dormia, que encara hi havia el finestro obert, i ara dintre les mans li tremolaven, i sense donar-se'n va caure una gota de cera al pindell, i llavors es va sentir un gran tro, la terra sencera va tremolar, i tot castell, jardins, ombres, tot va començar a caure, la Caterina es va abraçar a ell per protegir-lo, però ja no hi era, llavors es va aixopir a terra, cridant, fins que es va acabar el soroll, es va acabar els tremolors, llavors va tornar a obrir els ulls, i es va trobar el descampat de l'Esberge, vestida tal com anava el dia que va arribar, no hi havia res més, l'Esberge tornava a estar al lloc, la Caterina va plorar, va cridar, cridava el gos negre, cridava la mare, cridava la Valleta, cridava les germanes, cridava tothom, però ningú li va contestar, va intentar arrancar l'Esberge, i li va dir que no t'hagués de rebar-se tota ella, i quan va sortir el sol, va veure que havia de marxar d'allà, i es va posar a caminar, i camina, que caminaràs per arribar a una ciutat, i ella va veure una Valleta, que li resultava familiar, i la Valleta la va convidar a abraçar, a seure, a descansar, li va oferir aigua, i tot la va convidar a dormir, i llavors, a ella, li va explicar a tot, i ella va reballar a la Valleta, i va dir que el rei d'aquest país ha perdut el seu únic fill amb un encantament d'una bruixa dolenta que l'ha convertit en un gos. Potser és el teu marit, i vam pensar que no perdien res a anar a parlar amb els reis, i així ho van fer, i aquells pares ploraven d'alegria, per preguntar-li com té els ulls, i com té la veu, i com té les mans, i ell ho deia, i els reis deien sí que l'és, sí que l'és, i ploraven. I el darrer dia d'aquell mes van fer tapat tots els batalls a campana del país, perquè no s'honessin. Van fer matat tots els galls, i el punt de les 12 van cridar ben al·li fort des de la torre més alta. Cap campana no ha tocat, ni cap gall no ha cantat, fill nostre estimat, i estàs desencantat, i es va sentir un trofo fortíssim, i vam veure venir un genet del fons, que, a mi de que anava creixent, ell anava veient que sí que l'era, que sí que l'era, que és ell, que és ell, i van córrer escales de ball i la catarina, baixar els escalons de 4 en 4, i només veure'l se li va abraçar, i tot era fer-se petons, pensant que només tenien aquella hora, cada ja, no? I es va fer una festa de gasori, com no se n'hi ha vist mai cap. Van venir tots els reis, els de nàpols, els de França, la mare, la galleta, les teves germanes... Ai, tothom! I van ser feliços, i van menjar niços, i compta comptat, i compta comptat. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat, veta aquí un gos, veta aquí un conte fos, veta aquí un gos, veta aquí un gat, veta aquí el conte acabat. Veta aquí un gat, veta aquí el conte acabat. Veta aquí un gat, veta aquí el conte acabat. Veta aquí el conte acabat.
Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).