que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Des del cap de Sant Juls posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible, on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Juls ha vingut a l'Indústria sense nom. Cada dia, més aprofiteu. Hola, som el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestre Rosa Sençat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Vet aquí que una vegada hi havia un petit avet. Aquest avet vivia en un bosc preciós, plers arbres, uns arbres grans, plens de fulles verdes. L'avet petit se'ls mirava, se'ls mirava. I deia, oi, aquests arbres, aquests arbres tan grans, amb aquestes fulles tan verdes i tan grosses, oi, i jo, i jo que tinc aquestes fulletes punxigudes, semblen agulletes, semblen agulletes, oi, quina pena. A mi m'agradaria, m'agradaria, m'agradaria tenir unes fulles d'or. I així donaria enveja a tots aquests arbres que em miren, em miren, em miren, i diuen, aquest té les fulles de punxar. I així, amb les fulles d'or, seria l'enveja de tot el bosc. I si sí, se'n va a dormir, i l'endemà el dematí, quan es leva es veu totes les fulletes seves eren d'or. Ai, i ara, tot es d'or, els altres arbres deien, mireu la vet petitó, mireu la vet petitó, té les fulles d'or, té les fulles d'or, oh, la vet petitó estava content, perquè els altres arbres tenien enveja. Però, sabeu, hi havia un lladregot per allà, el bosc, que va sentir això que la vet tenia les fulles d'or. I la lladregot, aquell, va dir, aquesta és la meva, aquesta nit aniré, aniré i els robaré. I si sí, aquella nit, mentre la vet dormia, va anar aquell lladregot, i va amb un sac gran, i va posar tot a les fulles d'or dins del sac i se'n van a anar. L'endemà el dematí, la vet el despertar, sabeu, veure que no tenia fulletes d'or, no tenia fulletes. Ai, les fulletes d'or, ai, les fulletes d'or. Els altres arbres deien, mireu, mireu, la vet petit, mireu, la vet petit, no té fulles, ens roba les fulletes d'or. Ai, la vet, si almenys pogués tenir unes fulletes de vidre, serien brillants, i ningú me la robaria, i serien lluentes, i brillarien, ai, que bé, i se'n va a dormir. I l'endemà el dematí, va despertar, i tot el seu arbre estava plens de fulletes de vidre. Ai, que bé, aquestes fulletes no me les robarà ningú, i brillen, i brillen. Els altres arbres deien, mireu, la vet petit, mireu, la vet petit, que té les fulles, les fulletes de vidre. Ai, que bé, que contents que estava, va. Però no sabeu, doncs mira, va haver una tempesta, i va bufar un vent fort, fort, fort, un vent que bufava. I tot, a les fulletes de vidre, es van trencar totes, totes. La vet petitó va dir, ai, senyor, ai, no tinc fulletes, i ara jo pensava que les que em quedaria sempre amb aquestes fulletes, però, bé, aquest vent, se me les trencades totes. Ai, si almenys pogués tenir aquelles fulles verdes, com tenen els altres arbres, aquelles fulles verdes i fresques, mira, ja estaria content. Si se m'ha anat a dormir, se m'ha anat a dormir, i l'endemà al dematí, quan es va despertar, tot el la vet tenia les fulles verdes com els altres arbres. Els altres arbres deien, mireu, mireu la vet petitó, mireu la vet petitó, té les fulles verdes com vosaltres. Ai, que content que estava, ja la vet petitó. Sí, sí, però, mireu, va passar per allà una cabreta, una cabra, la mare cabra, amb tot els seus cabridets. La mare cabra, al veure aquella vet petit, ple de fulles verdes, va dir als seus fillets cabridets, i va dir, ai, fillets, mireu, mireu, aquest vet petitó, que té aquestes fulles verdes i fresques, oi, dit, anca, i riveu tots, mingeu-les, mingeu, veu, neu, neu, vaja, i té peus a d'aquelles fulles verdes, i va ser així, aquella vet, amb aquelles fulles verdes i fresquetes, va ser menjat per tots els cabridets, i la, el pobre vet petitó, plorava, plorava, ai, senyor, jo ja no tinc ni fulles d'or, ni fulles de vidre, i jo, que volia aquelles fulles verdes, tampoc, se'n menjat, se m'han menjat tot, a les fulletes verdes, oi, senyor, i vinga a plorar, els altres arbres deien, mireu, mireu, la vet petitó està plorant, la vet petitó deia, ai, mireu, si almenys pogués tenir les meves fulles de sempre, aquelles fulles punxegudes, com unes agulletes, no se les menjaria ningú, ni es trencaria, ni me la robarien, ai, senyor. Doncs sabeu què? Va anar a dormir, i l'endemà el dematí, el despertar-se, i ja tenia les seves fulles de sempre, i n'estava de content i de content, perquè ja es seria així per sempre més. I bé, d'aquí, que compta comptat, eh, compta explicat i compta comptat, i mireu, si és veritat un sac de blat, i si és mentida un sac de farina. Ai, apropaia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckern vom Brot, verkauf ich mein Metlein und leg mich aufs Stroh, sticht mich keine Feder und beißt mich kein, ich mein Metlein und beißt mich der Hohlerflor. Les maduixes compta de centra Europa. Una vegada hi havia una dona que tenia una filla molt gandula i malparlada. Es neia margot. Metekit, que, a més a més, era molt mimada. Li deixava fer el que li donava la gana i no tenia mai cap gran parella. Metekit, que, a la vora, hi havia un bon home que havia de marxar amb un viatge molt llarg. Ell tenia també una filla, que es deia Mariet. Era una nena xerida, bona menyona i molt treballadora. El bon home, per no deixar-la sola, va anar a casa de la veïna i li va demanar, sisplau, si li podria tenir la nena fins que ell tornés. La dona va dir, oh, això costarà, perquè, a veure, l'hauré de mantenir, doncs no t'amoïnis. Li va deixar una bossa de diners i la dona ja s'hi va venir. El pare va marxar i la Mariet es va quedar a casa de la Margot, amb la seva mare. Però, Metekit, que la Margot, a més a més, de gandula i mal parlada, era molt ambajosa i molt rancuniosa. Quan va veure que la Marieta se'n sortia de tot i era tan treballadora i tot feia bé, li va agafar una mania horrorosa. I, aleshores, totes les malifetes que ella feia li carregava les culpes en la pobra Mariet. La mare se la creia de totes, totes. Jo, si es anava passant, que la pobra Marieta estava molt trista, perquè aquella dona no parava de renyar-la i de pagar-la. La Margot, veient això, s'ho passava molt bé. I com que encara li tenien més ràbia i més mania, un dia la va voler fer perdre. I li va dir la seva mare. Mare, mare, avui voldria menjar maduixes, que en tens. I la mare va dir, maduixes, en aquest temps, com vols que en tingui, si és l'hivern. Sí, mare, però saps què? La Marieta ha dit que ella sabia un nivell de maduixes. Doncs que les vagi a buscar, perquè jo vull menjar maduixes. I la mare va dir, home, vols dir, no en trobarà. Sí, mare, sí, ha dit que ella sabia un lloc, i segur, segur, segur, que les pot trobar. I tant i tant, la Margot va insistir, que em regenava i tot, la mare va dir. Vine cap aquí, Marieta. Agafa el cistell i ja te'n pots anar a buscar maduixes per la Margot, perquè si no se'n posa l'am a l'alta. I la Marieta va dir, però sí, s'hi fa molt de fred. Mira, és tan avant, si és l'hivern, no en trobaré. Com que no, mentidera, jo sí que tenia la Margot, que sí que sabies on li havia. Doncs, tan i vas, no, jo no he dit res. Com que no has dit res, ja t'ho has de ser, com sempre. Una nàia que anava al perret. Marxa de mateix i no torni sense les maduixes. Li va obrir la porta, li va adonar en penta i la van gegar a del món de la neu. La pobra Marieta va agafar el cistellet i se'n va anar a bosc en dins. Tot era ple de neu. Els arbres estaven tots, tots, tots, plens, plens, plens, a besar de neu. Li caien el damunt, tenia un fred pobriçona, però ella endavant, endavant, endavant. Fins que al final del bosc va veure com una clariana. S'hi va acostar i ella va veure. 12 humenets asseguts a la vara del foc, que amb tant i rient. La Marieta s'hi va acostar i va dir, bon dia, com us dieu, i ells van dir, oh, la Marieta, et coneixem, es va quedar molt parada, em coneixeu, oi tant, i de què, oi, nosaltres tenim molts ulls portat arreu i sabem el que passa. Que em deixaria acostar a la vara del foc és que estic morta de fred i tant que sí, vine a cap aquí, vine a cap aquí. Què portes aquí, en aquest cistellet? No res, és que la dona aquella que viu amb la Margot em fa venir a buscar maduixes. Maduixes, aquella mala dona? Això t'ha dit? Sí, sí, per la seva filla, per la Margot. No t'amoïnis, vine a cap aquí. Queda't amb nosaltres una bona estona i escalfa't. La Marieta es va acostar. Se'ls anava mirant. Eren 12 uenets, però no tots eren iguals. N'hi havia un de petitet, un de més grandet, una de més grandet, una de més grandet, fins l'últim que era molt vellet, molt vellet. Ella se'ls mirava, se'ls mirava i al final va dir, qui sou? El més vellet va contestar. Són els 12 mesos de l'any. Oh, els 12 mesos de l'any? Sí, i com els dieu? Mira, va dir el petit O. I em dic Janer. Ui, Janer! Ai, el Janer! El Janer és el més trempat i cabellet de tots els mesos. Doncs mira, sé que quan estàs tot arçut hi ha pa i el vi està assegurat. O quines coses més boniques que em dius? M'agrada molt, Marieta. I tu, com et dius? Jo, el febrer. Ai, pel febrer. M'agrada molt, perquè floreix el vell amb mallet. Quines coses més boniques que m'has dit? I tu, li va dir a l'altre, com et dius? Jo, març. Oi, pel mar sense el sol per totes les parts. M'agrada molt el mes de març. Caram, nena, cada vegada ens dius coses més boniques. I tu, en el quart li va dir. Jo em dic Abril. Abril. Abril, el més gentil. Mira quina floreta que m'has dit, nena. Aviam, aviam. I tu, com et dius, va dir al següent. Jo, marx. Oi, pel mar, roses i cares precioses. Oh, nena, cada vegada em dius de més boniques. I tu, va dir a l'altre. Jo em dic juny. Oi, pel juny, roselles i blata pun. Que m'agrada el mes de juny. Marieta, és que per tots tens una cosa bonica. I tu, com et dius, va dir a l'altre. Jo, juliol. Oi, el juliol, el bonic més del sol. Mira, m'agrada molt el juliol. Perquè sempre tinc fred i així m'escalfa molt. I tu, va dir a l'altre. Jo, agost. Ui, a l'agost, festes majors per tots. M'encanta el mes d'agost. Mira, doncs jo estic molt content de sentir aquestes coses que ens dius tan boniques. I tu, li va dir a l'altre. Jo em dic setembre. Figues i reim, pots prendre. Mira, m'ho passo tan bé perquè m'agrada molt la fruita. I el setembre va estar molt content. Llavors es va dirigir en el següent. I tu, com et dius? Jo, a octubre. Ui, de llunes boniques la de gener. I la que més, la d'octubre també. Mira, una altra cosa que m'has dit preciosa. I tu, va dir a l'altre. Que ja era molt vellet. Jo em dic novembre. Oi, novembre. I totes grans, Sant Martí i tots sants. M'ho passo tan bé per tots sants menjant aquells penellets tan bons. Oi, m'agrada molt conèixer el novembre. Llavors es va dirigir el més vellet, més vellet, més vellet. I tu, com t'adius? Jo em dic desembre. Oi, desembre! El desembre ha dit xos que ens du l'alegria del Nadal Jullós. Oh, m'agrada molt de coneixe'us. Són uns mesos preciosos. El més vellet el desembre li va dir. Molt bé. Doncs ara que ja t'has escalfat i has recuperat la teva alegria, vosaltres et volem també regalar alguna cosa. Porta el cistellet. Veu que el cistellet va ficar a la mà el mes de desembre i el va tornar a tapar. Ara te'n pots anar tranquil·la, perquè em sembla que la dona aquella estarà molt contenta. I l'amargot també. Moltes gràcies. Està molt contenta de conèixer-us. Adéu, adéu, adéu, maca adéu. La Marieta va tornar enrere. No hi havia gens de neu pel camí. Els arbres estaven tots florits. Els ocells cantaven. I el terra era ple d'herba. Caminant, caminant, va arribar a la casa. Quan la vam veure venir... Oh, mira! Oh, mira la Marieta! Ha tornat, ha tornat! Mare, ha tornat! Com s'ho ha fet? Com és que no s'ha perdut pel bosc? A veure, a veure... I per tot el cestell que pesa molt, que hi dosen aquí, que hi dosen aquí. Li va arreglar el cestell, el va obrir. Ple de maduixes sucoses boníssimes. I ple de monedes d'or. Quan va veure això, l'amargot li va agafar una ràbia que no podien vellar. I d'on t'estret, i d'on t'estret? Veus, mare, que em sí que jo deia la veritat. Veus com tenies a veure? Ella sabia on tenia les maduixes. Mare, jo també hi vull anar! Mare, jo també hi vull anar! I la mare, no, home, no! No hi vagis! Mira quins temps que fa, mira com neva. Es quedarà gelada. És igual, mare, igual que ell ha anat jo també. I el mateix que li ha passat a ella, a mi també m'ha de passar. I com no, va agafar el cestell i va marxar corrents. Caminant, caminant. Cada cop feia més fred. Cada cop feia més fred. I tot ella es quedava gelada, gelada, gelada. Va arribar al final del bosc i va veure la Clariana, si va costar. I va veure els humanets a la para del foc. I va dir... Ei, què hi feu, aquí? Per què no em deixes venir? Jo també ho vull, jo escalfar-me! Va, deixeu-me allò! Ui, nena, sí que véns alvorada. Però vaja, vina, vina, que t'escalfaràs. Ah, d'acord! A veure, ah! Que sóc abusat, és que li heu donat una tallona a la... a la marieta. I tant, que li vam donar, ja ho crec. Doncs jo també ho vull. A veure, primer de tot, vull saber qui sou vosaltres. Som els 12 mesos de l'any. Ai, els 12 mesos de l'any! I què hi feu, aquí? Doncs mira, estem celebrant que és el primer dia de l'any. Ah, vaja, el primer dia de l'any. Quines coses de celebrar. A mi no m'agrada el primer dia de l'any. I vull saber com us dieu. Vaja, com et dius tu? Li va dir a la més petitó. I em dic Genè. Quina merda, però el Genès fos com una gala de llop. No m'agrada gens del Genè. Veiem, i tu, com et dius en l'altre? Jo, Fabré. Ui, el Fabré, plujós, cara de gos, que encara m'agrada menys, no res. I tu, com et dius? Jo em dic Mars, Mars, Marçot. Mat a la vella i a la vora del foc i a la jove, si pot. Va! Tampoc me la del Mars. I tu, com et dius? Jo, Abril. I tu plau, no plujes més de mil. Ux, no m'agrada tampoc el més de mil. I tu, com et dius? Li vaig anul·lar. Jo, Març, el Març podreix la fruita. I el Junts se n'emporta la culpa. Tampoc m'agrada el Març. I tu, com et dius? Jo, Junts. Ui, aigues de Junts. Mal sol en dur. Tampoc m'agrada el Junts. Veiem, i tu, com et dius? I l'altre va dir, i jo, Juliol. I tu, com et vol? Ux, tampoc m'agrada. I tu, com et dius? I l'altre va dir, agos, llams i trons per l'agos. Tampo les antenes de fos. Res, em quedo sempre a xopa, i no puc ni sortir perquè plau tant i em tampoc els llams i els trons. No m'agrada l'agos. I tu, com et dius? Jo, setembre. Ui, el vent setembre el porta molt de mal. Ux, quina mena de gent que trobo. I tu, com et dius? Jo, l'octubre. L'octubre d'olentets s'endula calor i em porta el fred. Res, tampoc. Tampoc m'agrada. I tu, com et dius? I l'altre va dir, jo, novembre. Pel novembre, els malalts i els difuns van junts. I m'agafa una por. Jo, no vull res, amb el novembre. I la gent se'l més ballat li va dir. I tu, com et dius? Jo, desembre. Pel desembre, costipats, gel i neu per tots costats. Ja l'agrada cap. Un pling, el cisteri, que m'hauràs d'anar. Oi, tanca, te l'ompliran. Porta, porta. El mes ballat, el desembre, va agafar el cisteri i el va obrir. Va ficar-hi la mà, el va tapar. No l'obris, eh? Clar que no l'obriré, perquè em caurien tots els doblers. I se'n va anar, sense ni el comiat d'arça. Caminant, caminant, caminant. El bosc, cada cop, feia més fred. I hi havia gel per tot arreu. Penjaven els caramulls de totes les branques dels arbres. I la margot anava, en tominça, en tominça, en tominça. Per fi va arribar a casa seva. La mare que ja l'esperava. Filla meva, filla meva, vine cap aquí que deus estar ben morta. Si mare sí, sí que ho estic. Sort que m'han donat el que jo volia. Veiem, veiem, m'ha dit la mare. Obre el cisteri. Van obrir el cisteri. Ple de carbó. La mare es va quedar tan parada que no podia ni parlar. I la margot va agafar una enreviada tan forta, tan forta, tan forta que de l'enreviada es va morir. I resulta que en aquell mateix moment tornava el pare de la Marieta. Que la van a buscar i se l'envam dovent lluny. I aquella donota es va quedar amb un pan de nas, sense la seva fillota. I que t'ha crid, que t'ha crid. Compte, s'acaba. Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida. I si ha passat és veritat. I val més creure-ho que anar a veure-ho. I si ha passat és veritat. I val més creure-ho que anar a veure-ho. I me'n he de fer, I I want me here. I me'n he de fer, I me'n he de fer, I me'n he de fer, I I'm showing me love. I I did last year, I I did last year, Oh yeah. I chase the moon, Across my sky. Save the picture of you and I. I love the race, was one too soon. Looks like you're giving up on running now, and I won't wait for you. There's lots and shine bright now. For me, this doesn't seem to favor us. If you don't give me the words, I I want you. If you want me to say, Baby, if you make me say, Then I'm showing me love. I I did last year, I I did last year, Oh yeah. Won't you just come even, without all of it? Well, it's much too precious, to lose always the least, and just come back to where we used to be. Give me the words, I I want me here. If you want me to stay, Baby, make it clear. You're not showing me love, like you did last year. Like you did last year. Oh yeah, yeah. Give me the words, I I want me here. If you want me to stay, Baby, make it clear. You're not showing me love, like you did last year. Oh, like you did last year. Oh yeah, yeah. Don't give me the words, I I want me here. If you want me to stay, Baby, make it clear. You're not showing me love, like you did last year. Oh, like you did last year. Oh yeah, yeah. Don't give me the words, I I want me here. If you want me to stay, Just say it, baby. If you want me to stay. Ràdio d'Esberma 98.1 Comprova i... Ràdio d'Esberma, ens fem, escolta. I know I stand in line until you think you have the time to spend an evening with me. And if we go someplace to dance, I know that there's a...
Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).