Durant de papa, benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Bielonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartellera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Bielonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense n'hi ha. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com. Primer, van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram, i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Radiodesvern, cada dia, més a prop teu. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... La gallaneta vermella. Conta popular irlandès. Una vegada hi havia una gallaneta tota vermella, de la cresta fins a la coeta. Era molt polida i treballadora. Sempre portava un davantalet a la llinta de la butxaqueta, i duia unes tisores, un fil, una agulla, i, a més a més, un drapet portava la pols. Vivia en una caseta petita, però molt bonica. I tenia 3 pollets molt aixerits i 3 abans amics. El senyor Gripau, la senyora Oca i el senyor Ánec. A dalt de la muntanya veïna hi vivia una guineu amb les seves 3 filles. Gendules i brutes tenien un cau que semblava un niu d'escombraries. Menjaven del que robaven i, quan no es barallaven, dormia. Vet aquí que un dia la gallaneta es va llevar i va dir... Avui és el meu aniversari. Va cridar els pollets i els va dir... Escombreu bé la caseta, pareu taula ben parada i, on acabat, aneu a convidar el senyor Gripau, el senyor Ánec i la senyor Oca. Mentrestant jo faré un pastís que us enllepareu els dits. Els pollets van dir, piu, piu, piu, que volia dir, si mare, si mare, si mare. Els pollets, 3 que cadresca, ja havien ingestit la feina. I se'n van anar molt decidits que apagés els seus amics. La gallaneta, mentrestant, va endre la cuina. Va fer el pastís. I un cop el va tenir fet, va obrir la finestra i el va posar a refredar. Vet aquí que a casa la guineu, les filles van començar. Mare, mare, tenim gana, mare, mare, tenim gana. I la guineu, com que era tan mandre, va dir... Doncs no tinc ganes de fer res. Mare, mare, que ens mullem de gana, mare, mare, sisplau. Tant i tant la van empipar que al final la guineu vagi. Molt bé, me'n vaig a veure si trobo res per donar-nos a menjar. Va baixar de la muntanya. I quan va arribar a prop de casa la gallaneta... Ui, quina oloreta més bona! D'on surt, això? Ai, mira, d'aquesta finestra. Se'n va anar cap a la finestra i va veure... Ui, quin pastís, però fixant-se bé, va veure la gallaneta. Coram, això sí que és cosa fina. Ella que sí, amb 4 salts, va pujar cap a casa seva. Filles meves, avui tindrem un bon dinar. I no ens caldrà treballar. Poseu l'all al foc, afegiu llenya i que vulgui ben fort. Si mare, si mare, si mare! M'he d'aquest que la guineu va agafar un sac ben gros. Se'l va carregar a coi i corrent se'n va anar a muntanya avall. Va arribar a casa la gallaneta, d'un bot, es va ficar dintre. Va agafar el pastís i van pleitar la pobra gallaneta. La gallaneta, co-co-co-co-co-co, morta de por. Se'n fila del de la porta, però la guineu va començar a voltar. Vinga, volta, vinga, volta. I la gallaneta, marejada com una sopa, caca plat. Ca o de cap, els peus de la guineu. La guineu l'agafa, la fica al sac i cap a casa. Tot pujant de muntanya, la guineu es va cansar molt. No puc més, mira, vaig a seure de munt d'aquesta roca. Es va seure de munt d'una roca, va reculsar el cap, amb una soca i s'hi va adormir. Amb això, que va començar a roncar. La guineu com va sentir aquests rocs. Ella que sí, us en recordeu que duia un davantalet. Que hi doia el davantalet. Les tisoretes, un didelet, un fil i una guia. Ella que sí, agafa les tisoretes i rac, rac, rac, fa un forat al sac. Sort a fora, treu el pastís, mira pels voltalls, veu una petrota, la fica dintre del sac. Us el forat, ben cosit amb la guia, el didelet i el fil, i muntanya avall, cap a casa falta gent. El cap d'una mica, la guineu es desperta. Quina dormida que he fet. Ai, avallant, el sac no m'agrada pas agafat. No, encara hi és. Se'l va posar a coll i va començar a pujar. Caram, sí que pesa aquesta gallina. No hi fa res, encara que s'ho s'assembla molt fica. Així que arriba a la porta de casa, les guineus estapen l'olla. I criden, correm ara, correm ara, que hi avui! A boca el sac, xaf, fa olva pedra, salta laiga volient i escala les guineus. Uai, uai, uai, uai, uai, uai, oh, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai, uai. Tant escaldades van quedar, que mai més no van baixar, a cap casa robat. A casa la gallineta, tot ja estava ben contemplat. S'havien ben entaulat, els pastís ja se l'han menjat, I de tan bo que l'han trobat, ni una engruna no n'han deixat. I, catàcric, catàcric, aquest conte s'ha acabat. A darrere de la part, ja un fos s'ha acabat a menjar-nos. I did best wish there were flowers. La princesa i el pèsol. Això passava abans, quan els peixos volaven i els ocells nadaven, que hi va haver un príncep que es volia casar amb una princesa de bo de bo. Veig aquí com ho faré per trobar una princesa de bo de bo. Va agafar el seu cavall i se'n va anar corremont. Del que vaig tap, tap, tap, cap a corremont. De princeses, prou que em va trobar moltes, però no n'hi agradava cap. Una tenia el nas massa punxegut, l'altra tenia els cabells masses rissats, l'altra tenia una piga a la galta. No hi havia manera de trobar una princesa que li agradés, i que, clar, que fos de bo de bo. Se'n van tornar cap a casa al cap de corres set dies i set nits, i va arribar al seu castell tris, molt tris, perquè no havia trobat la princesa de bo de bo. Veig aquí que tot just aquell dia, a la nit, es va posar ploura, ploura, boig i avarrals, i era la mitja nit que van trucar la porta, truc, truc, truc, i el rei va anar a obrir. Mai diria que es va trobar. Es va trobar una noia que realment devia ser una princesa de bo de bo. Portava unes anàgues, amb unes puntes, i que bonica que era aquella noia. Però això sí, anava a xopa, li sortia l'aigua per tot arreu, pels talons de la sabata, el vestit, el dulla, tot, tot xop, els cabells, li regalimava aigua per tot arreu, i li va demanar al príncep, sisplau, que em podria donar una mica de xoploc, és que mira, sóc una princesa de bo de bo, però estic aquí i m'ha agafat aquesta tormenta i aquesta pluja, que em disseria una mica de xoploc, i el rei se la va mirar i va pensar, potser sí que és una princesa de bo de bo, passa, passa, amb tot això va baixar la reina, i va dir, jo no sé si deu ser una princesa de bo de bo. Mira, ja sé què faré, agafarem i li farem una petita trampa, per saber si és una princesa de bo de bo, agafarem un peso i li posarem entre mig dels matalassos, això sí, mireu, tenia tants matalassos, que el llit quasi li tocava el sostre, i havia 20 matalassos de llana i 20 matalassos de ploma, matalàs de llana, matalàs de ploma, matalàs de llana, matalàs de ploma, i sota hi havia un peso, ve d'aquí que aquesta noia se'n va anar a l'habitació que li havien deixat, i clar, es va posar el llit perquè estava cansada, rebentada, mullada, pobreta, ja no podia, i se'n va anar a dormir, i l'endemà al matí, va, quan es va xacar, el primer que va fer a la reina és anar a trucar a la porta i a preguntar-li com havia de dormir, i aquella noia li va dir, mireu, no he pogut clocar l'ull amb tota la nit, si en girava d'un castor m'ha fet mal, al costat si en girava de l'altre no podia, tinc l'esquena ben, ben dolorida, hi havia molts matalassos, però ja no sé què hi havia entre mig, perquè em feia mal l'esquena que no he pogut a clocar els ulls, oi la reina quan va sentir això, va dir, ui, aquesta noia, sí que deu ser una princesa de va de va, perquè té la pell tan fina, tan delicada, que ha notat un peso entre mig de deu matalassos de plomes i deu matalassos de llana, que segur, que segur, que deu ser una princesa de va de va, amb tot això va baixar el príncep, es van mirar en aquella cara tan bonica que tenia, que havia reposat, però clar, que li feia molt mal l'esquena, es van mirar i es van enamorar, van decidir casar-se, perquè era una princesa de va de va, perquè ningú podia notar un peso sota un matalàs, que no t'hi fos una princesa de va de va, amb la pell tan fina, i van decidir casar-se, i el peso el van portar a un museu. Cores d'ara diuen que encara hi és, i aquí un gat ve d'aquí un gos, a que compta i ja s'ha fos. Ve d'aquí una vegada. El rector que feia ploure, una vegada, dalt d'un poblet de muntanya, es va morir el senyor rector que tenien, era un home molt bona persona, i tothom el va plorar molt, perquè era caritatiu, amable, virtuós, acondentava tothom, i tot ho feia gust dels seus foligresos. Ai, rector, com el que se'ns ha mort, per anys que visquem, mai més en tornarem a tenir cap, deia la gent pensant en el difunt. Veig d'aquí un dia el senyor Vísba va nominar rector del poble, un capallanet jove, simpàtic, va llogós, i va anar a prendre possessió de la rectoria, i a la casa, on anava, recomanat, ja me li van dir, benvingut, sí, però ja li donarem feina, ja, si es vol guanyar la voluntat de la gent. Ui, i això va preguntar l'home a tot anguniós. Oh, és que del senyor rector que molt tenien, no en corren pas, eh? Allò sí que era un rector, el rector nou, de mica a mica, per a pís, i es van portar una germana de ma Jordoma, i allò que s'ha de menester un paleta per tapar un clot, un fuster per penjar un quadro, i tothom li deia el mateix, ja es pot escarrassar, ja, que la gent no li tindrà una mica de llei, ja ha de passar molt de temps, eh? L'altre senyor rector sí que era un gran home, i la ma Jordoma anava al forn, l'atenda, i també, ah, vostè és la germana, del rectoret, ah, i pobre home, ja el pleniem, ja, l'altre, l'altre sí que era una joia. En arribar al diumenge, durant l'ofici des del peu de l'altar, el rector es va dirigir als feligresos. Quan la gent sortia de l'ofici, hauríeu sentit que deien, sembla una bona persona, eh, i no parla pas malament, però t'anés que digui santa, que em salva, com l'altre, mai més, i una altra ja feia. El sermonet estava bé, però clar, no arriba a la sola de la sabata, de l'altre rector, i encara anirem de més enllà que deia, fa el que pot per aparentar mabilitat, eh, però com l'altre, és a dir, semblava que el poble s'havia conjurat per cantar les excel·lències del rectovell, i s'havia tancat amb banda per no trobar-li cap gràcia el rector nou. Ell, sa germana, va passar 8 dies més anant aguantant el xàfec de lluances per al rectovell, però ben decidit, en arribar al diumenge, acabar l'ofici, ell que puja a la trona i els diu, gent que sou a l'església em sentiu, vull parlar-vos. Per tant, us agrairé que aquesta nit vingueu a la rectoria, superem tots plegats, els que no tingueu aquí els marits o les mulheres els ideeu el mateix, i jo us explicaré una cosa, i desitjo que tothom l'escolti, en rumbrant de sorpresa, la collera es farà a les alrector, i jo, amb les idones, no sense viure n'està de parlar-ne en sortida de la reglèsia. I ell sí que es van desfagar les llengües. Queda voler. Potser es pensa que ens mamem el dit. Ah, ja pot dir, que no ens torcerà pas. Ah, fos com l'altre. En si a boca de tard, els que passaven per davant de la rectoria van començar a sentir un oloreta. Se costava l'hora de sopar, i fent temps, els convidats s'anaven seient a la plaça, no gaire lluny de la rectoria, fins allà arribava l'olor de l'estofat, o d'alguna altra cosa, però bona. Que ens deu voler dir, feia un bis de saber. Ui, el cas és que sembla que, com a mínim, avui soparem bé. Doncs anem-hi, i els 10 a 12 que van anar a la rectoria, van ser amablement rebuts pel rector, el qual en sabeu que no em mancava cap, ja va dir, seguim. Tot sopant, parlarem, i tot parlant ens entendrem. Bé, a veure, no anirem a parar, comentava-lo una a l'altra. Si no us digués per què us he cridat, no ho sabria, oi tant, oi tant, oi tant. Doncs ara us ho diré. Com que han arribat a les meves uïdes, les grans virtuts que reunia el meu antecessor, he decidit reclamar-li alguna d'aquestes virtuts per ser-vos útils, i a través d'ell que era un sant, he obtingut la gràcia de fer ploure. Això és el que us volia dir. Caram, senyor rector, aquesta sí que és bona, oi tant, oi tant, tots contents. Sí senyor, jo entenc que la pagesia sense tenir aigua li manca el millor, i per això li he demanat el do, i me l'ha aconseguit. També això només m'heu de dir que plogui demà, i la demà ja teniu pluja. Home, bé, tant com demà, i bé, aquí dius demà, dius un altre dia, no teniu més que posar-vos de cor, i m'ho demaneu, això sí. Ha de ser de comú a cor amb tot el poble. Si no, no hi ha pluja. Ah, molt bé, molt bé, anaven dient tots. I em van marxar contents, i no se'n podien acabar de creure. Allò que mai més haurien de patir, 7, la més ordoma. No sentia dia a partir d'aquí aquell dia sinó paraules de lluança de su germà. A partir d'aquell moment tot era aquell rectoreig jove tan maco que sabia tant. I com que aquell era un poble perjudicat, la sacada va venir un moment que les plantes van començar a haver de menestar l'aigua. I llavors van anar al rector, perquè fes ploure. I esteu tots d'acord? Va preguntar al rector. Home, no hi pot haver ningú que no n'hi estigui, en tanta sacada. Ah, doncs mira, demà ho preguntaré, què us ho menja, i si tothom ja està d'acord, a aigua avall. I l'endemà l'ofici us diu estimant germans. Ja que m'ho he dit que l'aigua és molt convenient, si tots ho voleu així, demà faré ploure. Eh, precisament demà, solta un. A mi no em va bé que ens anà fira. Bé, doncs, dimars. Dimars, diu un altre, això sí que no. Dimars tinc llogada una colla d'homes per portar llenya al bosc. D'acord? Dimecres. Salto una dona, senyor rector, faci ploure. Dijous, que dimecres tinc pensat de fer bugada, no vindrà d'un dia. Eh, Dijous, no, va dir un altre. És marcant a la vila i en generi. Però per què dijous? Això sí que no. Divendres. Disapta. Diu menja. I en tàpoca gent comiren, tots es posaven tàps. Amb veure això el senyor rector va dir. Ah, prou, prou. I ja heu fet masses volots. Esperarem que us vingui bé tots. I jo ja us ho vaig dir, contra la voluntat d'una sola persona, el meu poder no hi arriba. De manera que quan tots estigueu d'acord, ja m'avisareu. I encara és hora que no han arribat un acord. Això sí, estan molt satisfeits el senyor rector, perquè és un dels pocs que saben fer ploure. El gai va fer click, click, click i el conte ja està dit. El gai va fer click, click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click i el conte ja està acabat. El gai va fer click i el conte ja està acabat.
Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).