Vet Aquí Que... del 9/2/2017

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vete aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. Empera de la massa. Vete aquí, que una vegada, en un poble, hi havia una dona vidua amb el seu fill, que devia tenir prop de 15 anys. Era bon achot, simpàtic, bona persona, la mare estava content amb el seu fill. Deia la seva mare que era més aixarit que altres peres, però no tenia ni ofici ni benefici. Ell sempre tenia la dèria d'anar a corremont i anava pensant que volia anar a corremont. I li va dir la seva mare, mare, vull anar a corremont, i la mare es va esvarar. Tant molts anar a corremont, tan jove, i em deixaràs amb mi tota sola. Ai, Pere, espera't a ser més gran. Bé, va dir, doncs molt bé mare, però ell anava rumiant i anava rumiant. I un bon dia li va tornar a dir, mare, vull anar a corremont. La seva mare, ves que voleu, li va dir, doncs si tantes ganes entens, ves, ves a corremont. En el moment que va tenir el permís de la seva mare, va caçar un tros de pa, un penatge, somó a portar tot, i va sortir pel camí que marxava del poble. Va anar caminant, caminant, caminant, i arribo amb un poblet, amb unes cases i uns carrers tots arreglats, i va sentir uns cops, llam, clac, clac, un soroll que venia d'una casa. Va treure el cap, i era una ferreria. Allà la gent trescava per més que el que podien, i sentien martells i ferro, i malls, i excluses. I mirava i es va quedar bo que va adat mirant des de la porta. El mestre li va dir, noi, que t'agrada el que fem. Diu, oi tant si m'agrada. Estic meravellat de mirar-ho. No t'hi voldries pas quedar, oi tant si m'hi voleu. Doncs ves, digue-li a la teva mare, i et quedes. O és que la meva mare no viu aquí, està molt lluny. Doncs si vols quedar, queda't i ho arreglem. Emperes va quedar, ui, que s'ho va disfrutar. Va prendre tot l'ofici, va fer de tot i s'hi va passar 4 anys. Quan ja passaven els 4 anys, empera encara tenia la dèria d'anar a Corremont, recordeu, no li havia marxat tot i això. Li va dir al mestre d'allà del ferrer, mireu, jo he treballat aquí 4 anys, doneu-me el que em toca i me'n vaig a Corremont. La malícia li havia de saber greu, perquè empera era un bon ofici, ho treballava molt bé, però li va dir, noi, fes com et sembli. Aquest dono, i li va dir, no, no vull res de diners, vull que em deixi fer una massa amb tot el retall de ferro i totes les coses que tenim aquí per aprofitar. I el mestre va dir, ah, com vulguis, doncs ja pots començar. Va començar, van agafant trossos, trossos de ferro, van fent... I feia una massa, cada vegada era més grossa. El mestre estava, no sabia pas què dir, es quedava tot per a què farà aquest xicot, què farà aquest xicot. I va fer una massa que pesava 7 quintes. Quan la bateria hi feia, se la va apalljar el coll, com aquell carrer, per marxar a Corremont. Clar, el mestre d'ofici va dir, ja ho entenc, aquest xicot ha picat tant en vertells i malls que s'ha fet fort, fort, fort, fort, fort... I jo, aquesta massa no la podria xecar, però bé, ell és ell i que vagi com ho vegi. Adeu, adeu, doncs, que tinguis molta sort, si mai tornes per aquí, ens pots venir a veure. Molt bé, adeu i moltes gràcies. Se'n va anar, va continuar caminant, va caminar dos dies, dos dies o tres dies i dues nits, ben bé no se sap, però va caminar força. I va arribar amb un ciutat gran, amb uns carrers amples, ben arreglats, unes cases molt polides. I, voltant, voltant per aquells carrers, arriba amb una plaça i viu una casa tan gran, tan gran, que diu que és aquesta casa. Tenia dos balcons. Tenia una portalada tan ampla que podien entrar dos o tres carros a l'hora. I es va quedar mirant i diu dir, quants prístins deuen tenir la gent que viuen aquí. I mentre estava mirant, unes mitjones el van veure des del balcó i van pensar que aquest noi ens pot ajudar. Perquè sabeu què passaven a aquest poble? El rei tenia una tanca amb moltes vaques i tenien uns pastors que portaven les vaques a menjar herba a la tanca. Però, renoi, cada dia hi havia un problema. O les vaques tornaven sense pastor. O tornava el pastor amb les vaques, però ni faltava una vaca, dos vaques, tres vaques. I no hi havia manera de resoldre quin era el problema. I en aquest moment estava sense pastor, perquè l'últim pastor havia desaparegut. No sabien si l'havia menjat un animal, si l'havien matat, no sabien res. I li van dir a les mitjones, espera't un moment, noi, que se'n van anar corrents a veure el rei, i li van explicar que hi havia un xicot fort, ben plantat, que potser podria fer de pastor, i el rei dièl·li que pugi de seguida. Va pujar, van parlar amb el rei, el rei li va semblar que era una persona prou forta i amb empenta per fer, per portar les vaques, i en Pere va dir-me, doncs ja tinc feina, i m'agrada quedar-me aquí. Tot el que es van posar d'acord, i el rei li va dir a les vaques, i li van dir, mira, hi ha dues tanques, una plena d'herba, una herba alta, preciosa, fresca, que deia mengem, i l'altra, tot un pedregot, alguna herbota petita que hi ha aquella, i l'home li va dir el que l'acompanyava. Mira, les vaques les has de posar en aquest camp d'aquí, que hi ha pedregat, no les posis pas a l'altra, que no sabem què passarà. El Pere no va entendre res, però va dir, bé, si és així, va posar les vaques a dins dels pedregots, oi les pobres vaques, allà no hi havia nerves, miraven, esbrutaven, esbrutaven, i alguna trobaven. Res, va passar tot el dia, i en Pere se'n va tornar cap al Palau. Quan va arribar al Palau, el rei i els criats li van dir, escolta Pere, aquestes vaques tornen seques, tenen les manvelles buides, no han fet llet, com és això, no tenim llet per menjar ningú, i en Pere diu, oh, jo les he portat allà on veu dit, doncs no ho sé, perquè ja han de portar llet. És veritat que has tornat tu i han tornat les vaques, però no pot ser. Bé, tant de mal Pere diu, jo faré com em sembla. S'en van les vaques, els hi obre la portella de la tanca, que hi havia tant terra, i les vaques m'agradaria que les veguessin. Menjaven i menjaven, contentes, felices. Anaven tant de pressa menjant, que de tant en tant s'havien de seure, i reposar i agafar una mica d'aire i paï. Perquè, clar, tenien l'estómac molt buit aquells dies, reposaven una mica i tornaven, i tornaven. I en Pere diu, oh, que felices, aquestes vaques. I tot està en bordre. Ara ja puc seure i menjar, i es va treure l'entrepà que portava. Les erbes eren tan altes que casi tapaven el Pere. Al cap d'una estona que el Pere estava tan tranquil, va sentir... I diu, què és aquest enrenou? Què passa aquí? Però no em va fer cas. Algú no ni voló que deu passar. I va tornar a sentir... Va mirar. Caram, tu. Va veure un drac gros, que s'acostava cap a les vaques. I el Pere diu, bé, què farem, aquest drac? Que si estigui. Ah, però va veure que agafava una vaca i se l'emportava. Va sortir corrents, corrents al Pere. Eh, tu, on vas, què et penses? I el drac, jo pensava que estava sol, que no hi havia ningú. Ah, però m'agrades més tu que les vaques. I va deixar la vaca i volia atacar el Pere. Però esclar, el Pere, li deien de la massa, perquè sempre portava aquella massa penjada al coll. El Pere va agafar la massa, li clava cop de massa, el cap del drac, el deixes d'avornir, i ens haurrat un pam en terra. El Pere va dir, doncs mira, i ja està, el misteri de la vaca. Es va tornar a acabar de berenar, quan va ser l'hora de tornar-me'n a marxar, oi, quan van arribar al Palau. El rei, la reina, tots els cridats, altra gent del poble, tothom van a veure les vaques amb les mamilles plenes de llet, la llet que sobreixia, van agafar llet, per tothom, per tothom del Palau, i encara em van poder donar els veïns que vivien més a prop. El Pere va pensar, doncs, escolta, no sé per què té un problema. L'endemà va tornant a la tanca, aquí hi havia herba, va portar l'entrepà, se l'estava menjant, i de sobte va tornar a sentir el mateix soroll de l'altre dia. Ah, això és el que passa, i es va amagar i va mirar. I apareix un altre drac, una mica en furisbat, una mica en pipac, agafa una vaca i agafa una altra, i se l'emporta una cada mà. Eh, eh, on vas, drac, tu què t'has pensat, aquestes vaques no són teves? Ah, em pensava que estaven sols. No m'interessa, les vaques m'interesses més tu, que ets més tendre i més bo, ara vinga menjau, i sí que tindré bon dinar. El Pere deixa que s'acosti, el drac que s'acosti, que s'acosti, el drac content, perquè pensava quina olor que sento de carn humana, que bona. I n'hi ha que me li clava un cop de massa, que el deixa tan estornit com l'altre del dia abans. I aquesta vegada va picar tan fort, el Pere, que va baixar 3 pams a terra ensorrat del cop que havia fet. El Pere diu bé, mira, doncs ja està, tu, tenim les vaques que van plenes de llet, el drac ja no fa mal, va fer una mica de migdiada i quan va ser l'hora se m'hauran tornat cap al Palau. Quan va arribar al Palau tothom ja l'esperava, perquè era un misteri, què passa amb el Pere? Què passa amb el Pere? I el Pere deia, coses meves, oi que voleu la llet? Doncs aquí està la llet. Bueno, un llet per tothom i encara per més veïns, perquè és clar, tanta llet no se la podia emprendre. I no hi havia un congelador a aquella època, se la havien de menjar? Molt bé, l'endemà el Pere torna a agafar les vaques, se'n va a la tanca, hi havia molta herba, clar, les vaques, ja em direu vosaltres, les vaques com menjaven de contentes, però clar, estaven tant tipes que no menjaven igual que el primer dia, i ja hi havien molta estona i descansaven. El Pere també tenia allà el seu menjar, pan botifarra, molt bo, i torna a sentir que ells eren... però molt enfadat, molt més. Mira i veu un drac més gros que els altres, que treia foc pels queixats. Agafa una vaca amb una mà, l'altra vaca amb l'altra, i la tercera vaca se la posa a la boca. Eh, tu què et penses, què et penses, surta en Pere drac aquí, què et penses, deixa aquestes vaques, que no són teves, que són del rei, que tens aquí a emportar-te vaques. I el drac diu, hombre, que bé, però si trobo una persona molt millor que les vaques, ets tu que m'has matat els dos fills, ets tu, ah, jo he vingut amb molta força, i tu la pagaràs, la pagaràs cara, perquè dos fills no es maten. El Pere tenia la mà al costat, deixa que el drac s'acosti, s'acosti, s'acosti, s'acosti, me li clava un cop de mà al cap, deixa estar bernit, i va picar tan fort que el drac es va ensurrar mig mètre o vall, no us penseu, de la força que tenia el Pere, clar, una massa de 7 quintes té molta força quan pica. En Pere se'n va tornar cap al Palau, portava la llet, i la gent del Palau no en tenia, tornaven tot a les vaques i tornava al pastor. I en Pere deia, oi, que voleu les vaques i la llet, jo ja m'espavilo. Van demà el Pere, es va voler llevar més d'hora, perquè va pensar a veure què passarà, es van portar les vaques, evidentment van anar al tancat i vi a l'herba, i el Pere no es va geobra a menjar l'entrepà, no, es va posar a vigilar, a vigilar què passava. I arriba el drac, no tan gross com el del dia abans, però molt més rovent i molt més enfadat, i agafa dues vaques amb una mà, una vaca amb una altra, i l'altra la boca, i els del Pere, eeeep, eeeep, aquestes vaques no són per teves. Ah, tu ets, tu ets el que m'has matat els dos fills, el meu marit. Ara jo vinc amb una fura impressionant, i tu veuràs, i tu veuràs, i et menjaré i t'agafaré, i seràs molt millor més bo que les vaques. S'acosta, el Pere el deixa costa més, a costa més, a costa més, i quan ja té a tocar, clava un cop de massa, i l'adrequesa, cau està mornida i ensorrada. En Pere diu, bé, he matat dos dracs, fills, el pare i la mare. Vés a saber la família quanta gent són. Quan va ser l'hora se'n van tornar al Palau. La gent ja no deia res, perquè ja trobaven, ara ja trobaven normal que torneix el Pere amb totes les vaques i la llet, i ningú li preguntava res, i el Pere pensava, jo més tranquil. L'endemà va tornar allà, va tornar les vaques a la tanca, va estar vigilant, vigilant, vigilant, passava una estona, una altra estona, una estona més tard de quan havia vingut els dracs abans, i no va venir cap drac. El Pere era curiós, i volia saber les coses que passaven. I diu, jo vull veure el camí dels dracs, d'on venen? Va deixar les vaques que estaven allà menjant i dormint, i quasi bé dormien més que menjaven, perquè hi havia moltes vaques que estaven molt tipes, va tancar la tanca ben tancada, que no en sortís cap, i va seguir el camí, però no havien vingut els dracs. Va caminar, caminar, caminar, va baixar un tros de la muntanya cap avall, i quan estava més avall, va veure un palau imbènds. I és això? Si va costar, per imbènds, unes torres altes, una porta alta, uns espais amples, entra i va veure rastre de drac. Diuen, aquest deu ser el palau dels dracs? Va anar a la cuina, unes olles, olles per menjar els dracs, que volien, amb un menjar tan bo, el pere que se li menja allà amb tros de pan botifarra, tenia una gana, i va dir, jo em posaré dinar, va menjar una sopa boníssima, un rostit boníssim, i estava penjat content, havia quedat tip, i llavors diu, vaig haver-hi una mica més que hi ha en aquest palau, i va anar a la cuina, amb un costat, i havia la porta. Diuen, aquí hi ha aquesta porta, entra la porta, i donava amb una estable, una estable net, polita, arreglat, i havia un cavall, un cavall negre, preciós, lluent, amb una crinera ben cuidada, molt. I un vestit de cavaller també negre, i vaig a mirar aquesta porta, on porta? Va obrir la porta, un altre estable, ben cuidat, com l'altre, però resulta que aquest, el cavall era de color vermell. I el vestit del garrer, també tenia com l'altre, un treixó de garrer sencer, amb casc i arma, dobra i tot, de color vermell. Caram, tu, aquests tracs, quines coses més precioses que tenien. I al fons de l'estable, hi havia un altre porta. Va obrir aquesta porta, i va trobar un altre estable petit, amb un cavall, blanc, blanc, no, un cavall, una mica blanc, no, blanc, blanc, lluent. I un vestit de garrer, amb casc i armadura, blanc, blanc, blanc. I el Pere diu, caram, caram, aquí vivien els tracs. Ai, ai, que se'n fa tard, se'n van tornar corrents, corrents, i aquesta vegada va trobar la clau, va tancar ben tancat amb clau, i se'n van anar corrents a buscar les vaques, perquè ja es ponia el sol, i diu, avui farem tard el palau, se n'entornarà cap al palau. A què us diria que la gent s'havia acostumat? Doncs sí, sí, ja tenen, agafen, mulleixen les vaques, i tot tranquil. Però, a aquesta persona que han arribat, quan entra a dins del palau, les criades totes tristes, tot amb silenci, i que plorava, plorava, plorava. Què ha passat? Ai, Pere, tu no ho saps perquè és foraster. Però cada any, amb el dia de demà, una noia s'ha d'anar a la muntanya, i ve el drac de set caps i se la menja. Si no es menja aquesta noia, entrarà a la ciutat i destrossarà tota la ciutat. I llavors, ja fa molt temps que es va acordar, que es faria un sorteig. I posarien totes les noies joves del poble, i la persona que surtis al seu nom, havia d'anar que el drac se la menjés. I ve't aquí, o trista pena que aquest any li ha tocat a la princesa. Però és clar, és un sorteig, si li toca, li toca. I de què teniu tanta por? De què demà anirà allà i el drac se la menjarà? I no hi ha ningú que la defensi? Oh, com vols que la defensi? I tothom s'estima més la seva pell, que no la donarà altra. No, no, mira, li ha tocat amb ella, que hi farem. I el Pere va a pensar. Potser si pot fer alguna cosa. Se'n va anar a dormir, l'any de mal de matí, el Pere va dir que no aniria a la tanca a portar les vaques, que demanava un dia com de festa. I li van dir, les vaques tenen ja molta llet, no passa res. Tots ho estan sent, els homes, els hunts, els hunts, els hunts, els hunts. El Palau dels Dracs va agafar el vestit de guerre de color negre, el cavall de color negre, i va predacorre, curre, curre amb el cavall, fins allà on t'havia la princesa. I va arribar i la va trobar segura, amb una roca, tot a trista, plorant, esperant que vingués el drac i se la menjés. I en Pere es va costar poca. aquí i la princesa li va explicar i el Pere diu no patiu que no s'ho menjarà el drac com que no cada any es menja algú i si no pobres de nosaltres tota la ciutat estaria feta malbé i el Pere diu m'esperaré que vingui el drac no marxeu marxeu que si no també s'ho menjarà vosaltres no patiu llavors li diu princesa em voldria o esplugar tinc molts polls i em molesten i la princesa diu oi tan que sí el va fer posar el cap a la falda es va treure el cas de garrer i li va anar esplugant treure polls treure polls i la princesa llavors va dir agafaré un flot de cabells i me'l guardaré va treure unes tisoretes que portava la butxaca li va tallar un flot de cabells se la va embolicar amb un paperet i se me'l va guardar la butxaca corrents corrents té just de posar-se el cac que ja se sentia el drac que bravolava per allà però marxeu marxeu deia la princesa i el drac el Pere diu no no he vingut a defensar-los s'acosta el drac 7 caps us he dit però el cap de la vida era el del mig el drac agafa la massa no el Pere agafa la massa agafa la massa li clava cop el drac i li fa molt bé 2 caps el drac han furismat de dolor que tenia va parar a córrer va girar a cua se me'n va anar cap al seu caucorrents bravan i cridant i la princesa contenta contenta contenta acompanyeu-me al palau i ho direm el meu pare i el Pere diu no aneu i jo me'n vaig a la meva feina i se me'n va anar corrents corrents corrents corrents se me'n va anar el palau es va treure el vestit de garrer va donar igual que ball el va xacà ben assecat va tornar a atacar el castell se'n va anar a buscar les vaques i corrents corrents cap al palau quan arriben les millores lliures pera pera saps què ha passat ha tornat la princesa un caballer l'ha salvat veus com ja us ho deia jo que no n'hi havia per tant drama si però pera ja ha de tornar a anar si no se la menja ho ha d'aprovar 3 vegades no patiu tant o una mica dramàtiques demà un caballer la salvarà si l'ha salvat avui perquè no demà si torrai pera torrai perquè ets nou aquí i no és la teva princesa bé anem a dormir el demà el pere es ballava encara més d'hora semenà corrents corrents corrents el castell dels drac i es va posar el vestit vermell el traja vermell i el casc tot i el caball vermell la princesa com va veure el caballer que baixava de la muntanya va pensar pot ser sí que és aquí potser sí i en lloc de ser el caballer que li digui si el volia esplugar la princesa li va dir voleu que us esplugui i el caballer diu sí perquè t'impolls el va esplugar mentre l'estava esplogant la princesa va notar va veure vaja que era aquell cap i faltava els cabells d'altre dia va tallar uns quants cabells un flot de cabells se'l va moligar un paper i se'l va posar a la butxaca tot això arriba el drac molt més enforismat que els altres dies que mirant coys perquè tenia dos caps esclafats el per agafa la massa si acosta però no encerta el cap encerta dos caps més petits però no el cap central el drac marxa corrents la princesa gràcies gràcies el pera diu aneu aneu al palau que vostra para estarà content i la mare també se va corrents corrents cap al palau el seu palau dels dracs arriba allà es canvia se'n va corrents a buscar les vaques i se'n va al palau del rei arriba i les menjores diuen pera pera has vist la princesa tornat jo ja us ho veia nosaltres sempre patiu i veu problemes a tot arreu llavors el pera i bé vaig adormir l'anamà es lleva cara més d'hora va al palau dels dracs agafa el que el que el cavall blanc el vestit blanc de garrer se'n va a cap allà la princesa la princesa li torno a li veureu com s'esporgui que us tregui polls ahir sí que en tinc molts i la princesa ja estava segura que era el mateix li va tornar a treure un flot de cabells i d'aquell moment arriba el drac el pera diu ara sí que l'encerto no puc fallar avui agafar la massa i pam meliclava el cap del mig que és el que tenia la vida i el drac queda allà està bornit la princesa moltes gràcies moltes gràcies no res aneu aneu jo estic contenta que us he salvat marxeu i se'n van anar però en aquell moment quan la princesa acabava de marxar el pera agafa unes tisores i talla les llengües dels 7 caps del drac se'n va corrent el palau es canvia i quan ja el pera era fora a dalt de la muntanya d'un turó hi havia un caballer que estava enamorat de la princesa i va baixar va tallar els 7 caps dels dracs i se'n va anar l'endemà el pera arriba quan es lleva i li diu en mira mira estan molts contents tothom el rei està tan content perquè ens salvat la princesa que vol fer una festa i diu que donarà la mà de la princesa a la persona que li demostri que ha sigut el que ha matat el drac i ha salvat a la princesa això serà molt difícil de trobar i el pera diu no no no t'ho pensis ja sortirà i prepara les coses i arriba un caballer palau dient que porta una prova perquè van anar molts de caballers però totes les proves eren falses que porta una prova de debò de debò que es ha matat el drac que volia menjar la princesa portava un sac posa el sac a sobre la taula i treu els 7 caps allà a sobre de la taula el rei diu oi aquest xique és el que m'ha salvat i la princesa salvat mira li va mirar el cap no li va veure cap clariana de cabells i li va dir aquest no és el que m'ha salvat que si filla meva com vols més prova que aquesta mira tots els cas para que no ho és que no ho és que aquest no és filla meva tu perquè estàs ja com vigges pentada i estàs una mica de centrada de tot el que t'ha passat para que no ho és que no ho és que no ho és bé el pare mentre estan sonant van mirant una van parlant i les millones li diuen el pera pera anem a veure el rei que quan està molt content es dona un vestit nou i el pera diu ja perquè vull un vestit nou va vina no no vull i les criades se n'hi van anar el cap d'una mica el pera diu bé i aniré més igual el vestit nou però veuré què passa i s'acosta allà i quan arriba veu els 7 caps a sobre de la taula i ui s'acosta i la princesa el veu li veu que li falten els flors de cabells para para aquest aquest és el que l'ha salvat ell anava tot esparracat vestit de pastor pera pastor de muntanya i el rei aquest aquest pobra home aquest no pot ser haver-ho fet l'altre era un caballer arreglat guapo ben posat i el rei m'agradava però aquest ara no i la princesa para que ho és que ho és que estic segura filla meva que tu estàs trasbalsada per tot el que t'ha passat i llavors el pera li diu majestat vos sabeu que és una campana diu el que sí i la campana té un medall i si no té medall no taca la campana doncs mireu va treure una bossa de la butxaca va treure les 7 llengües i van a posar una llengua a dins de cada cap llavors el rei sí que es va es va veure obligat a s'adir i de dir tu sí que ets el que has esmatat el drac i ha salvat la meva filla el van mudar el van vestir de seguida el pera van preparar un dinar i les millones deien el pera no torna el pera no torna que ha passat anem a veure què ha passat i se'l troba n'ha segut a la taula reial costat de la princesa en mudant de cap apeus que no semblava el mateix i què ha passat i els van explicar i després del dinar el penediu us voldria ensenyar una cosa que tinc i la rei la reina diu i la princesa que tens i es va fer portar fins on t'hi havia el palau dels dracs va arribar el palau dels dracs va obrir la porta els va ensenyar i el rei va quedar convençut que un guerrer molt molt poderós i molt ric i no va posar cap dificultat aquests casers amb la princesa i es van casar i van ser molt feliços van menjar niços i la gent del poble encara se'n recorda i com que content ja està acabat i per la humanèia se'n va alterrat que us ha agradat el gaire va fer qui qui qui i el conte ja està dit el gaire va fer cac cac cac i el conte ja està acabat i