Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi ha una premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha apagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid, pots quedar clasificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe, cada matí de 10 a una. Hola, som el grup Marc, mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres rosa sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suze, liebe Suze, was rasche im Stroh, die Gänze, geh barfos und haben kein Schuhl. Der Schuster hat leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänze ein aufmachen. Ah, so ging's die half barf. Schuhl. Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. Hi havia una vegada, una cabra, que tenia un cabridet menut, menut, però molt llest. Un dia estaven pastorant un omprat, la mare cabra i el cabridet. I la cabra gran, que tenia la boca grossa, menjava de pressa, de pressa, de pressa, i menjava d'aquí i menjava d'allò. Però el cabridet tenia la boca petita. Havia de m'estagar molt a poc a poc, i és clar, menjava a poc a poc. Quan la mare va estar tipa, va dir, apen, anem al corral, que ja en tenim prou. Però el cabridet, que encara tenia gana, es va fer el desentès i no volia sortir fins que no tingués la panxa plena. Mira quan iria a dir l'amo, eh! Va menassar la mare. Doncs fes-ho, va dir el petit. La cabra grossa, com que veia que de cap manera podia portar el petit cap al corral, doncs ella torna i se'n va a avisar l'amo. I li diu, amo, vinga a donar-vos avis, que el cabridet no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. L'amo, que tenia mandra d'anar-hi, va contestar, ah, ja hi enviaré el gos, aquest el farà venir de pressa. Gos, ves al prat i fes sortir el cabridt, que no vol venir, que no tingui la panxa plena. Però el gos també tenia mandra i no es va moure, i l'amo se'n va a trobar el vestó i li va dir al vestó, vestó, ves a pagar el gos, que no vol anar a treure el cabridt, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però el vestó tampoc no es va moure. I l'amo encara més enfadat se'n va al foc i li va dir, foc, ves a cremar el vestó, que el vestó no vol picar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabridt, que no vol sortir del prat, que no tingui la panxa plena. I què us penseu? Doncs el foc tampoc no es va moure. I l'amo no vol va menaçar de fer venir l'aigua. I com que no es va moure, l'amo se'n va anar cap al riu. Aigua, ves a pagar el foc, que el foc no vol anar a cremar el vestó, que el vestó no vol anar a pagar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabridt, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però l'aigua tampoc no es va moure. I l'amo se'n va anar a cercar el bau, i jo el troba i li diu, bau, ves a veure't l'aigua, que no vol anar a pagar el foc, que el foc no vol anar a cremar el vestó, que no vol anar a picar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabridt, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. Però el bau també va tenir mandra, tanta que no es podia ni posar dret i no hi va anar. L'amo ja enfadat, però enfadat de debò, va anar al carnisser. I li va dir carnisser, ves a escurtxar el bau, que no vol anar a veure l'aigua, que no vol anar a pagar el foc, que no vol anar a cremar el vestó, i el vestó no vol picar el gos, i el gos no vol anar a treure el cabridt, que no vol sortir del prat fins que no tingui la panxa plena. I el carnisser decideix de bastar a punt, i va amb els dos ganivets més grossos d'escurtxar el bau. I el bau, quan el veu, se'n va al revend a veure l'aigua, i l'aigua corre a pagar el foc, i el foc fots ràpid a cremar el vestó, i el vestó marxa de pressa a picar el gos, i el gos, com un cuet, se'n va al prat. És clar, amb tantes coses havia passat el temps, s'havia ben atipat d'herba, i se n'havien anat xino, xano, cap al corral. Per això, fora mandra, perquè compta juntat, compta cavat. El califa cigonya, compta popular àrab. Una vegada, a la ciutat de Bagdà, hi havia un califa que es deia Kassid, i que tenia un gran visí que es deia Mansur, en el qual tenia una gran confiança. Com que Kassid era molta fenè, sovint sortia passejar disfressat pels barris de la seva vella ciutat de Bagdà, i escoltava el que deia la gent. Així va saber que l'encantador Coroglu es volia destronar i posar el tren al seu fill. I Kassid va pensar que feia messes d'esfeia de Coroglu, però mai no l'havia vist ni sabia on trobar-lo. Un matí, mentre hi pensava, va veure entrar el seu visí tot preocupat. Fa escara d'amorinat li va dir el califa. Què passa? No res d'important va dir Mansur. Hi ha el pati un marxant estranger que porta velles mercaderies, però no tinc gaires diners. Només és això? El problema són els diners, fes-lo pujar. Quan el califa i el seu visí van haver examinat les mercaderies i comprovat diverses coses, el marxant obri un calatge en el qual hi havia una capseta amb un paper. Què és això? Pregunta el califa. No ho sé, pa, respongue el marxant. L'he trobat pel carrer. Si voleu, us la dono. El califa agafa la capseta i l'obri. Era plena d'un pulsim negre i en el paper hi havia escrit uns signes desconeguts que el califa no havia vist mai i no s'havia interpretat. Aneu a cercar el vell salim, va dir Mansur. Sap totes les llengües. Van enviar a cercar salim i aquest declarar que allà era breu i que volia dir que em prengui d'aquesta pols i agiri cap a Orient dient tres vegades, moutabur, moutabur, moutabur, prendrà la forma de l'animal que voldrà i entendrà el seu llenguatge. Però que es guardi de riure durant la metanorfosi perquè oblidaria el món màgic que ha de tornar-lo a la forma primitiva si el pronuncia Girant se cap a Ponent. El califa va menar a salim i és immediatament el que acabava de llegir i sortir amb el seu gran visí per meditar sobre aquell estrany descobriment. Quan arribàvem a la carretera principal, vam veure passar una cigonya. I si ens tornàvem cigonyes, proposar el califa, sempre hi tinc ganes de saber què s'explica en les cigonyes. Parlen molt, parlen molt, parlen molt, però no entrem res. Es van empassar una mica de pols negre a cadascun i es van girar cap a Orient tot dient mutabur, mutabur, mutabur. Ja us sé que se'ls allarga el coll, se l'enflanqueixen les canves i els braços, se'ls tornen a les. El califa i el seu visí havien convertit en dues cigonyes. Quina cara més divertida que fa es va dir el califa. El visí pensava el mateix, però no a usar-ho dir. Tant mateix diguer que així, no s'hi va a la riure. Jo no ho sé, era una castellana. Vandríem el famós mutabur. I ja anem a veure què fan aquelles cigonyes allà baix. I van veure que una cigonya jove es movia molt gracia. I li va dir, d'on veniu, senyora, a ben llargs, li cridarà una altra. No sabeu que en l'estrany hi ha molta granota molt bona. No tinc pas temps d'anar i a l'estany va respondre la primera. I a la nit en un gran ball a casa de la meva àbia i vaig anar i estic assajant una nova dansa. I es posàveu en xarxa d'una manera que el Califa i el seu visí van esclatar riure. Quan se'ls va acabar, les ganes de riure el Califa va dir, a Palau i a Déu empatir per nosaltres, a veure, hem de girar-nos de cara, ponent, i dir, i dir... Ai, no te'n recordes tu, què hem de dir? Mençor, què hem de dir? Ai, Califa, no me'l recordo. Però què ha passat? Ai, hem rigut. I no podíem riure. Mou, mou. Em sembla que hem de dir, mou, mou, mè. Però no podia acabar. El Califa estava ben preocupat. Però ho estancaven al cap. N'aven dient, mou, mà, mè, mò. De totes les debades no hi havia manera de trobar la paraula màgica. Desesperats, se'n dinsaren pel bosc que van arribar a famats a un vell castell. I senten una veu que els diu... Qui hi ha? Era un òlibre que voletejava de si d'allà. El vigili intenta explicar-li la situació amb què es trobaven. O va dir l'Òlibre. El cas és que ara sou cigolles. Resteu així que les cigolles porten sort. Jo tampoc no vaig néixer a òlibre. Era la princesa Lusa. El malvat encantador Coruguli em va convertir en òlibre, perquè no vaig voler casar-me amb el seu fill. I em va dir que seguiria així i fa que algú volgués casar-se amb mi a desgrat d'essa tan lleixa com sóc. Però em penso que no trigarà a venir per a si a parlar amb els seus amics. I si podiu escoltar-los, potser retrobaria la paraula màgica. Potser sí, va dir el Califa. Digueu-nos què cal fer. Ah, va dir l'Òlibre. De bon cor us ho diria. Però jo no ho sé. Però us ho diria segurament abans, que vosaltres cal que un de vosaltres no se'n prometi que es casarà amb mi, perquè jo ja estic cansada de ser aquest hostell de nit. Van surt-li i va dir el Califa. Ja t'hi podries casar tu. Oh, va dir el Visir. Jo sóc vell. Vos sí que us hauríeu de casar, senyor. Vos sóc jove. Però i si és lleig? Bueno, l'hauria fet. Encara van discutir una bona estona més, però el Califa tenia tanta por d'anar-se a convertir-te en cigonya per tota la vida que es decidia fer la promesa. L'Òlibre es mostrarà encisada i afegir. Heu vingut al punt. Precisament a nit hi haurà el banquet. Amagueu-vos darrere aquesta finestra i sentireu tot el que diran. Del dit i tal fet, van arribar uns quants homes i es van asseure la taula del banquet en una gran sala. Que així, i menys surt, van reconèixer de seguida el marxant que els havia venut a la Pols Legra, que no era l'altre que l'encantador Corugló. Quan el supe s'acabava, alguns invitats van demanar al fals Marxant que els expliqués alguna cosa. I tots van riure com a folls mentre l'encantador els explicava com havia convertit el Califa i el seu Visí en cigonyes. I quina paraula màgica els vas donar a un dels comensals? Oh, una paraula, una paraula que no sé si la puc dir. Va, no diguis que entre nosaltres no ens la pot dir. Mireu, un secret, eh? Un secret. És una paraula llatina, no gens difícils de recordar. Motabúr. Motabúr, motabúr, motabúr, van cridar les dues cigonyes al sal al volt. I el Califa i el Visí es van trobar altra vegada davant la porta de l'Òliva. I em van veure sortir una noia molt bonica, preciosa, alta, que corria cap a ells. Que és bonica. No es pogués estar de dir el queixit. Certament, senyora òliva, sereu una sultana ensisadora. El Califa tornarà ràpidament al Palau acompanyat de mensur i de l'usa, l'antiga òliva. Va fer empresonar l'encantador de l'Òliva. Després es va casar amb l'Usa. I van viure molt feliços. De tant en tant, el Califa es divertia imitar el mensur quan era cigonya que feia excretir la rialla, la sultana i els seus fills. Però quan el Visí trobava que la broma ja durava massa i es cansava, començava a explicar la sultana la discussió que dos havien tingut davant la porta de l'Òliva. La sultana i el sultà s'estimaven i van ser molt feliços tota la vida. I aquest conte s'ha acabat. Us ha agradat? Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí que una vegada hi havia un rei que vivia amb la seva dona a la reina i tenien una filla. Mar i filla s'assemblaven molt. Des que va néixer la nena, s'assemblaven. Mesura que va anar creixent, la nena cada vegada s'assemblava més a la seva mare. La seva mare és una reina molt bonica, molt bonica. I la nena, que tothom li deia, com t'assembles a la mare. Però ja sabeu el que passa, que a vegades les coses no són tan boniques com semblen, perquè va arribar un moment i la mare es va posar malalta i ve-te aquí que es va morir. El rei s'estimava tant a la seva dona i n'estava tan enamorat que aquella mora el va deixar ben atreparat, ben desanimat. Estava tan trist. No hi havia res que el fes feliç. Els que vivien amb ella, la seva cor, el seu palau es van començar a preocupar, no menjava, no dormia, es va anar primant. Tots estaven molt amoïnats. Tots eren per la seva salut, sinó pel futur del seu reialme. Què seria d'aquells reialmes si ara es moria el rei o necessitaven més descendents? Amb això, el rei s'ha de tornar a casa. I li van començar a presentar noies, princeses d'altres reialmes, perquè el rei sí que es és. Però el rei no en trobava cap, com la seva dona. Totes eren amb més lletges o amb més antipàtiques o menys sàpies o menys. Totes hi trobava alguna cosa. Però, mentrestant, la nena anava creixent i, com us he dit, la nena s'assemblava molt a la seva mare. Entre els seus consellers, n'hi havia un, que era una miqueta, com us diria jo, d'aquells que romien, que barrinen sempre i vegades no romien bé. I ve't aquí, que va pensar i està, no et troba cap, que li agradi perquè cap se sembla la seva dona. I se veu què li va dir. Li va dir, escolta, perquè no cases amb la teva filla. Fixa't, és igual de bonica com la teva dona. Ah, el rei se la va mirar i va veure que sí. Era igual, igual, que la seva mare. El rei estava tan desterutat i no sabia el que es feia, que li va dir, potser sí, doncs. I li va dir per casar-se. Quan la filla va sentir que el seu pare es volia casar amb ella, va quedar benes agarrifada. De seguida va dir que no. Però és clar, el rei, que no sabia què dir-li. Va fugir corrents i se'n va anar a trobar la seva padrina, qui era la que li havia pujat i criat des de que la seva mare era morta. I li va dir, fixeu, plorant, plorant, fixeu què em passa, què em diu el meu pare. Fixeu què diu, com ho puc fer? És el rei, és el meu pare, és el que és més poderós, què puc fer? I la padrina li va donar el següent consell. Diu, mira, per treu l'inxot del cap, una cosa impossible. Així què li puc demanar? Demanar-li que et faci un vestit d'or. Un vestit que sigui que llueixi com el sol. Ja veuràs com que no ho podrà fer. Doncs ja estarà. Ara això és com una veneïteria que té el cap i l'haurà de deixar córrer. La nena, si sí, l'endemà li va dir, em casaré en tu, però jo voldria que et regalessis un vestit que brilles el sol. Ah, el rei va dir, va, va també cridar als seus consellers, i va veure un conseller que va dir, ah, sí, jo conec una teixidora que és capaç de fer uns teixits els més fins, més brillants, més bons del món. I sí, sí, els consellers del rei la van anar a trobar i aquella bona dona, que era filadora, teixidora, que tenia uns dits d'or, es va agafar la seva filosa i el seu fús, se'n va anar a fora, va sortir fort, i el moment que el sol brillava més, va començar a teixir. I veig aquí, que tenia tanta gràcia que els ratxos del sol es van començar a entortollar amb els seus fills de seda i va fer un teixit que brillava tant, i era tan fi, i ella mateixa sabia les mides de la princesa, li va tallar el vestit i li va fer el vestit. I al cap d'uns quants dies va poder presentar a la seva filla el vestit, que brillava com el sol. La filla va quedar ben parada, com pot ser això? Corrents corrents, va agafar el vestit, però, mig pulurosa, va tornar a veure la seva padrina, diu mira, padrina, ara m'hi he de casar. M'ha fet el que jo li havia demanat i paraula és paraula. Home, dona, encara li pots demanar una cosa més difícil, un més difícil, sí. Un vestit que fos teixit amb fills de lluna. I vols dir, prova, prova, i la reina se'n va anar a veure el seu pare i li va dir sí, aquest vestit m'ha agradat molt, però volia demanar una altra condició, i quina és aquesta? Ara voldria un vestit filat amb fills de lluna. Ah, va dir el rei, veurem. Va cridar els seus consellers i el preocupís. Va anar a veure aquella bona filadora i la filadora va agafar alfos i la filosa va sortir a fora al carrer i aquella nit feia una lluna plena, preciosa, i es va començar a filar. I entre els fills de seda s'hi van entortullar els ratxos de la lluna i d'alguna estrella que també hi havia aquella nit. Li va sortir un teixit que brillava com la plata, com si la lluna mateixa que s'entrat a dins del seu teixit va fer el vestit i li va enviar la nena i el rei li va poder donar. Quan la nena va veure aquell vestit que talment brillava com la lluna va quedar a dir ara no tinc solució, ara sí que estic ben atrapada, va tornar corrents a veure la seva padrina, fixa, padrina, ara sí que no tinc solució, m'he de casar amb el meu pare i jo no ho vull pas. Diu, dona, encara li pots demanar una cosa més difícil. Més difícil, sí. Mira, demana-li un vestit que estigui teixit amb les zones del mar. I això sí que és impossible, ja veuràs com no ho podria fer. La nena va tornar a veure el seu pare i li va dir, mira, sí que em casarem tu, perquè tinc un vestit que brilla com el sol i un altre que és tan brillant com la lluna. Però mira, vull una altra cosa, i què serà ara aquesta vegada? La nena va demanar un vestit que estigui teixit amb les zones del mar. Va dir, ja ho busquarem. Els seus consellers van anar a veure aquella dona que filava tan fi, ella és aquella senyora, va agafar el fus i la filosa, va anar a ram de platja i allà, a veure del mar, va començar a filar fi. Les zones del mar, quan van veure aquells fills de seda tan preciosos, també hi van moguer-se dins de la seda i, entre mitjans, hi van en torno a lligar estrelles de mar i, ostres, amb les seves perles. I va quedar un vestit una roba tan bonica que també ens semblava un tros de mar. La mateixa teixidora va fer el vestit a la seva mida i el va enviar al rei. El rei va cridar a la seva filla i li va dir, mira, noia, aquest és el tercer, era cosa que em demanes i et sembla que és el que tu volies quan la filla ho va veure i era preciós, era talment com un tros de mar. Oh, la filla va agafar el vestit i corrents corrents, sense poder plorar, perquè ja va veure que ja estava ben perduda, se'n va anar corrents a veure la seva padrina. Ara sí, va dir, padrina, que m'he de casar amb el pare. No tinc solució, ja ho veus, tres coses que li he demanat que semblaven impossibles i les ha pogut fer totes. I la Valleta va començar a rumiar, diu, espera un moment, escolta, és el que tinc la solució, diu, i quina és? Tu no ho saps, però el teu pare, aquí, aquest palau, a baix de totes les quadres, amb un racó que a pocs ho saben, hi ha un nasa, un nasa que cada dia fa un sessor. No fa temps, fa un sessor, i aquest és un sessor, és el que fan rica el teu pare, que pugui enviar aquests vestits, que sigui el rei més poderós, perquè no li demanes la pell d'asa. I ja veuràs que l'asa no el matarà pas per tu, perquè si mata l'asa, s'hauria acabat, ser ric, s'hauria acabat el poder que té. Ah, el vols dir? Provo, provo! La nena se'n va anar a veure el seu pare i va dir, mira, ara, pare, m'has concedit tres de les coses que t'he demanat. Però aquesta tercera, ja sé que és molt difícil, però ja no te'n demanaré cap més. Tu dic de bo de bo, voldria, doncs què vols, doncs voldria la pell i la lasa que teniu abans a les quadres i que fa un sesto. Ah, el pare va dir la pell d'asa! Oh, oh! La nena va marxar i el pare va rumiar una mica, perquè realment veia el que si jugava, jugava el seu poder i la seva força. Però estava tan enamorat, perquè el pare es pensava ben bé que aquella filla era la seva dona, estava tan enamorat que va enviar a dos criats a que mateixin l'asa. La van matar l'asa, li van treure la pell, van cridar la filla i la van entregar, la pell, la seva filla. Llavors la seva filla va agafar la pell d'asa i va veure que no tenies cap atòria, que ja s'havia de casar amb el rei, però ella no ho volia passar, això. Sabeu què va fer? Que damunt d'aquells vestits, perquè se'ls portava tots posats, es va posar la pell d'asa i va fugir del seu palau i va passar dos o tres dies per camins, per boscos, per desesperada, fins que hi ha, sense menjar, ni aigua, ni res, tota plena de por i amb la pell d'asa el damunt va arribar amb una casa molt gran, la casa de Pagesco, el que era molt gran, i va anar a la cuina a demanar un tros de pa, perquè tenia tanta gana i quan va ser llava, no tindria pas alguna feina per mi. La cuinera que hi havia, la va veure tan plena de por amb aquella pell d'asa, tota bruta, que li va fer com a pena. Diuen, ja busquarem alguna feina per tu. I dius, ja sé quina podries fer. Podries fer de por carola. Aquí tenim una xoll de porcs, que són molt grans, perquè cada dia els hi convé sortir. Tu, de bon matí, faràs aquesta feina, et agafes els porcs i els dos al prat, i el vespre els tornes a posar la xoll i faràs això i si tindràs menjar. Ai, gràcies, gràcies. I així va ser com aquella princesa va fer de por carola. Cada dematí sortia amb els porcs, anava amb un prat, i quan arribava al prat, sabeu què feia. Estreia la pell d'asa i d'una butxaqueta d'un vestit estreia una pinteta d'or i espantinava. Vet aquí que això feia molts dies que durava, i el fill de l'amo d'aquella casa un dia va anar a baix a la cuina a vom de matís mosa i va veure aquella por carola amb aquella pell d'asa i, però, se la va mirar, diu, què és aquest, diu, és la por carola a la que cuida els porzà, però, quan ella va sortir de la cuina, aquell noi va veure que sota la pell d'asa es veia com una cosa, com una cinta, doblada, que brillava, diuen, aquesta por carola en aquesta cinta i sabeu què va fer, la va seguir. I, però de lluny, va seguir i quan va arribar el prat ell va seure, es va treure la pell d'asa i es va començar a pentinar i quan el noi va veure aquella noia tan maca, que a més a més portava un vestit que brillava com el sol, se m'ha enamorat i al cap d'uns quants dies, quan aquella noia, com cada dia, sortia, ell va preguntar la cuinerer de l'outret, aquesta noia, va venir aquí demanant caritat, demanant que li inguessin llocs de pa, que si tenien feina, però aquí, al cap d'uns quants dies, quan ella tornava de la feina, li va dir, escolta, tu qui ets, per què no et treus aquesta pell que portes al damunt? I quan se la va treure tot, van veure que era una princesa i ell, com que no estava tan enamorat, es van casar, i així és que, ella també, ja feia dies que el veia aquell noi per la cuina, també el trobava molt la xerit, i així és que es van casar, i va fer l'issos, i van menjar l'insos, i redera la porta, i un sac de confits, on tots els nens i nenes s'illepen els dits. Vete aquí una vegada. El gai va fer quik, quik, quik, i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac, i el conte ja està acabat.
Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).