Vet Aquí Que... del 16/3/2017

Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara muntis. 4 o 6 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat a la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests greus més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un vas a Madrid, pots quedar closificat a per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe, cada matí de 10 a una. Des del cap de s'enjust posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap s'enjust ha vingut a l'industria sense nom. Cada dia, més aprofiteu. Fem salut per tu. Tot s'enjust ha vingut a l'industria sense nom. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Un dia els va dir que jo me'n vaig a treballar. Quan sigui l'hora, me'n portareu el dinar. La nena va anar a portar el dinar al pare, seguint les fosquetes. Però el tornar cap a casa seva va seguir les fosquetes i mentre la nena era amb el seu pare, l'Os va canviar les fosquetes del camí. I les va posar amb direcció que anessin a la seva cova. Vet aquí que quan la nena tornava a casa seva, en ves d'arribar a casa, va arribar a la cova de l'Os. A l'endemà el seu pare va tornar a dir a la seva filla, a l'altra filla que mitjana. A l'hora el pare va dir a la filla que aniria a treballar, i li va portar el dinar al pare. A l'hora el pare va agafar i mentre la nena estava amb el seu pare, l'Os va canviar de direcció i va posar les fosquetes en direcció a la seva cova. Allí es va trobar la seva germana. Vet aquí que l'endemà el pare va dir el mateix. Mireu, avui me'n vaig a treballar al bosc i aniré a tallar fosquetes. Si us plau, em portareu el dinar, a l'hora del dinar. Sí, pare, sí, li va dir la filla. Vet aquí que la filla li va dir pare, i com ho sabria al lloc que ets, no preocupis. Farem-ho mateix que les teves germanes. Jo tiraré fosquetes pel camí i tu les vas seguint i així sabràs allò que sóc. I tal dit, tal fet, la nena va agafar el dinar del pare i li va portar. I mentre el pare i la nena li estaven agafant el cistell, l'os va canviar les fosquetes del lloc i també les va fer anar a parar a la seva cova. Vet aquí que quan va arribar la nena gran a la cova es va trobar amb les seves germanes. I estaven molt, molt preocupades. La nena gran va pensar què podríem fer per enredar-hi tu's. I li diré a l'os que el meu pare li agrada molt un pastís. Que jo li faré un pastís i a veure si demà ell me li podrà portar el pare, que estaria molt content. I així ho va fer. Li va dir l'os i si l'an demà podria portar-li un pastís al seu pare. I l'os va dir i tant que sí. I la nena, que era molt espavilada, va pensar en des de fer un pastís i posaré la meva germana. I tal dit, tal fet. Va agafar la seva germana, la va posar dins d'un sac i li va dir l'os. O's, mira, aquí aquest sac i el pastís pel meu pare. Sisplau, porta-li. I l'os va dir, sí, sí, que li portaré. I tant, l'os va agafar el sac i se'n va anar cap a la casa del pagès. I va arribar allà i resulta que a prop, molt a prop d'aquella casa, tenien uns gossos. Van sortir els gossos a bordar, borda que bordaràs. I l'os va quedar tan esgarrifat que va llençar el sac i va marxar corrents. Quina alegria va tindre a casa del pagès. Resulta que dins del sac hi havia una nena, una de les filles. L'os se'n van tornar cap a la seva cova i va parlar amb les altres nenes. I li van dir que està content el pare. O's sí, molt i tant, molt content s'ha posat. Tot i que n'hi ho va veure, perquè com que hi havia els gossos i li feien tanta por, va marxar corrents. L'endemà la nena li va tornar a dir al seu pare. Pare, ai, a l'os. O's, sisplau, que portaràs un pastís al meu pare. I tant, que sí que li portaré. I va fer la mateixa jugada que el dia abans. Va posar la seva germana dins el sac i va cridar. O's, ja pots anar a portar aquest pastís al meu pare. I tant, i tant, que hi aniré. Va agafar el sac, tristres, tristres, tristres, i va arribar a casa del pagès. Resulta que quan va arribar allà, els gossos van tornar a sortir. Però més enfadats que abans. I vengue a bordar, vengue a bordar. A l'os, que estava ben esgarrifat, de seguida va deixar el sac. I així va ser com la segona filla de Llenya Taira va anar amb el seu pare. Vet aquí, que l'os va tornar a la seva cova, i només hi havia la filla gran. I va pensar, com ho farem, com ho farem. I dirà, a veure, com l'enginyó va agafar, i va dir, demà, sisplau, que podràs tornar a portar un pastís al meu pare, perquè si està tan content, perquè tu dius que està molt content, jo l'os ni l'havia vist, perquè com que estava tan esgarrifat dels gossos, marxava corrents. I tal dit, tal fet, la filla gran va fer veure que preparava un pastís i es va posar dins el sac. I ho va lligar bé, i va dir, os, os, ja pots anar a portar el pastís al pare. I l'os, tres, tres, tres, va agafar el sac, i va anar a portar el pastís al pare. Resulta que els gossos estaven a mig camia esperant-lo. Van començar a bordar, a bordar, a bordar, i l'os va deixar el sac i va marxar corrents cap a la seva cova. Va arribar a la seva cova i no va trobar cap nena. I l'altra, i la nena, que va deixar la filla gran, corrents, corrents. Se'n va anar cap a casa, va trobar les seves germanes, i van posar-se a saltar i ballar. I, compta comptat, ja s'ha acabat. Si és veritat, un sac de blat, i si és mentida, un sac de farina. Si és mentida, un sac de farina. Si és mentida, un sac de farina. Si és mentida, un sac de farina. per Joan Amades. Vet aquí que una vegada hi havia un rei que tenia una filla. Sempre estava trista, sempre estava trista, i el rei no sabia de quina manera el agrar-la. Tot desesperat un dia li va preguntar, què vols, filla meva, per no estar tan trista? Què et puc donar? Vull un vestit de ratx de sol. El pare va pensar, i ara com ho faig? Un vestit de ratx de sol. On el fan? Com agafo el ratx de sol? Buscaré algú que m'ajudi. Va cridar una balleta cria de seva, que era molt bona filadora. I li va dir que li filés una roba de ratx de sol, per tal de fer un vestit a la princesa. La balleta va baixar al jardí. Va anar filant el ratx de sol d'un en un, un dia i un altre dia i un altre dia, fins que va tenir una peça de roba, que podia servir per fer el vestit de la princesa. Ella mateixa, el tallar i el cosir, i li va quedar preciós, només mirar-lo on quedava meravellat. Però la princesa tampoc no es va posar alegre, i trista que trista fins que el rei desesperat li va tornar a preguntar, filla meva, com és que estàs tan trista? Què voldries per posar-te alegre? Para, voldria un vestit de lluna i estels. Un vestit de lluna i estels. Bé, va tornar a cridar la balleta, i li va encarregar que filés una roba amb la lluna i amb els estels, per poder-ne fer un vestit a la princesa. La balleta va tornar a sortir al jardí a la nit, una altra nit, amb lluna plena, es va posar a filar, a filar, els ratxos de lluna plena i els estels, i va fer una roba tan preciosa, que només mirar-la tot lluia. Ella mateixa tallà i cosia el vestit per la princesa, però tampoc no es va posar alegre a la princesa, i cada dia estava més trista. El rei estava desesperat, i tot on vull anar va tornar a preguntar-li, què ho fa, filla meva, que estàs tan trista? Què et podria donar perquè fossis alegre? Que tinguessis l'alegria d'abans? Sí, la princesa va contestar un vestit de mar i peixos. El rei va tornar a cridar la balleta, i li va encarregar que filés una roba de mar i peixos, per fer un vestit que tornés l'alegria a la princesa. La balleta se'n va anar a vor al mar i es posava a filar. Filava, filava, filava, mentre filava tota la mar i tots els peixos es posaven dins del fil. I ella mateixa tallà i cosia el vestit per la princesa, a la qual, quan el va tenir, tampoc no es va pas alegrar i va continuar trista, que trista. Vet aquí que un dia la princesa es va posar els tres vestits, l'un damunt de l'altre, i se'n va anar a passejar. A la vora del camí va trobar uns gitanos que estaven espatllant un ruc. Els va demanar si li podrien donar la pell, com que els gitanos només volien la carn i la pell del ruc tants els en donava, li van donar. Ella se l'ha posat damunt dels tres vestits, com si fos una capa. I camina, que caminaràs, camina, que caminaràs, va fer cap a casa d'un príncep que tenia un gran remat de porcs i és llogar de porcarola. Al cap d'uns quants dies el príncep va donar un gran ball. La princesa ho va saber, va portar la porcada al sol, arrentar la cara, estreguer la pell del ruc i va presentar-se el ball amb el vestit de raj de sol. Tot el ball va quedar allovernat de tanta claror del seu vestit, tothom va quedar en vedalit. El príncep, sense mai poder pensar que fos la porquera, li va demanar un ball i va envellar d'allò més. Quasi més podria dir que va envellar tota la nit. Ell, de tant content, li va donar un anell. I mentre estava el bo i millor del ball, la princesa se'n va anar cap al xoll, es va tornar a posar la pell de ruc i a les inaltre vegades a guardar els porcs. Quan el príncep s'ha donat que la seva balladora no era a la sala, tot era preguntar a tothom qui era i si sabia no n'havia anat. Però ningú la coneixia. Per veure si tornaria el príncep va fer una altra festa. La princesa va tornar a la porcada al xoll, va posar-se el vestit de lluna i estelts i va presentar-se el ball altra vegada. I si la primera vegada tothom va restar lluarnat molt més i va enrestar ara? I el príncep, tot em va delit, li tornarà a demanar un ball. De content li donà un braçalet i va menar els criats que preparessin un brenat del bo i millor. Mentre s'estaven feinant parlant del brenar amb els criats, la porcarola se'n va tornar al xoll, es posar la pell de ruc i se'n va anar a guardar els porcs. Quan el príncep es va donar que no havia tornat a fugir, es posa tot furiós i volia despatxar tots els criats. Com és que no heu vigilat? Com és que no s'hi vio per on anava? Com és que no la puc trobar? Però com que tenia ganes de tornar-la a veure i de tornar-hi a ballar, va fer un altre ball. La porcarola es va treure la pell de ruc i es posà el vestit de mar i peixos. Quan es presentà el vell mig, ningú no tenia prou ulls per mirar-se-la. I el príncep, més que ningú. Ja us diria jo que el príncep se n'estava enamorant. Tot era ballar amb ella i tornar a ballar, i no la deixava ballar amb ningú més. I la tornava a ballar i l'agafava perquè no li fugís. Li va donar una ull de tan preciosa que no havia més que mirar i et quedaves embadalit tota l'estona. Un moment, però, amb què es va distreure, ell es va escapar com un anguí i la sense que ni cap criat ni ningú de la gran gentada de la festa se n'adonés. Quan el príncep va veure que li havia tornat a fugir, semblava que es tornés boig. Tot ho volia matar, tothom volia castigar. Va prendre una colorada tan forta i tan reviut que es posava malalt. Can metge ni cap doctor no li entenia el dolor i tothom també es moriria, perquè no trobaven remei, cada dia empitjorava, cada dia empitjorava i no sabien què fer-hi. La porquera va dir que ella sabia fer unes coques que curaven tots els mals i que si ho volien provar i donar-li un al rei, però que sabien de creure que aquella porquera tan bruta i fatorosa que anava vestida amb una pell de ruc, sabés fer res de bo. Ningú s'ho va creure, tothom va pensar, aquesta noia tan deixada, tan bruta, aquesta noia no hi toca gaire, no sap massa el que diu. Ni tan sols l'escoltaren, però el príncep cada dia es posava més malalt, més malalt, més emmagrit, semblava que s'anava a morir ara sí de debò. Llavors els criats van pensar, mort per mort li podríem donar aquella coca que sabia fer la porquera. Ai, però fa una mica de fàstic, no? No carrenti bé les mans i s'arregli una mica. La princesa se'n van al forn, pastar una coca i a dins hi va amagar l'anell, el braçolet i la guia. La van portar al príncep, així que se la va trencar pel mig per tal de menjar-se-la, va trobar aquelles tres joies i es va quedar més capaç. De seguida crida la criada i li pregunta, qui era que havia fet aquella coca? Que la fessin anar al punt, al seu davant. La criada tot espantada, pensant que el príncep la despatxaria, si sabia que l'havia fet a la porquera, i creient que devia haver fet alguna brutícia, tot era dimentides al príncep partid simular. Però ell, que ha de vegades més entusodit, que li portessin la que havia fet la coca, porteu-me la que ha fet la coca. Però quan van baixar el xoll, en comptes de trobar la porquerola vestida de pell de ruc, la van veure que anava vestida amb el vestís de reis de sol. No vulgueu saber si van quedar parats tots els criats i les criades. Pensaven que no s'ho creien. I sigaven perquè pensaven que veien visions. Quan el príncep se la va veure de seguida, la va conèixer, i li preguntava com era que tenien aquells vestits tan bonics, feia de porquerola. La príncesa li ha explicat que se n'havia hagut d'anar de casa seva per fer-se passar la tristor, perquè a les hores ja estava alegre. I com que ell s'havia enamorat d'ella, i ella s'havia enamorat d'ell, es van casar, i van viure molts feliços. I van tenir tres fills. Els volia lligar i no tenien cordills. I van tenir tres filles. Les volien casar i no tenia faldilles. I van tenir sis netes, tres eren coixes i les altres dretes. Bé, aquí una vegada. A la Dí i la Llanta hi ha meravellosa. Compte de les mil i unes nits. A la Dí, un oït entre amaliat, no volia treballar. El seu pare, que era sasta, moria del disgust. I la infeliz mare hauria de posar-se a filar. Un dia que la Dí sortia a jugar al carrer, se li ha costat un home. Era un màgic que venia de molt lluny. Fili meu, digueu. Oi que ets el fill del sastre? Sí senyor, però el pare és mort. Llavors el màgic es posarà a plorar. Pobre germà meu, mort. Sort que en quedes tu, estimant-ne bot. Mira, aquí tens aquests diners. Porta'ls a la teva mare i la Dí molt content, els duia la seva mare. L'endemà el màgic va tornar a parlar-li. Té, aquí tens aquests diners. Digue-li a la mare si em vol a sopar. I al tard el màgic ha segut a taula explicar a la mare que volia ajudar el nebot i s'endugui de la llei i li comprarà el boi millor. Després tot passejant arribaran a un jardí misteriós. L'oncla, digueu unes paraules màgiques. La terra ha sobreit i es veia una llosa. A la Dí va dir el màgic. Estira la nella de castellosa i a sota hi ha un trésor, serà per tu i per mi. Fica-te dins del forat. Traveçaràs un jardí i sols has d'agafar una llàntia que hi ha al sostre d'un saló. Té, posa't aquest en ell. Et guardarà de tot perill. La la Dí va fer tot el que li deia. I en passat el jardí ha agafat tants sols, pedres precioses, que ell va creure vidres de colors. I no ompli la bossa on tenia la llàntia fins del de tot. Em voler sortir demanar ajuda a l'oncla, aquest diguer. Dono la llàntia primer, però la Dí no podia. Doncs era difícil treure-la de la bossa tan plena de pedres que havia posat. En folismat, el fa el oncla, deixant a la llosa soterran la la Dí. Després se'n tornarà al seu país molt ambipat. El xicot prou cridar i plorar, però res. A la fi es posarà a rezar. Tots retorçants a les mans, va fregar l'anell del màgic. I al moment sortia un geni. Què vols, senyor? La la Dí de primer s'espera, però digue, vull que em traguis d'aquí. El moment es troba fora i tornar a casa seva. L'endemà va pensar a vendre la llàntia. I el netejar-la, perquè estava molt bruta, en sorgir un formidat plageni. Què vols, de mi senyor? Va dir aquest. Oh, porta'm menjar. Mare i fill, s'atiparen de valent amb tot allò que feu aparèixer el geni. Després de la Dí, guardar la llàntia, pregat per la seva mare. Com que necessitava menjar, va vendre'ls els plats on havia hagut el menjar. I així va començar a tornar-se una mica ric, perquè els plats eren d'or. Un dia s'anuncià pels carrers el pas de la filla del sultat. Però hi vines a tothom de mirar-se-la. A la Dí, la va volgar veure i s'amagar. Era tan bonica que en quedava ojament enamorat. En tornar a casa seva va exclamar. Mare, voldria casar-me amb la princesa. Quin disbarat estàs dient. Quines bestieses dius? Sí, sí, digue-li en el rei si li agradaria. Desgraciat, el rei et farà penjar. Què pots oferir-li tu? Mare, aquestes pedres precioses que vaig trobar? I a més a més tinc la llàntia. La mare, morta de por, ha anat set vegades al Palau del Sultat a portar-li cada vegada millors presents. Fins que a la fi el rei li preguntava què volia. La resposta va divertir el rei. Què dius ara? El teu fill es vol casar amb la meva filla, però en veure tots aquells presents tan meravellosos va dir aquell que em fa que t'obsequi deu ser digne esposa de les princeses. El rei tenia a la vora el gran visí. Aquest era molt gelós, perquè el rei li havia promès que el seu fill es casaria amb la princesa. Quan va sentir el que deia aquella bona dona i el que el rei contestava, li va demanar un pla de tres mesos per poder dur-li un present molt millor que el que duia la Ladi. Però el que de dos mesos el rei va oblidar el que li havia dit a la Ladi i va anunciar el casament de la seva filla amb el fill del visí. Quan ho va saber la Ladi, va fregar la llàntia i demà va demanar en el Geni que portés els novis davant seu. I en ser els novis davant seu, va tancar dos dies el fill del visí fins que el xicot renunciarà a la princesa. Els tres mesos de la Ladi exigia el rei el compliment de la seva paraula. Aconsellat per l'envejós visí, el rei va demanar un favorós present, 40 plats d'or plens de pedreria, 40 claus i 40 claus. A la Ladi no s'hi amoïna gens, va demanar als gens el meravellós present i quan la seva mare ha portat això al sultà, aquest vençut va disposat al casament. A la Ladi comparegué ricament vestit al Palau i va demanar, com a present de noses, el terreny del davant, un cop el tingui, el Geni de l'anell i construir el millor Palau del món en un obri i tancar d'ulls. El migdia celebrarà el casament i la princesa quedarà ben enamorada del seu vell marit. A la Ladi es preocupava que ningú patissfam repartia hora que bassos i tothom estava content i l'estimada. Per un dia, el fals oncle descobri per mitjada bruixeries que a la Ladi era viu i que tenia la llàntia covejada. Encés de ràbia es disfressa de venador de llànties i es presenta el Palau. Canvia llànties noves per velles, anava cridant, canvia llànties noves per velles. La princesa va voler comprovar-se l'home i era tot perquè li semblava mentida que digués aquella bestiesa. Han fet que l'estranya oferta va pensar aquella llàntia que hi ha allà abandonada i vella potser sí que me la canviarà. Així que el que això la tingui va menar el Geni de traslladar la princesa i el seu Palau al seu país. A punt de dia, el sultà quedà estorat en no veure el Palau ni la seva filla. I el visir va dir, això és cosa de bruixeria. El cul palatera la va dir. Ja us deia jo que no us en fiesiu. El rei el veu fer empresonar. I Jauna anava a fer-lo matar quan el poble que se l'estimava molt en saber-ho al revoltar i llavors li perdonava la vida amb la condició que al cap de 40 dies tornés amb la princesa. A la Déu marxa desesperat. Passava a un riu i en rentar-se les mans va fregar l'anell màgic que ja no recordava el seu poder. I acudia el Geni i a la Déu li demanava sisplau al retor de la princesa i al Palau. El Geni no el va poder servir. Llavors demana d'anar al menys ell on era la seva dona i tot seguit li va aconseguir. La princesa l'abraçava i explicava que era presonera del malèfic màgic. A les ales a la Dí, li proporcionava un narcòtic a la dona perquè li fes veure aquell vespre a l'hora de sopar. Quan el màgic va prendre el Dí amb aquell narcòtic, va caure adormit. Sortir a la Dí que estava amagat, li tallava el cap amb l'espasa, va rebassar la llàntia i va menar al Geni que es tornés al seu país. El sultà que plorava nit i dia la desaparició de la seva filla va restar feliç en veure'ls i va demanar perdó a la la Dí. La princesa s'abraçava el seu marit i el vasar i d'aquell bon punt i hora faren sempre més feliços. I que t'agric, que t'agrac, el conte de la Dí s'ha acabat. El gai va fer click, click, click i el conte ja està nit. El gai va fer cac, cac, cac i el conte ja està acabat. El gai va fer click, click, click