Vet Aquí Que... del 23/3/2017

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sençat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El ratolí, l'ocellet i la salsitxa. Vé-te aquí una vegada, hi havia un ratolí, un ocellet i una salsitxa que vivien junts. Havien posat a casa i vivien en una pau que era una delícia. I cada un feia la feina que sabia fer. La feina de l'ocellet era que cada dia havia de volar cap al bosc a fer llenya. El ratolí portava aigua, ensenia foc i parava taula. La salsitxa cuinava. Però un dia l'ocellet va topar pel camí amb un altre ocell. I parlant, parlant, li va estar explicant les excel·lències del seu viure. L'altre ocell, però, quan ho va haver sentit tot, ho va criticar molt. Li va dir que era un ximple que ell feia la feinassa grossa, que els altres donaven la gran vida, perquè veure un cop el ratolí vien ces el foc i portar l'aigua es retirava a descansar fins a l'hora de parar la taula. I la salsitxa es quedava per al foc. Només vigilava que el menjar es cogués bé. I quan s'acostava a l'hora de l'àpat, es revolcava tres o quatre cops dins l'albrou o per la verdura, per donar-li gust. I això era una cosa molt fàcil de fer. I li va insistir i li va seguir dient, però l'ocellet no, perquè amb ell li tocava buscar llenya tot el matí, que és una cosa molt cansada. I quan arribava a casa, descarregava el seu feig, i sense ni descansar, ja li tocava ser a la taula. Això era una vida de senyors per als altres dos, pel ratolí i per la salsitxa, que descansava molt, però no pas per ell, per l'ocellet, que a casa li tocava la feina més dura i més llarga de fer. L'ocellet va donar voltes al Consell del seu amic. I el dia següent, induït per aquest raonament, va dir que no volia anar a fer llenya, que ja tenia prou de fer de criat, que ara volia que canviaixin els papers i provar d'una altra manera. I per molt que el ratolí i la salsitxa li van pregar, l'ocell no va ser a dir. Al final van rifar les feines. A la salsitxa li va tocar de fer llenya, el ratolí de fer de cuiner, i l'ocell de portar l'aigua en cintre el foc i per a la taula. I què us penseu que va passar? L'endemà cada un va començar les noves feines. La salsitxeta va sortir a buscar llenya al bosc. L'ocellet va començar en cintre el foc, el ratolí va posar l'all al foc, i es va posar a vigilar, i tot estava en marxa. Llavors el ratolí i l'ocellet es van posar a esperar, perquè la salsitxa tornés amb la llenya del dia següent, però vinga, esperà, i esperà, i no tornava. Els altres dos van començar a passar ància, i al final l'ocellet va volar veure si el veia, i sí, que va saber què havia passat. Sí, sí, ben a prop de casa, hi havia un gos, llapant-se els bigotis, que se l'havia menjada. L'ocellet es va esclamada allò més que el gos, i el gos va dir que era terra, i l'ocellet, molt trist. Va replagar la llenya per l'endemà, va tornar cap a casa, i va explicar el que havia vist i sentit. Els va saber molt greu, perquè se l'estimaven, la salsitxeta. Però van acordar de fer el millor que poguessin, i seguir junts ells dos. El ratolí va continuar fent el menjar, i quan va voler donar gust a la perdura, va fer com feia la salsitxa, és a dir, ficant-se dins l'olla, i com que l'aigua volia, es van morir. I quan l'ocellet va arribar preparat a taula, no va veure el ratolí enlloc, el va cridar, però esclar, no apareixia. I va fer la seva nova feina, que era afegir llenya al foc. Fos perquè va d'aba, fos perquè no en sabia prou, se li van sent una plometa. I l'ocellet va córrer que pel por va agafar aigua per apagar-la, però li va caure la galleta dins el pou, i ell darrere enredat amb la corda, sense poder-se deixar anar. I quan la galleta es va fons a l'aigua, es va afegar. I aquí s'acaba la història del ratolí, l'ocellet i la salsitxa, i qui no s'ho vulgui creure, que ho vagi a veure. Ai, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine dreia zum Zuckerfurt rot. Verkauf ich mein Bettlein und lech ich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beiß mich kein, den beiß mich der hoher Flo. Drag, drag, rondella popular. Veig aquí que una vegada, en un país llunyà, hi havia un reialme, i en aquest reialme hi havia el rei, la reia... Però resulta que tenien un problema, i el problema era que del poble hi havia un drag, i aquest drag només feia que mal i fetes. I jo se'ls menjava el bestiar, i tot això. Llavors el rei va dir, això s'ha de posar fre amb aquestes coses. Però resulta que el va consultar els seus cabellers, i els cabellers van dir que no podien, que els li feia molta por, tot el que va passar. Doncs va passar que la gent del poble ja van estar fars de totes les trapelleries que feia aquest drag, perquè aquest drag baixava al poble, i a millor agafava el bestiar, o a millor agafava els... i canviava els números de les cases, a millor agafava... i va, més aviat maleses d'aquest tipus. Llavors el poble va estar enfadat, i va dir el rei, doncs vinga, farem una reunió, tota la gent del poble, i tots els cabellers, a veure quina solució podem tenir amb aquest problema del drag. I els cabellers ja no hi van anar, perquè ja tenien por. Llavors, entre la gent del poble, va sortir un sabater, i va dir, escolta, senyor rei, a veure quina solució té per aquest problema. I el rei va dir, oi, que no veieu que els cabellers ja han marxat, oi, no, no, no en tinc cap. Doncs bé, jo m'atreveixo a matar el drag, però, a canvi, el que donareu, diu, oi, donaré la mare, la meva filla, però, i els que estem casats, què passarà? Diu, oi, bueno, doncs, donaré també la meitat del real, d'acord? Bé, amb això, aquest sabater va dir, doncs bé, jo m'atreveixo a matar el drag. Però abans li va dir el sabater, el rei. Escolteu aquí l'acord. No teniu un mac, diu sí, però llavors va aparèixer un mac, era molt vellet, i diu que jo tinc molts anys, tinc una mica desmemoriat i, a més a més, he perdut el llibre de màgia. Diu, però potser encara me'n recordaré, d'alguna fórmula. Diu, doncs va, digue-la, perquè si amb aquesta fórmula ja tenim solucionat, dius bé, que faci memòria, va fer memòria, va dir, sí, que em penso que deia, vinga, vinga, vinga, va, va, va, tararí, tararà, que caigui ja. I llavors va passar una cosa molt estranya, perquè la reina que estava al costat del rei es va transformar en una planta, amb la torrata i tot. Ui, el rei se va enfadar moltíssim. I llavors va dir, doncs bé, hem d'agafar la solució del sabater. Però el sabater, com que ja era gran, va dir, mira, ho faran els meus fills. I llavors el fill gran, que era llest, era llest i era palent, va dir, doncs bé, jo me n'aniré a matar el drac, però a veure, faré, li jugaré una trampeta, faré veure que sóc un menador ambulant. I llavors va agafar, se'n va anar cap a la cova del drac, el drac ja el va veure de lluny, i diu, escolta, i senyor drac, que no li agradaria un dels meus articles, perquè tinc de tot, eh, des de sistells, de respalls, ja no va tenir temps de dir res més, perquè el drac amb una mussada s'ha van passar, el germà gran del sabater, i tot el que portava. Llavors, clar, no li va tocar gaire mai que fer, jo el fil mitjà, jo el fil mitjà, abans de marxar, em va dir, passaré a veure el pare, i el pare li va dir, escolta, fill meu, mira, jo no puc ajudar molt, però sí que t'ho diré una cosa, quan siguis davant del drac, has de dir, draguet, drac, patatxim, patatxam, vinc de part del rei i t'he de matar. Doncs el segon fill va agafar, diu, jo aniré amb un cavall, aniré al galop, amb l'espasa, diu, i entraré a la cova del drac i el mataré, però el que no sabia aquest, és que el drac es va amagar al darrere de la cova, i llavors el segon del sabater, va anar corrents el galop, el galop, el galop, el galop, va entrar a la cova, i tant de pressa que anava, va xocar al fons de la cova, i va quedar estabornit. El drac va sortir de la magatall i també se'l va cospir. Llavors, dins de la panxa, el germà, aquest dia, oi, veus, no he fet cas al pare, no he dit les paraules que em va dir. Què va passar? Que no es va quedar el tercer fill i el tercer fill, també que no tenia pas ganes d'anar a matar el drac, va demanar a un cavaller mig seu, una armadura i una espasa. Va posar, però abans, va anar a veure el seu pare. Escolta, pare, que em podies donar algun consell. Diu, mira, jo només t'apuc d'una cosa. Quan siguis davant del drac, has de dir, draguet, drac, patatxim, patatxam, vinc de part del rei i t'he de matar. Ja veuràs com això solucionarà. El tercer fill va dir, no ho sé, el pare m'ha dit això, però no sé si més jo matarem el drac. Ja veuràs, ja veuràs. Llavors va posar l'armadura, que li venia, per cert, bastant gran, i amb l'espasa que passava, jo que sé que la portava rossagant, li va anar cap a la copa del drac. El drac ja el va veure venir i l'esperava a la porta. I llavors, ell tot tremolava, el davant del drac, i em diu, drac, li va dir la fórmula, draguet, drac, patatxim, patatxam, vinc de part del rei i t'he de matar. Llavors el drac li va agafar un atac de riure. Escolta, què dius? Que t'ho mataràs a mi, però si estàs tremolant com una fulla labra i no vinc a riure, el drac vinc a riure. Escolta, no riguis, li va dir el fill del Sabatí, però m'ho ha dit el meu pare, que ara t'estàs rient del meu pare. I llavors el drac encara li va començar a més, ganes de riure més, ganes de riure, tantes ganes de riure que s'acontava la panxa amb les potes, i va caure de terra, de panxa en l'aire, vinc a riure, no es podia aturar. I llavors el fill del Sabatí diu que aquest drac, que és carriutant i se n'ha fot de mi, ja veuràs, quan estava estès a terra, vaig a caure com va pujar aquella espasa tan enorme, i pateixem, li va tallar el coll. I del coll van sortir els dos germans i el cavall, i llavors van anar cap a dins de la cova, i van trobar tres hores, que els van posar al damunt del cavall, i van lligar el cap del drac, a la cova del cavall i cap al poble. Quan va arribar el poble, el re, li va dir, te podràs casar amb la meva filla i donar la meitat del re, tots molt contents, i llavors entre les coses que van portar de la cova del drac, hi havia un llibre molt bé i molt antic, i el mac diu, oi, això és el meu llibre de màgia. Oh, que bé! I llavors clar, va buscar la pàgina per poder desencantar la reina, i va fer-te anar a torrar-te a la planta, i llavors va buscar la fórmula, que li deia, vinga, vinga, vinga, però no deia, va, va, vinga, vinga, vinga, ara caurà, ara caurà, vinga, vinga, vinga, i llavors la reina ja va tornar a ser una reina, però això sí, tot a xopa, perquè l'havien regat tant aquella planta, que es va haver de mai jugar. Tant de contacte, tant de cas. Bé, aquí una vegada. La mare de la sacit de drets. Vet aquí, que de Sant Jordi s'han explicat moltes llegendes i moltes històries, però ja vull us explicaré la verdadera història de qui va matar el dret. Vet aquí que aquesta història ve ens ve d'Anglaterra, i ens parla d'un lloc, un poble, que estava a prop de tot de coves, i en aquelles coves, en cada un hi vivia un dret. Però esclar, la gent del poble tenien la regla, tenien una persona que era la sacit de drets, i els va anar matant. Els anava matant, que es matava tot, perquè els drets ja ho sabeu, molesten molt a la població, menjen els remats, a vegades algun nen, són perillosos, per tant, els mataven. Però ve't aquí que aquestes sacit de drets... em va deixar un, i es va morir, ni va quedar un per matar abans de morir-se-hi. Així és que aquell poble havia de viure amb un dret. La gent vigilava molt, però esclar, feia la seva vida quotidiana, i amb una caseta, que al darrere hi havia un jardí, vivia una mare, que es deia Margaret, amb un seu fill, que es deia Jordi. El Jordi era carnisser, i cada dia anava a la carnisseria del poble. A margaret estava a casa, i era molt bona dona, molt amable, molt simpàtica, però no era gaire bona cuinera. Un dia a la setmana convidava a les seves amigues a la tarda a prendre el té. Ja sabeu que els anglesos amb el té eren dolços, pastissos. Doncs ell la feia dolços i pastissos cada setmana. Però ja tan mala cuinera, que les seves amigues quan anaven a prendre el té, doncs mireu, prenien el té, vigilaven molt de no provar cap pastís de la margaret. Sempre traien excuses, que si a la dieta, que el règim, que si el col·legi serol, perquè és que no es podien païir aquells pastissos. Un dia eren cruzos, l'altre dia massa cremat, l'altre dia hi havia massa mentent. Bé, ve't aquí, doncs, que un dia, netejant la cuina, a la païlla encara hi tenia un tros de pastís festigós d'aquells que feia ella, va agafar la païlla, va sortir fora, el va esmicular i el va llançar pels moixons, perquè ella a l'or sempre anava amb els moixons. Però hi havia posat tant sucre i tanta pantera que l'últim drac que quedava, des de la seva cosa, en Cova va sentir aquella fly, allò dolç. Ah, ja es va començar a esllapar els moros, va sortir del seu cau, i es va costar poc a poc el jardí de la margaret. I, mira, va en aquella llengua tan terrible, va començar a llapar les engrunes del pastís. La margaret, quan va veure el seu jardí, aquell directe en farotge, es va espantar. Però el pastís li va dir, no t'espantes, margaret. Tu i jo farem un tracte. Ah, sí? Sí. Mira, tu, si em fas pastissos, jo prometo que ni a tu ni al teu fill us farà res. Ah, ja podeu, què va fer? Vull pensar què va fer de seguida, la margaret. Ells van anar a la cuina i va començar a fer pastissos. Els dracs són molt grossos amb un pastís, no en tenen prou. Em feia un i dos i el pastís. A ell els dracs els anaven passant com si res. També podeu pensar que si la margaret, quan estava tranquil, que no era bona cuinera, es podia imaginar nerviosa que estava com hi sortien els pastissos. Però el drac res, el pastís que arribava, és que no el deixava refredar. A la panxa, a la panxa, a la panxa. I ell no va parar, un redera a l'altre, un redera. Tot el dia es va passar fent pastissos, però va arribar un punt, que els dracs també tenen un punt, eh, que aquella panxa estava tan plena de pastissos. Pastissos grus, cremats, dolços, mitges... Uns pastissos mal, pastat, tot el que vulguis. És que aquella panxa li va començar a pesar, a pesar, a pesar. Que sabeu què passa, no? La panxa molt, li et pesa molt la panxa, que et veu una sona, una sona. Que mireu, el drac va quedar estirat, el Jordi, de panxar l'aina, fent com una migdiada. Amb això, que va arribar el fill, el Jordi, que venia de la feina, i diu, què passa, mare? Mira, diu, ha passat això. Ah, no em preocupis. El Jordi venia de la feina, veníem un carretó, i justament portava les eines de carnisser. Així que el Jordi va de falda, ni ben més llarg, ni més punxet, ni més ben afingat, que es mullat que tenia, i t'hi saps, va tallar el carm del drac. I després va escorcerar tot el drac, va carregar tota la pan, tota la carn, el seu carretó, i a ben dinat, sabeu què va fer, setmana al poble, i va posar a la carnisseria un cartell, carn de drac. La gent del poble va començar a córrer el veu, i van veure que el Jordi es venia al drac, la carn de drac, qui era? Li van començar a comprar. Ah, Jordi, i van començar a dir, ah, Jordi, que has matat el drac. Ai, les amigues, les amigues de la mare van córrer a casa de la mare. Ai, mare, gairet. El teu fill que ha matat el drac, que ha matat el drac. Que ha matat el drac. Però la mare del Jordi sabia ben bé que a matar, a matar, potser havien sigut els seus dolços, o que l'havien estabornit i deixat allà que no podia més. Però ja sabeu què passa. Les mares estan tan contentes que algú digui que els teus fills han fet una cosa maca, que va caure per sempre, i va dir així al meu fill, ha matat el drac, i així va quedar la sortesa, i no sé si vosaltres us ho creieu o no, que el verdader, el senzill de drac, va ser la mare, però per tothom va quedar que havia sigut el Jordi. És clar, matar un drac és una cosa molt important, tan important que mireu el venfissant, i d'aquí bé que Sant Jordi és la senzill de drac, i compta contacte, compta cavalt. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, i darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, i darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper. Durant avui, com un ràdio d'esper.