Vet Aquí Que... del 6/4/2017

Anirem de wiehl i llà comigo anarAM Tor, Tor 3. Ara escoltes ràdio d'Esvern Centonitz agafen ràdio d'Esvern la ràdio de Sant Just I els 40 punts. Hola, som el grup Marc. Mestres avies recuperadores de contes. Avui farem part de l'Associació de Mestre Rosa Sensat. Avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. El tresor de la muntanya blava, rondalla popular catalana. Una vegada hi veia un rei que tenia tres fills, com que ja els nois eren fets i ell es cansava de governar. Els crida un dia i els digue. Ho sentiu forts per anar a enprendre un viatge? Tots tres diguen si para, digues on hem d'anar? Mireu, he decidit fer-ne del meu reialme aquell de vosaltres que serà prou valent per anar a rescatar el tresor de la muntanya blava. Si us proteu bé, hi haurà immenses riqueses per a tots vosaltres. El que agafarà el tresor desencantarà també una d'uns ella, la qual es troba en poder d'un gegant. Jo no us puc dir com si va, però si vosaltres us ho proposeu ben segur que en sortireu amb la vostra. Que hi vagi el més gran a provar sort, diguen els altres, i si ell no se'n surt, hi podrem anar els de més, que hi torni un altre? D'acord, van estar d'acord amb fer això. Marxa el més gran, que era molt orgullós, molt cregut, molt antipàtic. No triga gaire a trobar una velleta que me l'hi diu. Escolteu, a veure si m'ensenyeu el camí de la muntanya blava. Mira, tira ball a ball, trobaràs tres camins, prena'l de la dreta. Després d'haver caminat molt, molt, en trobaràs uns altres tres. Pren el de la dreta. D'aquests nous camins en trobaràs un altre que el cap de ball et portarà al peu de la muntanya blava, en la qual centre per un jardí que té tres portes. No obris l'ador, perquè veuràs uns jardins tan meravellosos que et vindran ganes de veure en unes fonts que hi rajen, o ve de menjar uns furits que hi ha en uns arbres de fulles deurades, o d'escoltar la veu d'uns ocells de plomes vermelles que hi canten. O la més traïdora encara d'una jardinera que hi ha, i quan sou el cosa d'aquestes que fessis, et tornaries, o veu una font, o veu un arbre, o veu un ocell. Digues de pressa, digues de pressa, què més haig de fer? No pots tampoc obrir la porta de gent, perquè les plantes, les flors, les fonts i els ocells d'aquell jardí estan disposats en forma de l'avorint, i un cop ja ho hauries entrat, no ens sabria sortir. Sí, finalment veuràs una porta de fusta. D'un jardí que té unes fonts més petites, uns arbres com els de tot arreu, i uns ocells que no tenen re de particular. Tiren llà i trobaràs una segona porta guardada per uns gossos que en veuran, saberan seran cap a tu amb l'intent de devorar-te. Però estires uns troços de car, i mentre se la menjaran, tu, vent de pressa, te'n vas cap a la tercera porta, que hi ha més endins, la qual veuràs guardada per una serba un struosa, però no et farà res si, en el moment de veure-la, els treus unes ampolles de llet i les hi avoces per terra. Se n'anirà allà per la llet, i finalment et trobaràs el tresor guardat per un gegant que dorm. Si pots arribar sense que els gossos hagin lladrat, i la serp hagi xiulat per menjar-se't, el gegant no s'haurà despertat, i tu no podràs emportar el tresor que està guardat en una caixeta arrembada al peu d'un arbre. Si fas tot el que t'he dit, tu t'emportaràs el tresor de la muntanya blava, si no ho fas tot el peu de la lletra, no sé per què has vingut. Això ja ho veurem, i la princesa encantada, ja la trobaràs si surts ben bé de tots els parits que t'esperen, i sense escoltar res més, es disposava a marxar, però la velleta, la Tura, i li va dir que no em dones una gràcia de canitat per la mort de Déu. No tinc res per donar-vos, què voleu, tinc pressa, haig de buscar el tresor. I deixant la velleta, va seguir el peu de la lletra als consells que li havia donat per trobar les portes de la muntanya blava, on es guardava el tresor i s'estava la princesa encantada. Encerri davant un val pensament i li va torns a la intenció. Potser m'ha enganyat aquella vella, va dir. Aquella porta de fusta pintada, de qualsevol manera, és massa pobra. Aquesta d'argent ja és més bonica. Oh, però l'Adort! L'Adort és la que ho és més de bonica, segur, segur, que el tresor ha d'estar darrere de l'Adort. I ell, que entrar al jardí, obri l'Aportador. Així que es va haver posat dins, es va quedar parant de veure aquelles fonts, i sobretot aquells arbres de fulles deurades, i, més encara, quan va haver sentit les passades dels ocells de ploma vermella que hi reflectaven. Posat que fau a dins, el seu orgull li priva de tenir por, i no trobant-se malament, i afalegant-lo sentir tants bonics cangs i contemplant tan bé de deu de flors i fruites i arbres, anaves seguint caminals a l'aventura, tot content, tot tranquil, com, finalment, una veu-li diguer. Siguis benvingut, jovenot. El jove es quedava sense esma, i no sabia què fer ni què respondre, perquè no veia ningú. No em contestes, tornar a dir-la a veu. És que... és que no em veus. No, no et veig. I abaixo. I d'un salt de ballar d'un dels arbres, una gentil d'un zella, vestida amb un etoní que hablava, doent una faldada de fruites. Sóc la jardinera, i, potser és el mine, vine a seure l'ombra d'un arbre i reposaràs. Vaig de pressa! On vas? A cercar el tresor de la muntanya a Blava. Ah, doncs res ha arribat el terme del viatge, i jo te'l mostraré. Tranquilitzat, el jove, es deixar guiar a seure en un pedris. Has tingut tenacitat i constància, però has acabat un cansament. Mira com sua, es deia la jardinera, i ell s'ho gava al front. Reposa, jo et guiaré. La donzella parlava, però el jove, amb el fiants dels afalats, no podia... no perdia el congiment. Volc és que no. Recordava la provició de la vella. Havia estat un ple, però tenia agúnies. No hi estàs bé, la meva bora? No t'hi agrada, què s'estada? Però ho digue el noi. És que t'han posat el sol al cap? No. És que t'han dit que no m'escoltessis. No. T'han dit que no menjessis fruites d'aquest bosc, si anava dient el jove més amb el cap que de paraula. Ja ho sabia, perquè qui t'ho ha dit, no sap que són fruites molt saboroses. Guaita, li deia mostrar-li les que dovia la falda. Són més dolces. Mira, mossega'n una. Posant ni una a la mà li va dir, què menja? No. Feia el jove com espantat, la noia es va posar a riure. Tu que has tingut la valentia d'arribar fins aquí, seràs tan covard que ara tornis enrere? És que no hi torno. Sí, contra el que t'han dit, has d'entrar en aquesta porta i ara tens por. Ets un covard. Doncs sóc de covard. Porta, diguem, ràbia, per veure'ns menys preat. I clava una mossegada amb una fruita, en tant que la jardinera, que no era sinó una bruixa, li clavava una empenta i el feia caure. I, a l'instant, podrà convertit en una abra amb les fulles totes deurades. Veient el germà segon que el gran no arribava a demanar permís a son pare per anar a buscar el tresor de la muntanya, hablava. Son pare que no sabia els perills que estava exposat, li feu tota mena de reflexions. Però, a la fi, veient-lo tot corajós i decidit, li donava la benedicció i el noi es posava en camí. Arribava l'encreuament dels camins i trobava també la velleta que havia trobat el seu germà. Escolteu, va dir-li, ser que la muntanya hablava molt o voleu ensenyar. Però, au, tira avall. Li va dir com trobaria tres vegades un camí que es partia amb tres, el que venia a la dreta i que al cap de tot veuria tres portes, una d'or, una d'argent i una de fusta pintada, que era la que havia d'aprendre. Li va dir que no entres a la d'ort, perquè no en sortiria, que no entres a la d'argent, perquè si perdria. I, finalment, que s'havia d'emportar troços de carn i unes ampolles de llet per poder penetrar en la de fusta pintada de blanc. Fins allà és on es va trobar el tresor. I la princesa ja la trobarà si surts de tot. El noi, sense donar-li les gràcies de la velleta, marxar, però aquesta li va dir que no em dones una gràcia de caritat. Oh, i si després em falta a mi, no dieu que el camí està llarg. No, no, no, us dono res. Fes com vulguis, va dir la velleta. No pot ser, no, i marxar. Caminant, caminant, arribar successivament a cada trencament, ja la filla es troba davant del replà de les portes que eren d'or de gent, d'or d'argent, i de fusta pintada de blanc. Recordant els consells de la vella, abans d'obrir-ne cap, va estar pensant quina de les portes obriria, i creient que totes les portes la conduirien a unes trobades al tresor, no volia obrir la d'or. Però pensava que tampoc li calia ser tan prou que entrar per la de fusta. Entrar per la d'argent, i així que hi va haver entrat per estar meravellat d'aquell jardí tan ple de flors i arbres. Veient el fons d'un camiral, una d'onzella, tota blanca, amb unes trenes d'or, carikeiem davant. Va creure que era la guardiana, i s'hi va acostar. Però quan hi era prop, ella, que es posava a saltar i amagar-se per darrere dels arbres, de manera que t'han aviat la vella, com la perdia de vista. El noi han congit el començament a anar a seguir-la, però no pugué mai atrapar-la. I en ser ben endins, ben endins del jardí, és donar per perdut. Quan veia que els altres prínceps anaven en persecució d'altres d'onzelles, que tant aviat es veien com es feien invisibles, i això en arrodant per aquells caminals sense poder-la sortir. Al fi petit del rei, veient que el temps passava i els seus germans no tornaven, demanar permís al seu pare per anar a cercar-los i arribar-se a la muntanya blava. Filmeu, tu no, que ets el petit, i no tens prou força. Ja veus que els teus germans són més forts i s'han cagat per allà i no han tornat. No hi aniré si no ho voleu, pare, però m'agradaria tant. Potser tindré la bona sort de tornar-la en victòria. Pensa que si et passava alguna desgràcia, no tindré ningú caret i el meu reialme, i jo moriria de pena. Pare, em diu el cor que no em passava res de nou. Doncs vés-hi en nom de Déu. Marxar el noi i tal com havies devingut els seus germans trobar la balleta i l'encreuament d'un camí. Digueu-me una balleta que m'estranyaria o m'ensenyaria el camí de la muntanya blava. Però, noi, prou, és gaire lluny? Sí, un bon xic. Ens passarà gaire esperills? Sí, però si escoltes, ens sortiràs de tot. Li va confiar fil parlant de com se havia de governar, quin camí havia de seguir, cada un dels creuaments que trobaria, com havia de guardar-se d'entrar al jardí de la porta d'or, la de la porta d'argent, i la manera com escriveria els gossos i la serp que guardaven el tresor. I la princesa ja la trobaràs. No res més, no res més. Que et semblen pocs perills. No me'n semblen pocs, no em cal seguir a les vostres consells, ja veureu com retornaré portant la princesa i el tresor de la muntanya blava. Ja us agraeixo de tot cor el que m'heu dit. Doncs vés, i aquests estan valent, que tingui sort. Així sigui, en paga del que m'heu dit, jo us vull deixar un record afegir a qui teniu una almoina. I dient això, posar un grapat de monedes en mans de la vella. On millor, quan retornis ja ens veurem. Però abans de marxar, en premi del teu bon cor et vull fer un do. Aquí tens aquesta herbeta. Si et trobes en perill o algú et vol fer mal, posa-te'n una fulla a la boca i encara que sembli que el matí i nit hi arribis a caure estès, passades unes hores tornaràs a la vida. Merge el noi, i quan feu camí allà, es proveï d'uns troços de carn i unes ampolles de llet. Anant, caminant, caminant, arribar a l'esplanada on hi havia les tres portes d'or, d'Argent i de fusta pintada de blanc. Donar una ullada a la primera, desuir les veus tentadores d'aquells ocells de plomes pintades. Passar de llarg davant la segona, i en arribar a la porta de fusta, l'obra d'una remolada. Entrar, i es posa a caminar per aquells jardins plens d'abres i flors, si fa no fa, com els que hi havia als jardins d'un rei seu pare. I quan era ben endins, uns gossos d'esfermats que lleien el peu d'un caminal se n'hi van anar amb boca, perquè semblava que l'havien demanjat una sola caixalada. Ell, que els tirava els troços de carn que portava, i segueixen dins allà sense atorbar-se, seré, valent. Quan després de travessar junts nous camins, veu que seria costa una serpota, però sembla boca oberta, que semblava que se'l volia engolir tot de dret. Ell, que tirava la llet que duia les ampolles, ja teniu la serp clavant el fiblo a terra i llapant la llet. Arriba el peu d'un abre i veu un gegant que ha jugut bora a la caixeta de bronza. Pren la caixeta sense atorbar-se i, quan ja marxava, sent el gegant que crida la serp. Malaïda, per què no es quartaràbes el lladre que em roba el tresor? Però m'ha donat de llet que tant m'agrada. I vosaltres, malaïts gossos, per què no us hi hau obreunat? Per què ens ha donat carn que ja va a temps que no en menjàvem? I el jove, amb la temència que li passés algun mal, es posava la boca a una folleta d'aquella herba que li havia donat la balleta i sentia els odors dels gossos i el xiblet de la serp i els brams del gegant que lluitava contra tots tres. Els gossos s'havien afarrat el coll del gegant i el van escanyar i, tan bon punt fau mort, la serp es quedava convertida en una famós, per moltíssima noia a la qual van omplir de festes i buixaines els dos gossos. De Tura, d'hivertó de meu, va dir la noia amb veu dolça, no temis que no et passarà res de mal. S'aturà el príncep i va córrer ella la noia seguida dels gossos. Li va explicar que havia estat encantada per una bruixa i posades sota la guarda del gegant juntament amb les seves cambreres que eren aquells gossos. I no podem desencantar les cambreres? És cosa a tu reservada. No es desencantaran fins que mengin del fruit d'un arbre que es troba el peu d'un estany del jardí que tanca la porta d'or i hagin olorat les herbes que de primer es troben entrant al jardí de la porta d'argent. Enemi, doncs, digue el jove corajost. Abans vull donar-te una penyora pel meu agraiment, digue la princesa, i traient-se una anell que duia a la col·locar el dit del seu alliberador. Feta la qual cosa, se n'entran en el jardí de la porta d'or perquè els gossos poguessin menjar una fruita de l'arbre que hi havia al estany. I passà després a l'altre jardí per olorar la mateca herba que es trobava a la mà. I es va esdevenir que en aquell precis instant que havien menjat la fruita i olorat l'herbe, l'encís dels dos gossos es trenca, i va quedar convertits en dues gentils d'uns elles. I ja no sols això si no que van tornar a la vida, tots els éssers convertits en arbres i flors que estaven encantats en el jardí de la porta d'or. I van tornar a camí tots els que anaven perduts pels corredors del jardí de les portes d'argent. Tots estaven desencantats. Entre els joves desencantats i els que van tornar a camí, hi havia els dos germans del noi alliberador, el qual els abraça i els mostrar la capseta del tresor dient-los tot el que li havia passat. Merxaren junts i en arribar a la primera població van comprar uns cavalls per anar més de pressa cap al palau del seu pare. Però ve't aquí que el petit observava que els seus germans el miraven de raull i parlaven baix. També que volguessin jugar-li una mala passada, es posà un briderba d'aquella que guardava de perills. I tant ben fet com va fer, perquè en vejosos que el petit hagués sortit vilturiós, va i me'l maten. Se poden de la caixeta del tresor de la muntanya hablava i diuen a la princesa que, sota pena de la vida, no digués res a son pare. En arribar al palau al rei tingué una forta alegria de poder abraçar els dos germans, però veien que no venia el petit i tingué por que no n'hagués trobat la mort en algun mal pas. Creien a uns clubs tot que els dos germans li explicaven, els digués que calia decidir quin dels dos es casarien amb la princesa. El més gran, digués que li tocava ell per ser el més gran, però el petit digués que no se devia admirar això, sinó que, mentre tots dos eren els prosseïdors de la muntanya hablava, que també tenia dret a casar-se amb la princesa. I la princesa, feu allotjar de les millors habitacions del palau i desitjava amb tota l'ànima de trobar un camí per sortir-se amb bé d'aquell trànsit. No volia dir res, perquè estava amenaçada de mort, però li repugnava la dolemteria d'aquells dos germans amb vejosos. I no es volia casar en cap d'ells. En insistir un dia sobre quin dels dos havia de casar-se amb la princesa, el rei que era prudent va dir, jo vaig dir que seria el meu areu, el que el portés el tresor de la muntanya hablava. Com que el porteu tots dos, es casarà amb la princesa i serà l'areu d'aquell el que la princesa alegeixi. La princesa va demanar que necessitava uns dies per pensar-s'hi. El germà petit passades fórem tres hores de la malifeta dels seus germans que es creien en deixar-lo mort i ben mort. Amb virtut de l'herba que s'havia posat a la boca, tornar a reviscular-se, i aleshores seguia el camí cap a casa del seu pare. Abans d'arribar-hi, trobar la balleta que li havia donat guiatja per posar-hi el tresor de la muntanya hablava, li ha explicat tot el que li havien fet els seus germans i li ha dit la balleta. Entre la ciutat, vestit de marxant, i procura veure la princesa quan ella sabrà que vius, et voldrà tu i a ningú més. I quan el teu pare sabrà el que hem fet amb tu, els teus dos germans, en numerarà arreu, arreu i castigarà els criminals. El noi va creure la balleta i s'anarà a casa d'un argentí. I feu col·locar a la tanca d'un senyor la meitat de l'anell que li havia donat la princesa com agraïment per haver-la desllorada. Es guarda l'altra meitat i va anar a fora del Palau a cridar. Qui em compra aquest senyor? Sortir una criada del Palau i em veure l'all jove li diguer. Vés, porta aquest senyor a la princesa i digue-li que se'l miri bé, que si li agrada i el vol, posaré a vendre-li. Quan la criada hagués comptat la princesa les pretensions del marxant, el cor li feu un salt, pensant que aquell senyor li donaria la clau per sortir de la pena. L'exeminar i de seguida veia la meitat de l'anell que havia dalt del seu alliberador. Envia a cercar el marxant i entre tots dos van convenir el pla per descobrir el Quim Comés. La noia digue el rei que ja estava decidida a publicar amb qui s'havia de casar. Així que estigueran tots reunits, el rei, els consellers i la gran gentada que ha d'obrir a presentar l'acte, la princesa digue. Senyor rei, el preferit del meu cor, aquell amb el qual jo vull casar-me, és el meu alliberador. No som dos. No, només us un. Qui és dels dos? I la princesa s'ho pensava, s'ho pensava i deia. Que ho diguin ells? Jo feia el germà gran. Jo feia el germà mitjà. Quina penyora vaig donar el meu alliberador? Tots dos esviraran pens de ràbia i no tornaran resposta. Llavors la princesa digue, desfensa el senyor. I jo em casaré amb aquella persona que tingui la meitat d'aquest en ell que hi ha el senyor, que jo vaig donar-li alguna ocasió solemna. Els dos germans no saberen dir si no que allò era noixida per no casar-se amb ningú. No ho cregueu, digue-ho, no és una excusa, sinó una manera de dir al rei que jo no em puc casar sinó amb el meu alliberador. Qui pot ser sinó el fill petit que deu haver mort? Aleshores ell ha cridat el marxant i li va dir, mostra-t'ho en el rei que ets el fill petit, avançar al marxant, i en ensenyar l'altra meitat de l'anell explicar al seu pare el que havies devingut. En vista d'això, el rei fóia un presonals de germans i nomenaré-ho del rei en el fill petit. I el cas amb la princesa, amb la qual van viure molts anys feliçment i encara som vius, si no som mort, i faran feliços i menjar-en anissos. Ai, a pofeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerfurt rot. Verkauf ich mein Bettlein und leib ich auf Strutt. Feist mich keine Feder und feist mich Kallid, feist mich der Hungerflor. El rei va fer Quik, Quik i Quik i el conte ja està dit. El rei va fer Quak, Quak, Quak i ja està gavat. Feist mich keine Feder i feist mich der Hungerflor. I want to be a magic of history I want to be a final history This is the news. Nothing's ever been so wrong All that I get to do is what I get to do. This is all about the circles you found. Through the gaps and lines, it goes round. I was just beginning to go strong She was only maybe in some time But we were the news. Round and round it goes And all of you know This is the game that we came here for Round and round it goes And all of you know I don't have to be so wise It's just my fantasy And I will fantasize Something more or less to make things I don't know you I don't understand I want to be a magic of history I want to be a final history This is the news. Round and round it goes And all of you know This is the game that we came here for Round and round it goes And all of you know This is the game that we came here for Round and round it goes And all of you know This is the game that we came here for Round and round it goes Oh. We're just no fancy, and I will fancy some high. I wanna be a magical mystery. I wanna be a fan of mystery. This is the news of my life. This is the news of my life. I was just beginning to grow old strong, but she was only 18, so it was normal. But we were the news, we were the news, we were the news. And around it goes, no, don't you know, this is the game that we came here for. And around it goes, no, don't you know, around, around it goes. And around it goes, no, don't you know, this is the game that we came here for. And around it goes, no, don't you know, around, around it goes. And around it goes, no, don't you know. And around it goes, no, don't you know, this is the game that we came here for.