Vet Aquí Que... del 4/5/2017

Comencem el grup Marc, mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sençat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. En Set Homes i en Set Gips. Rondalla va. Monti d'explicu. Tenia uns boscos inmenços. amb un trompetxol, amb un jeb que era més de 20 vegades més grans que la resta de la seva persona. Per això li deien en setgeps. Veus aquí que un dia en setgeps necessitava l'enlla i no sabia on anar a buscar-ne. Levant dels boscos d'ensetomes, però sabia prou bé que els gigantases menjava a tothom qui trobava fent l'enlla en els seus boscos. Però com que feia tant de fred i en setgeps no sabia pas com és que el farça, es va revestir de valor, va deixar la por de banda, va fer el cor fort i se'n va anar cap als boscos d'ensetomes a fer l'enlla. A les primeres destralades, en setomes, el va sentir. I això que era a més de 5 hores lluny. Però amb 4 gambades es va presentar davant d'ensetgeps. Quan va veure aquell engruna d'home que gairebé ni l'afigurava, vas clafir el riure tan fort que va fer tremolar tota la muntanya. En setgeps se li va quadrar i li va dir, mestra, heu de saber que de mi mai se n'ha burlat ningú. No se'n fa mofa d'un home. I si us atreviu a tornar a riure davant meu, us vento un parell de bufetades i us faig caure totes les dents, que aixals com teniu a la boca. Davant meu aneu molt en compte amb el que feu, eh? En setomes, que estava acostumat que tothom tremolés el seu davant, em veurà com li parlava aquella menudència de qui ell no en tenia ni per escurar-se la gola, va arrastrar tot parat. I quan es va veure refet, va preguntar en el japerut, i tu qui ets? Jo sóc jo. I el meu davant té en bon compte de no gallejar, eh? I si vols, ara mateix et desafiu el que vulguis, i veuràs com, encara que siguis grandàs com un animalàs, al meu costat ets menys que una puça. El japerut parlava amb gran arrogància, i no es podia tenir de por, però pensava que si d'alguna manera se'n podia sortir, era fent el valent i plantat encara. En setomes no se'n sabia venir del que li passava, i que hi hagués un altre que crides més que ell, li venia molt de nou. I encara més, dintre dels boscos, dels quals ningú més que ell, n'hi era l'amo, clar. Refet de tantes sorpreses va dir en encepgeps, de si viem-nos a saltar, i a veure si saltes més alt que jo, tu que crides tant. En setomes va recular unes quantes passes per prendre en venensida, i d'un bot va saltar el rour a més alt i més ferrenys que hi havia en aquella contrada. Encepgeps, que no les tenia totes, vas clafir amb una gran riallada, ha, ha, ha, ha, ha, ha, ha. I li va dir, això ja ho feia quan tenia un any, no té pas gaire mèrit, i el meu poble ja ho fan els nens així que neixen. Tu ajup un roure d'aquests, perquè jo pugui calcular on he de caure. Veuràs com jo salto més de 100 roures, sense prendre ni en venensida. En set homes no se'n sabia venir del que li deia. Va agafar el rour a més sapat, i amb una mà el va tombar, el va geure a terra. Com si fos una espiga de blat, i va dient en setgeps, suposo que trobaràs que està prova planat, oi? I podràs el mirar fins a l'altra part de món, oi? A veure si ets tan aixerit que saltis més que jo. El murri d'en setgeps va agafar-se les branques més altes del roure, quan en set homes el va deixar anar. L'arbre es va redreçar amb molta furia, i va llançant en setgeps tan enlaire, que gairebé va arribar el sol, i en set homes ni el veia de tan menut que va quedar per haver anat tan amunt. Quan va caure, va anar a parar damunt d'uns arbres de brancatge molt espès que li van fer com de metalàs, i així no es va fer mal. Amb tota la seva astúcia es va esmonir per la soca de l'arbre, de manera que va semblar que aquella com sigui saltat de debò. Amb veure allò en set homes, va arrastar tot en llornat, i ben cregut que saltava molt més que ell, i en setgeps va dir en els gigantats Què? Què us sembla? Què us sembla, com és saltat? Ja us ho he dit, que jo, quan m'amava, ja saltava més que ara vos. Tant que voleu presumir, i si voleu encara us torno a desafiar el que vulgueu. M'està bé, us desafio a xiular. Ja m'està bé, i veureu, com també quedareu amb un pam de nas, com un ninot. En set homes es va posar a xiular, ja ho crec que ho feia fort. Tant i tant, que tots els arbres del bosc ballaven com una baldufa, i movien un arremor que encara feia molt més soroll que el xiulat. En setgeps pensava, aquesta vegada sí, que m'endonerà de feina, i tant més, perquè jo no en sé gota de xiular. Però... es va encarar, em van ser homes, i vinga a riure per les butjades, fins que el punt li va dir... Això no és xiular, home, el costat del que xiulo jo, això només és fer el burinot. Si no et tapes els ulls i les orelles, jo t'asseguro que de tant de soroll els ulls et saltaran de la clofolla, i et mataré el cuc de l'orella, i sempre més serà sort com una caldera. Creu-me mi, deixa't tapar els ulls, i les orelles del contrari no en responc del que et pugui passar. En set homes, escarmentat del sal que havia fet abans, va deixar-se tapar els ulls. Es va treure de la butxaca un mocador molt gros, tan gros com set llençols. El va plegar en 70 dobles, i se'l va posar als ulls. Aleshores, en sept gips, va agafar una pedra tan grossa com va poder, i li va ventar un cop tan fort com va saber a les orelles. I en set homes es va pensar que aquell còpir, que l'efecte del xiular, del contrari, de seguida, es va posar a cridar com un boig, i li va dir a ell, que si ho li es més, que em mataràs el cuc de les orelles, que si ho li és més. En set gips, el va destapar d'ulls, li va dir amb de burleta. Doncs què et pensaves, eh! Ja t'ho he dit ja ja, que al costat meu no eres ningú, i ningú ningú ningú, ningú, tu m'ho has de dir en a mi. Si vols, encara et torno a desafiar. Et deixo escolir allò que tu sàpigues més. Desrafiem-nos a tirar pedres, a veure qui les tira més grosses i més lluny. M'hi avinc, però ja veuràs com també tornaré a ficar malament, li va dir Encet Gips. Encet homes va agafar una gran pedraça, i d'una abraçada la van llegar qui sap on. Tant que Encet Gips gairebé ni la veia. Ai, Encet Gips, corajós, va agafar i va pensar que faria ara això. Va anar a agafar una roca, que aquella sola era com més de mitja muntanya. I encet homes tot esborronar li va dir, què fas ara? Que no veus, que no la podràs ballugar, aquesta rocaça? Res, deixeu-me estar, que jo ja sé el que em faig. Però, home, escolta una altra, que aquesta, malauradament, és precisament la que jo faig servir com a tamboret i em va molt bé, perquè així se m'enganxa tot el cul. Em queda ben posat a dintre de la roca. I no em trobaré cap altra, que m'escaigui tant. Res, deixeu-me estar, que ja ha de ser aquesta, no cap altra, perquè vull matar una dona, que ara mateix veig que m'està menjant les figues de la meva figuera. La veieu allà lluny-lluny? Oncet homes va mirar cap a l'indret en què Encet Gips li ensenyava. Però com que no hi havia cap dona, ni cap figuera, no va veure res i va dir el seu contrari. Em sembla que somies, perquè no veig res. Per què deu ser el cor de vista? Amb aquesta pedra, això faré aquella dregota i no se'n menjarà més de figues, ja veuràs com no. Però... per què no n'esculls una altra de pedra? Que no veus que aquesta després a mi em tocarà anar a buscar un altre pedra allà lluny i que, amb el cop que es donarà, s'esquentallarà i no se'n menjarà bé per seure. No us esgargam allà. Ha de ser aquesta pedra i no cap d'altra, perquè totes les altres són més petites i no matarien aquella dona. I si no em deixeu tirar aquesta pedra, em desdic del tracte, perquè ja veig que vos teniu por que us guanyi. I ara em surti amb aquestes raons per quedar-vos sense pedra. Tot plegat és per no desafiar-me. Si voleu, tornem enrere. Però ha de constar que jo us he guanyat. Encet homes, que estava gelós d'aquella pedra. Si va a venir, van deixar-ho córrer. Van quedar ben amics i, amb prova d'aquella amistat, es van fer un petó. Però com que encet geps no hi arribava, encet homes el va pujar a cavall del seu dit xic, el va pujar fins als llavis. Encet geps tot era estar alerta d'una caura dintre de la boca d'encet homes, amb una mala mirada que fes, perquè la feina hauria estat per ell poder-ne sortir. Pots que per ell era més profunda que el mar. Sempre més, encet geps va necessitar llenya, i sempre més, encet homes, li va deixar anar buscant el seu bosc. Mai més no li va dir res, i si alguna vegada es trobaven i no tenien gaire feina, jugaven una mica, i després, cada un a casa seva. I la rondalla és acabada, a muntall de cancel·lada. I aquí plantem un soc per tornar-hi una altra cop. Ve't aquí una vegada. L'amor de les tres tronges. Ve't aquí que hi havia una vegada un rei que volgués fer un favor als seus òptids, va decidir posar una gran font d'oli al seu jardí, perquè tothom anés a buscar-ne. Quan ja es pot dir que no en quedava, va anar-hi una pobra olleta a la qual li feia molta falta per fer un remei per la seva neta que estava malalta. Ella era una mica sorda i no ho havia sentit abans. Quan va arribar ja no en quedava, però em vol dir, repassant i de goteta en goteta, encara va arribar a omplir un citrill. Però quan ja marxava amb el citrillet ple, veus aquí que el príncep Bernadet, sense voler, li va donar un cop el citrill, el citrill va caure a terra i es va trencar. La vella desesperada perquè ella desgràcia va malallar el príncep amb aquestes paraules. Quins sort, ni ventura, fins que no hagis trobat la mort de les tres tronges! Malgrat que el príncep va córrer a la cuina per tornar-li a donar oli a la vella, la maledicció ja estava feta. Aquestes paraules van amoïnar molt el príncep i va començar a caficar-se. No menjava, no dormia, sempre pensava en la maledicció. Fins que un dia va dir al seu pare que li donés diners, un bon cavall, un bon vestit i, sobretot, permís per anar pel món encerca de la mort de les tres tronges. El pare li va semblar que sí, que ho havia de fer, i el noi se'n va anar. I camina, que caminaràs, va topar un riu. Jo a la vora hi havia una balleta que aprovava de passar, però que no veieu qualque rinsos en durar! El Bernet cridava, no us hi fiqueu, què voleu fer? És que haig d'anar a l'altra banda, deia la iaia. Doncs jo els hi duré, home! La va pujar a les anques al cavall, i en un instant van ser a l'altra banda. Ai, quin favor més gros que m'has fet, deia la balleta. Digue'm on vas i a la millor et puc ajudar. Vaig a buscar l'amor de les tres tronges. Digue'l, Bernadet, ja faria un gran vesí i em digués si bon pare. No hi vagis! Hi ha un gran terrible col vigila! Molts nois ho han intentat abans que tu! I tots s'han mort! El Bernadet li ha explicat la balleta a la maledicció, i que no tindria reports, i que tant li era morir com no, perquè viure sense alegria no volia. Que ell volia trobar allò de les tres tronges, i que passés la maledicció. Clar, si és com dius, ja t'ajudaré. Mira, ve sempre cap on vegi sortir el sol. Arribaràs a unes portes molt grosses de bronza que piquen tota l'estona. També hauràs de passar un camp de formigues i un altre amb una serp de set caps. Opa, i com ho he de fer perquè les formigues em deixin passar? O els hi dones blat i amb la serp de set caps? Llet, i a les portes de bronza? Untes les frontises em voli i s'aturaran. I el gegant, allò era el que més polifeia el Bernadet. Mira, quan siguis dins, fitxat bé com té els ulls. Si veus que té els ulls tancats, fux corrents que està despert. Si el veus amb els ulls oberts, vés-hi confiat per què és llavors que dorm. Arriba't al taronger i talla les tres tronxes. El Bernadet li va donar les gràcies. I camina, que caminaràs, va trobar un treginem vomul i tres sacs de blats. Li va comprar un nostàl·lic, va comprar jarres de llet. Set, una per cada cap, i una olle d'oli. I va continuar caminant, capinant, capinant. Cap al lloc d'on surta el sol. Finalment va haver-hi les portes de bronja, que no s'aturava mai de picar amb un estèpid que feia tremorar el terra i esclatava dins el sorbell. Patapam! Patapam! Patapam! Era impossible passar, perquè és que allò t'enganxava i et feia suquet. El Bernadet s'hi va apropar pels costats per aturar l'oli. I va ontar les frontises i, ves per on, les portes es van naturant. Cada vegada, més a poc a poc, fins que al final van quedar mig obertes. I el príncep va córrer a passar. De seguida va trobar el camp de formigues, eren tan negres que no semblava ni camp ni semblava res, semblava un carbó. I què va fer el Bernadet? Va córrer a treure els sacs de blat i vingués cap a blat. I vingués cap a blat i les formigues, naturalment, totes menjant el blat, agafant-lo i poguent-lo portar d'un costat a l'altre. Va poder passar tranquil. Va arribar al camp on hi havia la CERC de set caps. Feia uns xiolets... per cada una de les set boques que s'atarrissaven els cabells. On Bernadet li va presentar les set jarres i l'animal va ficar un cap dins de cada una. I ala! Veu que veu! La CERC va ser la més satisfeta del món. I on Bernadet pogués passar ben tranquil, no és que la CERC no el veies, va anar aixecant-la a l'un cap per a l'altre, però no es van ballugar de les jarres. I va arribar al jardí. I va veure el taronger. I va veure les tres tronges que penjaven del taronger. I el gegant... ha gegut amb els ulls ben... oberts. Senyal que dormia. Si va acostar de puntetes, van fer-la al taronger sense quasi a l'anar. Va arribar el brot de les tres tronges, les va collir, se les va fer calçarró, va baixar... Va muntar de munt del cavall i zunzurre el galop. Amb la fresca el gegant es va despertar i em veurà aquell que fugia i el taronger sense les tronges. Va pagar un crit que va fer tremolar les muntanyes i corria, corria, corria darrere d'ell. I on Bernadet, com una bala que arriba al camp on hi ha la CERC, però el gegant al seu darrere cridava, i la CERC atura aquest malaït que ens pren l'amor de les tres tronges. I la CERC anava dient, una paraula per cada boca aturar-lo, mai ningú n'havia donat un glob de llet i ell m'ha dut 7 gerres. Per mi, que passi. I la CERC el va deixar passar. Formigues, va cridar el gegant desesperat, pareu aquest polissó que ens pren l'amor de les tres tronges. Parar-lo, si ens ha dut 3 sacs de blat ben plens, que passi, que passi. I el van deixar passar. I quan veia que s'acostava a passar les portes, el gegant es posa a cridar portes. Atureu aquest mal home que ens pren l'amor de les tres tronges. Com aturar-lo darrere les portes? Mai ningú no ens havien tat de greix, i ell ho ha fet que passi. I el deixa passar. I de seguida que el Bernadet va haver passat, les portes es van tancar i el gegant es va quedar allà dintre per sempre. Quan el Bernadet va veure que no perseguia ningú, va durar el cavall. I, mort de sed, com estava, se li va ocórrer obrir una tronxa. Jo de creure i pensar, i creure que de la tronxa ens sortia una noia. Una noia com un sol, la cosa més gentil que mai n'havia assumiat una pell de ceda i una caballera que li arribava a la cintura. Encara no va haver sortit, que es posa a dir, Bernadet, Bernadet, d'una màigua, d'una màigua, com ho feu? No en tenia ni una gota d'aigua al Bernadet. I la d'onzella... va desaparèixer l'acte. I, per molt que la cridar, no tornarà com pareixa. Ai, el Bernadet es va transtornar. Vaig reprendre el camí, però com més anava, més sed tenia. Fins que va arribar un moment que no podia aguantar més. I va pensar... que obriria una altra tronxa. I ho va fer. I de la segona tronxa va sortir una altra d'onzella encara més vella i garrida que la primera amb una caballera, una de que li arribava als junts. Bernadet, Bernadet, d'una màigua, com ho feu? I com que el Bernadet no en tenia ni una gota... Va desaparèixer l'acte. I, per molt que el Bernadet la va cridar, no va tornar. El Bernet pensava que es moria allà mateix, de pena, de desesperació i de sed. I camina, que caminaràs i la sed anava sempre augmentant. I la venia en unes ganes grosses d'obrir la darrera tronxa, però va dir primer, moriré de sed. En tant que m'ha costat trobar aquest amor, es va agafar fort el caball per no caure si es desmallava de sed. I, a la fi, va trobar en por. Va córretreure en por al d'aigua. Va veure, se la va tirar pel cap. Quan ja va estar ben tranquil, llavors sí, va obrir la darrera tronxa. I jo crec que d'aquesta també va sortir una donzella, la cosa més fina i purificada que havien contemplat els humans. I aquest cop, ell tenia aigua preparada. I quan ella va sortir de la tronxa, va dir, Bernadet, Bernadet, dona'm aigua que m'ho fego. I li va oferir el por al sencer que havia tret del por. I ella va guè fins que va estar assesiada. Ai, llavors sí que el Bernadet estava feliç. I ja em va delit quan veia davant seva aquella noia tan meravellosa, resplendent com el sol amb una caballera que era com orfilat que li arribava als tormells. Ja havia trobat, finalment, el que tant el tormentava. Havia trobat l'amor de les tres tronxes. Ara, cap a Palau, li va dir si és que vols venir amb mi, en llestines noces, si és que et vols casar amb mi. Sí, Bernadet, sí que vull venir, sí que vull casar amb tu. M'ha salvat la vida. I aquí, que sí, podrien dir, compta, compta, compta, acabat, però no. No, no va així, ho d'entendre i saber que la vida no és tan fàcil. Escolteu com segueix. El cap d'un parell de dies de caminar ja van arribar a prop del Palau. Saps què he pensat, diu en Bernadet, aturant el caball a l'ombra d'una noguera al costat d'un pou. Que se t'ha de rebre amb els unos que et corresponen. Tu no et moguis d'aquí, que jo aniré a cercar un carruatge, i tot l'acompanyament que et mereixes. Ella no volia pas, a mi no em fa falta carruatge, i acompanyament ja m'està bé arribar a la grupa del teu caball. Però en Bernadet, deia, no pateixis d'estimar de tu, esperen a la hora d'aquest pou, que en un instant hauré tornat. I li va donar un anell d'or i diamants. Ella va prendre i se'l va posar al dit. I li va dir, doncs, torna de seguida Bernadet per l'amor de Déu. I on Bernadet li va prometre, vas per onar el caball, i sí que en feia de via, sí, sí, sí. I, mentre tant, la noia, avergonyada que la veiessin els qui passaven, es van filar dalt de la noguera. El cap de poc va venir a cercar aigua una criada del poble, una noia més lleig acompacat i més mascarada com carboner, i tot s'ha de dir, gens bona persona. Quan omplia la gerra, va veure reflectida dins les aigües del poble, imatge d'aquella donzella tan gentil, i va pensar que allò que veia, com en un mirall, era ella, la minyona. Oi, cabella que sóc, no me n'havia pas adonat. Oi, i que blanca, i que fina, i jo vaig a fer de criada. Ah, no! I va trencar la gerra. La gerra es va fer amb els buscins. I veient allò, la noia de les tres tronges va esclafir a riure, però fort, fort, que no ho podia evitar. I la criada va xacar el cap i la va veure dalt de la noguera, i la primera idea va ser de pujar dalt i llançar-la al pou. Perquè va veure que no era ella la guapa, sinó l'altra. Però s'ho va pensar millor. Va pensar que ni trec. I fins i en sorpresa diu, ai, filla, també ve, què hi fas aquí dalt? Baixa, i parlarem amb una estoneta. I la doncella baixa, tota confiada. I es va posar a parlar i va ser tan innocent que en un instant li va explicar a tot. I a la criada, l'hi he vantat dins el cap, una grana enveja, i va pensar, i per què ella ha de ser reina, i jo criada tota la vida, i sempre soc arrimada de tant treballar de sol a sol. I vinc a rumiar com podia fer per canviar els papers. I al final li diu, oi, que estic contenta del que m'expliques, però per rebre el fill del rei i tot el seu acompanyament poso aquests cabells tan rossos i tan llars, però amb molts cabellats, i amb bullats, vina, que jo et pentinaré i seràs encara més bonica. I com que aquí mal no fa, mal no pensa, la doncella li posa al cap damunt la falda, tota confiada, i fins i tot va tenir tant menestar, que es va dormir. I la criada, pentina, capentina, aquells cabells queden com l'hor filat, i mentre la noia dormia, li va treure l'anell, i sol va posar ella, i llavors li va clavar una agulla saquera al clatell. A l'acte, la doncella de la tronja va convertint una col·lometa blanca i va marxar volant, i la noiota va pujar damunt de la noia d'esperar. Ja tenia pensat fer-se passar per l'amor de les tres tronjes. I llavors va arribar tot a l'acord amb el rei, i la reina, el Bernadet, i la noiota des de dalt de la Noguera. Mira que has tardat molt, Bernadet, eh? Però vull tu perdon-ho, de tant que t'estimo. Quan el Bernadet i tots els altres s'han fet aquella noia, lletxa com el dimoni, que semblava fet amb el mollo de fillams, es van quedar de pedra. El Bernadet, que la veura no se'n sabia venir al rei, i les reines feien creus d'aquella tria, que després de tanta feina havia fet el seu únic fill. La criada, com explicació, es va posar a dir, el sol i la serena m'han fet la pell morena. És perquè has trigat tant. On Bernadet va veure que portava l'anell, i s'ho va creure, i va pensar angoixat, no hi ha remei. És ella, encara que no ho sembli. No era de color d'alaram, però paraula és paraula. La van vestir amb un vestit de ceda fina, tot brudat amb bor, i es va fer el casament. I després es va fer el banquet. Però a mig dinar, per la finestra, va entrar una coloreta blanca. I vola que vola d'un costat a l'altre de la taula, i sobretot cap allà on seia el Bernadet, que no li tallia la vista del damunt. I es va agafar amb el seu vec, i, mentrestant, el Colom deia, per mi es fan les nocetes, i només menjo les miquetes. I la nova princesa, la criada, se l'ha de cantar manotades, dient, quina animal més lleig i quina pudor que fa, traieu-lo de la meva vista, mateu-lo! I el Bernadet, per defensar la coloreta, la va agafar ben fort, i es va posar a caronar-la i a fer ripetons, a la punta d'aquella agulla que duria clavada al cap. I va pensar, pobret, i va estirar l'agulla, i la va treure. Ah, i en aquell precis moment, la coloreta es convertint en aquella donzella que havia deixat a la vorilla del Pou, aquella donzella tan gentil, amable, vella, resplendent, aquella que em vedalia a tothom. I la va señalar molt dit, aquest és el meu amor, aquesta, la donzella, que jo vaig deixar a la barra del Pou, aquesta és la noia, qui jo li aprumés al matrimoni. Aquest és l'amor de les tres tronges que tant em va costar de trobar, i comptaren tot el que havia passat. I tothom estava amb els cabells drets, i van tancar la criada dalt de la torre més alta, i la criada de l'enreviada va fer un tró, i es va tirar dalt de baix, i d'ella no em va cantar més ni galls ni gallines. I jo, en Bernadet i l'amor de les tres tronges, van fer unes noces de pinyor al vermell, i unes festes mai vistes, i ball, i més ball, i serà, i més serà, i encara són vius, si és que no són morts. I jo me'n vaig venir perquè del tec, a mi, no me'n van deixar ni un possí. Conta buntat, contra acabat. Bet aquí un gat, bet aquí un gos, bet aquí un conte fos. Bet aquí un gos, bet aquí un gat, bet aquí el conte acabat.