Vet Aquí Que... del 11/5/2017

Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants. Els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. Tenim 4 o 6 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu et equivoques en un penal, en un barça a Madrid, pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Fusta la fusta. Vivim s'enjust en directe, cada matí de 10 a 1. Des del cap de s'enjust posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI. I t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap s'enjust ha vingut a la indústria sense nom. Hola, som el grup Marc. Mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres rosa sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Fem salut per tu. Bé, aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. Aquella rata i l'hermità, una rondalla de Ramon Llull, s'escau que un hermità estava pregant i va veure que passava un milà, un água de rapinye, que portava a les potetes una rata per menjar-se-la. L'hermità va pregar Déu que aquella rata li caigués a la falda i la oració d'aquest senome va ser escoltada i la rata li va caure a la falda. Llavors la va mirar i diu, torna a pregar Déu, que aquella rata es converteixi en una noia, una nena ben bonica. I així va ser, davant seu va tindre-ho. Una noia, la rata es va convertir en una noia bellíssima. Se la mira i l'hermità diu, mira, te vull buscar un marit. Què et sembla la Lluna? Ets preciosa. Vodries casar-me a Lluna? I la noia, la rata, però era una noia, diu, no, la Lluna, no. Que no veus que no té llum pròpia i no té gens d'eclaror. I la clara que t'heria d'anar al sol. Vols casar-te amb el sol? No, no el vull per marit. Que no veus que el sol ve un núvol i li treu la clara? Vols casar-te amb el núvol? Vull buscar el núvol per marit. No, que no veus que el núvol quan va a una muntanya s'aturi, no pot passar. Vols casar-te amb la muntanya? No, no, és que la muntanya sempre té unes retetes, unes retetes que les milen, la foraden. I llavors diu l'hermità. Saps què? Torni pregadeu, perquè es torni amb una reteta. I llavors ell es va casar amb un primarit, un ratolí molt aixirit. I aquesta rondalla, tan antiga, ja està explicada. Ai, apropaia, que és una noia que s'ha de donar una dreia amb un suc de brot. Verkaufic mein Bettlein und leleg mich aufs Stroh. Stich mich keine Feder und beiß mich kein Witt beiß nicht der Hungerfloor. El sabater de Torregrossa. Una vegada hi havia un sabater al poble de Torregrossa. Era tan pobra, tan pobra, tan pobra. I a més a més, tan carregat de fills, que per més que treballava d'un cap de dia a l'altre, no donava per poder comprar, que sigui el pa, que sigui els llogurs, que sigui la xocolata, que sigui un conte, que sigui la bata per nascola. Estava molt amoïnat, molt amoïnat, molt amoïnat. Ai, pobre sabater. En sabater es deia Joan, quan ja va veure que no hi havia pas ni una mica de palapost, se'n van a les golfes de casa seva. Allà les golfes de casa seva va plorar, s'estimava més plorar, allà, tot solet, que ningú el sentés, de tanta pena que tenia. Esmirava les mans, tenia els dits fets malbé, de tant i tant i tant cosir sabates. Tenia, li sangnaven els dits, estava preocupant, no sabia què fer, no sabia què fer. I va dir, l'ànima donaria, a qui em pogués resoldre aquest problema que tinc, dit això, de cop i volta, patam, allà se li presenta, una mena de personatge negre, entre mig d'un núvol de fum, que anava vestit de negre, mireu-ho bé, les sabates, els mitjons, els pantalons, la camisa, l'americana, el llacet, fins i tot barret de copa, d'aquells tan elegants. La única cosa que tenia blanca era la cara. I li diu, hey, noi, Joan, m'has cridat, jo no t'he cridat pas, no he cridat a ningú, digue'm fadat i estic trist, deixa'm tranquil, i no sé ni per on has entrat. Estava moïnat, perquè havia vist aquell home, no sabia pas, però no havia entrat, no sabia finestre, estava tancada la porta també, com havia entrat aquell home tan estrany, es va anar espantant, espantant, espantant, pobre Joan. I l'home que li diu, eh, m'has cridat, doncs ja soc aquí, et vinc a arreglar el teu problema, el meu problema, no hi ha ningú que me'l pugui arreglar. Jo, ja te l'arreglaré. Sí, com? No vols feina? No, no em puc fer més de feina. Ja tinc les mans que no poden ni treballar, ja de tant mal que em fan. No, no, no, no. Jo et donaré 3 minyons, 3 minyons que et faran la teva feina, ja veuràs. Oh, no, però jo 3 minyons els hauré de pagar. No, aquests no cobren. Oh, però els hauré de donar menjar. No, que nois no mengen. No mengen? No. Però els hauré de donar un llit i a casa són molts. Ja saps que tinc 12 fills, jo. Sí, sí, sí, sí. Com vols que li doni un llit si no hi ha llogni per nosaltres? No, aquests no dormen. No dormen, no mengen, no cobren. Quina gent més estranya que em vols fer venir a casa. Bé, vols que et vinguin a ajudar a fer feina, o no vols que et vinguin a ajudar a fer feina? Sí, i tant que sí, i tant que sí. Si no cobren, no mengen, i no dormen, encantat de la vida, i tant, però és una mica estrany tot això. Però bé, bé, bé, bé, li patien Joan en aquell home tan negre. I a canvi de què deu ser tot això que em dius? Doncs això, mira, que si tu no els pots donar feina, doncs jo... Bé, que hauràs de venir amb mi. Hauràs de venir amb mi a treballar sempre més amb mi. No podràs veure la família, perquè clar, estàs treballant amb mi i no cobraràs. Una mica de menjar potser te'n donaré, i una estona de llit també. Però cobrar, cobrar res i hauràs de treballar tota la vida que et quedi amb mi. Ah, això rei. Feina els he de donar, feina en tinc per tots. I tant que sí, ja poden venir. Dit això, aquell home vestit de negre, va entrar a otra copa dintre d'aquell fum tan fos que havia entrat per no ser on, i va marxar, va desaparèixer. En Joan va baixar baix i ja sentia la porta que trucaven. Feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem. Feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem. Ei, ei, un moment, va dir en Joan que obre la porta. Obre la porta i allà hi havia tres xicots, tres minyons, que estaven esperant-se, dient tota l'estona. Feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem. Bé, bé, d'acord, els va dir en Joan. Veniu, veniu, veniu, veniu cap al taller, veniu, veniu. Veniu, veniu, veniu. Els va portar cap a dins, els va ensenyar el que hi havia, que si les soles de sabata, que si els traços de pell, que si les agulles, els fils per cosir les sabates... Bé, els va ensenyar l'ofici en quatre moments, perquè eren tan espavilats que de seguidor van tenir a pres. Ah, que sí que en Joan se'n va, i al cap d'una estona torna a veure, els havien fet tres paralls de sabates, i els tenien a l'aparador en llostrades cosides, totes precioses, i ja n'estaven fent els segones. Oi, oi, oi, oi, si acaben de pressa. Va, i li diu a la Marietta, a la seva dona. Ei, Marietta, mira, vine, vine. Que tinc lloguets, treixicots. Com que tens lloguets treixicots? Què vol dir? Els haurem de pagar? No tenim diners? Que no, que no, Marietta, que no els hem de pagar. Que ho fan de franc? Oh, però els haurem de donar menjar, i no en tenim ni per nosaltres? Que no, Marietta, que no, que no mengen. Què dius, que no mengen? T'has venut l'enteniment? Quina bestiesa m'acabes de dir? No, Marietta, mira, mira, mira, fixa-t'hi bé. Estan fent la feina molt i molt bé. Oi, oi, de quines sabates més macres? Oh, ja ho veig, molt bé. Oh, i les posen a l'aparador, i la gent ja se les mira, i la gent ja entra, i la gent ja les vol comprar. Hola, oh, oh, això és màgia. Ai, Joanet, tinc por, perquè és molt estrany això que passa. No, Marietta, mira, no hi facis res de muinar-te, ara. Ves, també, que estem amb aquests tres minyons, que estan fent també les sabates. Ah, renoi, el cap d'una hora tenien 15 parelles de sabates fets. A l'aparadó, en llostada. La gent entraven, compraven, pagaven, pagaven més i tot de tant ben fetes que les trobaven. El cap de 3 o 4 hores ja tenien butes, sandàlies, xancletes. Havien fet de tot, de tot, de tot. La gent estava encantats de la vida, anant a aquella sabateria. Joan, ai, en Joan. Amb la bossa plena de dinarons. Té, Marietta, corres, vés a comprar. Vés a comprar pa, vés a comprar coses per la canalla, que tenen gana, corres, corres. Ai, la Marietta, quan es va veure tants dinarons. I que podia comprar fins i tot algun compte pels petits. Clar, perquè tenien 12 nanos. El gran tenia 12 anys i el petit encara no en tenia ni un, tenia mesos. Ai, senyor, quina il·lusió els va fer, quan vam veure que la mare podia anar a comprar. I que tenien menjar, i que tenien comptes. Oh, estaven encantats de la vida. Bé, això estava molt bé. Però van passar una setmana, dues, tres... El taller, la botiga. Erem plenes de sabates fins a rebossar. Sortien gairebé per la porta. Ja no hi cabien més sabates. El pobre Joan havia hagut d'anar a comprar més pell, més fil, més soles de sabates per poder-ne fer. I els nois anaven dient, feina, feina, feina. Feina, volem, feina, tindrem. Feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem. Bé, bé, bé, però és que... Ai, Joan, quan va veure que ja no els hi podia donar més feina, perquè ja no hi cabien més sabates a casa seva, va pensar que ara vindrà aquell paio del barret negre i se m'endurà perquè no els hi podria donar més feina. Se'n va anar a les golfes a plorar, i plorar, i plorar. La Marieta el va sentir. Va pujar a dalt a les golfes. Què et passa, Joan, de la meva vida? Per què plores ara que tot ens va tan bé? Ai, Marieta, que aquest xicot, si no els hi dono més feina... Què, què, que t'esaturin, que parin, que descansin? No, Marieta, que vaig fer un pacte amb un home molt estrany. Ai, ai, ai, que vas fer un pacte, Joan. Això no m'agrada, Joan. Això no m'agrada, Joan, això no m'agrada. No, Marieta, que vaig fer un pacte amb un home que si jo no els donava feina, se m'enduria amb ell, i us hauria de deixar a tots. I no et tornaria mai més, i estic molt preocupat. Bé, la Marieta, no ploris més, Joan. Aquí hem de trobar una solució. Vinga, baixa, ja en tinc una. Vine, vine, vine. Tu, Marieta, segur? Sí. La Marieta era una dona molt aixerida. Sempre tenia solucions per tot. Veureu el que va pensar. Porta un minyó, el va cridar. Vine tu, noi, agafa aquest sistem. Vas al pou, agafes aigua i me la posis a l'aigüera, que vull rentar els plats. El noi, el minyó, va agafar el sistem. Clar, els sistemes, com tots sabeu, tenen aquells furadets, perquè són de vimat. El minyonet va lligar el sistem, a l'acorda del pou, la va tirar a dintre, va tirar el sistem a dintre, va pujar-lo, i tota l'aigua li va anar regaliment, regaliment, i quan va arribar l'aigüera ja no hi tenia ni una gota. Va tornar-hi, vinga, a fer camins, vinga, a fer camins, vinga, a fer camins. I quan arribava l'aigüera no hi havia aigua. Diu, veus, Joan? Aquest i el tenim enfaïnant. No em podrà pas omplir l'aigüera per rentar els plats. Oh, sí, i els altres dos, Marieta, què farem? Vine, porta'm el segon. Vine, vine, deixa de fer sabates. Vine, que la meva dona et vol donar feina. Vine, noi, li va dir a la Marieta. Agafa aquesta pell negra, la veus? Sí, sí, feina, feina, feina. Feina, vull, feina, feina, feina, feina, feina. Si home, sí, pera't una mica, que ja t'endono de feina. Agafa la pell negra i la vinga a rentar-la, a rentar-la, a qui et dono sabó, fins que la tornis blanca. Xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat. Ui, ple d'espuma, ple d'espuma. He, he, he, he, la posa dintre del safret, les vendeix. Tan negra com era abans, clar, les pells, per molt que la rentis, i són negres, negres, queden. Ja tenia feina per aquest xicot, que no se li acabaria mai. Bé, bé, Marieta, bona pensada, bona pensada, i el tercer, i el tercer què fem? Vine, porta'l, vine, noi, deixa de fer sabates. El noi va de cap allà, feina, feina, feina, sí, ja t'endono. Li va dir a la Marieta, vine cap aquí. Diu, veus, aquesta criatura petita? I li va donar el bebé que tenia. I li vas d'ensenyar a llegir. Agafa la criatura, li diu. E-m-i-o-m-a-u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o, u-e-n-o. Bé, va començar a ensenyar-li a llegir, però com és natural, era molt petit, i de molt petits, poc aprenen a llegir, si encara no saben parlar. Bé, ja els tenien enfeinats, van passar uns quants dies, tot anava sobre rodes, tot anava estupendo, ningú es queixava, però tot amb un plegat senten a la porta que truquen. Va anar a obrir la porta, qui hi havia? Hi havia l'home vestit de negre. Ei, els meus tres minyons, com és que encara tenen feina? O els tenien enfeinats? Vull veure, vull veure això, que em dieu. Va entrar a veure el primer, que anava omplint la igüera Montsistell, el segon, que anava fent netejant, fent blanca, aquella pell negra, i el tercer, que ensenyava a llegir en el xicarró, en el millor més petit de la casa. Oh, però aquestes feines no s'acaben mai, això no és feina, no veus que no pot omplir la igüera Montsistell, no veus que no pot deixar blanca una pell? No veus que no pot ensenyar a llegir amb un bebé? Oh, tu em vas dir que li donés feina? Doncs això és feina, però és una feina matucera, és una feina que no serveix per res? Doncs bé, això no m'ho vas dir, em vas dir que fessin feina. Tens raó, has guanyat! Em vaig, nois, crida els minyons, marxem, que aquest paio és més aixarit que jo. Se'n van anar, els va quedar la sabateria plena de sabates, per tota la vida i més. I d'ençà d'aquell dia que la família del sabater Joan i la Marietta no van passar ni mica de pena, ho han tenir tot resolt. Veta aquí un gat, veta aquí un gos, aquest conte ja està fos, veta aquí un gos, veta aquí un gat, aquest conte ja està acabat. Veta aquí una vegada. Sant Pere i el Dimoni. Heu de saber quina vegada, quan Sant Pere encara no feia de porter del cel, portant aquella clau tan grossa i aquell llibre on hi apuntava, tots els que podien entrar i tots els que se n'havien de quedar fora perquè havien fet moltes mal i fetes. Un dia el Dimoni, que tenia molta mania a Sant Pere, més tenia moltes ganes de fer-li la murga, va anar-lo a trobar per fer-li una mala passada. Aleshores, Sant Pere, com que encara no feia de porter del cel, tothom sap que feia de pescador, però com que els temps eren difícils i amb el peix que traia de la xarxa, no n'hi havia prou per anar passant, tenia més un tros de terra que treballava a hores vagaroses. El Dimoni, quan va veure que Sant Pere no en sabia pas de fer de pagès, i ell tampoc, va dir, espera't, espera't. Vine, vols fer un pacte amb mi, vols que tots dos siguem pagèsos i jo t'ajudi, i Sant Pere va quedar una mica parat, perquè del Dimoni no s'enfiava pas gaire, però el Dimoni, com que és molt pillo, li va dir, mira, saps què? Em fiaré de la teva estúcia. Si tu saps el que jo vull plantar, entre tots dos ho plantarem. El Dimoni li va dir que sí, pensant que poca feina faria ell, perquè no li agradava que fa la xada, no li agradava ajupir-los en aquest pobre Dimoni, no, no. Va dir, me'n diré al Bar del Poble. El Bar del Poble era d'una noia, la Maria Teta, li deien, i va anar al Bar del Poble, un al vespre, tots els pagèsos estaven jugant a cartes, o jugant al dòmin, a una estoneta, allò per descansar. I va preguntar què s'hi havia de plantar aquell any. Els pagèsos li van dir que aquell any era molt bo per plantar-hi patates. Ah, d'acord, se me n'anà corrents a veure Sant Pere. Ei, Pere, diuen que hem de plantar patates aquest any. D'acord, entesos? Doncs vinga, plantarem patates. El Dimoni, pillo com és, va dir, ei, ei, ei, alerta. Però jo em vull quedar tota la part de dalt de la planta, i tu et quedaràs la part de baix. Sant Pere, que era de bona fe, era bon jant. Ha dit, d'acord, doncs ja em quedaré la part de baix, i tu la part de dalt. Així es va ser. Van començar a néixer unes patatires, d'aquelles tan precioses, amb unes flors blanques molt boniques. Sant Pere, quan va arribar l'hora, es va arrancar, va posar les flors per un costat, el que havia sortit de sota terra, que eren les patates per l'altra, les van carregar el carro del Pere, totes les patates, el carro del Dimoni, i van posar totes les flors de patatera. I se'n van anar cap a mercat. Quan van arribar a mercat, noies, noies, flors de patatera, deia el Dimoni. La gent se'l mirava encara, espastonada. Ai, flors de patatera, mare meva, que és boig aquest, que anem de fet a les flors de patatera. Les noies deien, mira, em farem rams per la taula. Quina gràcia! Tothom se'n van riure del Dimoni, perquè venia flors de patatera que no servien pas per res. Per altra banda, Sant Pere, que estava a l'altre costat del mercat, estava venent les patates, a bosses, a cabassos, els hi treien de les mans, els hi pagaven bé, perquè eren precioses, maquíssimes, sense cap, cap, cap, pega. I se'n van anar cap a casa, amb la bossa plena de diners. Quan es van trobar... Oh, el Dimoni! Quina barra! Mira, tothom s'ha enrigut de mi, perquè no serveixen per res. Oh, noi, li va dir Sant Pere, ho vas triar tu, ja saps que tu i jo no en sabem gaire, de fer de pagesos. I ho vas triar tu, tu vas voler el de dalt, i jo em vaig quedar el de baix, doncs mira, ja he fet força dinerons. Aquest any que ve no plantarem patates! Vaig a veure, l'any següent, se'n va anar cap al bar de la Marieteta. Ei, nois, nois, em voleu dir què hem de plantar aquest any? Sí, sí, sí, aquest any, ui, no és pas bo per patates. Aquest any nosaltres plantarem blat. Tu ho fes el que vulguis, però el blat, anirà molt bé, perquè serà un any sec, un any de molt sol, i anirà molt bé el blat. D'acord, se'n va anar corrents a veure Sant Pere. Ei, Pere, Pere, vine, vine, aquest any hem de plantar blat. D'acord, doncs plantem blat. Van plantar blat, i noi, quan va arribar aquest temps del mes de juny, van començar a sortir unes espigues precioses, deurades, maques, com aquelles que més. I Sant Pere, oi, que bé, que bé que ens ha anat, ja veuràs, aquest any anem bé. Ei, va dir el Dimoni, però aquest any torno a triar jo, o sempre tries tu, li va dir Sant Pere. Però com que era bon jant, era de bon fer, va dir, d'acord, d'acord, el que tu diguis. I el Dimoni, amb totes les seves ganes de sortir-se amb bé, va dir que ell volia tota la part de baix, tota la part de sota, el que hi havia sota terra. I tu et quedes la part de dalt, d'acord, va dir Sant Pere, sense saber massa, que si estava guanyant o perdent. Bé, va arribar el moment de la collita, totes les espigues van anar al carro del Pere, i totes les arrels de blat van anar al carro del Dimoni. Se'n van anar cap al mercat, van anar al mercat, i quan arriben el Dimoni, noies, noies, veniu, veniu, arrels, arrels de blat, boníssimes. La gent, ha, ha, és el Simplet, que l'any passat venia flors de metatera, ho, ho. Aquest any, ven, arrels de blat, què vols que em fem, un infusió pel mal de panxa? Ai, grillat més que grillat, la gent, se'n van riure. El Dimoni li va començar a sortir foc, vols que això els pressenvena, perquè no el guaiessin. En Pere, per la seva banda, va començar a veure ventre les espigues, ara, noi, els forners per fer farina, per fer pa, la gent que els agradava bullir el blat, tothom ni comprava, en Pere va fer més diners que l'any anterior. Oh, que content, va tornar cap a casa, per veure-ho, veient com li havia anat en el Dimoni, perquè ell tampoc sabia massa que em se'n feien de les arrels del blat. Van trobar-se i el Dimoni... Oh, m'has tornat en... No, noi, jo no t'he enredat, ets tu que ho has triat. T'ho has triat la part de baix, no? I m'has dit que jo em quedés la de dalt. No, mira, he tingut sort, què vols que t'hi digui? Mira quant diners que he guanyat, el Dimoni no podia més. A dir-ho, tornem a provar-ho, l'any que ve tornarem a fer collita, però no farem ni de blat ni de patates. Vaig a casa a la Marieteta, hi havíem l'any següent, setmana a casa a la Marieteta, va preguntar, els pagesos, què havien de plantar aquell any. Els pagesos van dir-me, mira, aquest any, aquest any blat demoro, blat demoro. Em sembla que anirà bé el blat demoro, aquest any. Corrents amb el Dimoni i veure Sant Pere. Ei, Pere, Pere, aquest any hem de fer blat demoro. D'acord, d'acord, vinga, doncs va, plantem-lo, van plantar. Han sortit unes plantes de blat demoro, amb unes penolles plenes, farcides, estupendes, meravelloses. No sé si sabeu vosaltres, nois i noies, però el blat demoro, les penolles, surten al mig de la planta dalt i a la flor, a baix i a l'arrel i al mig i a les penolles. Bé, ara veureu el que va passar. Diu, ei, ei, ei, va dir el Dimoni. Aquesta vegada no em vull quedar fotut, eh? No vull ni la part de dalt ni la part de baix. Jo vull la part de dalt i la part de baix. No em vull quedar fotut, d'acord? Vinga, som-hi, se'n van anar, van carregar. Les flors i les arrels pel Dimoni, les penolles del mig per en Pere. Se'n van anar amb els seus carros cap al mercat. La gent ja esperava el Dimoni, i van convençuts que portaria una altra ximpleria d'aquelles que feia ell. Nois, noies, aquest any porto flors de blat demoro i arrels de blat demoro. Aquest any sí que us agradarà, aquest any ja m'haureu. Ho-ho-ho-ho-ho-ho-ho! Quina gràcia! Mireu, mireu que n'és de boig. Mireu, oi-ta, oi-ta, té flors de blat demoro i arrels de blat demoro. I què vols que em fem d'això, que em posem un tros a l'olla, eh? Ho-ho-ho-ho-ho! El Dimoni, quan va veure que havia tornat a estar enganyifat, se'n va anar corrents cap a casa. A l'altra canta de la mercat hi havia en Pere, venent les penolles. La canalla, per fer-se crispetes. La gent, per fer farina de blat de moro. Els altres, per fer blat de moro, a dintre del forn amb sucre i mantega. Tothom li comprava tot a les penolles. Va fer molts dinarots i se'n va anar a casa tot content. Pensant, veient què havia fet. El Dimoni, veient si havia venut el seu. Va arribar i va veure el Dimoni que li sortia fum per les orelles. Foc pels caixals i per sota de la cua. Imagineu-vos. I va dir, prou, s'ha acabat! No vull fer més, ja no vull fer més de pagès. Me'n vaig. Oh, doncs jo n'he après, m'ha dit en Pere. Podies quedar-te la millor algun dia a l'encertes. No, me'n vaig, et volia fer una dolenteria per tu i ha acabat sent una dolenteria per mi. M'he quedat més fumut que abans. Apa, Pere, aquí et quedes en el teu tros. El Dimoni se'n va anar. I en Pere diuen que estones feia de pagès, estones tornava a fer de pescador, perquè el que li agradava tant, tant, tant era entrar amb la seva barca dintre del mar, navegar una estona i pescar algun peixet per posar el mercat de les peixateres. Vet aquí un gat, vet aquí dos gossos, aquests contes ja s'han fet de gossos. Vet aquí una vegada. El gai va fer quik, quik, quik, i el conte ja està dit. El gai va fer quik, quik, quik, i el conte ja està dit. Tada... Bona nit!