Vet Aquí Que... del 8/6/2017

De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. Hi havia una vegada una gallina que se n'anava a Roma. Peta Quip, cap al camí, va passar per sota una noguera, i li va caure una nou a la cresta. Ella es va pensar que el cel li queia a sobre, i va dir... Serà millor que m'entorni, perquè em sembla que m'ha caigut el cel al cim de la crastellina. I jo estava desfent camí quan es va trobar una cabra. Un bascabra a Roma. No hi vaig a espàs, i per què no hi hauria d'anar, gallina? Perquè m'ha caigut el cel al cim de la crastellina. La cabra s'entorna amb la gallina, i pel camí troben un porc. I la cabra li diu, on vas porc? a Roma. No hi vaig a espàs, perquè no hi hauria d'anar, cabra. Perquè la gallina tampoc ho fa, i per què no hi vas tu, gallina? Perquè m'ha caigut el cel al cim de la crastellina. S'entornen tots plegats, la gallina, la cabra i el porc. I caminant, caminant, arriben a un bosc. Ells casaturen i determinen fer-se cadascú a la seva casa. La gallina se la va fer de blat de moro. La cabra de rames de pie, i el porc se la va fer de pedra. I veig aquí que el llop voltava per aquelles vores, i de seguida, de seguida van sumar que hi havia veïns nous. Ell, que se'n va a casa de la gallina, i truca, pampam, qui hi ha, diu la gallina? Obre el llop, sisplau! Ai, no! No, que te'n menjaries! Doncs si no m'obres del pet que em tiraré, la casa t'en sorraré. La gallina, esclar, de cap manera no el vol obrir. Però el llop es tira un pet, tira la casa a terra i es menja la gallina. L'endemà el llop compareix a casa de la cabra i truca. Pampam, qui hi ha? Obre el llop, sisplau! Ai, no! No, que te'n menjaries! Doncs si no m'obres del pet que em tiraré, la casa t'en sorraré. La cabra, esclar, de cap manera no el vol obrir. Llavors el llop es tira un pet, però la casa encara resisteix. I sentira un altre, i llavors sí que tira la casa a terra. I es menja la cabra. I després el llop compareix a casa del port i truca. Pampam, qui hi ha? Obre el llop, sisplau! Ai, no, no, que te'n menjaries! Doncs si no m'obres del pet que em tiraré, la casa a terra t'en sorraré. El port, esclar, de cap manera no el vol obrir. Llavors el llop es tira un pet, però la casa encara es resisteix. I sentira un altre, i la casa sentira un altre, i la casa encara resisteix. I un altre, i un altre, i un altre. I la casa, com que és de pedra, encara continua resistint. Llavors el llop, veient que aquella casa és massa sòlida pels seus pets, posa en marxa una altra manera de menjar-se el port. El convida a fer-se un tip de cols al port. Però el port, que no es fia ni un pèl del llop, va a l'ort molt més d'hora que el llop, de manera que el llop es queda amb un pam de nas, i sense poder menjar ni una col amb la panxa ben buida. Però no es vol desesperar, i torna a convidar el llop a l'endemà. El convida a fer-se un tip de bledes, però el port el torna a ensarronar, i el llop, que ja no s'hi veu de tant enfadat com està, se'n va de dret a casa del port, i li diu a través de la porta tancada. Ja que has estat tan espavilat i més enganyat tantes vegades, deixa al menys que et vegi la cara. Bé, una mica a mica sí que t'obriré, va a contestar el port. Però el llop sap aprofitar molt bé la ocasió. Es fica per l'escletxa de la porta i agafa el port pel clater i li diu, ara sí que me l'espagaràs, però perquè veig és que no sóc tan mala bèstia com diuen, et deixaré triar de quina manera vols ser menjat. Volit o rostit? Volit, diu el pobre porc, tot murs i amb el cap cot. Doncs mira, si vols que et menji volit tu mateix, agafa la paraula i vés-te'n a la font a buscar l'aigua, i alerta que et vagi l'ú. El porc no té més remei que agafar la paraula i anar a la font a buscar l'aigua. A la font el porc es troba la guineu, i aquesta, em veurà el posat que fa la pobre bèstia, li demana que què li passa. Que què em passa, diu el pobre porc. Doncs que llop, i xiu xiu xiu xiu xiu xiu xiu, i bla bla bla, i xiu i bla i xiu xiu xiu xiu i bla bla bla. La guineu l'explica el porc, fil perrande al seu pla. El porc, més animat que mai, arriba a casa amb la paraula plena d'aigua, i allò que ja havia preparat el foc la posa el damunt. Quan l'aigua comença a volir, el porc surt a la porta, i de seguida se sent l'espinguet d'un flaviol que s'acosta molt de pressa. I el llop, tot espantat, diu, què és això? Què és això que sento? No és res, diu el porc. Que sí, que sí, alguna cosa deu ser, què és això? I el porc diu, re, són uns caçadors que busquen potes de llop. Allò, en sentia allò, s'arrauleixen un racó, i vinc a tremular, mentre diu, ah, el porc, ajuda'm, amaga'm. I en aquell mateix moment arriba la guineu que feia sonar el flaviol, i entre ella i el porc agafen el llop i el tiren a la paraula d'aigua volent, i me'l deixen ben escaldat, escaldat per la vida. I tal com havia dit la guineu, el pobre llop ha de fugir com pot, amb la cua entre cames i sense ganes de tornar-hi. De moment, i aquest conte s'ha acabat. L'home de pel rotx, conte popular català. Heu sentit a dir de vegades que homes rotx i gos pelut, abans, mort, que ha conegut. Us explicaré una història que parla d'aquesta dita. Fa anys vivien un mas, un llobrador que tenia tres fills. Els dos primeres eren alts i forts, que quan agafaven la rada feien el que no feia ningú en el terme. El pare, que s'anava a fer amb ell, un dia crida el gran i li diu, Josep, ja ets gran, i jo em faig vell. No és cosa que et passis tota la vida aquí. Vés-te'n a Corremont. Així conèixeràs altres cares, i potser en terra forestera trobaràs el camí de la fortuna. Molt bé, pare, demà mateix me'n partiré. L'endemà de bon matí el pare li va donar 20 duros i la bossa amb el recapte. I abraçant-lo li digue, escolta aquests tres consells i no els oblidis mai. No et fis de perdre rodona, de gos pelut i d'home de pel rotx. Perquè ja saps la dita, home, rotx i gos pelut, abans mort que ha conegut. En Josep s'envanar, caminant, caminant, caminant, i va haver un moment que ja havia perdut de vista el mar on vivia. I pensar, no sé per què mon pare em fa tanta recomanació, com si jo no en sabés tant com ell. A més, dia cansat de caminar, caminar i amb el sol es va seure per reposar i menjar. I poc abans, de mitja tarda, arribava a la vora d'un riu. Com que era principi de primavera, el riu arribava ple d'aigua que havia caigut de la neu fosa de les muntanyes. Veu per lli prop una passera de pedres rodones, que era la passera d'un mas per allà en ària prop. Voldria que mon pare veiés si en som de benefactores les pedres rodones. Si no fos per elles com hauria pogut passar el riu i buscar fortuna? Doncs va, i s'aniva cap al riu. Posa el peu fermament a la primera, i passada l'una a l'altra per sobre la torrentada impestuosa. I allà fau la primera vegada que encertàs un pare, perquè el còdol del mig que era rodó i ensabonat per lli Max rodolar i s'esmollir. Ja tenim el Josep de cap a l'aigua amb perill greu de morir negat. El corrent el va rossegar 100 brasses a aigües avall, i més l'hauria rossegat si, per un bolet de Déu, no se li enganxés la roba en un esberzer. D'allí va poder agafar-se un branquilló de ciraré i del branquilló a la branca i de la branca a la soca, fins a sortir fora del riu. Ai, encara va tenir ànim de reconeixer. Vaja, aquesta volta sí que ha tingut una mica d'error al feixuc de mon pare. Va descansar, vent descansat, i, i, i, passar-li la por que havia passat. Però va tornar a arrencar el camí. Camina, que camina, no veia ànima vivent en tota aquella rodalia. Sabia l'alçat un vent fresquet que li atravesava la roba i el feia tremolar. El sol s'estava ponent. Veu blanquejar un mas en mig de la buscúria a l'altre aigua basant de la serra. I cap allà se'n va. Era un mas grandiós, quasi bé un castell. Quan arriba a prop del mas, a la mitja llum que quedava, veu venir cap a ell un gos pelut, tan petit que el Josep va esclafir a riure. Mira quin gosset! Això quasi no sembla un gos. Cante de pensions al meu pare, perquè m'hauria de fer por que et gos pelut tan remenut i tan esquifit. Dient això, li va tirar una pedrada. Mai no ho hagués fet. El gos pelut se li abrauna i que se l'ha d'haver, que se l'ha d'abar. L'hauria fet a buscín si no compreix un home, l'amo del gos, que la vam enci. Era un numeràs, oli, ferm, com una torre, de mitja edat. Bastit de pana. El Josep va veure tot seguit que tenia el cabell roig. L'home sonrient li va dir. I tu, Fadri, què et porta per aquest racó? Veient la bona collida que li feia, el Josep va pensar. En això sí que va rat, mon pare, perquè aquest home és roig i prou que se li veu a la cara, que és un bon home. I li va respondre confiat. Busco un amo que en llogui i en llogaré jo. A ell mateix se me'n va anar el criat que tenia. Però entre que superàs i xerrarem una estona. Tot sopant, van sopar com uns senyors. L'home de pel roig fa els tractes. No sé si t'agraden els tractes. Són els que he fet a tots els homes i xavals que han vingut a treballar amb mi. Si t'agrada et quedes. I si no, te'n vas. Si et quedes, te'l seràs tots els dies quan canta el cucut. I faràs la tasca que et menaré que obràs de deixar llesta del tot abans de l'aposta del sol. Si estàs content, cobraràs 5 duros al mes, a banda de la vida. I si no ho estàs, et pagaré una pallissa. T'arrancaret dues corretges de pell, de l'esquena i te n'aniràs de casa sense cobrar ni un cèntim ja sobre, m'hauràs de donar tots els teus diners. Però si t'alces quan canti el cucut i acabes cada dia la tasca que t'hauré encomanat i sóc jo que no ho està content, em pegaràs tu la pallissa, m'arrancaràs dues miles corretges de pell de l'esquena i te'n podràs anar lliurement de casa. I encara a sobre, jo t'obré de donar tot el que tinc. El Josep aquests tractes li van semblar de primera. Ell estava acostumat a treballar de sol a sol i fer tota la feina fins al final del dia. No s'hi va pensar gens, l'imica i va respondre. Estic conforme. Ben cert que tant vostè com jo complirem els tractes i no caldrà que ens barallem mai. L'amor li va ensenyar la cambra una via de dormir. El Josep es va geure sobre l'amor fagot de palla i com que estava cansat i cruxit per la jornada que havia fet, a l'acte es quedà dormit com un tronc. Sabia que el cucundo canta fins a entrat ben dia i per això es creia que podia fer la gran dormida i començar el dia fresquet i descansat. Però cosa de mitja nit, sent entre els somnis... Cucut, cucut... S'ha alça sobresaltat i es vesteixen d'ugres grapades. A fora ja l'esperava l'home de pel rotxo amb un mull enganxat al carro. Avui sembraràs tot el blanc que hi ha en aquest sac. El Josep es mira al sac i diu... Si aquí hi ha una pila de blat, necessitaré 3 dies bons per sembrar-lo. Res de 3 dies. Has d'allestir abans de l'aposta de sol. I ja saps els tractes. O és que no estàs content. El pobre Josep va sentir un esgarrifant-se a l'esquena. Va prendre el recapte, però que havia de tenir temps de menjar-se'l. Es va haver d'estar fins a l'aposta del sol, traient forces de flequesa, per poder llaurar i poder sembrar tot aquell blat. Quan tornava al mas cruxit i cansat de fam i de sol, l'Amoncar el va esbroncar per la seva tardança. Aquest home és un llop, va pensar el Josep, però qualsevol li deia que no estava content. Es va lleure sol a la màrfega i tot seguit quedava adormit com un so. Abans les penes havia dormit 3 hores, que hi ha sent per la finestra el cal del Cucut. Cucut, cucut, malaït animal, i que d'hora que canten aquesta terra no es podia aguantar el sol. Va mirar la finestra, les estrelles encara estaven lluint a mitjanit. Era just mitjanit, com pot ser que un cucut canti aquesta hora. Surts i et troba l'home de pel rotxa amb el mull enganxat al carro. Vinga, vinga, Josep, que m'estic afartant que siguis tan parasós. El Josep va acotar el cap sense respondre. Mire, Josep, avui t'enduràs el gos pelut. De recapta tens una arangada i una botifarra. L'arangada és per tu. La botifarra la donaràs al gos, i mentre ell no se'n tornarà cap a casa, tu estaràs treballant. Estàs content. Molt content, molt content. Ja ho crec que n'estic de content. A migdia estava tan far de lleure en aquell bancal que tot el cos li crucia. Donar la botifarra al gos i ell es menjarà l'arangada. El gos segeu a l'ombra d'una noguera, i no es vellogava, és clar, de tant s'ha disfet com estava de menjar i paï la botifarra. Fins a les 10 tocades de la nit es van l'estar lleu que lleu, i el pobre Josep llaure que llaure. El tercer dia va ser el pitjor. El cúcut, com sempre, va cantar el punt de mitja nit, i el pobre Josep, més mort que viu, es va haver de llevar. Ja l'esperava l'home del pel rotx. Avui aniràs al bosc i em tallaràs una carretada de troncs de lleia, però tots els troncs han de ser drets i llisos com un fus. El Josep sap el bosc a cercar els troncs. Que havia de trobar si els arbres del bosc tenen les rames retorçades i rugoses. Quan tornava el màgia de nit d'entrada es va declarar fracassat. Ai, mal feiner, que no estàs content. I què faig d'estar content si m'estic quedant amb la pell i l'os? No em va ni res més, que m'envullenar. Es va deixar pagar la pallissa i arrancar dues correnjades de pell de l'esquena, i a sobre encara va haver de donar-li els 20 duros que tenia. Pel camí passava llàgrimes de perediment i anava dient Ai, quanta raó tenia el pare, quanta raó tenia el pare. Arribar a casa seva i tots el van consular. El germà segon que es deia Jeroni, quan veu arribar el Josep en aquell estat, va dir-li que tot li havia passat perquè era un pellús i un mal feiner. I que ell no li passaria res de tot això. Som pare li va donar els mateixos tres consells, la bossa amb el recapte i 20 duros. I el Jeroni se'n va anar pel mateix camí, però ens n'havia anat el Josep. Ve't aquí el que són les casualitats. Passant al mateix riu, relliscar la mateixa pedra rodona, i de poc que no es nega, en arribant al mas ogos pel·luixi a la braona i de poc que no el fa bocins. I es va deixant avanar per l'home de pel roig que s'estava a la porta del mas, esperant que passés un jovenot per llogar-lo de criat. El Jeroni va fer el tracte. Va patir més que una serpa en un forat. I a la fi van tornar-se'n cap a casa amb la seva esquena sense pell i la butxaca sense diners i confessant el seu fracàs el pare i els germans després d'haver fet tant el faig enda. El petit, que es deia Tonet, va dir a les hores, pare, deixeu-me sortir com els meus germans a cercar fortuna. I tu, i tu, tan menut i primet, el meu petit o, si els tres grans, que són els i sapats i forts, com un roure em fracassat. Com vols que no fracassis tu, pobra Tonet? Jo no vull que et passi res. És que jo, pare, tindré ben presents els vostres consells. Tan va dir que son pare el deixà marxar enmig de les burles de la dret d'ots que li deien. On vas menjar, com s'apudreixi de bé si nosaltres grans i forts hem fracassat. En Tonet no els feia cap cas, sinó que va posar-se camí xiulant alegrament. Caminava de pressa, travessant pujar els plens de pins i de carrasques o pelades, codines de penya blavosa, i barrancs i rieres. Tot ho havia deixat enrere, i es trobava amb un llum del mas, i ara dalt d'una carena, i des d'allí veia serres i masseres amb alguna banderola de neu fugisser als pics, i més avall plens de masos i alcaries. Sentia remors de fons misterioses i el xiscar dels pardals. Que bonic és el món, deia amb boca vedat. Com m'hauria de passar res a mi en aquesta terra meravellosa? I vè't aquí, que en arribar al riu, veu la passera de Pedro Rodones, però es va recordar del primer consell del seu pare. Ah, no m'enganyaràs, traïdora, va dir mirant-se el còdol del mig, i se'n va anar a arribar avall fins a trobar un pont de troncs, per on passar a peufer, i sense cap perill. Arribava a les buscúries de l'última serra, molt abans de la posta del sol, i ha de saber que no havia menjat encara el recapte que li dovia a la bossa. Quan li surt el gos pelut, i va paraumlar-se-l'hi, ell que sí, li tira el recapte. El gos tot enfeinat menjant-se-l'hi, el deixar passar, sense fer-li ni una mica de mal. L'home de pel roig estava assegut a la porta. Bona tarda, digue'l, punet, que em donaríeu feina a vostè. Prou, prou, precisament has de menester un creat, el que tenia se'n va anar ahir a servir el rei, i li va fer els tractes que ja sabem. El tonet, mentre feia tractes amb l'home a la porta, guaitava de cua d'ull les finestres del mas, i el va estranyar que la més alta de tot es estigués tancada, i tingués d'un test una clavellina a la porta, a l'ampit de la finestra que vol dir que algú la deu estar regant. Però no va dir res. L'home li va d'assopar i el va fer geobra a la màrfa de Palla. Ell fa veure que s'adorm com un tronc, però així que l'home hauria sortit salçar, i se'n va amb camisa de dormir i d'escals per no fer soroll, a veure que hi havia aquella cambra alta del mas. Ara heu de saber que l'home de Pellroix tenia tres filles, que eren tan precioses padrines, una morena, amb ulls negres, l'altra castanya, amb els ulls vers, i la petita rossa amb els ulls blaus, però les tenia tancades i barrades a la cambra més alta del mas perquè no volia que les veies cap home del món. Podeu contar quina esclai van tenir les tres com van veure entrar aquell xiquet desconegut, però ell les va tranquil·litzar i es van fer amics. Li van dir que es deien, alegria la major, rosa fina, la segona, i margaridolla, la petita, que eren orfes de mare, i que son pare, en segones noves, s'havia casat amb una bruixota. La margaridolla, encara que fos la més xiqueta, era la més espabilada de totes tres, i ella va posar el tonet al corrent de tot el que passava en aquell castell. Escolta'm bé, tonet, li va dir. Has de saber que el cocut que canta a mitja nit és la mala bruixa de la nostra madrastra. Quan sentiràs que canta, tiraré una pedra seca, i si podràs dormir tranquil fins a la matinada, que és quan canta el cocut de debò. En tonet corrents, corrents, corrents, sense fer soroll, s'han entornat a la seva màrfega, però en comptes de geobres, a dormir, es posar la finestra amb la seva fona menida preparada per tirar una pedra. A mitja nit ja va sentir el cocut, cocut, cocut. Mira bé, a la figuera que hi havia el peu de la finestra, veu l'ocei. Li engega la pedrada amb tant d'encert que l'ocei trontola i cau de l'abra. Al mateix temps es va sentir un crit de velles garrifosa al mar i tot seguit entra l'home de pèl roig. Què has fet desgraciat? Cridava fora de si. Què has fet? Es mort la meva dona. L'has mord una cantalada que li ha quedat al cap. I a mi què m'explica? Li respon en tonet i cansa el llit. Jo he tirat una cantalada al cocut, perquè pengueix en el cantar de nit com als mussols, però si vostè no està content, ja sap els nostres tractes quins són. A mi què m'expliques? És veritat. Tens raó. Els tractes són els tractes. L'home de pèl roig es va haver d'empassar aquesta. El tonet va dormir fins ben entrat al dia, que és quan canta el cocut. Va cantar el fons de la boscuria i sentia, cocut, cocut. L'home ja l'esperava amb el mull enganxat al carro. Au, més cap a la feina. Avui s'embreràs aquest sac de blat i no tornis que no l'hagis enllestit. En tonet xiulant una alegre tornada, se'n va anar amb el mull cap al bancal. I no va fer res més que arribar al bancal. I obre un sol campla i fondo de punta a punta de la terra. I tot seguit agafa el sac a coll, li destapa una punta i comença a vocalgar a dojo fins a dins del sol. D'aquesta manera, ben aviat, el va tenir tot sembrat. A les 11 del matí agafa l'animal i se'n torna cap al març. L'amo prenia l'aire a la porta i li pregunta com és que tornes tan d'hora? Perquè ja he acabat la feina. No pot ser, vagi, i vostè ho veu ara. L'home s'aniva i, quan se dona de la cosa, cau per terra del disgust. En falat, rondinant, cridant, el tonet li fa amb to amistós. Doncs no esteu content, vostè? Sí, molt content, molt content, contentíssim. Has fet molt bé la feina. Molt bé, sí, sí, que estic content. El segon dia l'amo li diu, mira, tonet, endur-te aviat el gos i, quan ell tornarà, te'n tornes tu al darrere, però mentre no tornarà, t'estaràs treballant. Aquí tens una erengada i una botifarra, l'erengada per tu i la botifarra pel gos. El tonet va treballar un parell d'uretes, llavors ell, que sí, que es cospeix la botifarra i dona l'erengada al gos pelut. Com que tenia ser ben aviat, se'n va voler tornar cap al març i el tonet darrere seu, l'home de pel rotx, escursa cava de ràbia. Com és que torna tan prompt el gos? L'amo jo no ho sé, jo xiblava perquè no se'n tornes, però l'home n'ha fet cas, que no està content vostè. Sí, sí, contentíssim, contentíssim, oi, tant i tant, treballes molt bé, tonet, eu, fas molt bé. L'endemà l'envia el gos com una comanda que ja sabem. Però el tonet, quina se'n pensa? En comptes d'anar al gos, se'n va el pomeret de l'amo i arrenca totes les pomeres, que, com sabeu, tenen la sol cadreta de les pomeres per omplir una carretada. Llavors se'n torna el mas. Desgraciat, diu l'amo, què has fet? Amu, he mirat bé per totes els termes i buscalls, drets i llisos com un fus, i només hi havia aquests, que no està content. Contentíssim, contentíssim, oi, tant, contentíssim, contentíssim, no preocupis, no, m'agrada molt la teva feina. I l'endemà, com que ja no sabia que més van anar-li, l'envia a pasturar un remot de porcs. Ni hi havia una trantena, i el tonet es va dir prop d'una aigua moll, a mitja nit, passa pel camí un home i li pregunta, de qui són aquests vacons? Meus, molts vens, fadri, donen-me'n mil duros, i el tracte he fet, però m'hauria de deixar les orelles i les cues. El foraster li donarà mil duros i entre els dos tallen les orelles i les cues dels trenta porcs. En tonet va estacar aquelles orelles i em semblava que els trenta porcs estiguessin colgats dins del fang de l'aigua moll. Amo, es posa a cridar, vingui de pressa, que els vacons s'ofeguen, que vols s'agal del diable, diu l'home de pel rotx, i va d'una correguda. Els vacons han caigut a l'aigua moll i han quedat tan estacats en el fang que, cada volta que em vull treure un, s'arrenquen les orelles i la cua. L'home de pel rotx agafa una cua i el tonet les dues orelles correspondents. A l'una, a les dues, a les tres. Estiren i pum! Cauen tots dos d'esquena, l'una amb la cua i l'altra amb les orelles. Ves corrent xiquet del dimoni i ves-te-ne a casa i pren les tres pales que tenim. Lleverem el fang i a veure si som a temps de salvar-ne algú. En tonet se'n va rebent la cap pel mas, però un cop al mas, qui ne'n fa? S'en puja de dret a la cambra alta. Alegria, Rosafina, Margaridoya, el vostre pare m'ha dit que us prengués a totes tres. A la Margaridoya ja li venia bé que el tonet les prengués, però l'alegria i la Rosafina van esclamar estorades. Com pot ser que t'hagi dit això? Vegeu vosaltres mateixes, fa el tonet, fent-se un zin amb la mà i crida ben fort per la finestra. Amu, que les haig de prendre totes tres, totes tres i ben prou de respondir a l'amo, pensant que ho deia de les pales. Les xiques surten seguint en tonet i es posaven a casa seva. Però l'amo veient que trigava tant a compareixar, se'n va amb el fiar. Va al mas i compteu quina enrabiada quan no en troba ni el tonet, ni les seves filles. Es posa, corre, corre, corre i els atrapa quan ja eren a mig camí. Xiquet de l'inferno, m'has mort la dona, m'has perdut el blat, m'has arrancat el pomeram, m'has ofegat els macons i ara em robes les filles que no està content vostè. Li va dir el tonet. Doncs tracta, tracta, són tractes. I l'hauria clavat una gran pallissa i encara ha arrancat dues correnyes de pell de l'esquena. No fos que la Margaridoya se li vagi en allò als peus suplicant que el perdonés. Li perdono la pallissa i la pell de l'esquena, però tu et casaràs amb mi. I les teves germanes amb els meus germans i el mas serà meu. Au, i així es va fer i van fer, van ser feliços i van menjar niços. I ara s'ha acabat? És veritat?