Vet Aquí Que... del 15/6/2017

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. De què ve, que els gats es mengen les retes. Aquesta història és una història que se sembla molt, però si escolteu bé, veureu que és una mica diferent. Vull dir que una vegada hi havia una reteta. Era molt endreçada i xerida i estava escombrant el seu carrer. Escombrant, escombrant i ja sabeu què va trobar. Va trobar el dineret. Va pensar que em faré d'aquest dineret. Vull dir que el va reconèixer i se'n va marcat. Va passar a poble, aquí hi havia marcat. Va guaitar per totes les parades i es va tornar amb una parada de verdura i va veure una col. Segueu que són les cols, no? Una col grossa, preciosa. I mira, li va agradar tant que se la va comprar. Va comprar la col, però encara li van tornar a canvi. Tota la moneda no se la va castar. Se'n va anar allà on ella vivia, va agafar la col, i sabeu que les cols tenen moltes fulles, però tenen un tronxo molt grujot. Va començar a tallar. Trossets, trossets, i mira, em va posar. Va clavar una costat de l'altra terra i va fer una paret. I una altra paret, fins que es va fer una caseta. I amb les fulles de col es va fer la taulada. I com que era una col tan gran i tan grossa, doncs hi havia moltes fulles. Les altres fulles, mira, una va fer les cortines per les finestres, l'altra va fer llençols per allir, amb una altra col va fer estoballes, va guarnir tota una casa com aquell ferrer. Quan va tenir la casa guarnida, com que encara li havien sobrat diners, se'n va tornar al mercat. I també guaitant guaitant per les parades, va veure una parada que venien coses d'aquestes que ens posem les senyores a les cares, i va trobar qui havia una capseta d'un color rosat, que era coloret, i se'l va comprar, i se'n va anar cap a casa. Es va entre cases, va pentinar ben pentinada, i es va posar coloreta a les galtetes, i com que tenia la casa tan neta i tan polida, i tot tan nou, doncs mira, va abrir el balcó, i es va repenjar la verana del balcó, veu mirant com passava la gent. Mentre ella estava allà guaitant, sabeu què va passar. Va passar un vol. Ai, quan va veure aquella reteta de l'aquell balcó, amb aquelles galtetes tan rosades, tan boniques, que el vol no em va poguer estar, i li va dir, ai, reteta, reteta, tu que n'hi ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi. Jo, que en som galà, em fedri. Oh, va dir la reteta, abans de fer aquest gran pas, a veure quina veu fas, i sabeu què va fer el vol, no? Eh, que ho sabeu, va fer... Ai, la reteta va dir, ai, no, que m'espanteu. Ja em teniu el vol, que va marxar amb el cap cot, que rella, però la reteta va continuar el balcó. El cap, una mica, va passar un gust. I també el gust, quan va veure aquella reteta tan maca, tan maca, allà al balcó també em posaven aquelles galtetes tan rosades, no se'n va poguer estar, i li va dir el mateix, ai, reteta, reteta, tu que n'hi ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi. Jo, que en som galà, em fedri. Oh, va dir la reteta, abans de fer aquest gran pas, a veure quina veu fas, i ja sabeu què va fer el vol, que ho sabeu, va fer... Oh, no, va dir la reteta, i tant, que m'espanteu. I el poble, el gust, amb la curva, amb la curva entre cames, també se'n va anar camí. La reteta tranquil·leta, i ja, eh, el seu balcó. Però el cap d'una mica va passar un gat. Era un gat, mireu, amb els bigotis ben estarefats. Nava americani amb curvata, ja estava molt bé encrenxinat. Oh, quan va veure la reteta, amb aquells colorelles, que el tetes, a dalt, aquell balcó, també se'n va menjar a enamorar. I li va dir, oh, reteta, reteta, tu, que n'hi ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, que en som galà, em fedri. Oh, va dir la reteta, abans de fer aquest gran pas, a veure quina veu fas. Ja sabeu què va fer el gat, eh, que sí, va fer... Meu, meu, m'arrameu. Oh, la reteta va dir amb aquesta dolça, eh, i sí, va poder casar. I el seu casament, escolteu, no es van estar de res, van convidar tots els mics, tots els veïns, van fer una festassa, una festassa d'aquelles, va fer unes grans bodes, i, esclar, doncs ells, com nubis, estava entaulats, a la taula presidencial, i van menjar primer plat, i el segon, i com s'hi van anar les postres? El gat era molt, molt menjador, era molt gourmand. Va, va, va, va, de falsiutat, i el pastís, el gat no en va tenir prou, va dir, reteta, reteta, talla-me'n un altre tros, i la reteta, que no estava molt enamorada, va dir, doncs, i va tallar un altre tros, però encara em va bugar un altre. Va menjar tant, el gat, tant de pastís, que se veu què va passar, que aquella nit, quan eren al llit, el gat va començar a tenir un mal de panxa, un mal de panxa que es caragulava, que no podia, i va començar a carrer ella. Va, i reteta, reteta, corre, corre, busca-me'n un orinal, busca-me'n, que no puc, que no puc, que no puc, que se m'ha escapar de tanta caca que tinc, i la reteta corrents va anar a buscar un orinalet, i sí, el gat va saltar del llit, i en un moment va omplir de caca, sí, sí, de caca, l'orinal, una pudor, una pudor, aquella habitació, la reteta va omplir i totes les finestres al balcó, i va tornar al llit, el gat, però que en un moment va tornar a cridar, la reteta, reteta, que no puc, que no puc, que tinc més necessitat, corre, corre, per tu, però la reteta no tenia cap més orinalet, se me n'acorrents a la cuina, i mireu, el cibrell de la roba, va agafar el cibrell i li va portar, i també en un moment, o va omplir, una pudor, o qui no pudo, que feia aquella habitació, el gat encara es caragulava, encara, oi, no, no et va dir, reteta, reteta, porta, i jo no puc més, no puc més, i ella que sí sabeu què va fer, doncs mireu, una olla, l'olla més grossa que tenia, i en un moment, el gat va omplir, de caca, una pudor, una pudor, el gat es va estirar al llit, i sé el que li va passar, que tenia tant mal de penxa, que se li va escapar de caca, la reteta, que ja us he dit abans, que era molt net i polida, molt bona, amb estressa de casa, l'hem demanat, m'aquí punta de dies vaig agafar, va agafar els nens sols, va agafar tot, i se'n va anar a rentar el riu, però justament aquells dies havia plogut, i el riu baixava, amb molta força, baixava l'ample, ella va estirar aquells nens sols, a l'aigua, perquè marxés tota la porqueria, i, com que el llençol estava tan ple de caca, passaven molt, i l'aigua tenia tanta força, que mireu, s'ho enduria tot avall, i la reteta no volia perdre aquell llençol, que havia fet ella amb una fulla de col, i aferrava fort la por, de manera que se'n van dur, la força de l'aigua, el llençol, i la reteta darrere, però la reteta no sabia nadar, i es va trobar a mig del riu, a ferradeta el llençol, que no sabia nadar, ah, ja ho sí, li va mirar a la vora del riu, sol que per allà passaven uns pastors, ah, i pastors, pastors, ajudem-me, que no sé nadar, i l'aigua del riu se m'endua d'all, i correu, correu, aneu a casa meva, aviseu el meu marit, el gat, que em vingui a salvar, que no puc, que no puc, correu, i els pastors van dir, ara nosaltres hem de salvar una reteta, que a l'hivern, quan tindrem, tot el menjar pels nostres xais, a dins l'ecleda, a millor anirà allà, i ens ho arrossegarà tot i se'ns menjarà, el menjar dels nostres xais, nen, nen, nen, fent com si no l'hem sentit, i els pastors van pensar, però sort, que el gat d'una mica, van passar uns treginers, uns treginers, és uns noves que van amunir avall amb els carros, i va tornar a cridar, ah, i assistència, ajudem, correu, correu, correu, aneu a casa del meu marit, el gat, i diuen que m'estic ofegant, que no sé nadar, i l'aigua, la força del riu se m'endua d'all, i els treginers van dir, ah, va, doncs, anem-hi, van anar a casa del gat, i el gat així que ho va saber, que la seva dona s'estava ofegant, va fer un salt de llit, i corrents, corrents, van acabar el riu, i amb la pota li volies tirar, l'acueti, i li va dir, ah, no, l'acueta no me l'estiris, que me la podries xafar. Bueno, el gat, que em l'agafo, li anava agafant un orell, ah, no, que me l'esgarraparàs. El gat ja veia que l'aigua del riu tenia molta força i no sabia per on agafar la seva dona. Amb això, que sabeu què va fer, mireu, va, amb les seves urpes, la vas tirar pel cop. Ell no li volia fer gens de mal, però, com que l'aigua feia tanta força, ell no va fer ni més. I, sense voler, una de les seves urpes se li va clavar el coll. Quan la rateta la va poder posar a terra, i a sana i a estàlvia, pel coll li regeva una boteta de sang vermell. I el gat, no ho sabem per què, mireu, la va llapar i va trobar que aquella sang de rata era per ell una cosa tan deliciosa que no sabia que tenia, però mai havia pogut fer-ho. Però mai havia pogut provar una cosa tan bona. I no sabem com, però aquella boteta de sang el va obligar. No se'n va poder estar. Va agafar la rateta i, mireu, se la va menjar sencera. Va trobar que amb la vida havia menjat una carn que en fini tan suau. I tan bona la va trobar que, mira, li fa falta temps per anar a cames, ajudeu-me els seus amics o els gats. I els va dir, he trobat la carn més bona i més fina del món, que és la carn de rata. I des d'aquell dia, d'aquí bé, que els gats es mengen la rata. I, compta comptar, compta que va. I al darrere la porta hi ha uns santa confets amb tots els nens i nenes i se'n va. I el darrer dia, i el darrer dia, el darrer dia, i el darrer dia, i el darrer dia, El petit xacal i el vell cocodril. Aquí tenim una divertida faula d'origen hindú, de la Índia, en el que una xaritxacal i un vell cocodril es veuen les cares. No sé si sabeu què és un xacal. Un xacal és un animal de quatre potes, pelut, gros, com un entre un gos gran i un llop, i que és carnívor. Bé, us explico això per si algú no sabia ben bé que era un xacal, com em va passar a mi fa uns quants anys. Peta aquí que una vegada, fa molt de temps, hi havia un petit xacal el que li agradava molt menjar bèsties amb closca. Bàsicament cranks, aquells cranks petitonets, que tenen una closca dura, però que ell la pot m'estagar molt bé. Un dia estava buscant en el riu, sense mirar bé, quan de cop i volta va sentir com un vell cocodril li agafava la pot amb les dents. El xacal va pensar què podria fer i tot d'una... sense saber què fer es va posar a riure. El senyor cocodril, no s'hi veu, ja m'ho ha sagat un arrel. El vell cocodril en sentia això, va pensar, potser sí que m'he equivocat, potser sí que m'he arrat, i aquí dintre de l'aigua, com que està tèrvola, potser sí que és un arrel. Va deixar anar el xacalet. Aquest no s'ho va pas pensar dues vegades, va sortir cames a judeu-me, no sense deixar de cridar. Moltes gràcies, senyor cocodril, sou molt amable de deixar-me anar. El cocodril es va empipar molt, però el petit xacal, vés a saber on era ja, tant com va córrer. Un altre dia el xacalet va tornar al costat del riu, però aquest cop ja no refiava que no hi fos el cocodril, així que va dir amb veu alta, tal com feia ell sempre. Quan vinc a buscar crancs, sempre em fixo en les bombolles que fan quan sota l'aigua. El vell cocodril va pensar, si no feu bombolles no se m'acostarà, i no el podré enxampar, si no les veu. Vaig a fer bombolles, així que es va posar a bufar ben fort a sota l'aigua, tant que les bombolles feien gairebé un remoli. El xacalet va fugir tot dient, moltes gràcies, senyor cocodril, sou molt gentil de fer-me saber on sou. El cocodril es va enfadar encara molt més que abans, però el xacalet, qui sap on era ja, tant ràpid com havia marxat, rebent com al vent. El vell cocodril sabia que el petit xacal anava a menjar figues a una figuera a prop del riu. Així és que va anar-hi, es va posar a sota d'un munt de figues, i va esperar tot quiet, quiet, quiet. Quan el xacalet va arribar i va veure aquell munt de figues, tan ben posat, va pensar, em sembla que el senyor cocodril està per aquí. I va cridar en veu alta, tal com feia, per costum. Les figues més bones són les que mou el vent, aquesta que hi ha aquí, estan molt quietes, no deuen voler res. Aleshores el vell cocodril es va començar a moure per va llogar les figues, però li van quedar al descobert les escades del llom. El xacalet, en veur el sortir, va marxar corrents tot dient. Sou molt bon companys, senyor cocodril. Gràcies per fer-me saber on sou. A hores d'ara, el vell cocodril, que treia foc pels caixals, el volia trepar, volia seguir-lo. Va pensar que ja en tenia prou d'aquest color. Va voler córrer darrere d'ell, i el petit xacal que corria ràpid com el vent, vés a saber ja on era. Però el cocodril va decidir anar a casa del xacalet. I quan va arribar, va tirar la porta a terra, i es va esperar a dins. Quan el petit xacal va arribar i va veure la porta trencada, no li va fer gens de gràcia. I va pensar... I va dir en veu alta, com sempre, Hola, caseta, com és que avui no em diu res quan arribo? Com és que no em saludes quan arribo? I el vell cocodril, amb la veu amorosa, va dir... Passa, passa, xacalet, bufó, passa. Llavors el petit xacal va pensar... Ai, que aquest cocodril m'està esperant aquí dintre per menjar-se'm. Si no m'espavilo, acabarà amb mi. Va buscar branques, i follarà que seca. Va tapar la porta de la casa, llavors va calar-hi foc. I amb tant de fum que va sortir, el cocodril es va quedar sec, com una erengada. I el xacalet no va haver de patir mai més. Tot això que us he explicat, ha passat o no ha passat. Si no ha passat és mendida, i si ha passat és veritat. Ves aquí una vegada. Qui no et conegui que et compri, aquest adagi sembla que pot ser veritat, sembla que pot ser inventat, però ens l'ha explicat Jessy Berdaguer. Quan algú sembla ser una cosa, però nosaltres sabem ben bé que n'és tot un altre, solem dir si no ens volem deixar enganyar. Qui no et conegui que et compri. Si no sabeu pas de què ve aquest adagi, ja us comptaré molt per molt com m'ho comptaren a mi. Una vegada eren una colla d'estudiants que no sé d'on ni de quina banda anaven a la Universitat de Cervera. Com havíem fet molt llarg camí en l'Ocavall de Sant Francesc, una mica peu l'altre potes, l'altre ataló, perquè en aquell temps no hi havia camins de ferro ni galeres, tenien molta gana, i entre tots no portaven un diner ni una malla partida pel mig a la butxaca. Quina em podrien fer per menjar un bussí? L'un proposar passar l'hostal i enganyar l'hostaler. Més l'altre respond que, com ja l'havien enganyat a la vinguda, l'empresa era molt perillosa i no els en faria cas. L'altre sortia amb la idea de fer un d'ells l'ho malalt i portar-lo desmaiat, quasi bé a una casa de pagès, demanant acolliment per ell i pels seus companys. Però els venien a la memòria les malifetes que havien sembrat per tot aquelles masies, on parlar d'estudiants era parlar del serreller i no s'hi veien amb cor. En això, mentre deien d'una a l'altra, què farem i què direm per divertir la gana que els feia volar a la terra, sentiran olor de pa de fleca, acabat de treure del forn, i un que tenia el nas més fi digués que sentia olor de pernils i de formatge fresc, que serà, que no serà. Veient davant d'ells un treginer, que amenava una rècola de burros d'orgell, carregats, amb uns sacs, tots els estudiants, com aquests tenien telès, endevinaran que anava a Cervera a portar cabibres. Ara bé, com ho podríem fer per treure una asa de la rècola sense que ells se n'adonés? Ai, qui té gana, molta se'n pensa. Un que en tenia més que els altres de gana els digués, deixeu-me-m'hi, deixeu-m'ho i avoreu com ho farem. Els va deixar tots enrere, s'avançar cap a la rècola, i llestament, i fent que no el veiés el treginer, llavors el ronsal del darrere asa i se'l posar, i anar seguint la rècola com si fos un asa més. Deixant-se arrossegar una mica perquè no se n'adonés, anar seguint, seguint, seguint, i van arribar a un torrent. L'utreginer volia veure la rècola i girant-se darrere, en comptes de l'últim asa, veia un home. I ara, què és això? Qui sou? L'estudiant molt, compongit, li respongueu que no era cap asa, sinó un home que, per un gran pecat que havia fet, Déu l'havia condemnat a fer dasa una temporada, que, just en aquell punt i hora, se li acabava la condemna. I deixant la figura dasa en què ell l'havia comprat, tornava a tenir la figura d'un home. L'utreginer, que no havia tractat mai amb estudiants, es deixava encirrolar, i mogut per les llàgrimes d'aquell home que havia sigut asa, li tragués el ronsal del coll i li digués amb una compassió que l'estrefolària estudiant no mereixia. Aneu amb l'home de Déu. Aneu allà on vulgueu. Si ho donen d'hi grans marces, per tant, sospitada llibertat, s'han entornat a canviar enrere, fins a trobar els seus companys, qui estaven fent tallades de pernil i de formatge, a la vora d'una font. Allà, ajudant-los a ensagradosa feina, entre tragos de vi i tallades de pernil, l'ús comptar com ho havia fet per desfer-se de la rècola i enredar el pobre treginer. Aquest acudit de l'estudiant que havia sigut asa fa el trobada per ells digne de tot a les burles d'aquella universitat. Havia tingut una bona idea. Ho que ens ho havia menjat tot i buides fora les alforges, l'estudiant, héroe de la festa, pujar a cavall de l'asa i, voltant de sus alegres companys, continuò el viatge cap a Cervera. L'ojument fau venut a la porta de la vila per pocs diners a un pagès que transitava per allà i que el portarà al mercat. S'escaigui de passar per allà l'innocent del treginer i veient i coneixent-se un company de tregi, aquella asa que anava a la seva rècola, se li acostar i li deia a caudorella quin pecat has tornat a fer que tornes-hi a ser un burro aquí. Més a mi no m'enganyaràs pas aquesta vegada. Qui no et conegui que et compri. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat, veta aquí un gos, veta aquí un conte fos, veta aquí un gos, veta aquí un gat, veta aquí un conte gavat. I MIT BEISIT Bosch-ter, hoyr hlo. I was a bandit, yeah I'm a cop Sweet things from Boston, so young and weary Moved down this costell, where the hell am I? Hey 19, no we can't dance together We can't dance together, we can't talk at home Please take me along when you slide on down Hey 19, that's we the Franklin We don't remember Queen Escolmi It's hard times to fall in soul survivors She thinks I'm crazy, but I'm just growing old Hey 19, no we can't dance together We can't talk at home Please take me along when you slide on down Hey 19, no we can't dance together We can't dance together, we can't talk at home Hey 19, no we can't dance together We can't dance together, we can't talk at home Please take me along when you slide on down Hey 19, no we can't dance together We can't dance together, we can't talk at home We can't dance together, we can't talk at home We can't dance together, we can't talk at home We can't dance together, we can't talk at home We can't dance together, we can't talk at home We can't dance together, we can't dance together We can't dance together, we can't talk at home We can't dance together, we can't dance together We can't dance together, we can't dance together