Vet Aquí Que... del 29/6/2017

Spring Hola, som el grup marIC. Mestre, havies�� recuperadores de comptes. Formem part de l'Associació de Mestre Rosa Sençat i avui hem vingut a explicar-vos comptes. Esperem que us agradi. Sousa, liebe Sousa, was raschen im Stroh. Die Gänze geht barfos und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänzlein auch machen. Der Schuster hat's Barfos und Schuh. Bet aquí, que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... La rinxo els d'or. Una vegada hi havia una nena rosa, rosa, rosa, com si tingués el sol al cap. De tant que li brillaven els cabells d'aquell color rosa, d'aquell color groc, clare, clare, clare... Tothom, tothom, li deia rinxols d'or. Bet aquí, que un dia va sortir de casa seva per anar a fer una passejada, però es va distreure i va anar per un caminet i per una altra i per una altra. I quan va voler tornar a casa, ai, no sabia pas com fer-ho. Ai, però no aniré cap a casa. Aniré per aquí? Ai, no, no, no, que aquest camí no l'havia pas fet. Aniré per allà. Ai, no, no, no. Bé, no es va passar a moinar. Va continuar caminant, caminant, perquè va veure que en el fons d'una altra dels camins hi havia una caseta, una caseta, una caseta bonica, plena de floretes a les finestres, era una caseta preciosa. Va pensar, oh, quina casa més maca. Mira, costaria. Veiem, veiem qui viu aquella casa. En arribari, quan va ser la porta, va pensar que hauria de trucar, però la porta era mitja oberta. No, no, no trucaré pas. Entraré com demagatotis. Va entrar i va veure que hi havia una taula parada, però no hi havia ningú. La cuina era pagada i la taula estava a punt com per esmorzar. Va veure que hi havia tres vols, i a dintre dels vols hi havia llet, una llet que fumajava. Oh, que de gust que li venia amb aquella gana que tenia. Oh, i va entrar més a propiet i va veure el primer vol. El primer vol tenia una llet calentona. Va provar de tastar-la. Uf, com crema! Oh, no, no, no me la puc pas veure. Va entrar en l'altre, i a l'altre taçó, a l'altre vol, i hi havia una altra lleteta calenta, calenta, calenta. No fumajava tant com la primera, però també la va trobar massa calenta. Però va anar en el tercer vol, i el tercer vol no cremava, ni estava freda, estava tèvia. Mmm, que bona! Se la va prendre tota, tota, tota. Ai, però sí, hi havia cadires, i no les he probades, o que és boniques, aquestes cadires tan blaves. Vaig a seure-me la primera. Uf, no hi arribo, és més alta. M'asseuré aquesta del mig. Uf, tampoc hi arribo, sí que sóc petitona. Però em va veure una de petitona, petitona més bonica que la primera i que la segona. Si va a seure, i va tapant, va caure ella de cul enrere, es va donar un cop al cap, i oh, quin mal, quin mal que m'he fet. Ai, aquesta cadira, tota ella s'ha trencat. Ai, ara què? Quan li feia una mica de mal al boig, va pensar, descansaré. Aquesta casa deuen tenir un lloc a l'altre, el lloc per dormir, un ditet. No em va veure per enlloc, però va veure unes escaletes que pujaven, pujaven, pujaven. I per allà, graonet per graonet, allà dalt va arribar. Va veure un dit molt gran, va pensar, mmm, com que si deu estar en aquell dit. Amb el mal les gana com fa, i allà s'hi va provar de estirar, però era dur com una pedra, no li va agradar gens ni mica. N'hi havia un altre al costat, un que no era tan gran com el que ell t'endú, si va a seure, oi, també és dur, no tant com el gran, però tampoc m'agrada. I em va veure un de petitó, s'hi va posar, i oh, era flonxo, t'ho ve, agradable. I s'hi va quedar a dormir d'etat, ben a dormir d'etat. Mentre ell la dormia, van arribar. Els tres personatges que vivien a la casa, van veure la porta mitja oberta, ja es van espantar una mica. Oh, que deu haver passat, que és el que ha passat a casa nostra, que la porta és mitja oberta. Van entrar una amigueta espantat, van veure que la casa no estava igual que l'havien deixada. El gran va dir, diuig, oi, algú ha tastat la meva sopa, i no m'agrada per gens. No m'agrada que em tastin el meu menjar. Qui ho deu haver fet? A l'os mitjava, va dir, oi, han tastat la meva sopa, a mi tampoc m'agrada. Qui ho deu haver fet? I l'os petit va dir, oi, algú s'ha begut la meva sopa i s'ha de crospir de tota, quina barra, no? Ja està bé. Jo tenia gana i ara no podré esmorzar, i es va posar a plorar. L'os gran va anar a la seva cadira i va dir, oi, la cadira estava torta. Qui la deu haver fet servir? L'os mitjava, va dir, i la meva cadira estava fora d'allò. No pot ser, a mi m'agrada sempre tenir la dreta i ben posada. I l'os petit va dir, oi, la meva cadira està trencada. Es va posar molt i molt trist, però tant trist es va posar, que se'n va anar, perquè va pensar que se n'aniria a dormir. Però l'os gran li va dir, no, no, no, reclam, primer ho reclam tot, et donem una miqueta de la nostra llet perquè puguis esmorzar. Després ja anirem a dormir. Van prendre el gelet, el gran, el mitjà, i fins i tot el petit ja no estava tan calenta, ja també li va agradar. I se'n van anar a dalt per fer una mica de vacaina. L'os gran, quan va arribar, va dir, oi, el gust ha llegut el meu llit. No m'agrada que ningú es posi el meu llit. El mitjà va dir, oi, el gust ha estirat el meu llit i m'ha arrugat tot el cuixin. I el petit va dir, veniu, veniu, el gust ha d'adormir el meu llit. Veniu, mireu, oh, una nena molt bonica, rinxulada i rosa, com un fill d'or. A l'os petits es va quedar allà amb vedalit, oh, mirant-se-la, però com que havíem fet soroll, la rinxul d'hora es va despertar. Ai, quina esclaia! I quan els va veure, a tres ossos tan grans i tan espantadíssima que es va quedar, va sortir d'un cop per la finestra i va córrer, córrer, córrer, fins que casa seva va arribar. I quant ha comptat, quant ha acabat, si és mentida, potser, o potser és veritat. El sabater de Torra Grossa Vet aquí una vegada. El sabater de Torra Grossa. Una vegada hi havia un sabater al poble de Torra Grossa. Era tan pobra, tan pobra, tan pobra, i a més a més tan carregat de fills, que, per més que treballava d'un cap de dia a l'altre, no donava per poder comprar, que sigui el pa, que sigui els llogurs, que sigui la xocolata, que sigui un conte, que sigui la bata per anar a escola. Estava molt amoïnat, molt amoïnat, molt amoïnat. Ai, pobre sabater, en sabater es deia Joan, un dia, quan ja va veure que no hi havia pas ni una mica de pal a post, se'n van a les golfes de casa seva. Allà les golfes de casa seva va plorar, s'estimava més plorar, allà, tot solet, que ningú el sentés, de tanta pena que tenia. Esmirava les mans, tenia els dits fets, malbé, de tant i tant i tant cosir sabates. Tenia, li sangnaven els dits, estava preocupant, no sabia què fer, no sabia què fer. I va dir, l'ànima donaria, a qui em pogués resoldre aquest problema que tinc. Mmm, dit això, de cop i volta, patam, allà se li presenta una mena de personatge negre, entre mig d'un núvol de fum, que anava vestit de negre. Mireu-ho bé, les sabates, els mitjons, els pantalons, la camisa, l'americana, el llacet, fins i tot, barret de copa, d'aquells tan elegants. La única cosa que tenia blanca era la cara, i li diu, Ei, noi, Joan, m'has cridat, jo no t'he cridat pas, jo no he cridat a ningú, estic enfadat, estic trist, deixa'm tranquil i no sé ni per on has entrat, estava moïnat, perquè havia vist aquell home, no sabia pas, però no havia entrat, no sabia finestre, estava tancada la porta també, com havia entrat aquell home tan estrany, es va anar espantant, espantant, espantant, pobre Joan, i l'home que li diu, Ei, m'has cridat, doncs ja soc aquí, et vinc a arreglar el teu problema, el meu problema, no hi ha ningú que me'l pugui arreglar, jo, jo te l'arreglaré, si, com? No vols feina? No, no em puc fer més de feina, ja tinc les mans que no poden ni treballar ja de tant mal que em fan. No, no, no, no, jo et donaré tres minyons, tres minyons que et faran la teva feina, ja veuràs, oh no, però jo tres minyons els hauré de pagar, no, aquests no cobren, oh, però els hauré de donar menjar, no, que et nois no mengen, no mengen, no, però els hauré de donar un llit i a casa són molts, ja saps que tinc 12 fills, si jo, si, si, si, si, com vols que li doni un llit si no hi ha lloc ni per nosaltres, no, aquests no dormen, no dormen, no mengen, no cobren, quina gent més estranya que em vols fer venir a casa, bé, vols que et vinguin a ajudar a fer feina o no vols que et vinguin a ajudar a fer feina, si, i tant que sí, i tant que sí, si no cobren, no mengen i no dormen, encantat de la vida, i tant, però és una mica estrany tot això, però bé, bé, bé, bé, li patia en Joan en aquell home tan negre, i a canvi de què deu ser tot això que em dius, doncs això, mira, que si tu no els pots donar feina, doncs jo, bé, que hauràs de venir amb mi, hauràs de venir amb mi a treballar sempre més amb mi, no podràs veure la família, perquè clar, estres treballant amb mi i no cobraràs, una mica demanjar potser te'n donaré, i una estona de llit també, però cobrar, cobrar res, i hauràs de treballar tota la vida que et quedi amb mi, oh, això rei, feina els he de donar, feina en tinc per tots, i tant que sí, ja poden venir, dit això, aquell home vestit de negre, va entrar a la copa dintre d'aquell fum tan fos que havia entrat per no ser on, i va marxar, va desaparèixer, en Joan va baixar baix, ja sentia la porta que trucaven, feina, feina, feina, feina volant, feina tindrem, feina, feina, feina, feina volant, feina tindrem, ei, ei, un moment va dir en Joan que obre la porta, obre la porta i allà hi havia tres xicots, tres minyons, que estaven esperant-se, dient tota l'estona, feina, feina, feina, feina volant, feina tindrem, bé, bé, d'acord, els va dir en Joan, veniu, veniu, veniu, veniu, cap al taller, veniu, veniu, els va portar cap a dins, els va ensenyar el que hi havia, que si les soles de sabata, que si els traços de pell, que si les agulles, els fils per cosir les sabates, bé, els va ensenyar l'ofici en quatre moments, perquè eren tan espavilats, que de seguida ho van tenir a pres, ah, que sí que en Joan se'n va, i al cap d'una estona torna a veure, els ja havien fet tres per alls de sabates, ja els tenien a l'aparador, en llostrades, cosides, totes precioses, i ja n'estaven fent els segones, oi, oi, oi, oi, si acaben de pressa, va i li diu a la Marietta, a la seva dona, ei, Marietta, mira, vine, vine, que tinc lloguets, tres xicots, com que tens lloguets, tres xicots, què vol dir, els haurem de pagar, no tenim diners, que no, que no, Marietta, que no els hem de pagar, que ho fan de franc, oi, però els haurem de donar menjar, i no en tenim ni per nosaltres, que no, Marietta, que no, que no mengen, què dius, que no mengen, Joan, t'has venut l'enteniment, quina bestiesa m'acabes de dir, no, Marietta, mira, mira, mira, fixa't-hi bé, estan fent la feina molt i molt bé, oi, oi, de quines sabates més macos, oi, ja ho veig, molt bé, oi, i les posen a l'aparador, i la gent ja se les mira, i la gent ja entra, i la gent ja les vol comprar, oi, oi, oi, això és màgia, oi, Joanet, tinc por, perquè és molt estrany això que passa, no, Marietta, mira, no hi facis res de muinar-te ara, veus també que estem en aquests tres minyons, que estan fent també les sabates, arrenòi, al cap d'una hora tenien 15 parelles de sabates fets, a l'aparador, llostades, la gent entraven, compraven, pagaven, pagaven més i tot, de tan ben fetes que les trobaven, al cap de 3 o 4 hores ja tenien butes, sandàlias, xonquetes, que havien fet de tot, de tot, de tot, la gent estava encantats de la vida, nana, aquella sabateria, i en Joan, oi, en Joan, amb la bossa plena de dinarons, té Marietta, corra, vés a comprar, vés a comprar, pa, vés a comprar coses per la canalla, que tenen gana, corra, corra, oi, la Marietta, quan es va veure tants dinarons, i que podia comprar fins i tot algun conte pels petits, clar, perquè tenien 12 nanos, el gran tenia 12 anys, i el petit encara no en tenia ni un, tenia mesos, ai senyor, quina il·lusió els va fer, quan van veure que la mare podia anar a comprar, i que tenien menjar, i que tenien contes, oi, estaven encantats de la vida, bé, això estava molt bé, però van passar una setmana, dues, tres, el taller, la botiga, eren plenes de sabates fins a rebossar, sortien gairebé per la porta, ja no hi cabien més sabates, el pobre Joan havia hagut d'anar a comprar més pell, més fil, més soles de sabates per poder-ne fer, i els nois anaven dient, feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem, feina, feina, feina, feina, volem, feina, tindrem, bé, bé, bé, bé, però és que, però és que... Ai, Joan, quan va veure que ja no els hi podia donar més feina, perquè ja no hi cabien més sabates a casa seva, a pensar, ai, ara vindrà aquell paio del barret negre, i se m'endurà, perquè no els hi podria donar més feina, se'n va anar, a les golpes a plorar, i plorar, i plorar, la Marietta el va sentir, va pujar a dalt a les golpes, què et passa, Joan, de la meva vida, perquè plores, ara que tot ens va tan bé, ai, Marietta, que aquest xicot, si no els hi dono més feina, què, què, que t'eslaturin, que parin, que descansin, no, Marietta, que vaig fer un pacte amb un home molt estrany, ai, ai, ai, i va ser un pacte, Joan, això no m'agrada, Joan, això no m'agrada, Joan, això no m'agrada, no, Marietta, que vaig fer un pacte amb un home que, si jo no els donava feina, se m'enduria amb ell, i us hauria de deixar tots, i no tornaria mai més, i estic molt preocupat. Bé, la Marietta, no ploris més, Joan, aquí hem de trobar una solució, vinga, baixa, ja en tinc una, vine, vine, vine, tu Marietta, segur? Sí, la Marietta era una dona molt aixerida, sempre tenia solucions per tot, veureu el que va pensar, diu, mira, porta un minyó, el va cridar, vine tu, noi, agafa aquest sistem, vas al pou, agafes aigua, i me la poses a l'aigüera, que vull rentar els plats, el noi, el minyó, va agafar el sistem, clar, els sistemes, com tots sabeu, tenen aquells furadets, perquè són de vimat, el minyó net, va lligar el sistem a l'acorda del pou, la va tirar a dintre, va tirar el sistem a dintre, va pujar-lo, i tota l'aigua li va anar regaliment regaliment, i quan va arribar a l'aigüera ja no hi tenia ni una gota. Va tornar-hi, vinga, fer camins, i vinga, fer camins, i vinga, fer camins, i quan arribava a l'aigüera no hi havia aigua, dius, veus, Joan, aquest ja el tenim enfaïnant, no em podrà pas omplir l'aigüera per rentar els plats. Oh, sí, i els altres dos, Marieta, què farem? Vinga, porta-me el segon, vinga, vinga, deixa de fer sabates, vinga, que la meva dona et vol donar feina. Vinga, noi, li va dir a la Marieta, agafa aquesta pell negra, la veus? Sí, sí, sí, feina, feina, feina, feina, vull, feina, feina, feina, feina, si home, sí, pera't una mica, que ja te'n dono de feina, agafa la pell negra, i la vinga a rentar-la, a rentar-la, que et dono sabor, fins que la tornis blanca. Xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, xipatat, oi, ple d'escomma, ple d'escomma, he, he, he, he, la posa dintre del safret, les vendeix, tan negra com era abans, esclar, les pells, per molt que la rentis, i són negres, negres, queden, ja tenia feina per aquest xicot, que no se li acabaria mai. Bé, bé, Marietta, bona pensada, bona pensada, i el tercer, i el tercer què fem? Vine, porta'l, vine, noi, deixa de fer sabates. El noi va a cap allà, feina, feina, feina, sí, ja te'n dono, li va dir la Marietta, vine cap aquí, dius veus aquesta criatura petita, i li va donar el bebé que tenia, l'has d'ensenyar a llegir. Agafa la criatura, li dius, he, me, ja, ma, we, no, we, no, he, me, ja, ma, ma, we, no, no, we, no, ma, erra, ja, ra, we, no, we, ra, no, we. Bé, va començar a ensenyar a llegir, però com és natural, era molt petit, i de molt petits, poc aprenen a llegir, si encara no saben parlar. Bé, ja els tenien enfainats, van passar uns quants dies, tot anava sobre rodes, tot anava estupendo, ningú es queixava, però tot amb un plegat senten a la porta que truquen, van a obrir la porta, qui havia, hi havia l'home vestit de negre, Ei, els meus tres minyons, com és que encara tenen feina, o els tenim enfainats, ho vull veure, vull veure això, que em dieu, va entrar a veure el primer, que anava omplint l'aigüera a Montsistell, el segon, que anava fent netejant, fent blanca, aquella pell negra, i el tercer, que ensenyava a llegir en el xicarró, del millor més petit de la casa, oh, però aquestes feines no s'acaben mai, això no és feina, no veus que no pot omplir l'aigüera a Montsistell, no veus que no pot deixar blanca, una pell, no veus que no pot ensenyar a llegir amb un bebé, és feina, doncs això és feina, però és una feina matucera, és una feina que no serveix per res, doncs bé, això no m'ho vas dir, m'has dit que fessin feina, tens raó, has guanyat, em vaig, nois, crida els minyons, marxem, que aquest paio és més aixarit que jo, se'n van anar, els va quedar la sabateria plena de sabates per tota la vida i més, i d'ençà d'aquell dia que la família del sabater Joan i la Marietta no van passar ni mica de pena, ho han tenir tot resolt, vete aquí un gat, vete aquí un gos, aquest conte ja està fos, vete aquí un gos, vete aquí un gat, aquest conte ja està acabat. Vete aquí una vegada. Hi havia una vegada un pare que tenia quatre fills que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu, quan van ser prou grans els va dir, ai fills meus, ja veieu que jo soc vell i no tinc res per donar-vos, us aconsegueixo que us en aneu pel món, treballeu de valent i sobretot que prengueu un ofici, després torneu a casa, l'àndem a mateix els quatre germans van marxar a buscar aventura i caminant, caminant, van arribar a un punt on hi havia quatre camins i el germà gran va dir, penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent, podem quedar bé que un any a qui mateix i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna, a tots quatre es va semblar molt bé i cada un va marxar per un camí diferent. On Pere, aquí al gran, va trobar un home que li va preguntar on anava i quan va saber que buscava prendre un ofici li va dir, doncs vine amb mi i fes d'astròleg, no hi ha un ofici millor al món, res no quedarà amagat mai als teus ulls, el noi va pensar que sí que era un ofici prou bonic i va acceptar, i al costat de que el germà va arribar a ser un estrellet en expert, que el seu mestre quan va acabar l'aprenentatge el va asseguir amb una ullera de llarga vista i li va dir, amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a dalt de la terra, a sota el cel i a sota terra, el xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans que fan, va encarar l'ullera, va estar una llarga estona, mira cap aquí i cap allà i després va dir tot satisfet, he vist que tots estan bé. El segon germà, el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home que també es va oferir a ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador, diu així mai no et faltarà res per viure, el noi també li va semblar bé, i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa que el Joan es va convertir en un caçador expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi ja va voler provar, va veure un gos lluny que arrossegava un gos i va voler fer punteria a l'os, va disparar i l'os va desaparèixer de la boca del gos, i el gos no se li va bellugar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre que també es va oferir a ensenyar-li la feina. Ell va dir, no, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre, assegut, fent córrer la agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí, no t'ensenyaré només a cosir roba, cosiràs moltes coses més i no t'avorriràs gens, ja ho veuràs. I el Bernat et va deixar convence i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora de conviar l'home li va donar una agulla a tot dient-li, perquè aquesta agulla podria es cosir tot el que s'ha presentat i tenés que sigui tu com manteca, com dur, com la cer. Tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler provar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va cosir, i el mirall va quedar tan bé que feia més goig que no passi que es ha estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici. I quin és el vostre ofici? Va preguntar-hi, soc lladre. Ah, no! Això no és un ofici, un ràdio. A més, tu us acaben a la presó. Eh, no es passa de tenir por. Jo t'ensenyaré posamant allò que cap al troma no veu, i en el lloc on ningú no en trobaria ni rastre. Perquè ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis. Però t'asseguro que pots fer molt bé, eh. Fins i tot pots trobar lladres. Ah, no el millor va pensar que tampoc estava tan malament. I al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós, que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar els guants. El noi se'ls va posar, va veure un viatjant pel que mirall li va provar els guants, i li va prendre les sabates, i ho va fer també que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava d'escals. Tot just passat l'any, a no mateix lloc en què hi havia els quatre camins els germans es van trobar, es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts, i de seguida els va preguntar quin ofici tenien i que d'on va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content, i va dir, i va fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré i què hi ha dins. Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, és el niu de cadarneres, hi ha quatre ous, i la mare els cova. Llavors el pare va dir l'Andreu, tu que tot ho pots agafar, porta els ous cap aquí, però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous, i la mare va seguir cobant. Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat, i li va dir el Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret, i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara tu, Bernat, ho saps quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el Bernat va agafar l'aigulla, va cosir els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar als ous a dalt del niu, i al cap d'un parell de dies els ous s'allets ja van sortir ben vius i espavilats, i llavors el bé ell va dir en els seus fills, us he de felicitar. Heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més, però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estat raptada per un drac, i el rei amb rangúnia no aclocava els ous i va fer saber que que li tornés la princesa a la rebria per esposa i seria rei. Llavors el pare els va reunir i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts, que ells quatre podien anar a veure si la salvaven. Jo germans van pensar que sí, que si veien en cor i es van posar en marxa, el Pere va mirar per l'uller i va exclamar. Ja sé on és, darrere d'aquestes set muntanyes, i la guarda un drac farotxa gros com una catedral. Ens caldrà una barca i travessar el mar. Va trobar el rei que els va donar la millor barca que tenia. Van dirir-se cap a la muntanya que feia set, i llavors l'Andreu s'esquilla pel costat del drac que dormia amb el cap a la falda de la princesa, i va robar-li la princesa sense que el drac ho notés, i corrents cames de judeu amb la princesa els braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estaven mare enllà el drac es va despertar, i veient que se li havia escapat la presonera es va enforir, i va sortir volant, va veure el vaixell, i llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los, i el Joan va ser quan li va engegar un tret, que li va entrar directe al cor. Però el drac ja era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell i el va partir pel mig, i tots van caure a l'aigua, i tots agafats quan podien les fustes que aflutaven. Llavors el Bernat es va treure la seva gulla, i amb un tret, i no res, va tenir tots els pedassos cosits, i la nau s'encera una altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla estava boig de content, i llavors va quedar els quatre germans, i els va dir, vaig prometre la meva filla, aquell que la salvés de les urbes del drac, però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu, sense deixar de res a ningú, va dir, mira de casa jo, perquè jo l'he pres del drac, el Pere, sí, però, i jo vaig baronera, si no, no hauríem pogut fer res, mira de casa jo. I el Joan va dir, no, que si ha de casar sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-li el drac, si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va fer, i vale, vale, teniu raó, però a veure, ens haguessin pogut morir tots allà, afegats al fons del mar, sort de mi, que vaig cosir el vaixell i van poder tornar, mira de casa jo i ningú més. I el rei veient que cap d'ells no li faltava raó, va dir, doncs, mira. Jo crec que tots marxeu ser el meu gentre, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decidiu vosaltres mateixos qui ha de ser el meu oreu, quan us hagueu posat d'acord, ja m'ho direu, i mentre veniu a viure aquí amb la vostra pare, i jo, com a prèmius, donaré riqueses, perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint, quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un príncep, que sabia ballar molt bé, i s'hi va casar. I ve aquí un gat, ve aquí un gos, ve aquí un conte que s'ha fos, ve aquí un gos, ve aquí un gat, ve aquí el conte que s'ha fet.