Vet Aquí Que... del 19/10/2017

Ràdio Casper, Ràdio Casper. Ràdio Casper, 98.1. Emoema, Ràdio Casper, 98.1. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Estant d'èxit de públic, que està omplint, gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grus més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques amb un penal en un Barça-Madrid? Pots quedar classificat a per vida. Tot se soluciona, molt temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Sí, de Déu a una. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sençat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Fem una mica d'acord. Esperem que us agradin. Sozelebes duze, was rasche im stron, die Gälze geber fuß und haben kein Schuhn. Der Schuster hat leder kein Leisten dazu. Der Rohr kann einen Gänselein aufmachen, i s'ho quedi al parc. De comptes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. Els tres porquets, una versió popular anglèsa. Una vegada hi havien tres porquets que van sortir a veure-hi on s'arcan fortuna. El primer porquet va trobar un home que portava un feix de palla. I li va dir, bon home, si em donés la palla, em faria una casa. I el bon home li va donar la palla, i ell amb la palla es va fer una casa. I no va trigar a aire, es va presentar el llop, va trucar la porta. I va dir, porquet, porquet, deixa'm entrar. I el porquet, no, no, i no, perquè ho dic jo, i el llop es va enfadar. I li va dir, jo, ho faré, ho dolaré, i la casa tensorraré. Ja pots fer, i jo no t'obro. I si, si, llop, va bufar, va ho dolar, i la casa es va ensorrar. I llop es va menjar el primer porquet. El segon porquet, caminant, caminant, cercant fortuna, es troba amb un home que portava una garba de sor. I li va dir, bon home, si em donguessis aquests arços, jo me'n faria una casa. I el bon home li va dir, sí, sí, li va donar, i ell amb els arços es va fer una casa. No va trigar a aire, torna a passar el llop, i li va trucar la porta. I li va dir, obrem, porquet, vull passar, no, no, i no, no entraràs perquè ho dic jo. I li va passar a enfadar, i li va dir, si vull tant, què faré? Vufaré, ho dolaré, i la casa tensorraré. I així ho va fer, va bufar tant com va poder, va ho dolar, i sí, sí, la casa es va ensorrar. I li va menjar el segon porquet. Bé, el tercer porquet, anàveu tranquil, pel món, ho cercant fortuna, i troba un home carregat d'11. I li va dir, bon home, si em donessis els maons, jo me'n faria una casa. I el bon home li va donar els maons, i el porquet es va fer una casa molt forta, molt maca. El cap d'una estoneta va passar el llop, i li va trucar, i li va dir, obrem, porquet, que et vull visitar. I el porquet va dir, no, no, i no, perquè jo t'ho dic, jo no t'obreria. I es va enfadar, es va enfadar, i va ho dolar, i va bufar, i va tornar a bufar, i va tornar a ho dolar. I la casa no es va ensorrar, i que va molt enfadat, molt enfadat. Va passar una estona i va dir, tinc que pensar, tinc que pensar com el puc menjar, com ho puc enganyar. I va dir, mira, saps què? Perquè allà hi ha un camp de naps més bons. Pel risc que anéssim acollint, on és aquest camp? El camp és allà, al farrer, i és al farrer, i són boníssims, i podríem anar-hi. Què et sembla si et vingués a buscar a les 6 del matí? I podríem anar. I el porquet va dir, sí, sí, molt bé. I al matí, en ves de ser a les 6, es va xicar a les 5. Se'n va anar el camp de naps, va acollir-los tots, i quan va venir del llop a buscar-lo, allà dins de casa. Truca la porta, què baixa és? I diu, no, ja els tinc, els naps, ja els estan acollint, ja t'estan acollits. Allà hi va passar l'enfà, li va dir, a veure si em pensa. Què puc, filla? Llavors, escolta'm, perquè mira, hi ha una pomera, allà baix, a l'ordre del senyor Hector, que està madura i bonica, què voldries venir a posar-hi? Mira, demà t'he de buscar a les 5 del matí. Va, i al matí es va xicar el porquet, i se'n va anar a l'esquadra del matí, i va acollir els pomers, i vinc a posar els pomers a una cistella, però es va entretenir massa, i allò ja s'ho havia pensat i se'n va presentar. Ah, estàs aquí? I diu, sí, sí, mira-ho, són boníssimes, mira-te'l, lli va tirar la pomera, va tirar molt lluny, molt lluny, i allò va anar a buscar-li, mentre tant va aprofitar el porquet per baixar corrents, i se'n va anar cap a casa, i va tancar la porta, i allò no va poder, però està ben enfadat, tan enfadat, que ja no podia més, i va dir, ja ho sé, que faré, pujaré la teva olada, i entraré a la seva casa per la feina, per la ximinea, i ho va fer, però el porquet va posar el foc, i ho corrents un oi, ben gran, ben gran, a bullir, i quan va baixar l'ollop, ell destapa l'olla, cau a dins de l'olla, i es cau, i quan el va tindre ben cotxe, la va menjar per sopar, i aquest conte ja s'ha acabat, ja està explicat. Ai, Apopeia, això és una noooot, wer schenkt wie eine dreia zuzucka vorbrot, verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroot, stisch mich keine Feder und beiß mich kein, die beiß mich der Hungerflot. La princesa i el pèsol. Això passava abans, quan els peixos volaven, i els ocells nadaven, que hi va haver un príncep que es volia casar amb una princesa de bo de bo. Vet aquí, que va pensar, com ho faré per trobar una princesa de bo de bo? Va agafar el seu cavall, i se'n va anar corremont, del de cavall, cap a corremont. De princeses, prou que em va trobar moltes, però no n'hi agradava cap. Una tenia el nas massa punxegut, l'altra tenia els cabells masses risats, l'altra tenia una piga a la galta. No hi havia manera de trobar una princesa que li agradés, i que, clar, que fos de bo de bo. Se'n van tornar cap a casa al cap de corres set dies i set nits, i va arribar el seu castell tris, molt tris, perquè no havia trobat la princesa de bo de bo. Vet aquí, que tot just aquell dia, a la nit, es va posar ploure, ploure, boig i avarrals, i era la mitja nit que van trucar a la porta. Truc, truc, truc, i el rell va anar a obrir. Mai diria que es va trobar, es va trobar una noia que realment devia ser una princesa de bo de bo, portava uns enagües amb unes puntes, i que bonica que era aquella noia, però això sí. Nava xopa, li sortia l'aigua per tot arreu, pels talons de la sabata, el vestit, el dulla, tot, tot xop, pels cabells, l'irregalimava, aigua per tot arreu, i li va demanar al príncep, sisplau, que em podria donar una mica de xopluc, és que mira, sóc una princesa de bo de bo, però estic aquí i m'ha agafat aquesta tormenta i aquesta pluja, que em disseria una mica de xopluc, i el rei se la va mirar i va pensar, potser sí que és una princesa de bo de bo, passa, passa, amb tot això va baixar la reina, i va dir, jo no sé si deu ser una princesa de bo de bo, mira, ja sé què faré, agafarem i li farem una petita trampa per saber si és una princesa de bo de bo, agafarem un pèsol i li posarem entre mig dels matalassos, això sí, mireu, tenia tants matalassos, que el llit quasi li tocava el sostre, i via 20 matalassos de llana i 20 matalassos de ploma, matalàs de llana, matalàs de ploma, matalàs de llana, matalàs de ploma, i sota i via un pèsol, vés aquí, que aquesta noia se'n va anar a l'habitació que li havien deixat, i clar, es va posar el llit perquè estava cansada, rebentada, mullada, pobreta, ja no podia, i se'n va anar a dormir, i l'endemà al matí va, quan es va aixecar, el primer que va fer a la reina és anar a trucar a la porta i a preguntar-li com havia d'adormir, i aquella noia li va dir, mireu, no he pogut clocar l'ull amb tota la nit, si en girava d'un castor m'ha feta mal, al costat si em girava de l'altre no podia, tinc l'esquena ben, ben dolorida, hi havia molts matalassos, però ja no sé què hi havia entre mig, perquè em feia un mal l'esquena que no he pogut aclocar els ulls, oi la reina quan va sentir això, va dir, ui, aquesta noia, sí que deu ser una princesa de va de va, perquè té la pell tan fina, tan delicada, que ha notat un peso entre mig de deu matalassos de plomes i deu matalassos de llana, que segur que segur que deu ser una princesa de va de va, amb tot això va aixecar el príncep, es van mirar en aquella cara tan bonica que tenia que havia reposat, però clar, que li fia molt mal l'esquena, es van mirar i es van enamorar, van decidir casar-se, perquè era una princesa de va de va, perquè ningú podia notar un peso sota un matalàs, que no t'hi fos una princesa de va de va, amb la pell tan fina, i van decidir casar-se, i el peso el van portar a un museu, cores d'ara diuen que encara hi és, i aquí un gat ve d'aquí un gos, a qui compta i a s'ha fos. Bé, aquí una vegada. Bé, aquí una vegada hi havia un pagès que tenia un camp de blot. Aquest pagès era molt repa, a bar, no deixaven a mai ni cinc cèntims, ni parell ni pels altres. S'havia fet gran, i cada any havia de llogar algú, perquè li seguia el cap. I quina creu, haver de pagar per poder tenir el seu propi plat. Pagar el cagador era com si li arranquessin un queixal. No fa gaire. Va arribar el poble amb xicot, força, li ben plantat. Li deien en quimar-lo, es va oferir el pagès per cagar-li el blat i el molt garrepa de pagès. Després de mirar-se el bé, li va oferir, que us diré jo, 4 quartos mal contats per tot un dia de jornal. Era un escany a pobres. En quimar-lo, es va venir el preu, sense regatejar ni sumicar. Abans de donar el tracte per fet, el pagès li va repetir tot el que havia de fer. Mira, sagal, el camp ha de quedar sagat en un jornal, tot. Recorda-ho bé, de dalt a baix, d'un costat a l'altre, racons i tot. Pensa que jo a la teva edat no hauria fet dos de camps amb el mateix temps. Ah, faci sol, plogui o no em pega, no em vinguis amb excuses. Aquell dia, vine a trenc d'alba a buscar la dalla, i així es veuré si vas ben despert. I en quimar-lo, mirava, escoltava i no deia res. El dia estimulat, el dia estimulat, en quimar-lo es presentava la feina. El pagès li va entregar la dalla i un topi de sopes de pa per passar tot el dia. Podeu contar que les sopes d'haurien ser poc volides, espeses, i fins i tot podien negar i nedava algun grumoll. El sagador amb el topi i la dalla a l'espatlla, xinoxano, se'n va anar cap a la feina. Quan va arribar el lloc, en quimar-lo, va mirar el camp que s'havia d'assegar, a prop, i havia una abra esplèndid. Si acostar amb el peu, vas campar un parell de pedres cantallugues, i s'assegué còmodament, recolzant l'esquena al tronc, va deixar el topi una mica enllà, a mida de braç. El sol es començava a veure entre els cims de l'horitzó, hora de esmorzar, i ell que llarga el braç, mentre diu, sopes de pàper endavant, la resta no ve d'un pan. I va fer uns quants xarups de sopes, i tornar a geure, i va d'allà, i mentre li acabava de venir la son, va i diu entre dents, qui menja sopes, se les pensa totes. Sota l'ombra feia de molt bona està, i es va dormir, i el sol es va anar enfilant, enfilant, i quan va arribar el cap de munt del cel, va ser hora de dinar, i ell que llarga el braç, mentre diu sopes de pàper endavant, la resta no ve d'un pan, uns quants globs de sopa, i potser algun grumoll. I després va dir, qui menja sopes, se les pensa totes. I esclar, amb aquella panxa tan plena de sopes, i aquella hora del dia, tu acaba migdiada. I vinga a descansar, i vinga a descansar, i va arribar l'hora de berenar, i sopes de pàper endavant, i la resta no ve d'un pan, i qui menja sopes, se les pensa totes, i una estona més de repòs. I entre vacaina i vacaina, globs de sopes i xarrups, va anar passant el dia. I el camp sense cagar. Abans de l'aposta del sol, en Quimarro, s'aixeca, s'estira, i com aquell qui no fa res, busca per aquí, busca per allà, fins que troba un enmunió d'escarbats pilotaires, els agafa, i amb pilotes i tot, els posa dins el sopí, assegura l'etapa, lligant-hi el mocador, com si fes un farcel, i xenxano cap a casa del pagès que l'esperava a la porta. Com ha anat la cagada? I el Blat? El Blat va dir en Quimarro, no pot estar millor del que està. Avui ha sigut un molt bon dia. Per cert, va a afegir, amb el vostre permís, el topi us el tornaré demà, perquè és que he trobat quatre velles, les faré entre l'arna, i si tot va bé, l'any vinent tindré mel. Segador, segador, vas arrat, aquestes velles són meves, va dir el Garrepa, ben meves, les has trobat amb un camp que és meu, i mentre treballaves per mi, les velles em pertanyen, i en Quimarro, que li diu que no, que ell les ha trobat, i el pagès, que diu que sí, i que sí, i que no, i que si són meves i que si no són teves, i que si són teves i que no són meves, i mireu, com més cridava, més s'entenien, i la gent que el sentia, sortien al carrer, per no perdre's l'espectacle. Doncs anem al jutjat, va dir en Quimarro, em veus segura, anem i va dir el pagès, i cap al jutjat falta gent, amb tota la correua de gent del poble, al darrere, se'n van anar cap al jutjat. I a la sala, silenci absolut, que surt al jutjat, i Agoparro, i no m'hi nelegue, va dir el jutjat. Segador, si estrovant les velles en terra d'aquest home, i mentre treballaves pel seu compte, encara que siguis tu qui les has trobat, les velles són d'ell, i tu, pagès, a més del jornal, també li has de pagar la feina de caçar les velles, i va afegir a cadascú el que és seu, i ara cap a casa falta gent. No just deia en Quimarro, sóc jo qui les ha trobat, i que ha tingut la feina de posar-les dins el topi, si no fos per mi, les velles encara estarien al camp, això és de mala justícia, i no és de bona llei, no just, i encara d'enfadat, de mala gana, allargar el topi al pagès, que l'agafam un somriure d'orella o orella. En Quimarro continuava rondinant, i entra dins, assenyalant el pagès que ja marxava a afegir. Tant de voles a velles es converteixen en escarbats piroters, i el blat es torni com era, sense ni un brir de sagat. Acabat el discurs, el vell pagès, se'n va anar per un cantó amb el topi, ben agafat. Arribat a casa, aquell garrer pescanya pobres, amb actitud de guanyador, s'ha fet de com li anaven de bé les coses, va fer perquè sortissin les velles, va destapar el topi, i les velles no sortien, i no sortien, i no sortien, i va mirar, i va tornar a mirar, i no podia creure o que veien els seus ulls. Quina espant, aquella escarabatada, i quina pudor! Les galtes li van posar vermelles, i després blaves, els ulls oberts, sense saber ben bé el que veien. La maledicció dels cagadors s'havia complert, escarbats piroters, estava a punt del cobriment, se sentia el cor a les orelles, es va seure, de mica en mica semblava que recuperava la respiració. Però cap d'una estona, va notar un rau-rau, un rum-rum, un nos, escanyat al peidor, un pes al ventre, les orelles li cremaven, la boca se li va tornar a secar, ni tan sols usava pensar el que ja tenia al cap. El blot! I ja havia pagat la feina, era fosc, va sortir corrents, amb pentes i rodolons, va correcar pel camp, i en arribar va trobar el seu camp amb un blot ros, torrat, dret, com si cap fulla de fals l'hagués tocat. I en qui marro, ja feia estona, que anava de tornada. I, compta comptat, ja s'ha acabat, que tot això no és mentida, és ben veritat. I que t'acric, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta, ja confits, perquè us aneu, allà pels dits. Ara escoltes ràdio d'esper, si et donis ràdio d'esper, la ràdio se'n just, darrere l'hagués tot full. Ràdio d'esper, durant d'avui un u, ràdio d'esper, durant d'avui un u. I, compta, ja s'ha acabat, darrere l'hagués tot full. I, compta, ja s'ha acabat, darrere l'hagés tot full. We stay, playing games with love So many tears are crying, so much pain inside But baby, it ain't over till it's over So many tears we've tried to keep in love online But baby, it ain't over till it's over How many times did we give up But we're always work things out And all my doubts and fears have kept me wondering, yeah And I've always, always been beating up So many tears are crying, so much pain inside But baby, it ain't over till it's over So many tears we've tried to keep in love online But baby, it ain't over till it's over So many tears are crying, so much pain inside But baby, it ain't over till it's over So many tears we've tried to keep in love online But baby, it ain't over till it's over So many tears are crying, so much pain inside But baby, it ain't over till it's over So many tears we've tried to keep in love online But baby, it ain't over till it's over So many tears we've cried, so much pain inside But baby, it ain't over till it's over So many tears we've tried to keep in love online But baby, it ain't over till it's over So many tears we've cried, so much pain inside But baby, it ain't over till it's over