Vet Aquí Que... del 23/11/2017

S'hi has d'anys. 30 éxits. Ràdio d'Esber, FM, 98.1. La cultura és la protagonista. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòni, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests greus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un vas a Madrid, pots quedar crucificada per Rida. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. I de 10 a una. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol. Smooth jazz club. I esperem. Hola, som al grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va, Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Rondalla va, Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Rondalla va, Rondalla ve. Rondalla va, Rondalla ve. Rondalla va, Rondalla ve. Allò pel garri, l'Anna Quiloca. L'Ànec i l'Oca. És una forma francesa del conte dels tres porquets. Una vegada hi havia un guerri, un ànec i un oca que eren molt amics. També hi havia un llop que vivia al bosc allà a la vora del poble on vivien els tres amics. Un dia l'Ànec, el guerri i l'Oca van pensar fer-se una casa a cadascun. L'Ànec van al bosc, va agafar moltsa i fulles, moltes fulles i molta molsa per fer-se una casa. L'Oca també van al bosc i va agafar branques, molsa, moltes branquetes i molta molsa per fer-se una casa ben acollidora. Però el guerri va agafar fulles, molsa, claus i martell. I pica que picaràs, pica que picaràs, va fer-se una casa de llò més forta. I encara damunt de la taula d'hi va clavar un munt de claus, puntant l'aire, perquè ningú s'hi pogués enfilar. Quan tot va estar llest, arriba el lló. Ell se'n va a casa de l'Ànec i li diu... Ònec, obre'm. Per què? Perquè vull entrar. No, no et vull pas obrir. Te'n menjaries, ja et conec i ets. Doncs mira, si no em vols obrir, pujaré a la taulada i tant solterer i votaré que la casa t'enfonsaré. Oh, doncs puja i si vols. El llop va pujar a dalt la casa de l'Ànec i va esclafar-la. Però mentre dalt l'Ànec era molt lleugir, s'havia escapat per la porta de Radera i s'havia anat a casa de loca. Havien tancat ben bé la porta i esperàvem perquè estaven convençuts que el llop també aniria cap allà. Acab d'una estona piquen a la porta. Oca, obre'm. Per què? Perquè vull menjar tu i a l'Ànec és a casa teva. No, no et vull obrir ni pensar-ho. Tu què creus? Que seré tan tonta de deixar-te entrar a casa meva? Doncs mira, pujaré a la taulada i tant solterer i votaré que la casa t'enfonsaré. Puja i si vols. El llop va pujar dalt de la casa de l'Ànec i la va esclafar. Però l'Ànec i l'Ànec ja no s'havien escapat a casa del Garrí. El llop es va enforismar a començar a cridar-ho, dolades, esperàvem, tot el poble el sentia i tothom estava avorit. Però llavors el llop es va tranquil·litzar i diu doncs molt bé tindré més menjar per avui i se'n va anar a casa del Garrí. Garrí, obrem. Per què? Perquè vull l'Ànec i l'Ànec que són a casa teva. No, no et vull obrir. Doncs mira, pujaré a la taulada i tant solterer i votaré que la casa t'enfonsaré. Puja i si vols. El llop va pujar a la taulada i va començar a saltar i votar. Però els claus que el Garrí havia posat se li clavaven a les potes, li feien tan mal i va odolatant que va baixar corrents tan de pressa com va poder. Aleshores es va seure, a descansar, i va sentir una oloreta que sortia de casa del Garrí. Va mirar pel forat del Pany i a veure què passava. El Garrí havia dit als seus dos amics, ara que obrem unes bones farinetes de Moresc. L'Ànec ensengui el foc, l'oca que trigiri l'aigua i jo amb la cua passaré la farina. El llop s'ho mirava i deia ben baixet. Que em deu ser de fina la cua Garrina que passa farina. La pogués crospir. El Garrí que va sentir-lo va cridar. Què dius llop? Ves, dic que l'Ànec fa molt bé el foc. I més baixet deia, que em deu ser de fina la cua Garrina que passa farina. La pogués crospir. El Garrí, en sentir-lo, li va dir. Què dius llop? Ves, dic que l'oca trigina molt bé l'aigua. I més baixet deia, que n'és de fina la cua Garrina que passa farina. La pogués crospir. Ves, diu, què dius llop? Dic que em saps molt de passar farina. I el Garrí anava passant farina i amb aquella onoreta el llop cada vegada tenia més gana, cada vegada marit tenia més gana. Quan les farines van ser llestes, encara volien, volien, volien, el Garrí va cridar. En vols llop? O jo crec, va dir el llop. Passa la pota. El Garrí va obrir una mica la porta i el llop va passar la pota per l'escletxa pensant-se que podria entrar. Però el Garrí va bucar-li al damunt la pota una bona collarada de farinetes bollents i el van escaldar tan fort que el llop amb grans odols va fugir rebent cap al bosc i encara no ha tornat. I que t'acri i que t'acrac, aquest conte s'ha acabat. I que t'acrac, que t'acroc, aquest conte ja s'ha fos. Ia s'ha fos. La vella i el seu porc. Eus així com bon dia, una vella, boi escombrant a casa seva va trobar un dineret tot abonyegat. Què em faré d'aquest dineret? Me n'aniré al mercat i em compraré un porquet. Tal dit i tal fet, se'n van anar al mercat i comprar un porquet. Però quan tornava cap a casa va trobar una tanca i el porc no va voler saltar-la. La vella, deixar fer el porc, anava una mica més lluny i va veure un gos i li va dir gos, mossegue el meu porquet perquè no vol saltar la tanca i no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però el gos no va voler mossegar el porc. Una mica més allà la vella va trobar un garrot i li va dir garrot vés a pagar el gos perquè no vol mossegar el porquet. El porquet no vol saltar la tanca i no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però el garrot no va voler pagar el gos. Una mica més allà troba un foc i la vella li va dir el foc. Vés a cremar el garrot perquè no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc. El gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però el foc no va voler cremar el garrot. Una mica més allà la vella va trobar aigua i li va dir aigua vés a pagar el foc perquè no vol cremar el garrot. El garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc i el porc no vol saltar la tanca i no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però l'aigua no va voler pagar el foc. Una mica més allà la vella va trobar un vedell i li va dir vedell veu-te tota l'aigua perquè no vol pagar el foc. El foc no vol cremar el vestó, el vestó no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però el vedell no va voler veure l'aigua. Una mica més allà la vella va trobar un carnisser i li va dir carnisser has de matar el vedell perquè no es vol veure l'aigua. L'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però el carnisser no va voler matar el vedell. Una mica més allà troba una corda i li va dir corda has de penjar el carnisser perquè no vol matar el vedell. El vedell no vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i jo no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però l'acorda no va voler penjar el carnisser, una mica més allà la vella troba un ratolí i li va dir ratolí, ratolinet has de rosagar l'acorda perquè no vol penjar el carnisser, el carnisser no vol matar el vedell, el vedell no vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el porc no vol saltar la tanca i jo no podria arribar a casa abans que es faci fosc. El gos no vol mossegar el porc, el por no vol saltar la tanca i jo no podria arribar a casa abans que es faci fosc. Però el ratolí no va voler rosagar l'acorda, una mica més allà la vella va trobar un gat i li va dir gat, gatot, has de matar el ratolí perquè no vol rosagar l'acorda. L'acorda no vol penjar el carnisser, el carnisser no vol matar el vedell, el vedell no es vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca i no podria arribar a casa abans que es faci fosc. El gat li va dir, si vols anar a cercar-me una taça de llet d'aquella vaca que hi ha allà baix, mataré el ratolí. Aleshores la vella va anar a trobar la vaca, però la vaca no li va voler donar la llet si no li anava a cercar un bon feix de feng. La vella va anar a la pallera, agafar el feix de feng i el portar a la vaca. Quan la vaca es va haver menjat el feng, va deixar que la vella li munís una taça de llet per al gat. El gat es va veure a la llet i aleshores sí que el gat va voler matar el ratolí i el ratolí va voler rosagar la corda i la corda va voler penjar el carnicer. I el carnicer va voler matar el badell i el badell es va veure a l'aigua i l'aigua va voler pagar el foc. I el foc va voler carmar el garrot i el garrot va voler pagar el gos i el gos va voler mosagar el porc i el porc va saltar la tanca i així la vella arriba a casa abans que es fes fosc. Ve't aquí una vegada. I havia una vegada un pare que tenia quatre fills que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu. Quan van ser prou grans els va dir, ai fills meus, ja veieu que jo soc vell i no tinc res per donar-vos. Us aconsello que us ananeu pel món, treballeu de valent i sobretot que prengueu un ofici. Després torneu a casa. L'endemà mateix els quatre germans van marxar a buscar aventura i caminant, caminant, van arribar a un punt on hi havia quatre camins i el germà gran va dir, penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent. Podem quedar d'aquest un any aquí mateix i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna. A tots quatre es va semblar molt bé i cada un va marxar per un camí diferent. On Pere, aquí al gran, va trobar un home que li va preguntar on anava i quan va saber que buscava prendre un ofici li va dir, doncs vine amb mi i fes d'astròleg, no hi ha un ofici millor al món, res no quedarà amagat mai als teus ulls. El noi va pensar que sí que era un ofici prou bonic i va acceptar. I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert que el seu mestre quan va acabar l'aprenentatge el va seguir amb una ullera de llarga vista i li va dir, amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a dalt de la terra, a sota el cel i a sota terra. El xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans que fan, va encarar l'ullera, va estar una llarga estona i mira cap aquí i cap allà i després va dir tot satisfet i visc a tots estan bé. El segon germà el Joan, seguint el seu camí va trobar un home que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador, diu així mai no et faltarà res per viure. El noi també li va semblar bé i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa que el joven es va convertir en un caçador expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi jo va voler provar, va veure un gos lluny, que arrossegava un gos i va voler fer punteria a l'os, va disparar i l'os va desaparèixer de la boca del gos i el gos no se li va bellugar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre que també es va oferir ensenyar-li la feina. Ell va dir, no, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre assegut, fent córrer la agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí, no t'ensenyaré només a cosir roba, cosiràs moltes coses més i no t'avorriràs gens, ja ho veuràs. I el Bernat et va deixar convence i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora d'acomiadar l'home li va donar una agulla tot dient-li, que aquesta agulla podria es cosir tot el que se't presenti, i tenés que sigui tó com manteca, com dur com la cer, tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler provar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va cosir i el mirall va quedar tan bé que feia més goig que no passés a estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici, i quin és el vostre ofici? Va preguntar ell, sóc lladre. Ah, no, això no és un ofici un ràtium, és que us acaben a la presó. Eh, no es passa de tenir por, jo t'ensenyaré posamant allò que cap al troma no veu i en el lloc on ningú no en trobaria ni rastre. Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis, però t'asseguro que pots fer molt de bé, fins i tot per trobar lladres. Ah, no el millor va pensar que tampoc estava tan malament, i al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós, que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar els guants, el noi se'ls va posar, va veure un viatjant pel que mirall li va provar els guants i li va prendre les sabates. I ho va fer també que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava a tascals. Tot just passat l'any, en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins els germans es van trobar. Es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts i de seguida els va preguntar quin ofici tenien i que d'on va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content i va dir que anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré i què hi ha dins. Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir si hi ha un niu de cadarneres hi ha quatre ous i la mare els cova. Llavors el pare va dir a l'Andreu, tu que tot ho pots agafar porta els ous cap aquí, però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar l'abra, va pujar dalt, va treure els ous i la mare va seguir covant. Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat i li va dir al Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara t'ho ha bernat, ho saps quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el bennat va agafar l'agulla, va cosir els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar els ous a dalt del niu. I al cap d'un parell de dies els ous ocellets ja van sortir ben vius i espavilats i llavors el vell va dir en els seus fills, us he de felicitar. Heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més, però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Ha passat no gaire temps, va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estat raptada per un drac. Jo el rei amb rangúnia no aclocava els ous i va fer saber que aquí li tornés la princesa a la rebria per esposa i seria rei. Llavors el pare els va reunir i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts, que ells quatre podien anar a veure si les salvaven. Jo els germans van pensar que sí, que si veien en cor ja es van posar en marxa. El Pere va mirar per l'uller i va exclamar. Ja sé on és, darrere aquestes set muntanyes i el guarda un drac farotxa gros com una catedral. Ens caldrà una barca i treu-se el mar. Va encore a trobar el rei que els va donar la millor barca que tenia. Si van imbarcar van dirigir-se cap a la muntanya que feia set i llavors l'Andreu s'esquilla pel costat del drac que dormia amb el cap a la falda de la princesa. I va robar-li la princesa sense que el drac ho notés i corrents cames ajudeu-me amb la princesa els braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà el drac es va despertar i veient que se li havia escapat la presonera es va enforir, va sortir volant, va veure el vaixell. I llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los. I el Joan va ser quan li va engegar un tret que li va entrar directe al cor. Però el drac ja era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell i el va partir pel mig i tots van caure a l'aigua i tots agafats quan podien a les fustes que flotaven. Llavors el Bernat es va treure la seva agulla i amb un tret i no res va tenir tots els pedaços cosits i la nau s'enceren altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla estava boig de content. I llavors va quedar els quatre germans i els va dir i vaig prometre la meva filla aquell que la salvés de les urbes del drac. Però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu, sense deixar res a ningú, va dir, mira de casa jo perquè jo l'he presa del drac. El Pere, sí, però jo vaig baronera, si no no hauríem pogut fer res, mira de casa jo. I el Joan va dir, no, que així ha de casar, sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-la del drac si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va fer dir, vale, vale, teniu raó, però a veure, ens haguessin pogut morir tots allà afegats al fons del mar. Sort de mi, que vaig cosir el vaixell, van poder tornar. Miatge que és allò i ningú més. I el rei veien que cap d'ells no li faltava raó. Va dir, doncs, mira-ho. Jo crec que tots ho margeu si el meu gent, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decideu vosaltres mateixos qui ha de ser el meu oreu, quan us hi hagueu posat d'acord, ja m'ho direu. I mentre veniu a viure aquí amb vostra pare i jo, com a prèmius, donaré riqueses perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un príncep que sabia ballar molt bé i s'hi va casar. I ve-te aquí un gat, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un conte que s'ha fos, i ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gat, ve-te aquí el conte que va. Bé, ve-te aquí una vegada. Bé, ve-te aquí un gat, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un conte fos, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gat, ve-te aquí el conte que va. Estigueu-m'hi un gos, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un conte que va. Bé, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un conte fos. I don't know what's on your mind And I know It gets tough sometimes But you can't give it one more try And find a reason why you should pick it up Ooh, trying to guess Yeah, cause it's alright, think we're gonna make it Dig it mate, just work out this time It's alright, think we're gonna make it Dig it mate, work out this time It's alright, think we're gonna make it Dig it mate, just work out Cause it's not too late for that, too late for me I know, I've been hurt before And I know, I really shouldn't give it any more But this time, this time things seem just a little different And when I look in your eyes, I can see that it's true Yeah, it's easy, alright, think we're gonna make it Dig it mate, just work out this time It's alright, think we're gonna make it Dig it mate, work out this time It's alright, think we're gonna make it Dig it mate, just work out this time It's alright, think we're gonna make it Dig it mate, just work out this time It's alright, think we're gonna make it Dig it mate, just work out Cause it's not too late for that, too late for me Just when you feel helpless, nothing left to say Una mica més. That all right, thing we're gonna make it think it might work out five this time That's all right, thing we're gonna make it Think it might just work out this time That all right, think we're gonna make it Think it might work out five this time That's all right, thing we're gonna make it think it might just work out this time I don't mind, I think we're gonna make it Thinkin' mine, just what we got Just act, or I'll think we're gonna make it And if we think it might, just what we got i i i i i i i i i i i i i i