Vet Aquí Que... del 30/11/2017

La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant de Vuit puntus. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, la ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. El gall, el xai, el porquet i el drac renyac. Una vegada hi havia un gall molt aixerit que vivia al mar retort i va dir que un matí m'hi vaig a Montserrat a donar un vol. I va començar a caminar, a caminar i li va caure una fulla de parre al cim la crista. I es va assustar, va desmayar-se, no sabia el que li passava, assustat perquè m'ha caigut el cel al cim de la crista. A mi això va passar un xai que menjava erbe al prat i li va dir que et passi, que et passi, doncs mira que m'ha caigut el cel al cim de la crista, anant a Montserrat. I li va caure el cel al cim de la crista i s'ha assustat molt. I li va caure el cel al cim de la crista i li va caure el cel al cim de la crista. I li va caure el cel al cim de la crista i li va caure el cel al cim de la crista i li va caure el cel al cim de la crista i s'ha assustat molt. Vinga, saps què podríem fer? Anem a donar un vol pel món, que així ens tranquil·litzarem i ens agradaran molt. I van anar caminant, caminant. I amb tot això es va fer de nit. S'ho havien passat molt bé, tots tres, donant vols pel món. I van dir, ara potser que mos fessin una casa, jo no vull tornar a Can Retort, jo no vull tornar a Can Grengis, jo no vull tornar a Can Plenxat. Saps què podem fer? Fem-nos una casa. I el gall va dir, jo em plomaré i de les plomes m'hi faré una casa. I així ho va fer. I se'n va anar a dormir. El xai va dir, jo em plomaré i de les llanes em faré una casa. I així ho va fer, i se'n va posar a dormir la casa. Però la porqueta va dir, jo ves que m'ho puc fer? Va començar amb el morro a forgar la terra i va trobar a fer unes ferradures. Es va agafar, es va portar al ferrer, i el ferrer li va fer una casa. I va fer una casa molt forta amb les ferradures de ferro, i se'n va posar a dormir. Allí vivia a prop del bruc, vivia el drac grinyac, que tenia una gana, somien ja bé tot. Sobretot a ningú que no fossin, ni va ser petits, ni va ser grans. Va sentir la oloreta i va dir, oh, jo vull, i va, va a la casa del tall, truca la porta. Qui hi ha? Sóc el drac grinyac. Si te'n deixes entrar, no, que menjaries, doncs si no m'obres, bufaré, xuclaré, i la casa te tiraré. Bé, això va bé. Va començar a bufar, a odolar, a xuclar, i al final a casa totes les plomes van volar, i llavors el drac va xuclar, i es va xuclar viu al gall. Després va dir, ho tinc més gran, i sento la oloreta del tall, i sento la casa del tall. Pum, pum, qui hi ha? Sóc el drac grinyac, que em voldries obrir. No, no pas, perquè si t'obro, se'n menjaràs. Doncs jo bufaré, odolaré, xuclaré, xuclaré, i la casa t'espondraré. No, no, ja pots fer el que vulguis, però sí, sí. El drac va bufar, va xuclar, i tot allà va volar, va volar, i al final va xuclar tant, tant, tant, que es va xuclar el tall. Sencer. Bé, clar que l'havia satisfet, però no, jo encara me'n vaig a buscar la porqueta, perquè jo estic rodoneta, tan roseta, i se'n va cap allà, truca la porta. Pum, pum, qui hi ha? Sóc el drac grinyac, que em deixes entrar. No, que et menjaries? No, doncs jo bufaré, xuclaré, i la casa t'espondraré. Ja pots bufar, ja pots xuclar, i jo no t'obro. I el drac va bufar, va xuclar, però no va poder. Es va enreviar, la casa era molt forta, no la va poder esponjar. I es va enfadar molt, molt, molt, i va donar tothom, i tothom, i tothom, i tothom. I va pensar, i va pensar, bé, en tinc una de pensada. Torné a trucar, pum, pum, qui hi ha? Sóc el drac grinyac, i m'hauries de fer un favor molt gros, molt gros. Estic pre de pols i em piquen, que és un desastre. No puc aguantar, no puc aguantar. Bé, bé, m'ho voldries treure, m'ho voldries obrir, i m'ho podries treure. Sí, sí, mira, passa el cap per la gata on era, i te'l trauré. I li va passar mal. I va entrar, i va posar el cap al forat, que les porta ja dels gats. Va entrar el cap, quan va tenir el cap a dins, va dir la porqueta. Ara vaig a buscar el pinte, i te'ls passo, i te'l tracto a les polles. Va agafar el net d'estral, i va tallar el cap al rodó. Després va agafar un ganivet gros de la cuina, i li va obrir la panxa. Qui, qui, qui va sortir el gall més content? Va sortir una mica bé, bé, va sortir la luchai, i al final ell més content. I van dir, ja volem tornar a un cap a casa aquí, i les aventures no ens convenien. I van tornar. Xino, xano, xino, xano, se'n van anar, cap a casa al retor, cap a casa al greny, al xai, i cap al planxat, la porqueta. I pel camí, a tothom que hi trobava, li deien, mira, mira, anàvem on s'ha arrat el gall, i li va caure el cel, el cim, i la carista. I em troba el drac renyat, i la matàdia és ben mort, o cal que tingueu por, que ja és ben mort. I jo anàvem bé i m'ho anàvem explicant, però també els he deixat per vindre aquí de l'explicació. I ja està explicat, i ja s'ha acabat. Ai, apopeia, és una not, fer-ho xènc per una dreia, suc de corollot, verkaufig mein Pettlein, i leeg mich aufs Strohot. Steh ist mich keine Feder, und weiss mich kein, denn weiss mich der hojer Flot. El Gran de Mil, un copareu un home, que s'anava missa, I portava un sac damunt les espatlles, i dins del sac hi tenia un gra de mil. Com que no volia pas entrar a l'església amb el sac al coll, es va aturar davant d'una casa i va dir, bon dia! Bon dia, i ahir li va respondre a la mestressa, que hi ha per servir-vos. Mireu, que vaig a missa i no vull entrar amb aquest sac, me'l podríeu guardar. Oi tant, ja el pots deixar aquí davant de la porta. L'home se'n va anar a missa i la dona va entrar a casa seva. Per allà fora, mentrestant, hi havia una gallina, que es pepissaràs, pepissaràs, es pepissaràs, anava picant tot el que trobava per terra. Va veure el sac, el va anar remenant, remenant, remenant, fins que va trobar el gra de mil que li va caure fora. I oi la gallina, se'l va menjar, la gallina va continuar voltant per allà, i es va acabar a la missa, l'home va tornar a la casa, m'estressa que em puc emportar el sac, si sí el teniu allà on l'heu deixat. L'home va agafar el sac i va dir, oh, a veure el gra de mil, i no hi era. I se'n va anar a la mestressa, m'estressa que el gra de mil no hi era. Ah, sol deu haver menjat la gallina. La gallina, ah, doncs si no teniu el gra de mil, m'heu de donar la gallina. Home, vosaltres vos entendreu que una gallina no és el mateix que un gra de mil, o la gallina o el gra de mil, que no pot ser, home, ja ho podeu comprendre, o la gallina o el gra de mil, o la gallina i el gra de mil, o la gallina o el gra de mil, i tan impertinent es va posar, que al final la mestressa ja no el volia sentir més i li va dir bé, doncs em porteu-vos la gallina. I l'home va agafar la gallina, se'l va posar el sac, i se'n va anar cap a casa seva. Però pel camí va passar per un altre poble, que també va sentir que deien missa, i va dir-hi, jo també ho vull anar, i hi havia una masia, va trucar a la porta, bon dia, bon dia, què us podem ajudar? Mireu, que vaig a missa i no entraré pas en aquest sac, me'l podeu guardar, oi tant, deixeu-lo aquí davant de la porta, el va deixar a la porta, i va anar a la missa, la mestressa, va entrar a casa seva. Per allà a la vora hi havia un porc, que ara va forgar, que forgaràs, forgaràs per tot el que trobava per terra, i, caram, va trobar el sac, va olorar, va forgar, a forgar, a remenar, a remenar el sac, fins que va aconseguir obrir-lo, i a dins va trobar la gallina, o el porc es va menjar la gallina, que bona que era, i quin profe li va fer? L'home surt de missa, i se'n va buscar el sac, l'obra, i no hi havia la gallina. Va anar a la casa, amb estressa, que no hi ha la gallina dins del sac. Ah, no hi ha la gallina? Ah, potser el porc que voltava per aquí se l'ha menjat. Home, doncs jo vull la meva gallina, o doncs si se l'ha menjat el porc, més que hi podeu fer, o doncs jo vull el porc o la gallina. Va, no em digueu que un porc va allò mateix que una gallina, o el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina, i finalment, tan en pipa dos va posar, que la dona diu, vinga, emporteu-vos el porc i deixeu-nos en pau. L'home va agafar el porc, se'l va posar dins del sac, i se'n va anar caminant, caminant cap a casa seva. Ah, però ve't aquí, que va passar per un altre poble, i aquell poble també deia en missa, i l'home i va volguer anar. I via una masia per allà, va entrar, i va dir, bon dia, bon dia, amb què us podem servir? Que em guarderiu aquest sac perquè haig d'anar a missa, i no hi aniré pas amb aquest sac. O, i tant, el podeu deixar aquí davant de la porta, i quan sortiu, aquí el trobareu. Molt bé, el va deixant allà, i se'n va anar a missa. La dona va continuar la seva feina per casa. Quan va acabar la missa, l'home va sortir, se'n va anar a buscar el porc, però mentre tant sabeu què havia passat, o que en aquella casa tenien un bau, gros, maco, preciós, amb una força que tenia, i el bau va veure que allà, a dins del sac, es movia alguna cosa. Van vestir el sac, van vestir el sac, van vestir el sac, fins que se li va obrir. Quan li va sortir el porc tan maco, el bau se'l va menjar. Es va acabar la missa, i l'home va tornar, cap a buscar el seu sac. Va veure el sac obert, i el porc no hi era. Allà, llavors, la mare veurà la mestressa, i li va dir, vinga, buscar el sac, i el no hi ha el porc. Diu, oh, potser se l'ha menjat el bau. El bau s'ha menjat el porc, o si no hi és, ben segur que se'l deu haver menjat. O doncs jo vull el bau. Com pot ser que diguis que vols el bau per un porc? O el bau o el porc? O el bau o el porc? I tant en pipó dels va posar, tant impertinent, tant pesat, que al final li va dir, doncs em porta't el bau. Es va emportar el bau, el va posar, dins del sac no podia. Va lligar el sac a sobre el bau, i se'n va anar cap a casa seva. Quan passava per una altra poble, també tocava la missa una altra vegada. I l'home va dir, oh, doncs jo hi vaig. Va trucar a una casa de pagès que va trobar pel camí, i va demanar si hi podria deixar el porc. Diu, sí, deixeu-lo aquí estacat, en aquest àbre, quan torneu, el trobareu. Però a veure aquí, que va tenir la mala sort, que en aquella casa hi havia una nena molt caprichosa, que sempre demanava coses estranyes, perquè els seus pares li fessin tot el que ella volgués. I va veure el porc, el bau, i li va agafar ganes de menjar el fetge de bau. I li va dir en el seu pare i la seva mare, el fetge de bau. Home, fetge de bau, fetge de bau, no el tenim, avui no podem anar a comprar. Que fora hi ha un bau i jo vull el fetge del bau. Que no, que no és nostre, que no pot ser, que no és nostre. Que jo vull el fetge del bau. I va posar crida histèrica, i a plorar, i a marrenajar, i he fet totes les coses que us pugueu imaginar. I al final se li va acudir. Si no em doneu el fetge de bau, de bau em moriré. Amb els seus pares, quan van sentir això, es van espantar, més va al matar el bau, que no que se'ns mori la filla. Van anar a saber que el bau, i el van matar, van fregir el fetge ben fesidet per la seva filla, i la nena se'l va menjar. O doncs, quan l'home va tornar de missa, va dir l'àmbit de la casa, vinga, a saber que el bau. Home, mira, és que saps què passa? Que el bau, el bau, el bau l'hem sacrificat. I per què l'heu sacrificat? És el meu bau. O perquè la nostra filla, que és molt caprichosa, aquesta nena ha demanat fetge de bau, i li hem donat el fetge de bau. Ah, doncs ja ho vull, el bau o la nena? Home, escuteu, però és això que dieu, la nena és filla nostra, i el bau és mort. El bau o la nena, el bau o la nena, el bau o la nena, i així ja fins a cansar tothom. I cada vegada hem més enforismat l'home. I els pares de la nena van dir, i ara què hem de fer? Tant va cridar que no van tenir altra remei que donar-li la nena. Se la va posar dins del sac i se'n va anar. Quan va ser un tros allà, va sentir tocar una altra missa. Es va aturar davant d'una casa i va dir, bon dia, bon dia, ja, i li va respondre la mestressa. Què hi ha per servir-vos? Em voleu guardar aquest sac mentre obri la missa? Si bon home, poseu-lo aquí davant de la porta, i quan tornareu, aquí el trobareu. L'home se'n va anar a missa, la mestressa se'n va anar a casa seva, i van anar fent. Però ve't aquí, que es va encertar que per casualitat la mestressa d'aquella casa era la padrina de la nena. La nena dins del sac li havia conegut la veu, i va esperar que marxés l'home, i quan va marxar va començar a cridar, padrina, padrineta, trieu-me del sac, que t'acric, que t'acrac, i poseu-hi la gosseta i el gat, que t'acric, que t'acrac. La mestressa va sentir que cridaven, i va sortir fora que passava, i llavors es va donar que la veu aixia del sac. Ella que va obrir el sac, i es va quedar bo que va dada, quan va veure que dins hi havia la seva fillola. I com veig que ets a dins del sac, i la nena li va explicar tot com havia anat. Amagueu-me dins la pastera, padrina, poseu la gosseta i el gat dins del sac, i quan aquell home tornarà a creure que jo soc encara dins del sac, i se l'emportarà. La padrina ho va fer com la nena li demanava. Quan l'home va tornar de mi s'ha van anar a demanar el sac, i la padrina li va dir el teniu de la porta, allà davant, on l'heu posat abans. L'home pren el sac, el suspesa, i sí, sí, diu, més o menys, diu sí, sí, és la nena, aquesta vegada no ha passat res. Grans marxés, mestressa, i la mestressa, si mai puc fer res per vosaltres, i se'n marat tot content pensant que se'n portava la nena. Quan va ser un tros allà, se'n va donar que el sac pesava molt, i va donar un estrevada al sac ben forta, i estava cansat, i diu, Maria Boniqueta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup que t'acric, que t'acroca, i el gat teniau, la gosseta, guac, guac. L'home creia que era la nena que plorava, i tornava a cantar. Maria, amb el Boniqueta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup que t'acric, que t'acroca. I el gat teniau, la gosseta, feia, guac, guac. I tot això cantant, cadascú, a la seva manera, van arribar a la font. L'home estava cansadíssim, va seure el padris de la font, va abrir el sac, i el gat d'un salt se li va posar davant dels ulls, i els va arrancar. Amb un salt, la gosseta, se li va saltar damunt del nas, iñac, li va arrancar el nas. I tots dos corrents, corrents, corrents, cap a casa de la padrina, i van deixar l'home allà, sense ulls, i sense nars. L'home sec i sense nars, em va anar pel món, captant de porta en porta i dient, del gran de milla la gallina, de la gallina al porc, del bau a la nena, de la nena al gat i al gos. Massa ambició, seu, sóc estat. I ara no puc pas portar ulleres, i amb cal portar un pagat. I cric crac, el conte s'ha acabat. Mira, mira, que aquí dalt li passa el gat. Bé, aquí una vegada. I hi havia una vegada, una dona, pobra, pobra, pobra, molt pobra, i aquesta dona va tenir un fillet. I com que era pobra, només pensava, oi, i què li donaré jo el meu nen, i què li donaré? I només plorava. Fins que al final se li va acudir que, si no podia donar-li res que es pagués amb diners, li podia donar una altra cosa. I va decidir que li donaria un nom. Un nom que fos molt important. I li va posar a Pamín Ondes, que és el nom d'un general grec, antic, que guanyava totes les batalles, que tothom l'estimava, que era molt celebrat, i molt aclamat, i molt bona persona, i molt valent. El nen, doncs, tenia un nom gloriós, encara que això ell no semblava que li fes ni fred ni calor. El cas és que la mare i la Pamín Ondes anaven sovint a veure la seva padrina. La padrina era una senyora molt maca, jugava amb ell, li explicava contes, li feia un bon dinar, i abans de marxar, sempre els donava una cosa o l'altra. Un dia la mare li va dir a la Pamín Ondes, Pamín Ondes ja ets gran. Avui has d'anar-hi tu sola, la padrina, jo no puc. Si et dono alguna cosa abans de marxar, sobretot agafo el ben fort, eh? Sí mare, sí mare. I la Pamín Ondes va marxar, camia enllà molt content, de ser gran, anar sola a casa la padrina, i de que tothom es refies d'ell. El cas és que aquell dia la padrina, després de jugar, explicar-li contes, fer un bon dinar, li va regalar un pa de pacíc, maco, cruxut. Ja saps com dur-lo? Sí, padrina, no pasis ància. Va sortir de casa la padrina, i va pensar què m'ha dit la mare. Ah, que l'agafi molt fort, i sí, sí, una mà a un costat, l'altra mà a l'altra costat, i el va agafar molt fort i va començar a caminar. I esclar, tan fort l'agafava, que allò s'anava engrunant. Quan va tenir els dos costatets engrunats, va canviar les mans de lloc, va posar d'ali a baix, i va seguir portant-lo així de fort, i quan se li va engruna tot això, ho van agafar per altres bandes, fins que al final només li van quedar quatre engrunes a la mà. Quan va arribar a casa, mare, mare, mira que porto, mira que porto, i què és, què és? I pàmin on des què és? Pà de Pasíc, mare, i va llargar la mà, i li va ensenyar les quatre engrunes. Pà de Pasíc, va dir la mare, valgan Déu, què no has fet del sent que et vaig donar quan vas néixer? Oh, quina manera de portar un pà de Pasíc? Per portar bé xauris, haver-ho embolicat amb un paper fi, a la millor sota el barret, però posat al cap, m'has entès? Sí, mare, la pàmin on des era molt obedient, li sabia molt de greu fer malament les coses. Uns dies després la pàmin on des va tornar a casa a la padina, i aquella vegada després de llogar, explica a comptes un bon dinar, i tot li va donar un bon tros de manteiga fresca que va de de fer, perquè la portés a la seva mare. La pàmin on des va agafar la manteiga, va fer memòria, que em va dir la mare, ah, un paper fi, i que m'ho posi al cap, a sota el barret, ja està, i així ho va fer, però el cas és que era el mes d'agost, i el sol cremava. I la manteiga amb l'escalfó va començar a fondre, si li anava regaliment per tots els costats, ell arribava just per alguna coteta amb la punteta de la llengua, i quan va arribar a casa seva, la seva mare, però on vas? On vas tan llerdós, i pàmin on des? Eh, m'ha donat manteiga a la padrina, m'ha donat manteiga, manteiga, eh, pàmin on des, i què n'has fet del bon seny, que et vaig donar quan vas néixer? Això no és manera de portar la manteiga. Per portar la manteiga s'ha d'embolicar amb fulles fresques, dir pel que m'hi va refrescant, que allà tenies un bon riu que passava pel costat, d'en tant en tant li ficaves, ho has entès? Sí, mare. Ai, quin greu tenia la pàmin on des, però ell va ben memoritzar què li havia dit la mare. La següent vegada que la pàmin on des va anar a casa de la padrina, la padrina li va regalar un gosset, ui, un gosset, tan bufó, que només a costar-se'l ja li va llapar el nas, les galtes, li feia petonets, ui, la pàmin on des que content que estava, però el que és primer és primer. Va fer memòria. Què m'ha dit la mare? Va agafar una fulla de col, va embolicar el gosset, i pel camí l'anava ficant dins del riu. Cada deu passes el gos anava dintre del riu. Jo he de pensar que encara que fos agost, el riu venia de la neu fosa de la muntanya, estava ben gelat. Quan va arribar a casa, el pobre gosset estava mig mort. La seva mare, però què portes? Un gosset, mare! Un gosset, un gosset! Un gosset! La mare va agafar el gosset, va córrer a secar-lo, sol va abraçar molt fort a la vora del seu cos per donar-li escalfó, fins que el va tenir arribar a fat, i llavors... què no has fet el bon seny que vaig donar-te? Quan vas néixer, això no és una manera de portar un gosset. Per portar un gosset sol lliga el coll amb una mica d'acorda, i el gosset camina reté la teva. M'has entès! Sí, mare... Quan va tornar a casa la padrina, aquell dia la padrina li va donar un pa... de kilo. Ha acabat de treure del forn. Un pa... Mireu si era maco, que l'epamina ja estava a punt de trencar crostetes i menjar-se'ls. I s'ha embastat allò que la mare li havia dit. El cas és que l'epaminunda s'ha pensat què m'ha dit la mare. Va agafar una corda, va lligar el pa, el va deixar a terra, va agafar l'altre cap d'acorda, va anar estirant, i el pa anava corrent pel camí, l'epaminunda s'anava girant per veure si anava bé el pa, i si encara hi era, i si passava res. I quan va arribar a casa, i la mare va veure allò, però què portes aquí, epaminondes? Un pa, mare! Un pa! Un pa! Epaminondes! Ni tens sent ni n'has tingut mai! Ara això està ple de sorra, de pedres, de cagues, follasseques... Mai més tornaràs a casa a la padrina. Ara ja aniré jo. I mai més no t'explicaré res. Epaminondes aquell dia va plorar molt, perquè aquell càstig, a ell li semblava... mortal. El següent dia que calia anar a casa a la padrina, la mare va despertar el noi i li va dir, mira, això que et diré. Veus aquestes cismes de lenes que acabo de caure? Els he posat aquí el pas a la porta pel que refredin. Vosaltres ja sabeu que els pastissos s'han de posar al peu de la finestra, però és que aquella dona era tan pobra que no en tenia de finestra. Vigila que no se'ls crosspeixin ni el gos ni el gat. I si tu has de sortir... Mira bé! Para, conte, a passar-hi pel damunt, eh? Sí, mare. I la mare se'n va anar a casa a la padrina i les cismes de lenes van quedar refredant-se el pas de la porta. I quan la pamina on des de voler sortir va mirar molt bé i va anar passant amb molt de compte pel damunt de cada una de les medelenes. Un, dos, tres, quatre, cinc i sis. Bé, del que va passar quan va tornar la mare, ningú no s'ha pogut explicar-me mai res. L'única cosa que sí sabem, segura, segura, segura, és que d'aquelles medelenes tampoc no em van poder menjar gens. I, conte, contat, conte acabat. Vete aquí una vegada. El gai va fer kick, quiri, kick i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac i el conte ja està acabat. Ai, apropaia, das bist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreia zum Zuckerfurt Brut. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder beißt mich halbid beißt mich der Hungerflor.