Vet Aquí Que... del 18/1/2018

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Sozelebe, sozelebe, was rasche im stron. Die Gänze geht barfos und haben kein Schuh. Der Schuster hat leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänzelein auch machen. Also geht sie halt barfos. De contes i de rondalles ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El cigronet, compte popular català. Una vegada era un home i una dona que no tenien cap fill. Estaven molt tristos i sempre deien si poguéssim tenir un fillet encara que fos petit com un cigronet. Un dia la dona havia posat una olla de cigrons al foc quan tot d'un plegat va sentir tot de crits. Espantada va córrer, va destapar l'olla, cada siro s'havia tornat un nen o una nena. La dona va voletareure l'olla del foc. Com cremava tant, a la de farra les nances li va caure terra a l'olla. Tots els cigrons es van aixafar i la dona vingui a plorar. Pobre de mi, quina desgràcia que he fet. Mare meva, quin horror plora que ploraràs. Amb això es va sentir una beueta. Mare, mare, mare, no ploris. Mare, mare, mare, no ploris. La mare, tot espantada, va mirar per tot arreu, no en sortien aquells crits. No veia res, però fixant-se-hi bé, a sota de la cadira va veure un dels més petits cigrons, que no sabia fer-hi res, que contenta que va estar. La mare el va agafar i va dir, ai, quin nen tan aixerit. Ja sé com et diré, si granet. Si mare sí, m'agrada molt aquest nom. Mare, mare, vull anar a treballar. Què dius, va dir, la dona, treballar. Si mare sí, vull treballar. No, no, no, tu el que pots fer és jugar. Ara et donaré una piloteta i te'n vas al pati jugar. No mare, no, vull treballar. Mare, vull treballar. Mare, vull treballar. Ai, mare, meu, aquest xiquet. Doncs mira, potser sí, encara em vindràs bé per guardar el siderer, perquè sota la finestra es veia un meravellós siderer, carregat de sideres ben vermelletes i madures allalors. Té aquesta llesca de pa i ja té pots enfilar. Mentre el cionet era dalt del siderer, la terra va començar a tremolar. Era el pare de Tantarantana, un gegant més alt que una muntanya. Em veurà tantes sideres, va dir. Ronoi, quines sideres més reboniques, moltes menjaré totes. Hip, hip, pobre de tu, sinta que es cap. Va cridar el seu gronet. El pare de Tantarantana vinc a mirar. Com que no veia ningú, va tornar-hi. I quines sideres tan reboniques, moltes menjaré totes. Hip, hip, pobre de tu, sinta que es cap. El pare de Tantarantana mirant i remirant, a la fi, va veure una llesca de pa que es va llogar. Coram, dançada quan les llesques de pa parlen. Ron, fixant-se-hi bé, va veure el cigronet a sota. Jo et tinc a dir. Va agafar la llesca de pa i el cigronet. Els va ficant un sac que duia el coll i cap a casa falta gent. A l'arribar a casa seva, va deixar el sac a terra. Però el cigronet, com que era tan remenut, amb un foradet que havia el sac, es va escapar. I ràpid, ràpid, s'enfilarà a la taulada de la casa del gegant. El pare de Tantarantana el fica a la mà dintre del sac per buscar la llesca i el cigronet. Va veure que n'hi havia res. Ranoi, què ha passat aquí? Que se m'ha escapat. Va alçar el cap i va sentir una vegada que veia. Ei, ei, mira on soc. Ai, el cigronet va dir el gegant quan el va veure. Que t'agafaré i que et xafaré com un volet. Ja pots pujar. Allà em s'hi detregueixes, va dir el cigronet. Ple de ràbia li va dir. Ara mateix pujaré. Però vull saber com t'ho has fet per pujar aquí de l'et. Molt fàcil. Va dir el cigronet. He fet una muntanya d'olles ben empilada fins que he arribat a la taulada. Doncs jo també ho faré. I el pare de Tantarantana se'n va anar a comprar. Totes les olles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi van filar. A mig pujar les olles van començar a tremular i el gegant va caure potapim, patapam i es va xafar al nas. Es va xacar en ràbia. Cigronet, bon cigronet. No me'n reis, com t'ho has fet per pujar aquí de l'et. Mira, va dir el cigronet. He fet una muntanya de pots ben empilada, ben empilada fins que he arribat a la taulada. I el pare de Tantarantana se'n va anar a comprar tots els pots que va trobar. Va fer-ne una bona pila i s'hi va començar a enfilar. Quan ja era gairebé dalt, de tot, els pots se li van ballugar, van caure a terra i el potapam es va trencar a les. Una altra vegada ben en ràbia et va trobar. No me'n reis, cigronet, com t'ho has fet per pujar aquí de l'et. He fet una muntanya de cassoles ben empilada fins que he arribat a la taulada. El pare de Tantarantana va comprar totes les cassoles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi va enfilar. Va començar a pujar amunt, amunt, amunt. Ja arribava, ja agafava el pauet del cigronet. Quan les cassoles se li van tombar i potapim, pare, van plaf! Va caure a terra i allà es va quedar, com una coca, aixafat. I el cigronet, tot content i aixarit, va baixar de la taulada. Molt content i satisfet, corrents, corrents, va tornar amb la seva mare. I que t'ha crid, que t'ha caig, aquest conte s'ha acabat. Si no és mentida, serà veritat. La guilla i el gall. I rondalla va a rondalla B. Si no escoteu, no la sabreu. Ja us aquec una vegada. El gall picotejava un rostoll d'un camp d'ord. Mentre menjava, va passar la guilla que li va dir, gall, para, pare, et que et menjaré. I el gall li va contestar. No crec que facis pas gaire sort, que no veus que estic molt magra. Espera't un temps. I quan tornis a passar segurament ja estaré més grans. I aleshores en podrem parlar. La guilla es va veure i mira el gall. I sí, li va semblar que estava molt prim. I va seguir el camí. Al cap d'uns quants dies la guilla va tornar a passar. I va trobar el gall que picotejava un camp de blot. I va dir, et gall, prepara, que ara sí et menjaré. Però el gall li va contestar. Vujota, mai m'hauria pensat que fossis tan poca entesa. Que no veus que estic tan magra, que sembla un fideu. I que no entindries ni per una mossegada. Espera't fins que tornis a passar. Aleshores estaré més grans. I podrem arribar una entesa. La guilla es va tornar a mirar el gall. I li sembla que tenia raó. I que tan magra com era, poca cosa menjaria. Va pensar que el millor fos esperar uns dies per menjar-se'l. I seguir la seva via. Cap a la tardor la guilla va tornar a passar. I va trobar el gall que picotejava uns grans de raïm que els baramadors havien tallat i havien deixat per terra. Ah, pagall, prepara, que ara sí que et menjaré. I el vergànd del gall li torna a dir. Mai no hauria dit, guilla, que fossis tan babagua. Que no veus que no tinc sinó potes plomes i bec. Que si en menges, se't pot atravesar un dels meus ossos per la gola i escanyar-te. Tu tan llesta i tan viva, i no saps veure això tan clar. La guilla va pensar que si s'havia d'escoltar el gall, mai no arribaria l'hora de menjar-se'l. I decidir no es para més. La guilla sabia que els galls són uns creguts. Es pensen que són els millors cantadors del món. I va aprofitar aquesta rugància per fer-se amb el gall, encara que estigués prim. I li va dir. Com és gall que menges tant i cada dia estàs prim? Sempre que ens trobem estàs menjant i tu magre que magre. Però jo sé el que t'aflaqueix. No t'engries perquè no cantes bé. No sé com t'atreveixes a cantar sense saber-ne. Quan cantes, ets la riota de tots els galls. Cantes amb els ulls oberts. Tots els bons cantadors canten amb els ulls tancats. Tu, que pretens saber-ne tant, cantes amb els ulls oberts com unes taronges. El gall es va sentir ferit en el seu amor propi i contestar furiós, que no sé cantar amb els ulls tancats. Ara ho veuràs. Va colcar els ulls, va obrir la boca i va començar a cantar. Però quan estava el bo i millor del... qui, qui, qui... la múria de la guilla, que li venta una mossegada, l'agafa de dret amb les dents i que a més ajudeu-me cap al seu cau. El pobre gall, en sentir-se presoner, tot era cridar i forsejar. Ja es veia la panxa de la guilla. Però, com més es movia, la guilla l'estrenia més fort. Eus aquí, que per anar fins al seu cau, la guilla va passar per uns prats on pastoraven un parell de ramats d'ovelles. Els pastors, en veure córrer la guilla amb un gall a la boca, que van pensar que acabava de robar-lo d'algun galliner pel votant. I es van posar a cridar, la guilla, la guilla, tanqueu tots els gans, els pollets, les gallines, els galliners, i les oques també, i els ânecs. Que bé, la guilla! En sentits crits dels pastors, el gall li va dir a la guilla, tanoca més que tanoca! Això et deixes dir? El que hauries de fer és explicar-ls-hi que ells no s'han de ficar en el que tu facis. La guilla ho va veure, ho va entendre, i va caure de plat. I dirigint-se els pastors, va dir, no és veritat que vagi cap a cap galliner, no digueu el que no sabeu. La guilla per cridar va haver d'obrir la boca i pujar les dents que tenia ben cerrades al coll del gall. I quan aquest es va sentir una mica flús, s'escapa i fots cames ajudeu-me. La guilla, amb veure que el gall se li escapava, va esclamar irritada. Mai més no diré res si no en tinc necessitat. I el gall que la va sentir, sense parar de córrer, va contestar. Tancaré els ulls si no tinc son. I diuen que des d'aquesta feta, la guilla mai més no ha dit ni una paraula si no li preguntem. I quan li preguntem, només contesta en casos de gran necessitat. I diuen també que els galls sempre més han cantat amb els ulls oberts, oberts com tapadores. I cric cric, el conte ja està dit. I cric crac, els galls ja han cantat. Bet aquí una vegada. Bet aquí, que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven, hi havia una dona molt pobra, molt pobra, que tenia tres filles. Les tres més boniques que el sol i més bones que el pató. Es deien Marina, Antonina i Caterina. Un dia es va tornar al portal de casa seva una balleta que demanava caritat i la Marina, la gran, de seguida li va oferir brenar aigua, una cadira per descansar. Quan la balleta la va veure tan generosa li va dir escolta bonica, no has cridat mai la vella aventura? No senyora, què és això? El punt de mitjanit tu obres la finestra de la teva habitació i dius en veu alta i clara, quina serà la meva vella aventura? I ja veuràs què passa. La Marina no va entendre gaire bé, però no hi perdia res fent-li cas. Tu et vas estar desperta fins a mitjanit i quan tocaven les 12 avor i la finestra va cridar, quina serà la meva vella aventura? I de sobte vas ocultar un aveu que venia de la foscor que deia, el rei de nàpuls. Es va espantar moltíssim, va tancar la finestra, va córrer a ficar-se al llit, es va tapar tota sencera el cap i tot. No va dormir tota la nit. De fet se li va oblidar durant tota la setmana, però el cap de set dies el davant de casa sí, va saturar-se en tot de carrossos i cavalls i un jove molt ben vestit, molt ben plantat, amb una corona el cap va trucar la porta i va dir la mare de la Marina, sóc el rei de nàpuls i vinc a demanar la mà a la vostra filla Marina, que ha vingut expressament per casar-me amb ella. A la pobra dona li van fer figues les canves, va bé d'agafar-se al llint de la porta, però encara va tenir ànims d'activar la seva filla. Marina, nena, la Marina va baixar xugant-se les mans amb el davantal i quan va veure que tota aquella gent la buscava i no se'n sabia venir, ella ja no es recordava pas. El cas és que es va trobar aquell tros d'home amb corona allà davant seu o jo no allà, davant d'ella i li deia, ens casem. Clar, ella es va mirar la mare i va dir, si no, l'àndem a mateixa es va fer un casari de la més lluit, i la Marina, vestida de reina, va marxar cap a nàpuls amb el seu reiet en una carrassa fabulosa i vestida de reina. Un altre dia es va tornar a aturar davant de la porta de casa seva que aquesta vegada va sortir l'Antonina, la segona i també la va vindre a berenar, a veure descansar i la Valleta també li va dir, escolta bonic, que no ha escrit mai la vella aventura. No, no senyora, què és això? Doncs mira el punt de mitjanit a la finestra i dius, em veu el teclar, quina serà la meva vella aventura i llavors què passa? L'Antonina va fer cas perquè és de les persones que pensaven que els vills se'ls ha d'escoltar. Es va estar desperta fins a mitjanit i quan tocaven les 12 quina serà la meva vella aventura. I de sobte va escoltar un aveu que venia de molt lluny que deia el rei de França. Es va espantar moltíssim, va tancar la finestra, va corraficar el sol llit, es va tapar tota sencera, cap i tot, no va dormir. El cap de set dies, ella havia estat mirant per la finestra tot el temps, al davant de casa seva s'aturaven totes les carrosses, cavalls, encara més lluïts que la vegada anterior i jo era vestit vell, amb corona va trucar a la porta i va dir a la bona dona sóc el rei de França i vinc a demanar a la mà de la vostra filla Antonina que he vingut per casar-me amb ella. La pobra dona, les canves li van tornar a fer figa però va sortir corrents i l'Antonina doncs veixava, us ho cregueu o no, pentinada i mudada. I el rei li va dir, vols casar-te amb mi? I ella va contestar, ja ho hauríem de ser i l'endemà mateix es va fer un casari de allò més esplèndid. I l'Antonina, vestida de reina, va marxar cap a França amb el seu rei dins d'una carrossa encara més bonica que l'anterior. I encara en tercer dia es va tornar a aturar la balleta. Va sortir la catarina a la petita i tot efectuosa també la va fer entrar a berenar, a veure descansar la va convidar a dormir si volia i la balleta li va tornar a dir, escolta bonica, no es queda mai la vella aventura al punt de mitja nit, a la finestra i dius, veu el teu clara, quina serà la meva vella aventura i per atenció que alguna cosa passarà. I en aquest punt la catarina va pensar Ah, ja ho entenc perquè és clar, ja era a tercera vegada que estava passant allà o sigui que la catarina es va estar asseguda amb la cadira al peu de la finestra i quan tocaven les 12 molt il·lusionada, com si en és de fira va obrir la finestra i va cridar quina serà la meva vella aventura i la veu fosca que venia de la nit va dir un gos negre sense nas ah, la catarina es va quedar glaçada i molt, però molt espantada va acordar en cala finestres, va ficar corrent sol llit, es va tapar cap i tot no va dormir tota la nit, però ella plorava i plorava i vinga a dir, les meves germanes han cridat la vella aventura i s'han casat amb reis i a mi m'ha tocat un gos negre sense nas, no vull, no vull, no vull i es va passar el 7 dia següent plorant que no hi havia aquí la consolers i el cap d'una setmana trocava la porta un gos negre sense nas viu aquí una noia que es diu catarina la mare va traure l'escombra i va començar a donar-li cops, però el gos tornava a casar-me amb ella i jo soc la seva vella aventura la mare vinga a fer-lo fora i el gos tornava una vegada i una altra i la catarina no sortia de l'habitació i vinga a plorar, i vinga a plorar, i vinga a plorar tant si va estar tancada a l'habitació plorant que finalment va dir, i qui em diu que aquest gos no hagi de ser la meva vella aventura de debò potser no és el que sembla, i finalment va sortir i quan el gos va tornar a demanar-li de casar-se ella va dir, doncs, que semnos, i que sigui el que hagi de ser la mare no sortia de desmaiada es va encasar sense cap festa i va marxar a peu, i camina que caminaràs al cap de set dies el gos negre sense nas es va aturar en un descampat on només hi havia un esberser l'esberser és plèndid, això sí el gos es va ficar per sota i mossegant aquella robota va estirar fort i la barranca va aparèixer un forat, i el gos s'hi va ficar i la catarina, el darrere primer tot era fosc, però de seguida es va veure com una cleroi, i la llum va anar creixent fins que van anar caminant fins al jardí, més meravellós que us pugueu imaginar flors i herbes de tota mena, florits, frescos uns cants d'ocells que delactaven, i una d'aigua petits llacs, peixos de tots colors i en un tornet al mig del jardí el castell amb 7 torres i quan van ser davant la porta del castell el gos li va dir catarina, t'haig de dir que jo sóc un príncep encantat per una mala bruixa, fins que no m'hagin desencantat només em podràs veure com persona una hora al mes a la mitja nit del darrer dia quan ara passaré a la porta em convertiré en ombra com tantes ombres hi ha qui dins que et serviran i no et podré parlar fins a les 12 de la nit aquí 30 dies, però no et faltarà de res no et preocupis, i dit això va creuar la porta i el punt del gos negre sinó es va desaparèixer fet fum ara pla, va dir la catarina, i es va posar recorret el castell que era tan gran que t'hi perdies i des del recopil es va fins a la torre més alta tot era luxós i bonic, mòbles, cortinatges, finestrals i allà on anava les seguia en aquelles ombres com persones de fum, mudes per més que elles dirigir la paraula no responien res al final quan es va fer fosc va dir, és que tinc gana i al moment les ombres van parar una taula, estovalles, tovallons tot de cede, de plata, cristall tallat i les ombres van omplir aquella taula de coses bones per menjar, que ell ni sabia que existien tot tan bo, i després va dir, oi, voldria dormir i les ombres van acompanyar una cambra tan gran i tan ben parada que ni una reina la tindria millor els armaris eren plens de vestits magnífics o llit em matava sostos i mantessin sols suaus la catarina cansadíssima es va fer calit es va fer fosc i es va dormir i l'endemà va passar el mateix el va córrer el castell amb un llavall i era meravellós i només calia que demanés alguna cosa perquè les ombres corressin a servir-la hagués estat feliç si no fos aquella soletat i ella ja va estar esperant, aquell darrer dia del mes s'estava a l'habitació i de sobte es va fer com si fos de dia i una d'aquelles ombres es va fer home un home molt atractiu, molt ben vestit i ella va allargar les mans i ella el va veure amb els ulls brillants, amables sonrient i li deia que tarina sóc jo, el teu marit, el gos i ella no se'n sabia venir i només era preguntar-li com es podies encantar però ell ho sabia, només li havia anunciat que la noia que li vindria amb la vella ventura ho podria fer però no sabia com, van estar parlant tota l'hora l'últim segon va tornar la foscor i el silenci, i la que tarina va semblar que li arrencava un braç, cada final de mes la que tarina esperava desperta, llavors parlava amb els escosits i ella, malgrat que només el veia onar el mes, el va començar a conèixer i se'n va enamorar, i ell també i és clar, llavors cada vegada que arribava tot era abraçar-se i fer-se petons i quan desapareixia l'hora justa el començava a esperar el més següent, no feia altra cosa i jo heu de creure i pensar, i pensar, i creure que una d'aquestes vegades el príncep es va adormir i la que tarina llavors va aprofitar per mirar-se'l fixament, sense despertar-lo, i li anava passant el dit per la cara, per les orelles, per el coll i li va veure una cadeneta, el coll i d'aquesta cadeneta penjava una claueta aquesta clau demana un peny, va pensar la que tarina i mirant, mirant, va veure que al pit hi havia un foradet de la mida d'una piga va ficar-hi la claueta, que li anava just a la mida i ja se'ls va obrir una finestra al pit ell es va acostar a mirar dintre i va veure la balleta, la vella aventura que anava dient, fins que cap campana no tocarà i cap gall no cantarà el teu estimant es desencantarà, però en aquell moment complia l'hora, el príncep va desaparèixer i va tornar a la fosca la que tarina aquell més sí que va esperar i quan va arribar l'últim dia va omplir el príncep a preguntes però aquest no sabia res els terres minuts es va tornar a dormir i ella va córrer al pit amb la claueta i va tornar a veure la balleta, que deia fins que cap campana no tocarà i cap gall no cantarà el teu estimant no es desencantarà, però quan va acabar l'hora també tot va desaparèixer i va passar encara una tercera vegada però llavors ella ja havia estat rumiant tot el més i va dir jo caigs a fer, jo caigs a fer, jo caigs a fer però en aquell moment es va acabar l'hora va tornar a la fosca, llavors la que tenies a espantar ella no havia arribat al final, la balleta no havia acabat de dir i li va venir una idea terrible i si l'havia mort va córrer en cintre un llum, va córrer a costar-se va veure que el príncep encara hi era, que encara dormia que encara hi havia el finestró obert va voler mirar dintre, les mans li tremolaven i sense donar-se'n va caure una gota de cera al pindell llavors es va sentir un gran tro la terra sencera va tremolar i tot castell, jardins, ombres tot va començar a caure, la Caterina es va abraçar a ell per protegir-lo, però ja no hi era llavors es va ajupir a terra cridant fins que es va acabar el soroll, es va acabar els tremolors llavors va tornar a obrir els ulls i es va trobar el descampat de l'Esberzer vestida tal com anava el dia que va arribar no hi havia res més, l'Esberzer tornava a estar al lloc la Caterina va plorar, va cridar cridava el gos negre, cridava la mare, cridava la velleta cridava la germana, es cridava tothom però ningú li va contestar, va intentar arrancar l'Esberzer només va aconseguir esgarrepar-se tota ella i quan va sortir el sol, va veure que havia de marxar d'allà i es va posar a caminar, i camina que caminarà es va arribar a una ciutat, i allà va veure una velleta que li resultava familiar, i la velleta la va convidar a berenar, a seure, a descansar, li va oferir aigua i fins i tot, la va convidar a dormir i llavors d'ella, li va explicar tot i allà va reballar, li va dir, és que el rei d'aquest país ha perdut el seu únic fill amb un encantament i una bruixa dolenta que l'ha convertit en un gos potser és el teu marit i van pensar que no perdien res anar a parlar amb el rei i això ho van fer, i aquells pares ploraven d'alegria escoltant la catarina i tot era preguntar-li com té els ulls i com té l'aveu, i com té les mans i ell ho deia i els reis deien si calés, si calés i ploraven, i el darrer dia d'aquell mes van fer tapat tots els batalls a campana del país i van cantar tots els galls i al punt de les 12 van cridar ben al·li fort des de la torre més alta cap campana no ha tocat, ni cap gall no ha cantat el nostre estimat ja estàs desencantat i es va sentir un trobo fortíssim i vam veure venir un genet del fons que a mi de que anava creixent ell anava veient que sí que l'era que sí que l'era, que és ell, que és ell i van córres que les avalli la catarina i només veure'l se li va abraçar i tot era fer-se petons pensant que només tenien aquella hora cara ja, no? i es va fer una festa de casori com no se n'hi havia vist mai cap van venir tots els reis, els de nàpols, els de França, la mare, la Vallet, les teves germanes Ai, tothom, i van ser feliços i van menjar niços i compta comptat, compta acabat vés aquí una vegada i que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat darrere la porta hi ha confits perquè us aneu allà pels dits