Vet Aquí Que... del 1/2/2018

Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, les concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va a Vilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. Hi ha 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella crida de notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Si tu et equivoques en un penal i no vas a Madrid, pots quedar clasificada per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe, cada matí de 10 a 1. Et fa mandra reciclar, oi? T'ha anat costa? T'en lluny estan els contenidors? Dius que no tens temps per reciclar. Però la veritat és que... Ja no ens queda temps per no reciclar. A Catalunya encara reciclem molts menys residus que els que generen. Fins quan? Redueix, reutilitja. Reutilitja. Reutilitja. Reutilitja. Reutilitja. Reutilitja. Reutilitja. Reutilitja. Reutilitja. Redueix, reutilitja, recicle, reacció. Amb la col·laboració de Co columnvesia Covidrio, generalitat de Catalunya. Fot about de la Laura Romà,ất moltes emoticones, un equip raciós, un acudit de la Laura. La Laura menja amb pizza a Roma. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. En Heydonettes compartim un objectiu, acabar amb la cima del món. I per això desenvolupem projectes de 60 països? Planta-li cara a la회ndne. Unides.org i comparteix el que importa. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio Desvern. Cada dia, més aprofiteu. Avui seràs **** Hola, som el grup 40. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Bé, aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. L'home de pa de galeta, que és la història d'un ballet i una balleta que vivien en una bella casa. No havien tingut fills i de vegades estaven tristos per aquesta causa. Un dia la balleta va fer un minutet amb galeta, una mica de pastisseta. Va mesclar la massa, la va pastar i va donar forma. Li va dibuixar una xaqueta, una gorra i després hi va posar dues panses per fer-hi ulls, una nop al nas i el va posar al forn. El cap d'una estona la balleta va pensar, ui, l'home de galeta ja deu estar cuit i va obrir la porta del forn. I sí que estava cuit però va tenir una sorpresa perquè l'home de galeta va saltar amb les seves cames arquejades, la balleta del forn i va sortir corrent de la casa. La balleta deia, no corris, no corris. Va cridar el ballet i van córrer darrere seu però l'home de pa de galeta reia i cridava, correu, correu, tant de pressa com pugueu, que mai no m'atrepeneu, jo sóc l'home de galeta. La balleta i el ballet corrien tant de pressa com podien però no, no, no el van pas poder atrepar. I l'home de galeta va que et donava corrent fins que es va trobar una vaca que pasturava en un prat. Mmm, naturut, va dir la vaca. Sembles bona per menjar. I l'home de galeta va riure i va dir, ha més capat d'una balleta i d'un ballet i em puc escapar de tu, jo crec. Correu, correu, tant de pressa com pugueu, que mai no m'atrepeneu, jo sóc l'home de galeta. I la vaca no el va poder atrepar. L'home de galeta va que et donava corrent fins que va arribar on hi havia un cavall, que estava menjant herba i el cavall va pensar... Mmm, què és tal? L'home de galeta deu estar boníssim. I, atura, sisplau, deia el cavall. Però l'home de galeta no va fer pas, va continuar corrent i cridant. M'he escapat d'una balleta i d'un ballet i d'una vaca. I em puc escapar de tu, jo crec. Correu, correu, tant de pressa com pugueu, que mai no m'atrepeneu, jo sóc l'home de galeta. I el cavall el va perseguir, però no el va poder atrepar. Una miqueta més tard, l'home de galeta va trobar una colla de nens que jugaven al parc. I els nens tenien gana i, oi, aturat, que se't volem menjar. Però l'home de galeta va ser corrent pel seu costat mentre quedava més capat d'una balleta i d'un ballet i d'una vaca i d'un cavall. I em escaparé de vosaltres, jo crec. Correu, correu, tant de pressa com pugueu, que mai no m'atrepeneu, jo sóc l'home de galeta. I els nens van sortir del parc i van córrer darrere l'home de galeta, però no el van poder atrepar. Després de tot això, l'home de galeta estava tan orgullosa si mateix que es pensava que ningú mai el podria atropar. Corria que molt ben fins que va arribar, just davant d'un riu. I es va aturar, l'home de galeta no podia nedar. I el ballet i la balleta, la vaca i el cavall, els nens encara l'empeitaven. I just de les hores va aparèixer una guineu. La mirada de la guineu també deia que t'en vull menjar, però no ho va dir. L'home de galeta es va espantar molt, però va seguir cantant la mateixa cançó. M'he escapat d'una balleta i d'un ballet, d'una vaca i d'un cavall i d'una pila de nens, i en poc escapa de tu, jo crec. Correu, correu, tant de pressa com pugueu, que mai no m'atrepeneu, jo sóc l'home de galeta. La guineu va pensar que l'home de galeta devia ser bo per menjar, naturalment, però va fer veure que no l'interessava. Bueno, no t'agafaria encara que pogués fer-ho, deia la guineu. Mira, en lloc d'això t'ajudaria a trobar al riu. L'home de galeta veia que els altres s'acostaven, no podia perdre ni un moment, enfila't la meva cua, va dir la guineu, i sortirem d'aquí. I l'home de pa de gengebre no m'ha sabent convençut, però, amb molta por que l'empeitessin, es va enfilar la cua de la guineu, i la guineu es va fer que l'aigua va començar a nadar. Però tots just s'havien fet un trosset molt cur que la guineu va dir. Ui, aquí l'aigua és més fonda. Enfila't la meva esquena, que així no et mulleràs. I l'home de pa de gengebre es va enfilar a l'esquena de la guineu. Al mig del riu la guineu va dir, ui, aquí l'aigua encara és més fonda. Enfila't el meu cap, i així no et mulleràs. I l'home de galetes va enfilar el cap de la guineu. I al cap de moment la guineu va dir, ui, que l'aigua m'arriba fins al coll. Enfila't el meu nas, i així no et mulleràs. I l'home de galetes va enfilar la punta del nas de la guineu. I a les hores la guineu espavilada va tirar el cap enrere amb un cop brusc. Va engegar l'home de galetes en l'aire. I quan va tornar a caure ja l'esperava la boca oberta de la guineu. Caram! va dir l'home de galetes. I després l'home de galetes ja no va dir mai res. I, compta comptat, compta que va. L'home de galetes va renunciar a lleva, en l'ap � newsletterink, que veха sp flats de la papa, que augmenti la feina a la avalada. I quan va raslat el sap queue, i Tina va despatjar l'ab mainia, que va conv benture amb su curves i tenia al capit de fer la mandria de la neu. I em va recórrer com a ja eraGE a rodarem-la a dret i batallije. I emaven en aluminium a reglir un cop d'esquilteiors. A llegant del Pi o del Ferrell, l'agenda popular catalana. Temps i ara temps a Barcelona hi regnava un gegant moro molt dolent. El rei Bensut estava tancat a les masborres, i la gent de Barcelona no s'atrevien a plantar-li cara i només feien que rumiar si hi hauria un altre gegant igual capaç de vèncer-lo. Es va recordar que molt a la vora de la ciutat, a Caldes, en vivia un altre de més alt i de més gros, del qual es comptaven curioses facècies. Es referien al famós Ferrell, sí, sí, de Caldes de Montbui, el qual enviaran a cercar tot seguit. En arribar al missatger de Barcelona a casa del Ferrell, el gegant estava fent una acció que fa de molt mal explicar. L'enviat manifestar el desig de la gent de Barcelona i el Ferrell li va contestar despectivament i negativa, amb una frase proverbial que tampoc no ens atrevim a transcriure. L'enviat s'han tornat cap a Barcelona i manifestar tothom la mala resposta del gegant. Quan el missatger fos fora, els parents i veïns de l'Umanàs li faran veure que havia fet mal fet de desatendre la demanda que la gent de Barcelona estava patint molt. El gegall de Bons es decidia venir a Barcelona, arrancar un pis dels més altos i corpulents del bosc, el qual feu service com un senzill vestó. I amb quatre gambades es va plantar al tant mig caminant a les portes de Barcelona. En arribar al portal de la ciutat, els portales li volien fer pagar el tribut de la llenya del pis que portava. El Ferrell, diguei que no era pas un pis, sinó un simple vestó. Entran en disputa i de cap manera no volia transigir, fins que enfadat, el gegant tira el pis per damunt de la muralla dintre de la ciutat, com si es tractés d'una femblepalla, i d'una camada passar-hi també per dalt de la muralla. Era tan alt que sobresurtia per damunt de totes les cases, de manera que sortint al terrat es veia com caminava pel carrer i tot el veïnat podia saber a quin punt de la ciutat es trobava. El gegant moro va preparar una estratègia. Va convidar a menjar el Ferrell. La gent de la ciutat va córrer a veure els menjar i també de veure com es barallaven. En el convid que feu per ells dos i treballaven tots els cuiners de la ciutat, que no era pas a temps a caure menjar, per aquell parell d'omanassos que se'l menjaven tot seguit. El moro, que creia que d'una bufada materia al Ferrell, amb ta burleta no padar, no parava de dir-li mentre menjaven. Menja menja farallàs que mai més no menjaràs. Menja menja farallàs que mai més no menjaràs. El Ferrell menjava tant com podia, sense contestar res a les provocacions del moro. Acabat de menjar es disposaren a barallar-se. La baralla es veu a la placeta dels peixos. Tot el veïnat ha sortit pel tarrat per veure'ls. El Ferrell es planta ferm al mig de la placeta en espera que el negre en vestís. Aquest començar cop de punt, mossegades, esgarrapades contra el Ferrell, que restava immòbil com si hagués estat de ferro. Quan el moro estigués ja extenuat de tant de barallar-se, ja no sabia què més fer per atacar. El Ferrell, que restava immòbil, es disposava a entrar en acció. I segons uns, segons uns, li comprimia els dos costats a l'hora, la xafar com una manxa, i segons els altres, l'acafava per una obrella i el va tirar al darrere per damunt de les taulades i terrats. Engegar-lo altra vegada fora de la ciutat, d'on havia vingut. I mentre escridava, Gina, parteu-vos que aquí, allí on caurà, tot ho aixafarà. Gina, parteu-vos que allí on caurà, tot ho aixafarà. Aquesta passada va donar lloc a la formació de la corrada popular Barcelona. Un gegant del pie ara balla pel camí, el gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat. El primer gegant que l'heu dit a la corrada és el Ferrell, que amb un pie per bastó vingui a caldes tot ballant pel camí. I el gegant de la ciutat és el moro que el Ferrell feu ballar pels terrats, tirant-lo al darrere per damunt de les taulades. Pots que bé es comprem prou que un gegantàs tan alt com aquell que fins es veia per damunt de les cases, no podia pas anar a ballar pels terrats. El rei quedarà molt content del compartiment del Ferrell i li donarà una bossa de diners en premi. El nostre home s'han tornat cap a caldes, pel camí que vorèix a Cullserola, però quan hagués passat la collada se li feu de nit i es quedarà adormit al res. La nit era molt freda i quedarà congelat de mort. En efecte, en el relleu que presenta l'horitzó de darrere la muntanya de Vallvidrera, si us hi fixeu molt i molt, la fantasia popular hi veia la silueta d'un gran humanàs aigegut en actitud de dormir. Es deia que era el Ferrell tornat a les muntanyes. Ara, a costa més de veure'l, no es distingés, t'has de posar en un punt molt alt, perquè la construcció de noves cases alterat la línia de l'horitzó per aquell indret. I, com de comptat, ja s'ha acabat i aquesta llegenda potser és veritat. Bé, aquí una vegada. El Comte de Riner, la gent de popular catalana comptada per Joan Amades. El Comte de Riner era tan bell que ja no s'aguantava i fa un cridat pel rei per anar a la guerra contra els moros. El Comte estava molt trist, perquè no es veien forces per abrandar les armes. La més petita de les seves tres filles li prometia anar a la guerra amb comptes del seu pare. Se li donava per acompanyar a tres soldats ben fidelos, un que fes el sort, un altre el mut i un altre el ximple. Però no eren ni sorts, ni muts, ni ximples. Fins que busquem dit que es fes el mut, el sort i el ximple. El pare primer no volia. Li feia molta pena patir per la seva filla com havia de portar-la a la guerra si no tenia pràcticament. Però finalment el pare s'ha dit i li va donar a la donzella els tres soldats que li demanava. I la donzella es va acomiadar del seu pare i se'n va anar a la guerra. Era una guerra feroja, dura, però ella lluita ben fort tardament i va fer tot el que va poder i matar molts i molts moros i va quedar com una gran guerra. Bastia de guerrer i ningú ho hauria dit ni pel seu port, ni per la seva valentia que fos una donzella. El fill del rei, però així que la va veure, ja li va semblar que era una dama. Durant tota la guerra volguer anar a la seva vora, no parar d'observar-la i com més la veia, més li semblava que era una dama i no un cabellet. Acabada la lluita, el fill del rei estava molt preocupat, molt intrigat. Qui era aquesta dama o cabellet? I ho volia aclarir. Tornàvem tots els cabellers al Palau del Rei i van d'anar-se en cadascú a casa seva. El príncep no parava de dir a la seva mare. El comte de Riner, per mi, no és una dama, sinó cabellet. I quan munta la cella, sembla una donzella. La reina aconsella el seu fill que convidés a dinar el suposat comte i que observés quina mena de talls agafava. Si prenia els grossos, senyal que era cabellet i no dama, i si prenia els xics, el contradi. El soldat sort de la donzella, sentir la conversa i de seguida anar a comptar la donzella el que passava i aquesta, previnguda, prengue de la plata tots els talls més grossos. I n'hi havia de grossos, eh? Quasi bé no se'ls podia acabar, però era forta i valenta i menjava els grossos i no em va tastar ni un de petit. El príncep, però, no va quedar convençut seguir sospitant i sospitant i tornar a dir-ho a la seva mare que l'aconsellà que convidés el comte a fer un passeig pel jardí i que fes un pont de flors per portar-li a la reina. El comte, per gentilesa, n'hauria de fer un altre. Si em fero triable les flors grosses, senyal que era cabellet i si veia el ram de floretes menudes petites de colors com un boquet de flors, no hi hauria dubte que era una dama. El soldat mut, sentir la conversa i previngui la seva mestressa, per fer el pont escollir tot a les flors més grosses que hi havia. Tant si eren lletxes com si no, no eren delicades. Era un pont gros i ella sabia per què. El príncep, que cada vegada s'havia agradat més de la donzella, no es donava encara per convençut i tornaria a la seva mare. El comte de Riner, per mi no és dama, sinó cabellet. I quan munta la cella, sembla tota una donzella. I el príncep estava cap ficat i cap ficat i la reina li deia, home, preocupis tant, mare, és que em penso que és una donzella i n'estic enamorat. La reina aconsella el seu fill que convidés al conte dormir amb ell una nit. El soldat ximple, sentir la conversa i tot seguit, semenà corrents, corrents, corrents a veure la dama i li va explicar. Quan el príncep feu a la donzella la proposta, la donzella va fer veure que es quedava molt sobtada. Jo, jo, un cabellet, maig de quedar dormint amb vos, és un desig que tinc com a príncep. Evidentment no us puc dir que no. Però la donzella ja tenia preparada la estratègia del que faria aquella nit. Li va dir, com a príncep, jo no et puc dir que no, però necessito, necessito fer una cosa que vaig cada dia abans de la dormir i és cantar una estona i acompanyar-me amb la guitarra. M'agrada molt el cant i sense això no em puc adormir. El príncep es posa al llit i la donzella de riner a cantar i cantar i cantar per fer de manera tan dolça que el príncep al moment va dormir-se amb un son tan fort que en tota la nit no va despertar-se. Quan l'endemà el matí va tractar de llevar-se, el compte de riner ja estava vestit, i a punt de marxar, potser era el dia destinat per tornar a casa seva i feu creure el fill del rei que havien dormit plegats. La donzella arribar a casa, tal com havia sortit i plena de glòria i honor, però ja havia quedat molt bé el seu pare. El vell compte, quan saber el que ha passat la seva filla amb el fill del rei, li preguntar si li agradaria casar-s'hi. La donzella contestar que sí, però que hauria volgut primer saber l'honor de la seva família. El compte cridar al príncep i li explicarà la veritat. I el príncep demanar a la mà de la donzella el vell compte que amb molt de gust li s'ha dit i va celebrar unes grans noces. I va convidar a tot el rei Alma i tothom estava molt content. I vam fer una festa tan gran que, si aneu per allà, encara se'n recorden del casament de la filla del compte de riner amb el rei. I aquest compte s'ha acabat. Us ha agradat, oi? Vete aquí una vegada. El gai va fer kick, quiri, kick i el compte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac i el compte ja està acabat. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.