Vet Aquí Que... del 22/2/2018

Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Vilònia. Tens entre 6 i 18 anys, t'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Home neu cultural, convida tots els alumnes dels centres de primària, secundària i batxillerat a participar en el Premi Pisiganya de Poesia i el Premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consumte les bases i a 3 ve-doples, un home i un poc a tu. El meu nit Jordi fent els seus primers passets, el primer dia de part d'en Jordi, en Jordi prenent les seves farinetes, el segon dia de part d'en Jordi. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. Amb mans unides, compartim un objectiu. Acabem la fama al món. I per això desenvolupem projectes a 60 països. Amb el teu suport, podem aconseguir-ho. Truca el 910 811 888 i comparteix el que importa. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella fria notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests grocs més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tant i poques en un penal, en un basse en Madrid, pots quedar clossificat a per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. Hola, som el grup Marc. Mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. Rondaia va, Rondaia ve, no us cregueu res del que us diré. 6 que van aconseguir tirar endavant. Rondaia recullida pel germans Grim. Hi havia una vegada un home que era molt intel·ligent i molt destre en tots els oficis. Havia estat soldat en la guerra i havia demostrat la seva valentia i astúcia en combat. L'havien condecorat i felicitat un munt de vegades, però quan la guerra va acabar el van enviar a casa amb pocs cèntims i res més. Eh, va dir l'home, es pot saber quina mena de paga és aquesta? Em deveu molts diners, buscaré uns quants amics que em ajudin i si trobo la gent adequada el rei se les haurà de veure amb mi. I l'obligaré a que em doni tots els seus tresors. I així de furiós s'interna el bosc. No havia caminat gaire quan es va trobar amb un home que acabava de rancar sis arbres de sol com si fossin taulesers com despigues de blat. Vols ser un bé criat? Li va dir el soldat i venia amb mi. Estic buscant fortuna. Per descontat va respondre l'home, però abans he de portar a la meva mare aquest munt de llenya per al foc. Va agafar els arbres, els va lligar tots junts i després va carregar l'esquena tot aquell fill d'abres i va marxar com aquell carrer. La cantonastona va tornar i se'n va anar amb el seu nou amo, el qual li va dir, ja veuràs com els dos junts aconseguirem tirar endavant. Tot just havien caminat un tros quan vam veure un caçador que, ja no ells en terra, apuntava cap a un objectiu que ells no arribaven a veure. Caçador va dir el soldat, digues-me, contra què estàs disparant? A dues villes d'aquí va dir el caçador, hi ha una mosca que s'ha posat en la branca d'un roure. Vaig arrancar l'ull esquerre d'un tret. Si és així, vine amb mi i va dir el soldat, si anem junts veuràs com aconseguim tirar endavant. El caçador va dir estar disposat a unir-se al grup i van partir tots tres. Van arribar molt aviat a un lloc on hi havia set molins de vent, les aspes giraven i giraven sense parar, tot i que no hi havia ni una leda vent i ni una sola fulla dels arbres es movia gens ni mica. Fixeu-vos en això, quina barbaritat va dir el soldat. En la vida hi havia res d'assemblant, què deu estar fent girar aquestes aspes? Va seguir camí endavant amb els dos criats i el cap de dues milles va trobar un home que estava assegut en un arbre i que estancava un dels unificis nassals prement-lo embondit i bufava per l'altre. Ei, es pot saber què estàs fent, va dir el soldat. No sé si saps que unes dues milles d'aquí camia avall i ha set molins de vent. Em dedico a fer girar tot a les seves aspes, és estrany que no us hi hagi ho fixat quan heu vingut cap aquí. Doncs has de venir amb mi, va dir el soldat, per descontat que ens hi hem fixat, unint un talent com el teu als nostres ja veuràs que aconseguirem tirar endavant. El bufador va acceptar la proposta, va seguir el seu camí i el cap d'unes dones va trobar un home que estava dret sobre una de les seves cames i l'altra la portava subjecte a la mà. Vaja, home, va dir el soldat, es diria que així et sents més còmode. Què passa? Estàs descansant? Doncs veuràs, soc un corredor, corro molt de pressa, no tinc remei. Si corro amb les dues cames, vaig a més velocitat del que volen, no sé. Doncs llavors, vine amb mi, va dir el soldat, amb una habilitat així tan infrecuent ens aniràs molt bé. El corredor va entrar a formar part del grup i al cap de poc van trobar un home que portava el barret molt tort, tan inclinat cap a un costat que l'ala li tapava del tot una orella. Per què et poses el barret així tort, va dir el soldat. Sembla que siguis una mica ximple. Tinc motius per portar això, va dir l'home. Si el poso dret vindrà de sobte una salada tan forta que fins i tot els ocells que obran morts a terra em ple vol. Caram, un talent com aquest no es pot menys prear, una és de nosaltres i avoràs com aconseguirem tirar endavant. I així va ser com va acabar un insult grup que no gaire més tard va arribar caminant a una ciutat. O casualitat, el rei acabava de llançar una proclama. Qualsevol que participés en una cursa contra la seva filla i fos capaç de guanyar tindria dret a casar-se amb ella i era tal regna. Ara bé si perdia la cursa perdria també el cap. El soldat va pensar que valia la pena córrer aquest risc de manera que va anar a veure el rei i va dir accepto participar la cursa amb una condició que corri per mi un dels meus criats. Com vulguis va dir el rei, però la condició és la mateixa, si perds la cursa el teu criat perdrà també la vida. Van acordar doncs les condicions. A cada un dels corredors es proporcionarien una gerra que haurien d'omplir d'aigua d'una font que estava a força a distància d'allí i guanyaria el primer que tornés amb la gerra plena. Quan ja estava tot a punt per donar la sortida, el soldat li va deslligar el seu criat a la cama i va dir no fer-li's la teva velocitat per res del món, recorda que t'estàs jugant al cap. El corredor i la filla del rei van agafar una gerra a cada un i va començar la cursa. Almenys d'un minut, quan la filla del rei tot just havia començat a córrer, el corredor ja estava tan lluny que ningú aconseguia veure'l. En un tres i no res va arribar a la font, va omplir la gerra i va girar a cua. Però quan tornava i estava mig camí, li van entreganes de fer migdiada, de manera que es va tombar i va tancar els ulls. Com a coixies va posar sota el cap la calavera d'un cavall que estava per allà. De fet, se sentia bastant incòmode, però va pensar que així no dormiria gaire i no s'arriscava a perdre la cursa. Mentrestant, la filla del rei que corria molt més que la gent corrent, havia arribat a la font, va omplir d'aigua la seva gerra i començà la tornada. Al cap de poc, va arribar el lloc on el seu contrincant s'havia tombat a dormir. Ah, el meu rival és a les meves mans, mira-te'l, fent la migdiada. I abans de seguir corrent, va agafar la gerra del corredor i la va buida. I tant la cursa com el cap del corredor s'haurien perdut si no fos perquè el casador estava fent guàrdia a la part alta de la muralla del castell. I des d'allà, i amb la seva vista acudíssima, ho estava veient tot. La filla del rei no es derrotarà, va exclamar. Va carregar l'escopeta, va apuntar i va encertar de ple la calamera del cavall que feia d'ocuixir el corredor. Esclar, el corredor es va despertar sobresaltat, m'obri els ulls, va perpellejar, va veure que la seva gerra estava buida i que la filla del rei li havia passat al davant. Però no es va sentir gens preocupat, va córrer de tornar de la font, va omplir la gerra i es va posar córrer cap al castell i encara hi va arribar 10 minuts abans que la filla del rei. Només he tingut temps de tirar una mica les cames, va dir el corredor, i la nada ni tan sols he intentat córrer. El rei no li va fer cap gràcia veure que la seva filla era derrotada per un soldat ras. I la filla li va agradar encara menys i llavors van unir forces per trobar junts la manera de llorrar-se del soldat i de tots els seus companys. Finalment el rei va dir a la seva filla, ara ja ho tinc tot, no et preocupis, ja veuràs com cap d'aquests torna a veure el seu poble en la vida. Vull estar segur, els va dir els sis homes, que us ho passeu molt bé aquí, mengeu, bebeu, divertiu-vos. Els va conduir a una estança on el pis era de ferro, en les portes també eren de ferro, les finestres estaven tancades per barrotts de ferro gruixuts. En mig de l'habitació havíem parat una taula molt gran amb un esplèndid festí. Entreu-me aquí i passeu-vos-ho bé, va dir el rei. Quan van entrar els sis, van fer que tanquessin la porta i s'asseguressin que els ferrullats estaven ben tancats. Després van demanar al cuiner que ens sengués el foc a l'habitació situada sota d'aquella estada. El cuiner va seguir les instruccions i a la poca estant els sis companys van començar a notar que feia calor. Primer van pensar que era per culpa de tant menjar, perquè endrapaven sense parar, però després l'escalfó va començar insuportable. Van tractar de sortir i van comprovar llavors que els ferrullats estaven tancats i que les finestres eren barrotts, i només en aquest moment van compendre quines eren les intencions del rei, pretenia que marlos vius. Doncs... que ho intenti, va dir l'home que portava el barret tort. Vaig a provocar una gelada tan forta que mataré tot a l'escalfó. Es va posar el barret dret i a l'instant va començar a escampar-se una gelada tan forta que a la calor es va esveir de sobte i el menjar, que encara quedava a la taula, es va omplir de gebre. Tots ells van començar a tremolar de fred. El rei es va enreviar i va baixar al pis de sota per esbroncar el cuiner. Pensava que estaries capaç de fer un foc els que més fins a rostir-los. I així ho he fet majestat. Mejeu vos mateix, segueix cremant en flames molt vives. Quan el rei va veure que el foc cremava perfectament, va compendre que no era gens fàcil enfrontar-se a aquell grup i que hauria de guanyar-los en estúcia si pretenia de rotar-los. Va començar a rumiar i al final va creure que havia trobat la manera d'alliobrar-se per sempre d'ells. Va cridar el soldat i li va dir, ets un home de món, de manera que vaig a parlar de forma sincera i directa. Mira, digues-me què et sembla aquesta idea. Si et dono una bona quantitat d'or, t'oblidaries de la princesa i marxaries d'aquí? Em sembla un bon tracte, va, el soldat. Digue'm que permets que m'emporti tot l'or que sigui capaç de carregar tot un sol dels meus criats. Si és així, li diria adéu a la princesa i ens aniré per sempre. Un sol dels teus criats? Sí, sí, només vull el que agafa un de sol. El rei va acceptar. El soldat se'n va anar, va convocar tots els astres del regne i els va encarregar que cosissin un sac enorme entre tots ells. En una setmana havien realitzat el treball i de seguida l'home fort del grup, el que era capaç de carregar amb diversos arbres sencers a l'hora, es va penjar el sac a l'escalla i va acompanyar el seu senyor a visitar el rei. Quan el rei va veure arribar va dir, es pot saber qui és aquest tipus que porta aquest munt de l'ona sobre les seves espatlles? M'agrada Déu, però si és tan gran com... i va allà de sobte, per fer-ho entendre. Oh, no, va pensar! Aquest és el criat que carregarà l'hora i que portarà a les espatlles un sac gigantí. No pot ser, és increïble! Però ho havia de fer. El rei va ordenar els seus tres dures que preparessin una tona d'or que són mil quilos. Creient que amb això seria suficient. Vam fer falta que col·laburessin tots els membres d'un batalló per carregar amb tot aquest pes. Però el fortíssim criat del soldat els va ficant una sola mà en el seu sac i va dir, amb això només hi ha un ple del cul del sac, poseu a la vostra gent a treballar i que porti més or com més aviat millor. Volem posar-nos en marxa avui mateix. A poc a poc van anar a portar-ne el tresor del rei i l'home fort va seguir omplint el sac. Encara no n'he omplert la meitat, va dir l'home fort. Això només són cangrunes. Cal continuar. Procedents de tots els records del regne van arribar fins a 100.000 carros carregats d'ors. I l'home fort els va ficar tots el sac. Encara no està ple el sac, va dir. Però ens haurem de reglar amb això. No cal ser condiciosos com un rei i dit això, amb un moviment del braç va carregar el sac a les espatlles i es va creuant amb els seus companys. El rei va veure tot allò, va quedar estupafacte i quan va comprendre que se m'hi eren portat tota la seva riquesa acumulada, es va enforismar. Enviem tota la cavalleria darrere d'aquesta gent tu se va ordenar. No penso consentir aquest ultratge. Vull que porteu de tornada tot l'or que s'han endut. Els dos millors regiments del seu exèrcit van sortir al galop i aviat van arribar al lloc on caminava el soldat i els seus criats. El comandant va cridar. Mants el naire, deixeu a terra aquest sac d'or i marxeu. Si no feu cas us farem la pell a tires. Es pot saber què vol dir amb tanta cridòria? Que deixem el sac? Que ens tallaran a tires? Va dir el bufador. A veure com us ho passeu ballant a l'aire. I es va tapar un dels orificis nassals, va bufar per l'altre i cada un dels genets va sortir volant pels aires. I van començar donar voltes i voltes i voltes, com si els dos regiments els hagués atrapat un oracà. De manera que van sortir tots disparats i llançats per tot arreu. Els uns van alabar el cap al cel per anar a caure qui s'apont. Els altres van anar a patar contra els arbres i van haver un sergent que es va posar a cridar. Piatat, piatat! I que consti que el sergent era valent, que havia estat fent 9 vegades de combatent el servei del rei. Però allò era diferent de tot el que havia passat. Com que ni el bufador ni els seus companys sentien desinjos d'humiliar-los inútilment, va permetre que ells i els altres soldats caiguéssim suaument a terra. Tornar al costat del rei i digues-li que enviï contra nosaltres tons els regiments que li jo la gana, va dir el bufador, perquè faré que ballin per l'aire com vosaltres. Quan el rei es va s'avantar del missatge només va dir que deixeu que aquest tipus se'n vagin, ja n'he tingut més que suficient. I va ser així com els 6 van tornar a casa, van dividir la fortuna entre parts iguals i van viure feliços l'Ernesta dels seus dies. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat, veta aquí un gos, veta aquí un contafós. Veta aquí un gos, veta aquí un gat, veta aquí el contacabat. Veta aquí un gos, veta aquí un contacabat.