Vet Aquí Que... del 29/3/2018

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Fem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Bé, aquí, que en un racó de món, on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. La vella i el seu porc. Eus sí que un bon dia, una vella, bo i escombrant a casa seva, va trobar un dineret tot a bunyagar. Que em faré d'aquest dineret, es va dir. Me n'aniré al mercat i em compraré un porquet, tal dit i tal fet. Sembarà el mercat i compraré un porquet. Però quan tornava cap a casa seva, va trobar una tanca, i el porc no la va volguer saltar. La vella deixà fer el porc, que anava una mica més lluï, i va veure un gos i li va dir. Ai, gos, mossega el meu porquet, perquè no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc. Però el gos no va volguer mossegar el porquet. Una mica més allà, la vella, troba un garrot, i li va dir, garrot, vés a pagar el gos, perquè no vol mossegar el porquet. El porquet no vol saltar la tanca i no podré arribar a casa abans que es faci fosc. Però el garrot no va voler pagar el gos. Una mica més allà, troba un foc, i la vella li va dir, foc, vés a pagar el garrot, perquè no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar, i el porc no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans de mitjanit. Però el foc no va voler pagar el garrot. Una mica més allà, la vella va trobar aigua, i li va dir aigua, vés a pagar el foc, perquè no vol pagar el garrot. El garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc. Però l'aigua no va voler pagar el foc. Una mica més allà, la vella va trobar un vedell, i li va dir, vedell, veu tota l'aigua, perquè no vol pagar el foc, i el foc no vol cremar el vestó. El vestó no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc. Però el vedell no va voler veure l'aigua. Una mica més allà, la vella va trobar un carnisser, i li va dir carnisser, has de matar el vedell, perquè no es vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, i el porc no vol saltar la tanca, i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc. Però el carnisser no va voler matar el vedell, una mica més allà trobar una corda, i li va dir, corda, corda, has de penjar el carnisser, perquè no vol matar el vedell, el vedell no vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, i el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca, i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc. Ah, però la corda no va voler penjar el carnisser. Una mica més allà a la vella troba un ratolí, i li va dir, ratolí, ratolinet, has de rosagar la corda, perquè no vol penjar el carnisser, el carnisser no vol matar el vedell, el vedell no vol veure l'aigua, l'aigua no vol pagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, i el porc no vol saltar la tanca, i no podré arribar a casa abans que es faci fosc. Però el ratolí no va voler resugar la corda. Una mica més allà a la vella va trobar un gat, i li va dir, gat, gatot, has de matar el ratolí, perquè no vol rosagar la corda, la corda no vol penjar el carnisser, el carnisser no vol matar el vedell, el vedell no es vol veure l'aigua, l'aigua no vol apagar el foc, el foc no vol cremar el garrot, el garrot no vol pagar el gos, el gos no vol mossegar el porc, el porc no vol saltar la tanca, i jo no podré arribar a casa abans que es faci fosc. I el gat li va dir, si vols anar a cercar-me una taça de llet d'aquella vaca que hi ha allà baix, mataré el ratolí. Aleshores la vella va anar a trobar la vaca, però la vaca no li va voler donar la llet si no li anava a cercar un bon feix de feng. La vella va anar a la pallera, agafar un feix de feng i ni portar la vaca. Quan la vaca es va haver menjat el feng, va deixar que la vella limunís una taça de llet pel gat. El gat es va veure la llet, i aleshores sí que el gat va voler matar el ratolí, i el ratolí va voler arrossegar la corda. I la corda va voler penjar el carnicer, i el carnicer va voler matar el vadell. I el vadell es va voler veure l'aigua, i l'aigua va voler pagar el foc. I el foc va voler cremar el garrot, i el garrot va voler pagar el gos. I el gos va voler mossegar el porc, i el porc va saltar la tanca. I així la vella arribar a casa abans que es faci fosc. I compta comptat, i ja s'ha acabat. Ah, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leh mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und weiß mich keine, und weiß mich der Hungerflor. El rei, el formatge i els ratolins. Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un rei que vivia en un palau molt i molt bonic. Però aquell rei era malagredós, tot li era poc, i sempre rondinava. Era un ignorant que no sabia res de res. Aquest rei li agradava tant el formatge, que només es preocupava que els formatgers més importants al seu regne li fabriquessin els formatges més saburosos. Li agradava formatge sec d'ovella, semisec de cabra, el metó, de vac, el tendre de búfala, els pastissos de formatge. Però darrerament hi havia una cosa que el preocupava. Resulta que l'olor dels formatges havia tret centenars de ratolins que es passejaven pel palau com si fossin a casa seva. I si trobaven tan bé que, per més que els criats es donessin puntades de peu, no volien marxar. I el pitjor era que es menjaven els formatges al rei. Finalment un dia el rei va trobar uns ratolins del formatge que es estava menjant. Se va trobar el ratolí dintre del seu plat, i es van pipatant, que va enviar a buscar els seus tres consellers, els seus tres savis. I els va dir, si demà no han desaparegut tots els ratolins del palau, us destarraré del meu regne per sempre més. Els tres consellers, que encara eren més ignorants que el rei, per més que es feien dissabis, es van quedar molt amoïnats. I no sabien què fer. Després de molt pensar, van arribar a una solució. I van ordenar els criats. Porteu tots els gats de la ciutat cap a Palau! I així ho van fer. I quan els ratolins van veure els gats, van fugir corrents. No em va quedar ni un. El rei es va quedar més content que unes pasques. Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gats es trobaven tant bé al Palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del Palau des del saló del tron fins a la cuina. Les garrapaven fins i tot la cara del rei! Dins del Palau només se sentia els marrameus dels gats. El rei a qui no li agradava gens de viure amb els gats, va enviar a buscar els seus consellers savis. Una altra vegada jo els va dir, sol veu-m'ho d'aquests gats? O us destorraré del meu regne per sempre més? Els consellers es van posar tot a la nit, rumiant, rumiant, rumiant, buscant una solució. L'endemà van ordenar els crids. Porteu tots els gossos que pugueu trobar a la ciutat! I sí, sí, quan els gats em van veure els gossos, van fugir corrents. Ai, el rei es va quedar més content que un gínjol. Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gossos es trobaven tant bé al Palau que no volien marxar i corrien amunt i avall del Palau mossegan a tothom. I el rei, que no podia suportar els gossos, va quedar un altre vegador als consellers i els va ordenar fer-ho fora, fer-ho alguna cosa per treure els gossos del Palau, o us destorraré del meu regne per sempre més. Ai, els tres consellers, després de molt pensar, se'ls va quedar una idea i l'endemà van dir els crids. Aneu a buscar uns quants llaons forts i grans. I quan els llaons van arribar al Palau, tots els gossos es van escapar i el rei es va quedar una altra vegada content, però la seva alegria anava de la gaire, perquè els llaons es trobaven tant bé al Palau que no volien marxar. I quan els llaons eren grossos i farotxes, la gent del Palau tenia molta por, i a més a més amb els seus rugits es que no deixaven dormir ningú. A part de quedar-te'n en tant desapareixi algun criat, ningú sabia on era, però suposem que la panxa d'algun llaó. I el rei, que també tenia molta por, va cridar un altre cop als consellers per fer-ho alguna cosa per fer fora els llaons del Palau, abans que es mengin a tothom, els destorraré del món reina per sempre més. Els consellers van pensar molt, i van pensar molt, i van pensar molt. I l'endemà van ordenar els crids. Aneu a buscar un romat de l'afans. Quan els llaons van fer els elefants, van fugir amb la cuina entre les cames. El rei, quan va veure que no quedava aquell llaó, va posar molt content. Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els elefants es trobaven tan bé al Palau que no volien marxar. I amb les seves grans potes ho feien malbé tot, i el pitjor era que xafaven tots els formatges del rei. A part d'algun que altre criat amb qui topaven per algun passadís estret, el rei tornava a estar molt enfadat. No sabia què fer. Cridava continuament els seus consellers. Feu alguna cosa abans que els elefants entornin boig, o els estarraré del meu regne per sempre més! Aquesta vegada els consellers realment no sabien què fer. I van començar a preguntar a tothom quina cosa podia fer pels elefants, perquè ja estaven desesperats. I per fi, un criat, un nen, que estava allà a la cuina fregant plats, els va dir que ell havia llegit en un compte que els elefants tenien por dels ratolins. Els consellers molt contents van anar a veure el rei i li van dir majestat per fer fora els elefants, i han de tornar als ratolins. Els reis va xacar cridant, de cap manera que aquests se'n mengen el formatge! Però els consellers li van dir que l'única cosa que feia pels elefants eren els ratolins. I finalment el rei va haver-ho d'acceptar. Ens van fugir cridant com bojos! I ara els ratolins tornen a córrer per tot el palau i continuen menjant-se els formatges del rei. Però el rei ja no està enfadat, perquè pensa que és preferible viure amb els ratolins, compartint formatge que no passa amb els elefants. I compta comptat, compta comptat. Veig aquí una vegada. L'abat de Poblet i l'emperador de la Xina. Això que us explicaré va passar fa molt temps. Era quan hi havia el rei, el Jaume I, el Conqueridor, que només feia guerres, i estava molt enfaïnat i els seus caballers també. Però un dia va rebre un missatge de l'emperador de la Xina, que el convidava anar allà a la Xina i veure el seu imperi i el seu palau. Allò ara el rei jaume no tenia ningú per enviar. I va dir, mira, enviarem l'abat de Poblet, que és una persona molt sàvia, molt llesta, però també se sap sortir-se molt bé de les situacions. Llavors l'abat de Poblet se va posar de viatge cap a la Xina. Quan va ser allà, el va rebre l'emperador, i l'emperador només feia d'explicar. L'hi va ensenyar tot el palau, li va ensenyar tots els seus tresors. Va dir que el seu país era el més gran del món, que tenia moltes riqueses. El pare abat de Poblet va dir que sí, sí que és veritat això. Però dintre d'ell pensava, ui, ara m'estan ensarronant una mica, aquest emperador de la Xina, tantes riqueses, tantes fortunes. I llavors va pensar, mira, ara li tornaré la cosa. I llavors diu, bueno, l'abat de Poblet li va dir l'emperador, oh, he quedat parat, he quedat poca de boa edat, de veure la riquesa i els tresors i aquest palau, tan esplèndid, però mira, heu de saber que el nostre rei, el home primer, viu a Barcelona. I a Barcelona és una ciutat que està damunt de l'aigua i que està rodejada de foc. Està rodejada de foc i a més a més les cases les han fet als galls i les gallines. I cap als seus carrers hi passegen els morts. L'emperador de la Xina va quedar tan impressionat, es passegen els morts pel carrer i l'han fet als galls i les gallines. Sí, sí, sí, sí, bé, i ve d'aquí, bueno, s'ho van passar, l'emperador suposo que també havia dit, no sé, però ve d'aquí que ara us explicaré com és aquest enigma. Resulta que a Barcelona està el damunt d'un riu, que l'hi diuen, l'horribo de baix. Que les muralles de la ciutat de Barcelona són fetes de la padrera de Montjuïc, que és de pedra de foguera, aquella pedra que si la res que esteu treu xispes, no? I que en aquell temps els constructors de la ciutat, un es deia gall, el que els galls i l'altre es deia gallina, i eren els dos que van construir tot el Palau i les cases de Barcelona. A més a més, era veritat que pels carrers de Barcelona si passejaven morts. Per què? Doncs perquè resulta que hi havia molta gent que tenia aquest cognom, cognom mort, que avui en diem encara, potser que hi sigui aquest cognom. I per això, quan va arribar aquí, la va de poblet, va dir, oi, he enredat l'emperador de la Xina com un xino, d'aquí bé que mira, m'han enredat com un xino, doncs d'aquí bé aquesta expressió, i compta comptar, compta que va. Ves aquí una vegada. El gai va fer click, click, click, i el compta ja està dit. El gai va fer click, click, click, i el compta ja està acabat. Ai, apopai, això és una not. Ves gent que treia un suc de brot. Verkaufig mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beißt mich keinen beißt mich der Hungerfloor. Als frugas bravio das wer sind du nie zas bravio das wer als frugas bravio das wer, la ràdio de Sant Just l'horant de 8.1 ràdio das wer, l'horant de 8.1 ràdio das wer, l'horant de 8.1 ràdio das wer, l'horant de 8.1 my life, I'm walking away. Yeah, yeah, yeah. Oh, I want to find a better day, I'm walking away. So I'm in troubles in my life, I'm walking away. Yeah, yeah, yeah. Oh, I want to find a better day, I'm walking away. Sometimes, some people get me wrong. I when it's something I've said or done Sometimes you feel there is no fun That's why you turn and run But now I truly realize Some people don't wanna compromise But I saw them in my own eyes Spreading those lies When I don't wanna live a lie Too many sleepless nights Not mentioning the fights I'm sorry to say, lady I'm walking away From the troubles in my life I'm walking away Oh, I wanna find a better day I'm walking away From the troubles in my life I'm walking away Oh, I wanna find a better day I'm walking away Oh, I'm so tired, baby The things you say They are driving me away This pain Is in the powder room, baby No listen to the games they play No thought you'd realize I'm not like the mother guys Cause I saw them in my own eyes You should've been more wise then But I don't wanna live a lie Too many sleepless nights Not mentioning the fights I'm sorry to say, lady I'm walking away Oh, I'm walking away From the troubles in my life Oh, I wanna find a better day I'm walking away From the troubles in my life I'm walking away From the troubles in my life I'm walking away I'm walking away Oh, I'm gonna find a better day Oh, yeah, I'm walking away Baby, baby Si em dius adéu El dia sigui neti clar Que caposei Tranquil harmonia del seu cant Que tingui sort I que trobis el que t'ha mancat A mi Si em dius et vull Que sol faci el dia molt més llarg I així ruar Temps el temps d'un rellotge aturat Que tinguen sort Que troben tot el que ens va mancar Ai I així pren, i així pren Tot el fruit que pugui donar El camí que poc a poc escrius Per demà Caramà, caramà M'encara el fruit de capaç Per això me'l gran la vull a cal Caminar Si vença a mi No va a mar i s'un camí plenè Ni estelfer gent No va a mar i s'un camí plenè Ni estelfer gent No va a mar i s'un camí plenè Ni estelfer gent Ni demà ple de promesa sols Un poc de sort I que la vida ens doni un camí Per enviar I així pren, i així pren Tot el fruit que pugui donar El camí que poc a poc escrius Per demà Caramà, caramà M'encara el fruit de capaç Per això me'l gran la vull a cal Caminar I així pren, i així pren Tot el fruit que pugui donar El camí que poc a poc escrius Per demà Caramà, caramà M'encara el fruit de capaç Per això me'l gran la vull a cal Caminar El just de la fusta Parlem de tot el que passa s'enjust Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure Qui eren tots els empresaris que anava amb ell Que fins ara muntis