Vet Aquí Que... del 5/4/2018

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... I va decidir a l'estiu, no vull fer una caseta al bosc, ven maquia i ven vestida de tot. Però va pensar sol, no? I va i busca amb una ovella. I la ovella li diu, vots venir a ajudar que farem una casa per venir-ho a tots a l'hivern? I la ovella diu, oi, la calor que tinc, no veus, ensenyem el seu esgequeta de pell. Tinc una calor, com vols que et vinguis a treballar? No, no vull venir. Bé, doncs no tindràs la caseta. Se'n va a buscar el porquet i el porquet s'està rentant. Està dins d'un toll de fang per refrescar-se una calor. Vols venir a ajudar-me a fer una caseta que si podem viure i a l'hivern estarem molt bé i la podem vestir de força aliments i de força eines? No, no, no. Una calor deixa-me estar aquí al fang. Deixa-me estar aquí al fang que m'estic refrescant. I se'n troba la oque. Va a la oque. I la oca li diu, m'hi vols venir a ajudar, farem una caseta de furs, de ben vestida, de moltes coses, podrem passar a l'hivern? Ai, ara sí que no. Mira, estic dins d'un cobell d'aigua refrescant-me les plomes quina calor. Va al gall. La gall li diu, ve vols ajudar a gall a fer una casa, que viurem tots a l'hivern, quan fa fred. I el gall li diu, oh, sí que no tinc pas ganes, no tinc pas ganes, amb aquesta calor deixa-me estar saltant per aquí a la fresca. Ve, ve, vell, pues tot trist, em va? Però vell treballador, que es monto en una casa preciosa. I va vestint-la, vestint-la de aliments i de eines i d'objectes ben útils. I amb això, allà al bosc veu Una quineu, veu que el Toro s'havia fet a aquesta casa, va dir, ui, però jo per menjar-me'l és molt fort, el Toro, buscaré ajuda. I se'n va anar, i va anar a buscar ajuda, al llop i al os. I va dir, tenim un Toro, gracet, a petitos, que mos el podríem menjar. I va dir, vale, vale, i amb això comença a fer tan fred, i ell estava molt bé, tenia un bon foc, tenia mermelades, havia fet pastissos, i vevia, havia replegat llet, molt content. I amb això la pobre galla és el primer que ja no pot suportar, i es va lliure la porta, que tingui molt fred, que va ser molt egoístic. No, passa, passa, i va deixar passar. I estava en les dues al·lícules, molt bé, cap d'una estona al tocinet, gelat, perdona, perdona, tenies tota la raó que puc passar. Passa, que menjarem un pastís que he fet molt bo, i calenta't, calenta't aquí el foc. I al cap d'una estona veuen, tot amb vergonyosa, vergonyosa, la ovella que miraré per la finestra, passa, passa. I tots a dins, molt contents, i molt agraïts de que sigui el Toro tan amable, i amb això ja se tancen el llop, el ineu i l'os. Se tancen, i pensen, ara, ara, veràs com mos menjarem tots, dominaré el Toro. Però quan truquen la porta, surten tots quatre, el gall fent un kikiriki, i l'altre, on es anàveu picant la oca, i l'ovella, i el Toro, en les seves banyes, que van marxar i van tornar menys més, i aquest conte ja està explicat, ja s'ha acabat. Aia, popeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot. Verkauf ich mein Metlein und leg mich aufs Stroh. Stößt mich keine Feder und beiß mich ein, beiß mich der Hungerflor. A l'illa de Mann hi vivien dos astres que feien armilles, els deien Nignak i Tiktak. Tiktak feia les armilles amb un teixit brillant, però de baixa qualitat. Les puntades eren llargues, i els botons els deixava fluixos i caien aviat, ah, però treballava el doble de ràpid que a Nignak. En canvi, Nignak cosia molt a poc a poc, però confeccionava unes armilles que eren dignes d'un rei, i els botons se les ametàvem doble amb el doble de punts. Els homes de Mann solien dir-li a Tiktak, perquè hem de comprar els teus draps si Nignak vol fer unes armilles de molta més qualitat, i, a més, cauen a la perfecció. Al final, Tiktak es va cansada tant amb un cel de, i va decidir parar-li els peus a Nignak. Es va posar la briga al barret i va anar parlant amb ell. Va, de sastre, sastre, vull demostrar-te que no tinc mal sentiments cap a tu, li va dir el seu col·lega, et convido a sopar. Amb mi i amb els meus amics, a la taverna. Oh, moltes gràcies, va dir Nignak. No es fiava gens ni mica, però eren capaç de negar-se un bon àpid. No hi vagis, li va consellar la seva dona. Ell, tu, dia, segur que trama alguna cosa. Oh, si és així, no et preocupis, ja el veuré a venir, va presumir Nignak. Potser sí, va dir la seva dona, i va pensar, o potser no. Al final, Tiktak i els seus amics van donar Nignak a la taverna. Van menjar, i sobretot, van veure. Després de l'àpid, Tiktak va alçar la seva copa per brindar en honor de Nignak. Aquest home talla i confecciona com un àngel. És capaç de fer amb un drap qualsevol cosa que se us acudeixi. És veritat, va dir un dels amigots, picant-li l'ullet a Tiktak. Ja ho crec que és veritat, afirmava Tiktak. Oh, no m'ho crec, va dir una altra amb mirada còmpressa Tiktak. Sí, sí, creu-t'ho, creu-t'ho. Està clar, que el Sastre ambajós es portava alguna cosa entre mans, i els seus amics n'hi eren còmplices. No hi ha client que no puguis vestir, oi, amic meu? Va dir Tiktak, donant-li uns copets a l'esquena en Nignak. Home, sí, van metre Nignak orgullós. Fins ara els he vestit a tots. Doncs que ho demostri, va replicar un dels homes. Potser només està presumint, i si el que diu és mentida, tothom riure la cara. Ei, ei, com puc provar-ho? Va dir Nignak, que se sentia ferit en el seu orgull. Home, tinc un client el qual ningú no pot vestir, va començar a dir Tiktak. Si tu ho fas, ho veuràs que no menteixes. Mai li he fallat a cap client, va assegurar Nignak. Aquest tijug és que aquest no pots fer-li ni una ermilla, va dir Tiktak. No tens per què jugar-t'hi res, eh, si no vols? Sí, sí, i tant que ho faré, vas trobar en Nignak. Tu dona'm el nom del teu client. L'Ogra Pugant, va dir Tiktak. Només pronunciar aquell nom, la taverna sencera es va quedar en silenci. Tots van mirar en Nignak que s'havia posat pàlid. La por li sortia pels ulls. Sí, l'Ogra del Turó es burlava Tiktak amb una veu freda com el gel bugant. Que té el seu cau en la vella església cremada. Puja allà, si t'atreveixes a prendre-li les mides per fer-li una de les teves ermilles. Algú s'havia escapat d'una rialleta. Oh, però està clar que si et fa por i no et fa res que tothom rigui de tu, doncs li vagis. Bugant no em fa por. Es va defensar en Nignak, tot i que els ulls li tremolaven. Doncs llavors, què estàs esperant? Va dir molta calma, Tiktak. Ah, i no t'oblidis a donar-li les gràcies al meu estimat client bugant per a favoritar el meu negoci. L'híbit com un fantasma? Nignak va tornar al taller. I un capellà va agafar el metro per prendre-li les mesures a bugant. Va pujar el Turó rossegant els peus. Va arribar a l'Eglésia en ruines, on bugant s'havia instal·lat feia molts anys. De fet, ningú a l'illa seria exactament qui era bugant, o quin era el seu aspecte, però a tothom li tenia por. Quan Nignak va arribar dalt, el pànic el va acabar de paralitzar i es va haver de seure a terra. No parava de tremolar de cap a peus. Vull dir-ho, bugant, que et vegi, siguiig. Per què t'ha nignak a la foscor? Prevat en calzulls. A l'Eglésia no se sentia cap senyal de vida. Només es percebia una polonousia bunda que gairebé m'atava de fàstic o pobra sasta. S'estava esperant allà assegut. Va, que tinc feina. Va, que t'ha nignak. Però encara amb els teus tancats per por del que pogués veure. Llavors, alguna cosa es va morre. Fos simplement un ratolí entre els bancs de l'Esberés i ara pensar. A l'assuntès d'una qüestió de gent, hi havia bancs. Tampoc hi havia ratolins, els bancs s'havien cremat. El que volia dir és que aquesta cosa que es movia lentament pel passadís, que caminava o lliscava o podia ser que raptés en direcció a nignak, era? Era? La cosa va tocar en nignak al braç. Llavors s'estava llarga la mà, amb els teus tancats encara, i va fregar una pell arrogada, enganxosa o humida, que semblava coberta de fredes escades. Nignak va voler els ulls i es va trobar cara a cara amb l'obra bugant. I gairebé li va sortir el cor per la boca. Va fer un crit de terror i va sortir disparat, i no va parar de córrer-t'ho robant amb el metro a la mà, fins arribar a casa seva. Es va ficar llit amb la seva dona, tapant-se fins a les orelles, i va sortir fins que es va fer de dia. He perdut la juguesca, deia, i li va explicar a la seva dona el que havia passat. Només això, va dir la dona. Va, potser encara no l'has perdut. La veritat és que nignak tenia l'ofici, però era la seva dona la que tenia cap als negocis. Mai no n'havien parlat d'això, però era igual. Tots dos ho sabien de sobres. Ja veuràs com tot sortirà bé, va dir la dona, i li va explicar al seu marit fer el parran de el que havia de fer. Mentre està entint que estava impacient, ja havien passat dos dies, i ningú no havia vingut a dir-li res. Així que va decidir anar a casa de nignak per riure-se'n a la cara quan aquell li confessés que no havia estat capaç de complir la seva aposta. Sí, de cas el teu marit li va preguntar a la dona de nignak. Sí, sí que ja és, va respondre ella sonrient. La dona de nignak no havia sonrigut mai a tiktak. Aquesta era la primera vegada. Això va fer desconfiar força al sastre, que esperava trobar-la plorant a llàgrima viva, i vidua. Un canvi la dona semblava feliç i animada mentre guiava tiktak al tallar del seu marit. I en arribava on era nignak, li va picar l'ullet, i li va bufar un petó, i després se'n van a acomiadar-se amablement de tiktak. La viatge se li esborrarà aquest sonriure de la cara. Va pensar tiktak. Si el seu home no ha anat a veure bugant, tothom sabrà la seva poverdia. Jo m'encarregaré de dir-ho, i caurà sobre ell la desgràcia. No es perdonen els covars. Ei, que havies apès de les mides, eh? Li va aclarir tiktak veient que estava ingestint una gran ermilla. Sí senyor, va dir nignak. Nignak, aquest va ser el tracte. I dit això va guardar l'agulla i el fil, i es va rentar les mans, satisfet del seu treball. Que ja s'ha acabat, va dir tiktak. Ha acabat el tot, va respondre nignak sonrient. Va deplegar l'armilla, la va ficant en una bossa, i la va allargar a tiktak. Què és això? Va preguntar tiktak sorprès. Oh, és per bugant? Va dir nignak amb un sonriure. És el teu client, no? Jo li he après les mides, i li he fet l'armilla. Ara li portes i que se l'empròvia davant teu. Què t'hi jugues, calicao perfecte? Entivineu qui va guanyar? La segona juguesca? Aquest conte es diu logre bugant, i li he tret de cuentos i terrors sobre obres d'un desfantàs massiotes criatures màgiques de Martín Badell. Ve-te aquí una vegada. El conte de la nena dona. No se sap quan va passar, ni tampoc se sap on va passar. Però s'explica que hi havia una nena, o una noia, o gairebé una dona. No ho sabem bé, tenia aquella edat indefinida que hi ha qui veu una nena i hi ha qui veu una dona. Però el que sí és cert, és que aquella nena o dona havia iniciat el camí de voler prendre les seves pròpies decisions. Vivia amb el seu pare en una casa al camp. Hi heu de saber que s'havia quedat sense mare de molt, molt joveneta, i ella mateixa es va haver de fer càrrecs de si mateixa, molt aviat. Era molt bonica. Tothom ho veia, i ella ho sabia. Però també sabia que ella era generosa, que era fidel amb els seus amics que li agradava prendre i que també era amable si l'ocasió i la persona omereixien. Però aquestes coses passaven per a les ulls de la majoria de la gent. La gent veia i lluava la bellesa. I només la bellesa, passant per a les altres virtuts, o habilitats, o el que tingués. Un dia que el reienava per un camí amb el seu corrobatge, se la va trobar. Quan la va veure, tot ell es va omplir d'un desill desaforat. Era d'ésputa, aquell rei, i es creia tot poderós, cap distància entre els seus desitjos i els altres. El seu lema era el que jo vull, jo ho tinc. I sí, el rei va decidir fer-la seva. El rei li va fer saber el pare que s'enduria la seva filla. El pobre pare li va caure al món a sobre. Ell era un home més aviat temorós o cobertit. No va agosar enfrontar-se amb el rei. També se s'havia culpable. Havia permès que la seva filla sortís a casa en lloc de megar-la i ocultar-la de la mirada dels homes. La nena, la noia, quan se sapenta per boca d'un matí rei del destí que l'espera, reclama poder decidir per ella mateixa el seu destí. Encara que fos una vegada a la vida, tothom hi hauria de tenir dret, deia. El rei sorprès per la força de caràcter de la noia se li va escapar un somriure de gel i va adoptar una actitud de prengenerositat. Li va respondre, mira, tindrà la teva oportunitat per no serà ni la teva voluntat ni la meva, qui decideixi. Serà la Xar. Li va mostrar dues copes opaques de vidre negre i li va dir en una d'aquestes copes posaré una bola negre i en l'altra una bola blanca. Tu escolliràs. Si escolls la bola blanca, seràs propietària del teu destí. Si escolls la bola negre, seràs la meva dona i satisfaràs tots els meus desitjos. La noia no va considerar justa la proposta del rei, però la noia va pensar en l'alçada i va notar la mirada per a verse que recogia el seu cos. Va feñar-se a accedir. Però Junts i la Fiada va demanar que la pròpia es fes del vento injurat i en públic. Així mirava de assegurar-se que el rei no alterés les condicions. El rei va acceptar, però acostumat a tenir sempre l'última paraula va afegir. I una sola vegada, i passi el que passi, la prova no es repetirà. I va arribar el moment. A la plaça hi havia, a la vista de tothom, una tauleta amb les dues copes de vidre negre i opac. I també els jutges, i les jutgeses, també renom del regne, i tota la gent que va voler. Menja el pare, que no va ser capaç de fer-se present. El rei va mostrar tot el concorrent si una bola blanca i una de negre, una cada mà. Em va posar una de negre, clinc, en una copa. Llavors, amb l'habilitat d'un mac, va canviar la bola blanca per una altra de negre, sense que ningú veiés. I clinc... Va posar la negre. I la blanca se la va guardar la butxaca. Així s'assegurava, que a l'exar no li jugués una mala passada. Però veiem quina sorpresa reserva la història. Hi ha la taula amb les dues copes de vidre negre i opac. El jurat, i més enllà al públic. I la dona nena, que s'apropa lentament a la taula. Observa les dues copes. N'agafa una mentre entreveu una gospira de victòria als ulls del rei, i en un estat de suprema lucidesa intueix una trampa. Llavors s'ho fa per manera d'entrevencar-se amb la taula per tombar la segona copa, i una bola negra surt rodolant de la copa tombada fins als peus del jutge. I la jove amb la primera copa a la mà ben agafada demana disculpes. El jurat veient que de la copa tombada ha caigut una bola negra, determina que la primera copa a la que té la noia a la mà, conté la bola blanca. I com que el metger reia hem posat la norma que només es veiés el contingut d'una copa, aquella copa que la noia té a la mà, no la mira ningú. Ara el rei la recupera de seguida. No fos cas que algú descobris la vergonyosa trampa, i no té més remei que acceptar la seva derrota i alliberar la noia. I la dona nena, gràcies a la seva intuïció i a la seva astúcia, aconsegueix fer-se càrrec del seu destí. El conte de la nena dona és de Nicolàs Buenaventura que ha entrovat en el seu llibre de contes a contracuento. Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida. I si ha passat és veritat i val més creure-ho que anar a veure-ho. Bien, Dino, ああ, La viuta és bé... Durant de 8,1. La viuta és bé. I knew what's the scent of sea and you I've been in love before, how about you? There's a time for the good in life A time to kill the pain in life Dream about the sun you've been away In that big old house there are fifty bits And one of them leads to your soul It's a bit of fear, a bit of grace And she's so cool All I knew, your eyes are velvet blue I've been in love before, how about you? There's a time for the good in life A time to kill the pain in life Dream about the sun you've been away It's time to place your bets in life I'll play the loser's game online Dream about the sun you've been away Time went by, as I wrote your name in the sky El Just a la Fusta parlem de tot el que passa Sant Just