Vet Aquí Que... del 19/4/2018

Hola, som el grup Marc, mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suze libes duze, was rasche im stron. Die Gänze gibt barfus und haben kein Schuh. Der Schuster hat leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänzelein auch machen. Ein Schuh geht die Halfbarf. Ein Schuh. Els pesos meravellosos, compte popular. Vet aquí que una vegada, això ja fa bastants anys, hi havia una dona que era viuda i tenia només un fill. Però eren molt pobres, molt pobres. Només tenien una cabra i d'aquesta cabra vivien, fer un patricó de llet al matí i se l'havien de repetir per sopar, per dinar. Però és clar, va arribar un moment que la mare va dir que la llet sola no passés. Saps què podien fer? Anar a vendre la cabra. I si mos donessin uns quants dinarons, podíem comprar mongetes, cigrons i una mica de carn. A veure, i el fill va dir mare, no et preocupis, que jo aniré al mercat, vendré la cabra i portaré els quants diners a casa. La mare va dir, doncs ves el fill, va agafar la cabra i se la va portar al mercat. Però és clar, al mercat hi ha compradors de tota mena, com hi ha al món, bones persones i altres que no ho són tant. I llavors hi havia un comprador que li va dir, noi, on vas en aquesta cabra? Diu, mira, és que la volem vendre, la voleu vendre, i quan vols, doncs no ho sé. A veure, què em donaria de la cabra? I l'home li va dir, mira, noi, te puc canviar la cabra per uns quants pesos? Però no et pensis que els pesos són normals i corrents? Aquests pesos són meravellosos. Per tant, compta el que pots fer en aquests pesos meravellosos. Aquell noi s'ho van passar i que allò molt van redar 100%, no? Però el noi va tornar a casa molt content i quan va arribar la mare ja li va veure la cara. Ai, noi, te deuen anar molt bé perquè fas molt bona cara. Aquest, quants diners n'has tret? No, mare, de diners no n'has tret cap. Però mira, a canvi de la cabra m'han donat aquests pesos, però són els pesos especials que no els hauràs vist mai. Ai, va dir la seva mare, per la mort de Déu m'ha tocat un fill tan tan oca, com si això és una desgràcia. Va agafar els pesos i us va llançar per la finestra i va encabre allà a l'ort. Aquí, doncs, bueno, el noi molt trist perquè va veure que l'havien enredat, se'n va anar cap a dormir. L'endemà, quan va abrir la finestra de l'habitació, va veure com una abra que era altíssim, altíssim. Va mirar el fruit que feien i eren les tabelles de pèsols. Ai, quina cosa més meravellosa! Llavors, el que va fer és pujar en què t'abra, per veure si podia agafar unes quantes tabelles de pèsols, però com més amunt tirava el noi, més la basolera s'anava fent més alta, més alta, fins que va arribar un moment que el noi va mirar cap baix, és que no es veia ni la casa, ni el poble, ni res, i tirant la basolera va tirar més amunt, més amunt, fins que arribar a un país que no havia estat mai. Quan va deixar la basolera, va trobar una dona balleta, i li va dir, ui, lloc, ja fa temps que t'estic esperant aquí. Fa temps que t'esperava, eh, el noi va quedar molt sorprès, deu, sí, t'esperava per dir-te una cosa. El gegant que viu en aquest castell és el que va robar els diners del teu pare. I ara, per això, sou tan pobres. Vaja, i mira, si ets prou valent, te'n vas al castell, però al castell hi ha un gegant, un gegant d'aquests terribles, que és el que va prendre tots els partos que teníeu d'altres. Allavors, el noi se'n va anar cap al castell. En aquell moment no hi era el gegant, però sí que hi havia la geganta. I li va dir, ui, a què fas aquí desgraciat? Que no veus que el gegant, quan si et veu, te menjaràs? O és que el noi va dir que jo també tinc gana, que em podia donar alguna cosa. Aquella geganta li va donar una mica de sopar, i el va posar a la pastera. La pastera és com un armari, però així hauríts un tel. Va obrir la porta de la pastera i el va amagar dins. Sobretot no facis soroll ni res perquè el gegant te menjaria. Va arribar a l'hora de sopar, es van sentir uns passos, uns sorolls, i havia arribat el gegant. I el gegant va dir, ui, sento l'Oreta de cartendra. I la dona diu, no, no, és que he fet un cabrit al forn. Ara te'l dono per sopar. El gegant va sopar, se va menjar tot el cabrit, i llavors acabant de sopar, cada dia feia el mateix. El gegant s'aposava el damunt de la taula, el sac de les monedes, que havia robat el pare del lloc, i les anava anant comptant, anant comptant, cada dia feia el mateix. De tant en comptar, se va quedar adormit. A llavors el lloc va sortir de la pastera, i anant molt en compte va robar les monedes al gegant sense fer soroll que estava adormit, i se'n va anar corrents cap a la basolera. Però a mig camí, a mig camí, el gegant es va despertar i va córrer al seu darrere. El lloc que ha agafat a la basolera, però el gegant també s'hi va ferrar, el lloc baixant de pressa de pressa i el gegant al darrere. Però en aquell moment, quan el lloc quasi que tocava terra, la balleta, que era una fada amb la barra màgica, va tocar la basolera i la basolera va desaparèixer. I el gegant, que era dalt de la basolera, va caure a terra i es va fer a 1.500. Llavors el lloc corrents van anar cap a casa de la seva mare i li va dir, mira, mare, aquests són els diners del pare, aquells que va robar el gegant. I llavors, a partir d'aquell moment, van ser molt feliços, molt rics, i es va menjar un món de nissos, i es va menjar un món de nissos, i es va menjar un món de nissos. El doctor Toto sap, compte popular alemany. Veig aquí que una vegada hi havia un pobre pregés que tenia per renom cranc, tothom el coneixia així, i es dedicava a anar a vos, de la llenya, i anar a revendre la ciutat. I la ciutat tenia un client molt bo, que era metge. I veig aquí que un dia, quan va anar a portar la llenya, va pensar, mira, que aquest doctor, si que deu ser ben pagat, això de ser doctor, deu ser molt important. Si jo pogués ser doctor, quina casa mà que podria tenir, i quina vinida més regalada em podria donar. I aquesta angúnia que tenia, saps, que va fer que ho va preguntar el mateix client, el doctor, que anava a portar la llenya, i el doctor li va dir, ah, i? Tu també pot ser-ho. Mira, queden filles per ser doctor, és molt fàcil. Mira, poses, et compres una casa a ciutat, poses un cartell a la porta, que digui de tot, tot ho sap, i compres un llibre de bessaroles, un que té el davant i té un ball, i ja està. I si ja em teniu que el pobre pregés, aquest que tothom anomenava cranc, que es va vendre els bous, es va vendre el carro, es va vendre la caseta que tenia el bosc, i es va anar i es va comprar una casa a ciutat. I també es va fer posar a fora, a la paret del carrer, un cartell, un reto, que deia, doctor, tot ho sap. La gent de la vida va córrer la veu, que allà hi havia un doctor, que ho sabia tot. Feia pocs dies que ja estava establert, que vivia en aquella casa a ciutat, i acabava aquí, que un gran carroatge es va aturar davant de casa seva, i va baixar d'ell l'home més ric d'aquella ball, i li va dir, mira, tinc un gran problema, i què us passa, bon home? Em passa, que em roben. Jo visc a casa meva, i cada dia, un dia a si, un dia, no veig que em falten gossos, tinc un lladre a casa meva i no l'acabo de trobar. Què podria venir a casa meva a mirar què passa? Jo el doctor tot ho sap, va dir que sí, però posava una condició, que ell no anava enlloc sense la seva dona, la guidera, i així va ser, el que no va tenir cap encomadament, i tant, i tant, podeu venir, vos i la vostra dona. I tots dos, l'endemà, cap a casa d'aquest, hi anàvem propietària d'aquest home. Van entrar, era un palau, eh?, a la casa que hi vivia, van entrar, els vam fer passar al menjador, i mira, ja era l'hora de dinar, dius, seiem, que dinarem, van seure tots a taula, i va entrar el primer criat, que portava una gran safata, i en cran que sí, quan va veure un criat, es va girar a la seva dona i li va dir, mira, aquí ve el primer, volia dir, mira, aquesta casa sí que té el primer criat, però el criat ho va sentir, i quan ho va sentir, va pensar, oi, aquest, que ho sap tot, sap que jo sóc el primer dels que he robat coses al meu home. No va dir res, va deixar la safata de molt a la taula, i quan va deixar acabar de servir, va anar a la cuina i corrent jo, va dir els companys, tenim el doctor Tadossab, i ja m'ha vist que jo sóc un dels lladres, sóc el primer dels lladres. Ai, ai, ai, què fem, què no fem? Estàvem tremolant, ve d'aquí, que el segon criat, va treure una safata cap al menjador, i aquesta safata no va tapar, de saber-ho amb aquelles tapes que fan perquè els aliments no el referèdim, i quan assegustava la taula, l'amo de la casa li va dir, a veure, doctor Tadossab, si sabeus que hi ha res a dins, i ell pobre va pensar, i ho va dir el meu altre, ai, pobre cranc, i el l'amo va dir, veieu, van obrir la safata, lloc o tapava la safata, i sabeu que hi havia de menjar, crancs de rius boníssim, va dir l'amo, o sigui que se'ls sabien que ho han devinat al menjar, al segon plat, amb això que aquell segon criat, quan va arribar a la cuina, dius res, segur, segur, que ens ha descobert, alguna cosa, perquè mira, ha descobert, el primer, que era un dels lladres, ha descobert el menjar del segon plat, aquest ho sap tot, ho sap tot, ai, què farem? Amb això, que veig aquí, que la vendíem de fer, ens hem de posar d'acord, i el van cridar de banda, dius, escolta, senyor, doctor, van fer sortir un moment del menjador, sisplau, som nosaltres, però no diguin el nostre drama, tornarem tot, tornarem tot, sisplau, i us donarem diners. El doctor tot ho sap, ha dit d'acord, va tornar a la taula, però bé, aquí, quan d'aquells criats, no se'n va ben fiar, i va treure el menjador, i mentre ells menjaven, es va amagar les cafè panxes, escoltant, veiem si el doctor, el doctor tot ho sap, deia ben bé que el que ja sabia, o mantenia la seva paraula. I llavors, el han volgut dir bé, ja sabeu qui és, qui és el que hem robat, els qui són els que ens roben, i llavors el doctor tot ho sap, va agafar el llibre, aquell llibre que li havien aconsellat, que compres, que era un bessaró, les eren les quatre lletres, el va obrir, i va dir, aquí dins hi ha un gall, aquí dins ha de sortir, ha de sortir, mentre anava follant la llibre, i el lladre que havia amagat les cafè panxes, va sortir de les cafè panxes, i va tornar a anar a totes les coses que tenien, i ho va deixar tot allà, i així va ser, com ell, el doctor tot ho sap, no va dir pas qui havia estat, però l'amo va recuperar, tot el que li havien robat, i a més a més, ell va cobrar una suma de nens, perquè el criant que estava amagat, va veure que no els havia de la tat, que havíem mantingut la seva paraula, i des d'aquell lliençà, el doctor tot ho sap, sembla que un poble d'Alemanya encara té la seva visita, i allà hi podeu anar, si el voleu visitar, i al darrere a la porta hi ha un sac de confits, on tots els nens i nenes s'allepen els dits. Ves aquí una vegada. Molt bé. La vella que no volia morir mai, compte popular, ve't aquí que una vegada, hi havia una vella que era molt rica, molt rica, molt rica, però hi diuen que era tan rebella, que tenia, no solsament, fills i nets, i no tenia besnets, i com que era tan bella i era tan rica, tots esperaven que es morís un dia o altra, però uns d'aquests nets esperaven que quan es mori l'àvia, doncs m'hi em faré una casa als quatre vents, l'altra deia, mira, jo em faré un vestit de campanetes, l'altra deia, no em faré un palau, i la vella estava empipada, perquè ella veia que cada dia veia coses noves, ella no es volia morir, i estava cansada que tots només esperéssim la seva mort pels seus diners. I ve't aquí que un dia va agafar tres nets, els que ell trobava, que eren els més xerits, i ells hi va fer una proposta, anar a corremont, i van dir que sí, i així va ser. Van començar el viatge i encara no feia gaire que havien començat, que esculteu, van veure de repent, allà al camí, un home que corria, que corria, però en un moment, que corria molt, i què fas, tu li van dir, quan es va apropar amb ells, què fas, diuen, jo sóc en Corrín Correina, i aquest de dir que, o mira, saps què passa, que aquí el poble que ara voreu que està allà al darrere aquell turó, hi ha un nostal, i resulta que quan tenen gent que els ve de repent, i els vei molt de clientel, i ells no tenen res, i els hi porto, i tenen el conill fresc del dia. Sí, va dir la vella, això no ho sabia jo, i quan guanyes per fer aquesta feina, i ell va dir un escondiari, ah, doncs mira, va dir la vella, si véns amb nosaltres, te'n donarem dos, oi, va dir que allò m'ha d'acord, va, doncs som-hi, van guanyir molt camí, a mitja tarda, es van trobar, en un que sabeu què feia, un home que tenia l'orella, enganxadeta a terra, ha jugat a terra escoltant, ah, i es va anar tan celve, va dir, bon home, què feu aquí? O diu, escolto, ah, sí, sí, ja soc, l'escoltim, escoltanya, ah, sí, què feu? Mira, jo treballo per la policia, i ara jo em poso l'orella aquí, i tinc una orella tan fina, tan fina, que resulta que si el poble de més avall, darrere aquella muntanya, i algú n'adre, i jo ho sé, vaig a la policia i els vejo, i llavors la policia va allà, i... l'agafen de manera que aquell no pot robar, ah, i que bé, va dir, ho trobem molt bé, va, va, escolta'm, doncs, quan guanyes tu per fer aquesta feina, mira, jo guanyo un escondiari, un escondiari, mira, que voldries venir amb nosaltres, li va dir la vella, ah, quan m'adonaria, te'n donaríem dos, ah, però, doncs sí, es va venir i van amb ells, ja teniu la vella, els tres nens, en corring corranya i les cúltimes contanya, fent camí, amb això, que l'endemà de matí, que van fer nit amb un poble, de repent, va, anaven a passar un riu, i veiem un home, que mireu, sabeu què feia, agafava les muntanyes i les canviava de lloc, i calla, bon home, que fiu, qui sou vos, diu, jo sóc, em fos cinc, fos zaina, i què feu aquí, ah, diu molt senzill, resulta que veus aquells pagesos allà, jo agafo la muntanya, que té el costat del seu ar i la canvia de lloc, i llavors l'aigua, que passava per darrere, de lli ell no podia, doncs li arriba l'irregular, i l'endemà torno a canviar la muntanya, ja té l'orregat i la meva feina és això, o va dir la vella, que jo he vist per mai, ah, no, i com us dieu, jo sóc, em fos cinc, fos zaina, i quan cobreu, jo cobro un escut cada dia per fer això, un escut, li va dir la vella, si véns en nosaltres, te'n donarem dos, ah, però ho va dir, em fos cinc, fos zaina, i així va ser, com un altre es va posar a la seva colla, doncs camina, que caminaràs, res, no havien caminat gaire, van traspassar, van trobar un altre riu, i van veure un altre riu, i van veure un altre riu, que mira, es posava, hagi hagut allà tocat al riu, i amb no res es va dir tot el riu, ah, i què feu aquí? Diu, mira, saps què passa, que ara acaba de navar, ha plogut molt, i ara aquesta aigua és perillosa, perquè podien onar tots aquests camps abans de tot, per tant, la meva feina és veure tota l'aigua, ah, sí, i això és la vostra feina, sí, i què guanyeu cada dia? Diu, jo guanyo un escondiari, home, va dir a la vella que no voldria un pas venir amb nosaltres, diu, sí, però, doncs va, venen vosaltres i te'n donarem això, així que ja en tenien un altre, i amb això, que al cap d'una mica van arribar a prop d'un poble, que al mig no era un poble, i ara quasi una ciutat de granquera, i a dalt de tot amb un turós veia un gran palau, i van molta gent i van dir a la vella que no sé què passa, aquí, què passa, mira, és que el riu ha dit que casarà la seva filla amb aquell que corrin més, i ara faran una cursa, ah, sí, faran una cursa, sí, sí, sí, i qui era, i van veure allà tot de prínceps elegants, tot de gent important preparant-se per la cursa, i on ens hem d'apuntar, va dir a la vella, deu d'anar allà, i, ah, diu, ens hi podíem apuntar, i sí, sí, en corrin córreines, va dir l'hora de la cursa, i ja us ho podeu pensar, en corrin córreines el va guanyar, i llavors el rei havia de complir la seva paraula, però en corrin córreines això no ho han dit, era un home bé, anava espatllifat, no, era prim, sec, desnarit, no era un home, per casar-se amb una princesa de va de bo, ximaca i elegant, i el rei quan va veure aquell home, tan sec, tan prim, tan brut, va dir ara la meva filla, aquesta princesa, que era com una flor, ah, casar-se amb aquest pretendent. Ai, ai, ai, com em puc fer, com em puc sortir, i els savis de la cor li van dir això, ai, com que és un pobre home, ofereix-li diners, tu li fareixes diners, i ja està, ah, potser sí, la veritat és que aquell home tampoc s'hi volia casar, el corrin córreina amb la princesa, tant li feia, i es va venir a que el rei li dongués tantes monedes de, i el panxeu puc és aixecar, i el rei va dir això, ai, si són tot una colla de, quan va veure tots els amics del corrin córreina, va pensar que eren una colla de pobres desgraciats, el rei va començar a omplir una bossa amb monedes, i qui la va aixecar, aquella boca, si ja us ho podeu pensar, en forcim forçaina, per més que posessin monedes en forcim forçaina, aixecava la bossa com si fos de paper. Ah, el rei diu ara aquest marulner, què farem? Però és clar, hi donar la paraula. Diu bé demanir-hi buscar més diners, però ara és clar, tenint en compte que el que ha guanyat el premi de Corri és el pretendent, us hauré de convidar a casa meva, i no justament tinc el pagat preu, sort que tinc un lloc que està buit, i sabeu quin lloc ens va posar? En un lloc que hi havia abans, els palaus i els castells més antics, que es deia l'Olla, que posaven els presoners més terribles, que era un pòfono sec, però que a mitjaner l'omplien d'aigua, i allà s'ho fodaven tots, i ells tots van anar per allà, la veia i els seus nens, encorrincorraina, en forcim forçaina, tots van anar a l'escultim escoltanya, jo el que va vi a l'aigua, tots van anar per allà, però l'escultim escoltanya, com que ho sentia tot, quan era en l'Olla, va sentir com el rei deia, havia l'aigua, ja podeu posar l'aigua aquí, i llavors resulta que el que tant de set tenia, el que va vi a l'aigua, perquè feia moltes hores que no havia begut res, que l'aigua que arribava a l'Olla, aigua que començava a veure, a veure, a veure, de manera que en un moment va estar gasec. I tant del forcim forçaina, va agafar les parets, i en un moment les van escoltar. Quan el rei va veure que tota aquella gent sortia en l'Olla, es va esbaratant, que mireu, que ames ajudeu-me, ja va cridar els guerrers, però el forcim forçaina, el corrincorraina, el bufem tots aquells, van fer tanta força, que mireu, encara corren ara. Què va fer la bella? Que realment allò no ho havia vist mai, que volia la pena viure i veure coses noves cada dia. Com que era molt rica, va deixar aquell palau i tots els seus vents en aquells tres companys de viatge. I ella amb els seus nens se'n va a tu, a una casa, que jo no ho sé, però em sembla que encaries. I qui s'ho vulgui creure, si no ja ho sabeu, la podeu anar a veure. I com t'ha comptat, com t'ha acabat. Bet aquí una vegada. I com t'ha quedat. I com t'ha quedat. Comencem un nou programa de Sant Justenques, avui, amb una dona artista, com és la...