Vet Aquí Que... del 26/4/2018

Hola! Som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Bé, aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar, i va succeir el que ara us vaig dir. El gall, la guilla i el gos. Faula. Bé, aquí, que una vegada hi havia un gall, que picotejant, picotejant, se va llunyar del seu galliner. Cansat de la caminada que havia fet, es va aturar el troc d'un arbre. Estava al llit descansant. Quan de sobte va veure que s'acostava una guilla. Els galls saben prou bé com els agrada les guilles, i el gall es va encorrer a enfilar-se a Bremont. Quan la guilla es va apropar, li va dir, i ara, com és que quan tu m'has vist a mi, t'has enfilat a Bremont? Diu, no, i prou que ho sé el que tu t'agrada. Prou que ho sé. I ara, que no saps que ara han canviat les normes. Ara resulta que els animals ens hem de respectar, i no ens podem molestar els uns als altres. Ah, doncs, no cal que tiris amb un cap a l'abra, a costa et que us podem fer amics. I el gall s'ho pensava, però va dir prou prou que us agrada, que t'agrada la meva carn. No, no, jo no penso baixar. Si home respecta, escolta, pensem la nova llei que ha sortit, que els animals ens hem de respectar, hem de parlar, i no ens hem de fer mal. Bé, doncs, a mi no me'n redaràs. Tot i així, el cap d'una estoneta que estava en el gall, i la guilla, parlant, prop, s'acosta el gos de la granja. A la granja hi havia un gos, i que de seguida vas olorar que per lli prop hi havia una guilla, i els gossos, prou que els agraden les guilles. Es va apropar. I ai, noi, quan la guilla va veure que s'acostava el gos, la guilla va posar-se a córrer. Vinga, córrer. Llavors el gall li va dir, escolta, guilla, va cridar, guilla, que no, a mi m'has dit, que ha sortit una nova llei, que els animals ens hem de respectar, i que no ens podem fer mal. Com més que tu poses a córrer tan ràpida, dius que jo tinc por que el gos sigui tan babau com tu, que no sàpiga la normativa, i llavors se'n pugui a mi menjar. Per tant, el gos es va posar a córrer, seguint la guilla, però la guilla va posar-se a córrer més que el gos, i no el va poder agafar. I així va ser com el gall, llavors va poder baixar de l'abra, i se'n va tornar el seu guilliner. I, compta comptat, ara ja s'ha acabat. Ai, apropaia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreia zum Zuckerfurt Brut. Verkauf ich mein Bettlein wie mich aufs Stroh stich mich keine Feder und beiß mich der Hungerfloor. El castell descorna el bau, la gent de popular. Ve't aquí, que fa molts anys, això va passar amb una muntanya que hi ha al final del camp de Tarragona. D'aquesta muntanya s'hi va construir un monestir. Aquest monestir, al llarg dels anys, va sofrir bastants desperfectes i va quedar quasi monestat molt ruinós. I, bueno, doncs, no hi havia ningú, estava deshabitat. El poble, que hi ha a sota del castell descorna el bau, és un poble que es diu Ruí de Canyes. És un poble que, en aquella època, la gent eren pegesos, anaven al camp, i ve't aquí, que un dia va passar que a la nit la gent del poble va començar a sentir uns sorolls uns sorolls com uns crits i uns forcs que en sexen s'anien, en sex s'apagaven, i tothom se va a la hermana mica. I llavors va córrer la brama, van dir que el castell descorna el bau, a les nits, s'hi reunien les bruixes i els bruixots, i feien fogueres, i feien cridàven, gisclaven. Ell va anar a la gent del poble, es va començar, va començar a tenir por, va començar a veure què passaria, i tota la gent que tenien els troços al terreny, al costat del castell, van arribar que no s'hi acostaven, perquè tothom estava espantat, i a les nits sentien aquells focs, aquells llumetes, aquells sorolls, i ve aquí que van dir cap a l'arcalde, i l'arcalde va dir, doncs bé, algú ja haurà d'anar a veure què passa, i sí, va veure un molt volent, que va dir, jo ja hi aniré, i llavors hi va anar, però no hi va anar a la nit, hi va anar el dia a dia, i el dia, que té un dingos clar, ni de nit, ni de dia, si volies acostar al castell, el dia va anar allà sense fer soroll, i va veure unes coses, uns homes que estaven a jeguts a terra, dormint, i res de bruixes, ni bruixots, ni tot això, i llavors ens va veure unes màquines, unes màquines que ell li va semblar, que eren les màquines de fer moneda falsa, de fer aquella moneda, aquells duros, que es feien a l'època, i llavors el corrents va baixar al poble, i bueno, aquella nit també hi va haver aquells seragatals, hi va haver aquelles fogueres, i llavors ho van dir l'arcalde, va dir els que se'n cuidaven, els guàrdies d'aquell moment, que eren aquells soldats, i van anar a captar el castell, a la nit, i vam veure que el que feien eren aquelles fogueres, eren que funien els metalls, funien el metall, i llavaren-se amb unes màquines, fent les monedes falses. I vaig aquí, que el que vam fer, doncs us van agafar tots, us van portar a la presó, i aquell poble, tota la gent va poder dormir en pau, cada dia, i com t'ha comptat, la gent ha acabat. Ves aquí una vegada. Han robat el sol i la lluna, compte popular. Això va passar un cap vespre, en un país que es diu Finlandia, i aquell cap vespre, hi havia un home que es deia, que era el poeta, era l'artista, i es va construir una lira, i aleshores, la soca d'un arbre, es va posar a tocar-la, i va tocando melodia, tant, tant bonica, que tota la naturalesa que tenia al costat, va quedar embadalida. El cucut, a dalt a l'abra, va callar. L'esquirol, no es va moure. Els altres animals, no els conills, i els altres animals del bosc, també van estar aquí aquests. Llavors, va passar, que aquella melodia era tan captivadora, que ha estat fins i tot el sol. Va baixar, i es va posar el damunt d'un pit, escoltar-la. I més tard, va baixar la lluna, i es va posar el cap damunt d'una vet, escoltant, escoltant. Però ves, vet aquí, que sempre hi ha una persona que tenen les orelles de pedra i el cor de marbre. I aquesta persona no era ningú més que la Bruixa sense Dents. Aquesta Bruixa sense Dents no era de Finlandia, era de la Tònia. I sempre havia tingut molta enveja per aquest artista, el tocador de la Lira. I tant també hi va tenir, que es va disfressar d'un nocell, d'una mil·loca. I aquella mil·loca és com un volto, que té unes potes, i unes urpes enormes. I va baixar amb un tres norres, un estable sol, i el va agafar en les urpes. I després va donar un tom, i va baixar ràpid, amb un de la vet, i va agafar la lluna, o sigui, el sol. I la lluna els tenia a les potes. I les hores va volar, va volar, cap a la Pònia. I què va passar? Doncs que el poble de Finlandia va quedar amb una foscor absoluta, ni lluna. I va arribar a la Pònia, i va tancar el sol i la lluna amb una muntanya, amb una cova molt fonda, molt fonda. Va tancar en 7 anys, i amb una barra de ferro, perquè no poguéssim marxar. I la Varens, doncs què va passar? Perquè la gent no podien sortir de casa, perquè no hi veien. El blat no podia madurar perquè tot era foscor. Tot el que hi va haver, la gent estava a casa seva, tancats, els animals estaven al seu cau, sense pogués sortir, tot estava molt trist, i molt deshabitat, a la Pònia i al bosc. I llavors el poeta i l'artista va dir, això no pot ser. Se'n va anar, i va dir al ferrer, i ho escolta. Mira, això ho hem de reclamar. Me'n vaig, cap al país de la Bruixa, i m'has de deixar una armadura ben forta. Li van deixar un casc, una espasa, i se'n va anar cap a aquest país. Aquest país, per anar al país, se'n necessitava traspassar un riu, un riu que baixava molt, i era molt perillós, i va cridar la gent de l'altra banda, perquè jo pogués venir cap a Valtros, i ells se'n van riure, perquè eren els lapons, eren els enemics del fil d'Andesos. Diuen, no, si vols passar, tu mateix posa't a nedar i a veure, però va bé de fer això últim, va bé de nedar, i al final va poder arribar a terra. I llavors se'n va anar, que a on estaven tancats el sol, i la lluna va intentar, en totes les seves forces, d'aixecar aquells ferrells de ferro que estaven tancats, i no va poder de cap manera. Aquí se'n va tornar cap a Vilàndia, i li va dir el Ferrer. Ara hauries de fer unes cadenes enormes, llarguíssimes, i molt pesentes, molt pesentes. I el Ferrer es va posar a fer-les. I llavors la bruixa aquesta va anar cap a Vilàndia, cap a veure el Ferrer, però els primers va disfressar, i es va disfressar d'un voltor. I el Ferrer, quan va veure que el voltor va entrar a casa, la va conèixer i ja sé, ja sé que ets la bruixa sense dents, a què has vingut a fer, o t'ho miro a veure què fas, doncs mira què fa, faig una cadena llarguíssima, i molt pesenta. Llavors la bruixa va pensar, vaja, ara potser aquesta cadena me la faran per a mi, perquè tinc el sol i la lluna presoners, llavors va tornar a cap al seu país, va llibrar el sol i la lluna, i el sol i la lluna van tornar a cap a Vilàndia. I abans, la bruixa, que es va disfressar de Colom, va anar cap al Ferrer, i li va dir, escolta Ferrer, mira, ja no cal més que facis aquestes cadenes tan fortes, perquè ja sé que eren per a mi, perquè ara el sol i la lluna ja tornaran a brillar en aquests pobles. Com t'ha comptat? Com t'ha acabat? M'he deixat, m'he deixat que el Ferrer fa el sol. Escolta, jo ara pensava que era per a un cireret o cireró, que l'he explicat alguna vegada. Ve't aquí una vegada. El gaire cofeta. El gaire va ser, i el conte ja està dit. Ostres, com està? I em fa poc i em fa poc! Yay! Bye, let's go! Què fa–? seventy-five seventy-face seventy-face seventy-face standard And now you're ready for your journey. One direction reaching high. The feeling of the spirit always present as mine. One direction, one vibration. That's the message that has tried. And now you're ready for your journey. One direction reaching high. The feeling of the spirit always present as mine. One direction, one vibration. That's the message that has tried. The feeling of the spirit always present as mine. One direction reaching high. The feeling of the spirit always present as mine. One direction reaching high. The feeling of the spirit always present as mine. M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de la l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena i maig i amb una 골�ant i de bress un marcat sănt. Oh, Lord, can you feel it coming in the air tonight? Oh, Lord, oh, Lord. Well, it told me you were drowning, I was not in the hand. I've seen your face before my friend, but I don't know if you know who I am. Well, I was there and I saw what you did. I saw it with my own two eyes, so you could wipe off that grip. I know where you've been, it's all been a pack of lies. I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I've been waiting for the summer, oh, I've died. Oh, Lord, I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I've been waiting for the summer, oh, I've died. Oh, Lord, oh, Lord. Oh, Lord, oh, Lord. Oh, Lord, oh, Lord. I remember, don't worry, how could I ever forget the first time? The last time we ever met. But I know the reason why you kicked me inside and saw the beautiful me. The hurt doesn't show, but the pain still grows so strange as if you were me. I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I can feel it coming in the air tonight. Oh, Lord, I can feel it coming in the air tonight. i no, no, no, no, no, no. I've been waiting for this moment all my life. Oh, no, oh, no. I've been waiting for this moment all my life. Oh, no, oh, no. Oh, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Ràdio Desve, MMR, 98.1. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguiran treure qui eren tot els empresaris que anava al mig, que fins ara em mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha apagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella trilla notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Si volem veure un d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tant d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats molt altes.