Vet Aquí Que... del 17/5/2018

De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. La neguet llitx. Com que ha vistiu, la senyora Ànega es va posar a cubar els seus ous. Totes les seves amigues del corral volien veure els seus neguets, com sempre que aniran molt de bonics. Tots li sortien molt bonics. Aquella vegada en cubava sis, i un que era una mica més gros que els altres. Però no li feia res, ho feia gust. Va arribar el dia que els seus neguets van començar a obrir els ous a poc a poc. I van anar sortint, sortint, sortint, van anar posant-se al voltant del niu. I totes les amigues van sentir el sorollet que feien i van anar a veure com eren de bonics. Una a una van anar posant-se al costat de la seva mare. La gent van veure aquells preciosos neguets que havien sortit de cada ous. Però el gran, el gran encara no s'havia obert. Oi, és ben estrany, com és que no neix? La mare negueta va dir, doncs el cobriré una estoneta més, també és uns quants dies si cal. Es va posar sobre els altres petitons, voltàvem, voltàvem, voltàvem per allà. Però ella a sobre fins que no s'obrís aquell ous tan gros. L'Ò, un dia, es va començar a trencar. I va sortir un ànec somrient més gran que els seus germans. Però, quina sorpresa! Però si era molt lleig, els altres eren boniquets, tots petitons, clarets, ell era molt lleig. La mare àneca tenia una mica de vergonya d'haver tingut aquell anec tan lleig. El tapava, no deixava que el veguessin gaire. Li amoïnava que la critiquéssim, que li diguéssim quin fill que havia tingut tan lleig. I li sabia greu. Els altres sis se'l miraven com una bèstia estranya. I pensava, no, quin germà més estrany que tenim. I no hi jugaven pa gens amb ell. La negueta es va quedar molt trist. Es va donar canallà, no el volien. Van passar molts dies. I ell no millorava. El seu aspecte cada vegada era més lleig. Cada vegada creixia de pressa, de pressa, molt més de pressa que els altres. Era prim i exprimatxat i ningú li agradava l'especte que tenia. Un dia, la neguet va decidir que s'havia de buscar un altre lloc. Un lloc on pogués trobar amics, de veritat, uns amics que el volguessin. I un matí, molt aviat, va fugir per un forat de la tanca. Va arribar un altre grange, on hi havia una vella que recollia tot el que se li acostés. Va anar cap allà i va dir, oh, mira, quina anac. Li donaré força a menjar i me'l menjaré, me'l menjaré. Quina anac més xulo. Com m'agrada, que et denica tan ac. A més, és grosot, és grosot, farà molt bon caldo. Va arribar l'hivern. La neguet gairebé es va morir de gana, perquè la vella no se'n cuidava per gens. Ni li deixava un lloc calentó per poder dormir. Un dia se'n va anar entre mig del gel i la neu. I, bobret, es va posar dintre d'un bosc i havia de fugir dels caçadors. Va passar molt malament tot aquell hivern. Sort que al final va arribar la primavera. I la neguet va anar a parar un estany. On hi havia unes aus tan boniques, tan belles, com mai havia vist fins a les hores. Oh, que bonics! Qui, qui, quin plumatge que tenen! Oh, que preciosos, que m'agraden, que elegants, com es mouen, que distingits! Jo no havia vist mai uns personatges tan preciosos com aquests. Com que no hi tenia res a perdre, s'hi va apropar. Els va preguntar si podia banyar-se amb elles. Els signes queden signes, clar, li van dir. I doncs clar que sí, si tu ets com nosaltres. La neguet va dir un fadat, no us m'ho feu de mi. Ja sé que sóc lleig, per què em dieu això? Però mira't, mira't en l'aigua del lloc. Mira, mira el teu reflex. Oi, ja veuràs, es va mirar a dintre de l'aigua, a dintre de l'aigua, quan l'aigua era ben quieta, ben quieta, ben quieta. Ah, però sí, sóc com ells, sóc com ells. Oh, oh, oh, us va quedar meravellat. Durant aquell llac hivern s'havia transformat en un signe preciós. Aquella neguet lleig era ara un signe blanc i elegant, igual com aquells de l'estany. Aixifou, com la neguet, es va unir en els seus, va ser feliç sempre més. Ve't aquí, aquella història, aquella neguet que era lleig, és que no era una ana, era un signe, i era bonic, com tots els animals som bonics. Ve't aquí un gat, ve't aquí un gust, aquest conte ja s'ha fos. Ah, jo puc feia, això és una noooot. Fes-me una dreia amb un suc de brot. Vercaufo el meu metlín i poso-me a l'estruc. No em porto res, no em porto res. No em porto res, no em porto res. Els músics de Bremen, conte dels germans Grimm. Un pagès tenia un ruc molt feiner. Anys i anys havia dut, sense queixes, un tip de sac de farina al molí. Però venia el dia que les potes ja no el duien, i l'esquena li va dir prou, llavors l'amo va pensar matar-lo. El ruc se'n va donar i va fugir cap al ciutat de Bremen, pensant trobar-hi feina de música. Pel camí va trobar un gos de casa, a jaçat a terra, pentejava com si hagués corregut molt. Sembles molt cansat, amic, va dir el ruc. Ai, com que sóc bé li no serveixo per caçar. El meu amo em vol matar, sort que he pogut escapar-me. Però com em guanyaré la vida ara? Saps què? Li va dir el ruc, vine amb mi a Bremen, vés a veure si trobem feina de músics, jo tocaré la guitarra i tu pots tocar les timbales. El gos hi va venir bé, i van seguir plegats el camí. No havien avançat gaire quan trobaran un pobre gat amb cara de passar gana. Meu, meu, i doncs què et passa, bigotis? Pregunta el ruc, si vés. Perquè em faig vent, se m'esmorcen les dents, i m'agrada més estar-me a la vora del foc, que no pasen peiterrates i ratolins, la mestressa em volia ofegar. He pogut escapar-me, però no n'hi iré ara. Vine amb nosaltres, ets un músic nocturn fantàstic i de segur que et voldrà anar a la banda de Bremen. El gat li va agradar la idea i es va juntar amb els altres dos. Un xim més tard, els tres fugitius van arribar a una masia. Enfilat damunt del portal, un gals escriveu a sàbara. Aquest escrit s'empoava en el servei, va dir el ruc. Què et passa, gai? Demà es diu menja. La mestressa té convidats i li ha dit a la cuinera que em tiri l'olla i veus, em volen tallar el coll. Vols venir amb nosaltres? En sembla molt bé, va dir el gai. Mira, anem a tocar amb una banda de Bremen. Tots quatre cap allà. Però aquell dia no vam poder arribar-hi. Se'ls va fer fosc i decidirem passar-ne a l'hi del gos. El ruc i el gos s'ajassaran sota d'un arbre molt alt. El gals va pujar a veure'm casamunt i el gals s'hi van filar al cap damunt de tot. Abans de dormir-se, van mirar per dalt arreu i el gals va veure allà lluny, una llumeta. Tots alluny va dir als companys Ei, no gaire lluny d'aquí i deu haver-hi una casa. He vist un lluny de llumeta. El millor que podem fer, va dir el ruc, és anar-ho a veure. El gos va pensar que si trobàvem uns quants ossos i una miqueta de cara, ho aniríem d'allò més bé. I així, tots tres van fer cap a l'allumeta. Quan hi van arribar, van veure que era un cau de lladres molt ben il·luminat. El ruc, que era el més alt, s'acostava a la finestra per donar-hi un cop d'ull. I el ruc, que veus, va preguntar al gai, que veig una taula molt de menjar i tot de lladres que s'estan afartant. Corat, això és el que ens convindria, va dir el gat. I tant, va dir el ruc. I els quatre animals van rumiar la millor manera de treure profit de la situació. Amb això, que el ruc va posar les pates del davant a damunt de la finestra, a damunt de l'esquena del ruc, a damunt de l'esquena del ruc, s'hi van filar el gos. A damunt de l'esquena del gos, s'hi van filar el gat. I al cap, damunt de tot, el gall. I de cop, a l'una, van començar a cridar. El ruc bramava, i ah, ah, ah, el gos bordava. El gat mirava, meu, meu, i el gall s'escria, sava, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí. I es van llançar contra la finestra fent una gran trencadissa. Els lladres, els barats, van veure allò, van fugir corrents. Aleshores, els animals es van quedar molt contents acabar-se a totes les sobres que havien deixat els lladres. Mentrestant, els lladres havien fugit. I, com que ja era de nit, els animals van pensar anar-se'n a dormir. El ruc es va posar a damunt dels fems. El gos es va posar al costat de la porta. El gat a l'hora del foc, i el gall a dalt d'una vinga. Van adormir-se ben tranquils. Però, mentre estan els lladres, vam veure que tot era fosc i no se sentia res. El capità va dir, renoi, hem sigut una mica rucs, ens hem espantat de seguida, i ara no es veu res, i se sent res. Guaita tu, m'envia amb un dels homenassos, vés a veure què passa a la casa. L'home se n'hi va anar. Van arribar, va obrir la porta, realment no se sentia res. I, com que estava tot fosc, va pensar anar a encendre el foc. Va agafar un llumí, i va anar cap a on ell creia que hi havia les brases, que eren els ulls del gat, que estaven ben oberts i brillaven. En posar el llumí, els ulls del gat, el gat, va fer un bot, i li es garrapa la cara. Espantat l'home va recolar, allà, al rup, li va engegar un seguit de guizes. Va caure enrere, el gos va sortir, i li va clavar les dents a la cama. I el gat va començar a cridar de dalt de la veia. L'home es barat, va marxar, es m'ha perdut, i va arribar allà amb tibia tota la colla. Cap allà, marxem, marxem, allà dintre hi ha una bruixa, que m'has garrapat la cara. Un home m'ha calvat un ganivet a la cama. Aleshores, un altre m'ha adreçat un fos de cap al gat, i al final el senyor Junjo ha començat a cridar de dalt de la veia. Qui, qui, qui, qui? T'ha cridit. Porteu-me-la aquí, porteu-me-la aquí, porteu-me-la aquí. Els barats, els lladres, van marxar corrents, i no van tornar mai més. I els quatre animals, si van trobar tan bé, que ja mai no van anar a Bremen. I qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure. Bé, qui? Una vegada. L'avi que anava a escola. Bé, aquí, qui hi havia una vegada, un matrimoni, que quan va ser vell es va trobar molt, molt, molt pobra. Mireu si eren pobres aquells avis pobres, que passaven gana i fred. Fins i tot van pensar que podien anar a demanar caritat, però els va fer tanta vergonya que no es van veure cap assos. Un dia, el marit, que es deia Pepet, li va dir la seva dona. Mira, Pepeta, en tota la meva vida, cada vegada que he seguit un dos consells que m'havia donat al meu pare, sempre han anat bé. I ara m'he posat a fer memòria de totes les coses que deia, a veure si entre totes les que recordo, em trobo alguna que ens tregui d'aquest mal pas. I saps què? Que he recordat que sempre li havia sentit dir al pare que el millor que es pot fer és estudiar. Per tant, he decidit anar a l'escola. I ara, Pepet, que t'has begut l'enteniment tu, com creus que podem sortir de la misèria anant tu a l'escola? Mai no s'ha vist ningú en l'escola als 80 anys. O doncs el meu pare ho deia així, i ho repetia moltes vegades, per alguna raó, ho havia de dir. I, a més a més, com que alguna cosa hem d'ho aprovar de fer, jo aprovaré d'anar a l'escola. Potser serà veritat que trobaré una solució. I el Pepet va agafar el seu vestó, i el primer dia d'escola trinco, trinco, cap allà que se'n va anar. A mig camí, va veure una cosa a terra. Es va jupir a acollir-la. Va notar que era una bossa força pesada. La va obrir, i va veure que era tota plena de monedes d'or. Oh! Va pensar que algú se li havia caigut, i va començar a preguntar a la gent què havia parlat, que li havien perdut res. Però tothom li va dir que no, que no havien perdut res. El Pepet, de debò, era un home honrat, i dubtava del que havia de fer. Però esclar, ell anava a escola, i no podia pas fer tard. I com que el Consell del Supar era la primera cosa que s'havia de fer, va continuar el seu camí per no perdre cap classe, i va guardar la bossa a la cartera de l'esquena. Quan va sortir de l'escola aquell dia, va veure uns senyores dalt d'un cavall esplèndid, que li brillava el pèl ben vestit, i aquells senyores mirava per tot arreu, sobre tot a terra. On Pepet va i li pregunta, escolti, senyor, que busca res. Sí, va fer l'home, a l'home morat. Busco una bossa de diners que he perdut. No l'heu pas vista. Oi, tanca, sí! N'he trobada una aquí mateix quan anava a escola aquest matí. Aquell home, des de dalt del cavall, se'l va mirar de de la baix, i va pensar que li estava aprenent el pèl, perquè va pensar, aquest avi, a l'escola, que ha estat tocat del bolet. I, pensant-se que es burlava, li va xivar de mala manera. Ah, poca solta! Aneu a burlar-vos d'un altre, que ja no teniu edat, home! I, molt enfadat, va furiósament el seu cavall, i va marxar el galop, cateclop, cateclop, cateclop, cateclop, sense escoltar les explicacions del Pepet, que pobrissor ranquejant i aixecant el bastó, el cridava i intentava seguir-lo. Oh, que senyor, que l'he trobat, que l'he trobat! Quan el senyor Asas va haver perdut de vista, el Pepet es va aturar, es bufegant, el cor li anava sent per hora. Ai, i després de recuperar-la, l'E, se'n va anar cap a casa seva, amb la bossa de diners, ben guardada a la cartera. Arriba a casa, entra el menjador, amb un somriure d'orella-orella, la treu, fa pataplaf, damunt la taula davant dels ulls de la Pepeta, que no entenia res, però que veient la cara del Pepet, ja pensava que podia ser una cosa bona, i quan va veure el que hi havia dintre d'aquella bossa, va fer un crid, i es va sentir tan feliç que mai a la vida no havia fet solucionant un problema com aquell. Ho veus, Pepeta, deia el Pepet? Ho veus, com ja tu deia jo, que el meu pare tenia raó, quan aconsellava que el millor que es podia fer era anar a l'escola? Gràcies a que he fet cas, el meu pare hem sortit de la misèria! I sempre més el Pepet i la Pepeta van viure en santa pau i tranquil·litat, i això és tan cert, com que tot el que es m'adu no és verd, i compta puntat, compta acabat. I que t'acric, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja. I que t'acric, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acrac, que t'acrac, el compta s'ha acabat, darrere la porta ja confits, perquè us aneu allà pels dits. Has always been, has always been. Has always been, has always been. Has always been, has always been. Has always been, has always been. Has always been, has always been. Has always been. Has always been, has always been. Has always been.