Vet Aquí Que... del 31/5/2018

Hola, som el grup Marc, mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suze, lebes duze, was raschen im stron. Die Gänze, die Barfus und haben kein Schuhl. Der Schuster hat Leder keine Leisten dazu. Der Ruhl kann ja den Gänselein aufmachen. Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. Empera de la Massa. Vet aquí, que una vegada, amb un poble, hi vivia una dona vidua amb el seu fill, que devia tenir prop de 15 anys. Era bona xot, simpàtic, bona persona, la mare estava content amb el seu fill. Deia la seva mare que era més eixerit que altres peres, però no tenia ni ofici ni benefici. Ell sempre tenia la dèria d'anar a corremont i anava pensant que volia anar a corremont. I li va dir a la seva mare, mare, vull anar a corremont, i la mare es va esbarar. Tant vols anar a corremont, tan jove, i em deixaràs amb mi tota sola. Ai, Pera, espera-te ser més gran. I li va dir molt bé, mare, però ell anava rumiant, i un bon dia li va tornar a dir, mare, vull anar a corremont. La seva mare, veus què voleu? Li va dir, doncs si tantes ganes entens, ves, ves a corremont. En el moment que va tenir el permís de la seva mare, va que fa un tros de pa, un penatge, som vam portar tot, i va sortir pel camí que marxava del poble. Va anar caminant, caminant, caminant, i arribo amb un poblet, amb unes cases i uns carrers tots arreglats, i va sentir uns cops llan, clac, clac, un sonoll que venia d'una casa. Va treure el cap, i era una ferreria. Allà la gent trescava per més que el pel que podien, i li sentien martells i ferro, i malls, i excluses. I mirava, i ell es va quedar a bo, que va anar admirant des de la porta. El mestre li va dir, noi, què t'agrada el que fem? Diu, oi, tant, si m'agrada. Estic meravellat de mirar-ho. No t'hi voldries pas quedar, oi, tant, si m'hi voleu. Doncs ves, digue-li a la teva mare, i et quedes. O és que la meva mare no viu aquí, està molt lluny. Doncs si vols quedar, queda't, i ho arreglem. En Peres va quedar, ui, que s'ho va disfrutar. Va prendre tot l'ofici, i va fer de tot i s'hi va passar 4 anys. Quan ja passaven els 4 anys, en Pere encara tenia l'edèria d'anar a Corremont, recordeu, no li havia marxat tot i això. I li va dir al mestre d'allà del ferrer, mireu, jo he treballat aquí 4 anys, doneu-me el que em toca, i me'n vaig a Corremont. La malícia li havia de saber greu, perquè en Pere era un bon ofici, ho treballava molt bé, però li va dir, noi, fes com et sembla. Aquest dono, i li va dir, no, no vull res de diners, vull que em deixi fer una massa amb tot el retall de ferro i totes les coses que tenim aquí per aprofitar. I el mestre va dir, ah, com vulguis, ja pots començar. Va començar, van agafant troços, troços de ferro, van fent, i feia una massa, cada vegada era més grossa. El mestre estava, no sabia pas què dir, es quedava tot per què farà aquest xicot, què farà aquest xicot, i va fer una massa que pesava 7 quintes. Quan la bateria hi feia, se la va apalljar el coll, com aquell carrer per marxar a Corremont. Clar, el mestre d'ofici va dir, ja ho entenc, aquest xicot ha picat tant en vertells i malls que s'ha fet fort, fort, fort, fort, fort. I jo, que està massa, no la podria txacar, però bé, ell és ell i que faci com ho vegi. Adéu, adéu doncs, que tinguis molta sort si mai tornes per aquí, ens pots venir a veure. Molt bé, adéu i moltes gràcies. Se'n va anar, va continuar caminant, va caminar dos dies, dos dies o tres dies i dues nits, ben bé no se sap, però va caminar força. I va arribar amb un resultat gran, amb uns carrers amples, ben arreglats, unes cases molt polides, i voltant, voltant per aquells carrers, arriba amb una plaça i viu una casa tan gran, tan gran, que diu que és aquesta casa, tenia dos balcons, tenia una portalada tan ampla, que podien entrar dos o tres carros a l'hora. I es va quedar mirant i diu dir, quants prístins deu entendir la gent que viu aquí? I mentre estava mirant, unes millones el van veure des del balcó, i van pensar, aquest noi ens pot ajudar, perquè sabeu què passaven a aquest poble? El rei tenia una tanca amb moltes vaques, i tenien uns pastors que portaven les vaques a menjar herba a la tanca, però renoi, cada dia hi havia un problema, o les vaques tornaven sense pastor, o tornava el pastor amb les vaques, ni faltava una vaca, dos vaques, tres vaques, i no hi havia manera de resoldre quin era el problema, i en aquest moment estava amb sense pastor, perquè l'últim pastor havia desaparegut, no sabien si l'havia menjat un animal, si l'havien matat, no sabien res. I li van dir a les millones, espera't un moment, noi, se'n van anar corrents a veure el rei, i li van explicar que hi havia un xicot fort, ben plantat, que potser podria fer de pastor, i el rei diàolic a pujir de seguida, va pujar, van parlar amb el rei, el rei li va semblar que era una persona prou forta i amb empenta per fer, per portar les vaques, i en Pere va dir-me, doncs ja tinc feina, i m'agrada quedar-me aquí. Tot el que es van posar d'acord, i l'an de mal de matí, ja se'n van anar amb les vaques, el van acompanyar fins on tenien lloc de les vaques, i li van dir, mira, hi ha dues tanques, una plena d'herba, una herba alta, preciosa, fresca, que deia mengem, i l'altra, tot un pedregot, alguna herbota petita, que hi ha aquella, i l'home li va dir el que l'acompanyava, mira, les vaques les has de posar en aquest camp d'aquí, que hi ha pedregat, no les posis pas a l'altra, que no sabem què passarà. El Pere no va entendre res, però va dir, bé, si és així, va posar les vaques a dins dels pedregots, oi, les pobres vaques, allà no hi havia nerves, miraven, esbrutaven, esbrutaven, i alguna trobaven, re. Va passar tot el dia, i en Pere se'n va tornar cap al Palau. Quan va arribar al Palau, el rei i els criats li van dir, escolta, Pere, aquestes vaques tornen seques, tenen les mamelles buides, no han fet llet, això no tenim llet ni per menjar ningú, i en Pere diu, oh, jo les he portat allà on veu dit, o doncs no ho sé, perquè ja hi han de portar llet. És veritat que has tornat tu i han tornat les vaques, però no ho pot ser. Bé, tant de mal Pere diu, jo faré com em sembla. Se'n van les vaques, els hi obre la portella de la tanca, que hi havia tant terra, i les vaques m'agradaria que les veguessin. Me'n javen i me'n javen, contentes, felices, anaven tant de pressa menjant, que de tant en tant s'havien de seure, i reposar i agafar una mica d'aire i paí, perquè, clar, tenien l'estómac molt buit aquells dies, reposaven una mica i tornaven, i tornaven. I en Pere diu, oh, que felices, aquestes vaques. Bé, tot està en bordre, ara ja puc seure i menjar, i es va treure l'entrepà que portava. Les herbes eren tan altes que quasi tapaven el Pere. Al cap d'una estona que el Pere estava tan tranquil, va sentir... Diu que és aquest enrenou, què passa aquí? Però no em va fer cas, algun animal el que deu passar, i va tornar a sentir... Va, mira, caram tu, va veure un drac gros, que s'acostava cap a les vaques, i el Pere diu, bé, què farem aquest drac? Que si estigui. Ah, però va veure que agafava una vaca, i se l'emportava. Va sortir corrents, corrents, el Pere, eh, tu, on vas, què et penses? I el drac, jo pensava que estava sol, que no hi havia ningú. Ah, però m'agrades més tu que les vaques, i va deixar la vaca, i volia atacar el Pere. Però esclar, el Pere, li deien de la massa, perquè sempre portava aquella massa penjada al coll. El Pere va agafar la massa, cliclava cop de massa, al cap del drac, el deixa estar bornit, i ens haurrat un pam en terra. El Pere va dir, no, doncs mira, ja està, el misteri de la vaca. Es va tornar a acabar de berenar, quan va ser l'hora de tornar-me'n a marxar, oi, quan van arribar al Palau. El rei, la reina, tots els criats, altra gent del poble, tothom van a veure les vaques, amb les mamilles plenes de llet, la llet que sobreixia, van agafar llet, per tothom, per tothom del Palau, i encara em van poder donar als veïns que vivien més a prop. El Pere va pensar, doncs escolta, no sé per què tan problema, l'endemà va tornant a la tanca, aquí hi havia herba, va portar l'entrepà, se l'estava menjant, i de sobte va tornar a sentir el mateix soroll de l'altre dia. Ah, això és el que passa, i es va amagar i va mirar, i apareix un altre drac, una mica enforismat, una mica pipat, agafa una vaca, i anava a fer un altre, i se l'emporta una cada mà. Eh, eh, on vas, drac, tu què t'has pensat, aquestes vaques no són teves? Ah, em pensava que estaven sols. No m'interessa les vaques, m'interesses més tu, que ets més tendre i més bo, ara vinga a menjar-ho, i sí que tindré bon dinar. El Pere deixa que s'acosti, el drac que s'acosti, que s'acosti, el drac content, perquè pensava quina olor que sento de carn humana, que bona. I n'hi ha que me li clava un cop de massa, que el deixa tan establornit com a l'altre del dia abans. I aquesta vegada va picar tan fort el Pere, que va baixar tres pams a terra, ensorrat del cop que havia fet. El Pere diu bé, mira, doncs ja està, tu, tenim les vaques que van plenes de llet, el drac ja no fa mal, va fer una mica de misdiada, i quan va ser l'hora se'n va anar a tornar cap al Palau. Quan va arribar al Palau tothom ja l'esperava, era un misteri, què passa amb el Pere? Què passa amb el Pere? I el Pere deia, coses meves, oi que voleu la llet? Doncs aquí està la llet. Bueno, el llet per tothom i encara per més veïns, perquè és clar, tanta llet no se la podien prendre. I no hi havia un congelador en aquella època, se la havien de menjar. Molt bé, l'endemà el Pere torna a cap a les vaques, se'n va a la tanca, hi havia molta herba. Clar, les vaques, ja em direu vosaltres, les vaques com menjaven de contentes. Però clar, estaven tant tipus que no menjaven igual que el primer dia. I ja hi havia molta estona i descansaven. El Pere també tenia allà el seu menjar, pam, botifarra, molt bo, i torna a sentir aquells llocs, però molt enfadat, molt més. Mira i veu un drac més gros que els altres, que treia foc pels queixats. Agafa una vaca amb una mà, l'altra vaca amb l'altra, i la tercera vaca se la posa a la boca. Eh, tu què et penses, què et penses, surta en Pere, drac aquí, què et penses, deixa aquestes vaques que no són teves, que són del rei, tu què vens aquí a emportar-te vaques? I el drac diu, hombre, que bé, però si trobo una persona, molt millor que les vaques, deixa les vaques. Ets tu que m'has matat els dos fills, ets tu, ah, ja he vingut amb molta força, i tu la pagaràs, la pagaràs cara, perquè dos fills no es maten. El Pere tenia la massa al costat, deixa que el drac s'acosti, s'acosti, s'acosti, s'acosti, i pam, me li clava un cop de massa al cap, i el deixa estar bernit. I va picar tan fort, que el drac es va ensorrar, mig m'he trobat, eh, no us penseu, de la força que tenia el Pere, clar, una massa de 7 quintes té molta força quan pica. En Pere se'n va tornar cap al Palau, portava la llet, i la gent del Palau no en tenia, i la gent feia totes les vaques i tornava al pastor. I en Pere deia, oi que voleu les vaques, i la gent ja m'ho esperava. Van demà el Pere es va voler llevar més d'hora, perquè va pensar a veure què passara, es van portar les vaques, evidentment van anar al Tancat i vi a l'herba, i el Pere no es va geure a menjar l'entrepà, no, es va posar a vigilar, a vigilar què passava. I arriba un drac, no tan gross com el del dia abans, però molt més rovent i molt més enfadat, i agafa dues vaques amb una mà, una vaca amb una altra, i l'altra la boca, i els del Pere. Ep, ep, aquestes vaques no són pasteves. Ah, tu ets, tu ets el que m'has matat els dos fills, el meu marit. Ara jo vinc amb una fura impressionant, i tu veuràs, i tu veuràs, i et menjaré i t'agafaré, i seràs molt millor més bo que les vaques. S'acosta, el Pere el deixa costa més, a costa més, a costa més, i quan ja té a tocar clava un cop de massa, i l'adraquesa cau hasta mornida i ensorrada. En Pere diu, bé, he matat dos dracs, fills, el pare i la mare. Vés a saber la família quanta gent són. Quan va ser l'hora, se'n van tornar al Palau. La gent ja no deia res, perquè ja trobaven... Ara ja trobaven normal que tornés el Pere amb totes les vaques i la llet, i ningú li preguntava res. I el Pere pensava, jo més tranquil. L'endemà va tornant allà, va tornar les vaques a la tanca, va estar vigilant, vigilant, vigilant, passava una estona, una altra estona, una estona més tard de quan havíem vingut els dracs abans, i no va venir cap drac. El Pere era curiós, i volia saber les coses que passaven. I diu, jo vull veure el camí dels dracs. D'on venen? Va deixar les vaques que estaven allà menjant i dormint, i quasi bé dormien més que menjaven, perquè estaven molt tipes. Va tancar la tanca ben tancada, que no en sortís cap, i va seguir el camí, però no havien vingut els dracs. Va caminar, caminar, caminar, va baixar un tros de la muntanya cap avall, i quan estava més avall, va veure un Palau immens. I si això s'hi va acostar? Unes torres altes, una porta alta, uns espais amples, entra i va veure rastre de drac. Diu que era el Palau dels dracs. Va anar a la cuina, unes olles, olles per menjar els dracs, que volien. Amb un menjar tan bo, el Pere que s'havia menjat allà amb tros de pan botifarra, tenia una gana, i va dir, em posaré dinar. Va menjar una sopa boníssima, un rostit boníssim. I estava patjant content, havia quedat tip. I llavors diu, vaig haver-hi una mica més que hi ha en aquest Palau, i al costat de la cuina, amb un costat, hi havia la porta. Diu que hi ha aquesta porta. Entre la porta i donava amb una estable. Una estable net, polita, arreglat, hi havia un cavall. Un cavall negre, preciós, lluent. Amb una cridera ben cuidada, molt. I un vestit de cavaller, també negre. Tot de garrer negre. I al final d'aquella estable hi havia una altra porta. I el Pere va pensar, vaig a mirar aquesta porta on porta. Va obrir la porta, una altra estable, ben cuidat com l'altra, però resulta que aquest, el cavall era de color vermell. I el vestit del garrer també tenia com l'altre, un vestit de garrer sencer, amb casc i armadura i tot, de color vermell. Que ara amb tu aquests tracks, quines coses més precioses que tenien. I al fons de l'estable hi havia una altra porta. Va obrir aquesta porta, i va trobar una altra estable petit, amb un cavall blanc, blanc, no un cavall, una mica blanc, no, blanc, blanc, lluent. I un vestit de garrer, amb casc i armadura, blanc, blanc, blanc. I el Pere diu, que ara, aquí vivien els tracks. Ai, ai, que se'n fa tard, se'n van tornar corrents, aquesta vegada va trobar la clau, va tancar ben tancat amb clau, i se'n van anar corrents a buscar les vaques, perquè ja es ponia el sol, i diu, volem fer-te el palau, se n'en torna cap al palau. A què us diria que la gent s'havia acostumat? Doncs sí, sí, ja tenen, agafa, mulleixen les vaques, i tot tranquil, però aquesta persona que han arribat, quan entra a dins del palau, les criades totes tristes, tot amb silenci, i la princesa que plorava, plorava, plorava. Què ha passat? Ai, Pere, tu no ho saps perquè és foraster, però cada any, amb el dia de demà, una noia s'ha d'anar a la muntanya, i ve el drac de set caps i se la menja. Si no es menja aquesta noia, entrarà a la ciutat i destrossarà tota la ciutat. I llavors, ja fa molt temps que es va acordar, que es faria un sorteig, i posarien totes les noies joves del poble, i la persona que sortís el seu nom, havia d'anar a que el drac se la menjés. I veig aquí, oh, trista pena, que aquest any li ha tocat a la princesa. Però és clar, és un sorteig, si li toca, li toca. I de què teniu tanta por? De què demà anirà allà i el drac se la menjarà? I no hi ha ningú que la defensi? Oh, com vols que la defensin? Tothom s'estima més la seva pell que no la donarà altra. No, no, mira, li ha tocat amb ella, que hi farem. I el Pere va a pensar. Potser si pot fer alguna cosa. Sembren a dormir, l'any de mal de matí, el Pere, va dir que no aniria a la tanca a portar les vaques, que demanava un dia com de festa, i li van dir, les vaques tenen ja molt tallet, no passa res. I se menà corrents, corrents, corrents, corrents, corrents. Al Palau dels Dracs, va agafar el vestit de guerrer de color negre, el cavall de color negre, i va predacorre, córre, córre amb el cavall, fins allà on t'hi havia la princesa. I va arribar, i la va trobar asseguda amb una roca, tota trista, plorant, esperant que vingués el drac, i se la menjés. I en Pere es va costar poc, bon dia princesa, què feu aquí? I la princesa li va explicar. I el Pere diu, no patiu, que no us menjarà el drac, com que no cada any es menja algú, i si no, pobres de nosaltres, tota la ciutat estaria feta molt bé. I el Pere diu, m'esperaré que vingui el drac, no marxeu, marxeu, que si no, també us menjarà vosaltres. No patiu. Llavors li diu, princesa, em voldria ho explogar. Tinc molts polls i em molesten. I la princesa diu, oi tan que sí, el va fer posar el cap a la falda, es va treure el cas de guerrer, i li va anar explogant, treure polls, treure polls, i la princesa llavors va dir, em faré un flot de cabells, i me'l guardaré. Va treure unes tisoretes que aportava la butxaca, li va tallar un flot de cabells, se'l va embolicar amb un paperet i se'l va guardar la butxaca. Corrents, corrents, té just de posar-se el cac, que ja se sentia el drac, que bravolava per allà, però marxeu, marxeu, deia la princesa i el drac. El Pere diu, em faré el del mig, el drac agafa la massa, no, el Pere agafa la massa, agafa la massa, li clava cop el drac, i li fa molt bé dos caps. El drac han furismat de dolor que tenia, va parar a córrer, va girar a cua, se'n va anar cap a el seu cau corrents bramant i cridant, i la princesa contenta, contenta, contenta, acompanyeu-me al Palau i direm al meu pare, i el Pere diu, no, aneu-hi, però em vaig a la meva feina, i se'n van anar corrents, corrents, corrents, corrents, se'n van anar al Palau, es va treure el vestit de guerrer, va donar aigua al cavall, el va xacar ben assecat, va tornar a atacar el castell, i se'n van anar a buscar les vaques, i corrents, corrents cap al Palau. Quan arriben, les millores li diuen, Pere, Pere, saps què ha passat? Ha tornat la princesa, un cavaller l'ha salvat. Veus, com ja us ho deia jo, si no se la menja, ho ha de provar tres vegades. Veu, no patiu tant, són una mica dramàtiques. Demà un cavaller l'assalvarà, si l'has salvat avui, per què no demà? Sí, Torrae i Pere, Torrae, perquè ets nou aquí, i no és la teva princesa. Bé, anem a dormir. Demà el Pere es va llavar encara més d'hora, se'n van anar corrents, corrents, el castell dels dracs, i es va posar el vestit vermell, el trage vermell, el caball vermell vermell. La princesa, com va veure el cavaller, que baixava de la muntanya, va pensar que potser sí que és aquí, potser sí. I en lloc de ser el cavaller, que li digués si el volia esplugar, la princesa li va dir, voleu que us esplugui. I el cavaller diu, sí, perquè tinc polls. El va esplugar, i mentre l'estava esplugant, la princesa va notar, va veure, vaja, que era aquell cap i faltava els cabells d'analtre dia. Va tallar uns quants cabells, i el va posar amb un paper, i se'l va posar a la butxaca. Tot això arriba el drac, molt més enforismat que els altres dies, que mirant coix perquè tenia dos caps esclafats, el Pere agafa la massa, si acosta pan, però no encerta el cap. Encerta dos caps més petits, però no el cap central. El drac marxa corrents, la princesa, gràcies, gràcies, i el Pere diu, aneu, aneu al palau, que vostra pare estarà content, i la mare també se va corrents, corrents cap al palau. El palau dels dracs arriba allà, es canvia, se'n va corrents a buscar les vaques, i se'n va al palau del rei. Arriba, i les menjores diuen, Pere, Pere, has vist, la princesa ha tornat, ja us ho veia, vosaltres sempre patiu, i veu problemes a tot arreu. Llavors, el Pere, diu, bé, vaig a dormir, l'Anna Mas lleva cara més d'hora, va al palau dels dracs, agafa el caball blanc, el drac, el caball blanc, el vestit blanc, de garrer, se'n va a cap a la princesa, la princesa li torna, li voleu, que us tregui polls. Ai, sí que en tinc molts, i la princesa ja estava segura, que era el mateix. Li va tornar a treure un flot de cabells, i en aquell moment arriba el drac. El Pere diu, ara sí que l'encerto, no puc fallar avui, agafa la massa, i pam! Me li clava el cap del mig, que és el que tenia la vida, i el drac queda allà estamornit. La princesa, moltes gràcies, moltes gràcies, no res, adéu, adéu, jo estic contenta que us he salvat, marxeu, i se'n van anar. Però, en aquell moment, quan la princesa acabava de marxar, el Pere agafa unes tisores, i talla les llengües dels 7 caps del drac. Se'n va corrents el palau, es canvia, i quan ja el Pere era fora, a dalt de la muntanya d'un turó, hi havia un caballer que estava enamorat de la princesa. I va baixar, i va tallar els 7 caps dels dracs, i se'n va anar. L'endemà, el Pere arriba, quan es lleva, i li diu, mira, mira, estan molt contents, tothom el rei està tan content, perquè ens salvat la princesa, que vol fer una festa, i diu que donarà la mà de la princesa a la persona que li demostri que ha sigut el que ha matat el drac, i és salvat a la princesa. Això serà molt difícil de trobar, i el Pere diu, no, no, i li dirà, i preparen les coses, i arriba un caballer palau, dient que porta una prova, perquè hi va haver molts de caballers, però totes les proves eren falses, que porta una prova de debò, de debò, que ha matat el drac, que volia menjar la princesa. Portava un sac, posa el sac a sobre de la taula, i treu els 7 caps allà a sobre de la taula. El rei diu, que la princesa se la va mirar, li va mirar el cap, no li va veure cap clariana de cabells, i li va dir, aquest no és el que m'ha salvat, que sí, filla meva, com vols més prova que aquesta? Mira tots els caps, pare, que no ho és, que no ho és, que aquest no ho és, filla meva, tu perquè estàs ja, com vits espantada i estàs una mica de centrada de tot el que t'ha passat, pare, que no ho és, que no ho és, que no ho és. Bé, el pare, mentre t'han sonat van mirant, una van parlant, i les millones li diuen al Pere, que quan està molt content es dona un vestit nou, i el Pere diu, ja perquè vull un vestit nou, va, vina, no, no, no vull, i les criades se n'hi van anar, que es canta una mica el Pere diu, bé, i aniré, més igual el vestit nou, però veuré què passa, i s'acosta allà, i quan arriba, veu els 7 caps a sobre de la taula, i diu, ui, s'acosta, i la princesa el veu, li veu que li falten els flors de cabells, i el pare, pare, aquest, aquest és el que l'ha salvat, ell ja va tot esparracat, vestit de pastor, però pastor de muntanya, i el rei, aquest, aquest pobra home, aquest no pot ser haver-ho fet, l'altre era un caballer reglat, guapo, ben posat, i el rei ni agradava, però aquest ara no, i la princesa, pare, que ho veig, que ho veig, que estic segura, filla meva, que tu estàs trasbalsada per tot el que t'ha passat, i llavors el Pere li diu, majestat, i no sabeu que és una campana, i la campana té un medall, i si no té medall, no taca la campana, doncs, mireu, va treure una bossa de la butxaca, va treure les set llengües, i van a posar una llengua a dins de cada cap, llavors el rei sí que es va, es va veure obligat, a sedir, i de dir, tu sí que ets, el que has matat el drac, i es salvat la meva filla, el van mudar, el van vestir de seguida el Pere, van preparar un dinar, i les minyones deien, el Pere no torna, el Pere no torna, què ha passat, anem a veure què ha passat, i se'l troben assegut a la taula reial, al costat de la princesa, mudant de cap a peus, que no semblava el mateix, i què ha passat, i els van explicar, i després del dinar el Pere diu, us voldria ensenyar una cosa que tinc, i la rei, la reina diu, i la princesa, què tens, i es va fer portar fins on t'hi havia vist els dracs, va arribar el Palau dels Dracs, va obrir la porta, els hi va ensenyar, i el rei va quedar convençut que era un guerrer molt, molt poderós i molt ric, i no va posar cap dificultat a aquests casers amb la princesa, i es van casar i van ser molt feliços, van menjar niços, i la gent del poble encara se'n recorda, i com que el content ja està acabat, i per la xumaneia se'n va alterrat, i no van néixer el Victim glamorous doğ! El gaj va fer Quik quiri-quik, i el conte ja està dit, el gaj va fer Ca pocket cat, i el conte ja està acabat. Aupalityas el decideindaène Algaça ser próstábiol El gaie va fer Quik quiri-quik, i o conte ja està dit, I el brot verkaufic mein Bettlein und leg mich aufs Stroh Steh ich mich keines weder und weiß mich keines, ...doir'm responsibilities San Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexiones i històries personals