Vet Aquí Que... del 21/6/2018

Hola, som el grup Marc, mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. El gatet de Zuba Dient és un conte popular. Una vegada hi havia, amb una casa, una nena que tenia un gatet. Era un gatet molt bonic, molt bonic, petitó, molt petitó. Però aquest gatet no sempre li feia cas a la nena. Un dia la nena se'n va anar a l'escola i li va dir, gatet, porta't bé, sobretot no surtis de casa. Però així que la nena va ser fora, el gatet faltava que li hessin dit allò, perquè amb les seves potes va obrir la porteta de casa i se'n va anar cap al jardí. Va travessar tot el jardí, se'n va anar a la porta de fora al jardí, al barri, i va veure que hi havia una carretera. Va mirar un cantó, l'altre que no passés cap cotxe, va travessar la carretera, i va veure que l'altre cantó hi havia un bosc. El gatet allà sí que va ser feliç. Va estar gairebé tot el matí, i part de la tarda jugant sota els arbres d'aquell bosc. I, mica en mica, es van endinsant, bosc en dins, en dins, en dins, fins que, cap a mitja tarda, quan va veure que el sol començava a marxar, i ell va voler tornar a casa, se'n va donar que no sabia el camí, que no sabia per on tornar, que se'n havia perdut. Ell sí que es va quedar allà amb un racó, plorant, plorant molt, sense saber on havia d'anar. Amb aquestes, que per allà va passar un conillet, i el va veure plorant. I va dir, per què plores? I el gatet li va dir, per què, perquè m'he perdut i no sé tornar a casa meva. I el conillet, que es pensava que era un dels seus, li va dir, doncs no pateixis, vine a casa meva, la mare et donarà sopar, podrem dormir junts, i demà de dia podràs tornar cap a casa. Bé, doncs sí que vindrem tu. I el gatet va seguir el conillet cap al seu cau. Només d'entrar al cau de seguida, el conillet va cridar, mama, mama, he trobat un conillet que s'ha perdut. Oi que ho donarem sopar i podrà dormir amb mi? La mare conillet de seguida li va dir que i tant, passa, passa, i vine i comença a sopar, i igual que tots els altres conillets, li va posar una pastanaga per menjar. El gatet, quan va veure aquella pastanaga, se'l va començar a mirar i a mirar. I la mare conillet li va dir, escolta'm, que no t'agrada les pastanagues. No ho sé, és que no n'he menjat mai, no n'has menjat mai. Va ser llavors que la mare conillet se'l va mirar una mica més. I va dir, escolta'm, tu no ets cap conillet, qui ets tu? No ho sé, li va dir el gatet, jo no sé qui sóc, no sóc cap conillet. I la mare li va dir, no, perquè tens les orelles curtes, tens una cua, escolta'm, escolta'm. Tu què... Perdona. Torno un bon tros enrere. Bé. Va a veure. Va. Mama va cridar el conillet des de fora. He trobat un conillet que s'ha perdut i està plorant. Oi, que pots sopar amb nosaltres? I quedar-se a dormir fins demà? I tant, li va dir la mama. I la mare conilla li va posar una pastanaga en el plat. El conillet es va anar mirant aquella pastanaga. Que no t'agrada les pastanagues, li va dir la mare conilla. És que no n'he menjat mai. No n'has menjat mai. Doncs què voldries menjar ara? Li va preguntar la mare. No ho sé, un ratolí... No. Perdona. Com estic? Tornem a la mama, però un segon. És que no me'l recordo. Mira, vols explicar-ne un tuare i mentre t'han revis una mica? M'ha... Les figues. Ve-te aquí que una vegada un rei tornava un dia de recórrer les seves terres a cavall, quan va veure al marge del camí un avi, un home molt vellet, que estava plantant un arbre. El rei es va estrenyar, va baixar del cavall i li va preguntar Ah, avi, per què et molestes a plantar un arbre, amb l'edat que tens, que no veus que quan comenci a donar fruits el més probable és que estiguis mort? Deixa la feina de plantar arbres als teus fills, als teus nets... Majestat, va respondre l'ancià. Quan jo vaig néixer, ja hi havia molts arbres en aquest món, perquè els havien plantat els nostres avantpassats. És veritat, jo tinc molts anys, però mentre estigui viu, plantaré arbres perquè els meus fills, els meus nets engaudessin. Segur que aquest arbre que veieu aquí, de branques tan moes i escarrancides, serà un dia una bona figuera. Mira, va dir el rei, ets un filòsof. I reia, la farem una cosa. Si encara ets viu quan la teva figuera comença a fer figues, porta-me'n unes quantes a palau, m'agradarà molt d'estar-les. Quan va acabar de dir això, el rei va tornar a pujar a cavall i se'n va anar. Poc temps després la figuera va començar a tenir fulles i el cap de tres anys va donar les tres primeres figues. Va esperar que estiguessin al punt, amb molta paciència, mirant-se les cada dia, i quan van estar, en el millor moment, l'avi va agafar un cistell, el va netejar molt bé, a dintre hi va posar les tres figues, i va demanar al seu veí un drap molt maco per tapar-les, i amb el cistell penjat del braç, va sortir de casa per anar a palau i oferir-les el rei tal com havien quedat. Però pel camí es va entrar a bancar i va caure, i ell prou que aguantava el cistell a l'aire perquè no els hi passés res a les figues, però quan va mirar dins va veure que una figa s'havia mig partit. La va agafar pel passonet amb molta pena i se la va menjar. No li portaria al rei una figa amb mal estat. Quan va arribar a la ciutat passant per un carrer rostret, un cavall, quasi la xafa contra la paret, el cistell va tornar a patir un sotrac, i una altra figa va quedar rebentada. Ai, quin greu li sabia. Però també se la va menjar. I quan va arribar a palau els guàrdies del rei li barraven el pas. Van prendre el pobre home per un captaire o fer-hi tot per un boig, perquè aquí se li podia acudir a portar un cistell amb una figa a un rei que tenia de tot. Però l'avi protestava. Va ser el rei qui m'ho va demanar. M'espera! Els guàrdies no s'ho creien, però amb tot t'ho van anar a consultar el rei, que quasi se n'havia olvidat, però alguna cosa li va venir a la memòria i sí. Va dir, ah, em sembla recordar que fa tres o quatre anys vaig veure un ancià al camp plantant una figuera, i em vaig aturar per l'envell. Ja me'n recordo ja, deixeu-lo entrar. I quan l'anciava a ser davant de l'emperador li va llorar el cistell amb una única figa. Què se li ofereix, bon home? Li va preguntar a ma... Senyor rei, tal com vam quedar us veniu a oferir les meves primeres figues. De l'abra aquell que va veure que plantava. Jo hi tinc la sort de ser viu. Quan ha donat les primeres figues, n'ha donades tres. I jo les portava a totes tres. Però noi, m'han passat diversos accidents i dues, se m'han esclafat i no he tingut més remei que menjar-me-les. I aquí us porto la darrera, és la més dolça. El rei va agafar la figa, la va olorar, i va quedar gratament sorprès, perquè feia molt bona olor, i llavors li va dir, a veure, avi, ensenya'm com te la menges, la figa. L'havis va quedar una mica parat, però ell va oveir, va agafar la figa pel pressonet, i se la va menjar. I jo el rei, divertit i agraït per la senzillesa del vell, va menar que li omplissin el cistell de monedes d'or, i l'ho tenéssim bons vestits per ell i per la seva dona. I li va dir, vas fent molt ben fet de plantar la figuera, tu tenies raó i no pas jo. Tant de bo, Déu et donin molts anys de vida, perquè puguis continuar plantant arbres i menjant-nos fruits. I això el rei li va dir ben sincerament. I l'anciava tornar a quedar seva, amb un somriu dels llavis, i semblant-li que somiava. I ja era punt d'entrar a casa, quan es va creuar amb el seu veí, el que li havia deixat el drap per tapar les figues. I el veí es va estanyar, de veure'l també en vestit. Corai, d'on véns amb aquestes robes? Ben segur que has anat a visitar una persona important. Vine a casa a prendre el té i ens ho expliques tot. I l'avi va acceptar la invitació i va entrar a casa del seu veí. Va deixar el cistit amb la taula, va treure el drap, el va tornar al veí, moltes gràcies per haver-me deixat el drap aquí el teniu, però ni el veí ni la seva esposa paraven atenció al drap. Estaven amb vedalits mirant les monedes d'or que hi havia dins del cistell. I l'anciall, llavors, va explicar que el rei les havia donat per agrair-li les figues que el rei havia portat a dins del cistell. I quan el veí recebeta una banca de sols? Esclar, les van posar a parlar, mira que són babaus, tants anys pensant en la manera de fer-nos rics i no se'ns havia acudit mai la més senzilla? Sí, sí, sí, sí, sí. Ara mateix un fluiràs un cistell, li va dir la dona, i les duràs el rei i et buscaràs el drap més bonic que tingui. I li dius que se les mengi, i després li demanes que tombis el cistell de monedes d'or. I la m'ha deia, sí, sí, i tant que sí, i tant que sí. Va, va, tu vés a buscar les figues que jo vaig preparant el cistell. De tots els cistells que tenien a casa, la dona va triar el més gros, i el marit el va omplir de figues fins al de tot, fent muntanyeta. I no es podeu imaginar com va córrer aquell home que em va de palau, pressa tenia. I va arribar, va demanar als guàrdies que el deixessin entrar, però ells s'hi van negar. I per què no em deixeu passar? Preguntava, preguntava l'home, i va començar a enfadar-se, i va començar a cridar, el meu veí li heu deixat passar, el meu veí li heu deixat passar, i a mi per què no em deixeu passar? I just en aquell moment el rei, doncs va sortir el pati, va sentir la discusió, i va escoltar això d'aquell rei, i per què em volies veure, li va preguntar, majestat, el meu veí us ha portat tres figues, i li heu pagat una bona quantitat de monedes d'or. Jo també us duc unes figues excel·lents, oi que em mereixo una recompensa! Ah, ve deia el rei, quan el teu veí m'ha donat les figues, me les ha regalades d'acord, i sense esperar res a canvi. Però no t'hi amoïnis tu tampoc, i ja t'onaré el que et mereixes, ja! I aleshores el rei va ordenar als guàrdies que lliguessin aquell home a la porta de Palau, que deixessin el sistema de figues a terra, i va afegint veu ben alta. Jordeno, que li abaixeu els pantalons, perquè li quedi ben a l'aire la cara del darrere, i feu punteria, i li escrafeu totes les figues que ha portat el cul. I així es va fer, i us asseguro que no en van fallar ni una. I quan es van acabar les figues, el rei el va deixar marxar. I la seva dona ja l'esperava a la porta, impacient, per veure les monedes d'or. I quan va veure el cistill buit, va dir molt de seguda però què ha passat? On són les monedes d'or? Ai, estimada esposa, va respondre el marit. No saps quines idees més estúpides se'ns acudeixen. Com vols que m'havien de donar or a canvi d'unes quantes figues? Doncs me les han tirades totes al cul. I encara ja donar les gràcies. Les gràcies? Per què? Perquè el nostre veí va tenir la bona idea de plantar una figuera. Figure't? Figure't si se li hagués acudit de plantar un llimoní, o una figuera de moro. I van entrar dintre i es van consolar. I compta a puntet, compta a cavat. Aquest conte és valenciar. Bé, aquí una vegada. El Sabis Prudents dels Piteus és una antiga llegenda catalana recollida fa molts anys per un poeta que es deia Mocen Cinto Berdeguer. Una vegada, en un hostal que hi havia en el camí que va d'Aberga Manresa, s'hi van presentar tres homes que venien del poble de Sant Llorenç de Moruny, que en aquell temps se'n deia Sant Llorenç dels Piteus. Van picar la porta i quan es van contestar de seguida van dir que podrien passar benit en aquest hostal. Oi tant! Es va contestar l'hostaler. Però qui sou vosaltres? I on teniu? Bé, nosaltres anem a la fila de Manresa i som el Sabis més prudents dels Piteus. Va contestar el més vell de tots. Aquest títol de Sabis Prudents dels Piteus va fer riure molt a l'hostaleria, la seva dona, que ella ho sentia des de la cuina. I mentre donaven sopar, van anar pensant, molt de bon humor, a veure com els podrien anar provocant una mica per provar si realment eren Sabis o no eren. Quan van haver sopat, els van acompanyar a una habitació que hi havia dalt. Molt fosca. I encara era més fosca perquè anava única finestra que hi havia i van posar un armari al davant. Els tres Sabis se van anar al llit i, com que no sentien judents de soroll, es van adormir molt, molt adormits. Quan ja estaven una mica cansats de dormir, van obrir els ulls, es van llevar, i el Massave dels Tres se van anar a obrir la finestra. Però al lloc de la finestra el que va obrir va ser la porta de l'armari. I com que va veure que no hi entrava gens d'aclaró, de seguida va dir, en els altres, va dir, mireu, encara és molt fosca, re, re, tornem a dormir, que encara podem dormir una estona més. I se van anar a entornar tots tres al llit. Van dormir unes quantes hores, i quan ja estaven del tot desballats, el segon Sabi van anar a obrir la finestra i va tornar a obrir la porta de l'armari, tot això a les fosques. Com que en aquell armari era un lloc on normalment hi guardaven el formatge, de seguida aquest segon Sabi va dir, ui, tot el món fa molt de pudor de formatge, re, re, que encara és fosca, tornem al llit, i tots tres se van adormir. Quan ja no podien més es va llevar al tercer Sabi. Va obrir la porta de la finestra, i va dir exactament el mateix, va dir, ui, és veritat que el món fa pudor de formatge, però a més a més encara és tot fosca amb una goba de llop. Tornem al llit que encara n'hi deu haver per una estona, i tots tres se van adormir. Cap al final d'Ustaler, acompadit de aquells tres Sabis, van entrar a l'habitació, els va preguntar si havien dormit bé, va apartar l'armari que tapava la finestra, i els tres Sabis van veure estrenyats que hi era de dia. Com que tenien molta gana, van demanar esmorzar, i mentre esmorzaven, un d'ells va dir, ui, ui, haurem de córrer per què hem d'anar a la Fira, eh? De quina Fira perdeu, es va dir a Ustaler. A la Fira de Manresa, ja us ho vam dir ahir, la Fira de Manresa, veieu aquella gent que arriba? Doncs mireu, són la gent que ja torna de la Fira. Llavors, els tres Sabis s'ha menedonat que havien dormit tot un dia sencer. Llavors, esclar, en lloc d'anar cap a la Fira de Manresa, van decidir en tornar-se cap a Sant Llorenç dels Pideus. Bé, d'això ja fa molt de temps, i la veritat és que Sant Llorenç encara no sabien que era una carbassa. Com que em va veure unes quantes arreconades que hi havia a l'entrada de l'Ustal, li van preguntant a l'Ustaler què era allò, i l'Ustaler els va respondre rient que allò era nous deuga. Ostres, nosaltres precisament anàvem a Manresa per comprar un euga. Si ens en volguessin vendre un d'aquests ous, no estaríem molt agraïts. L'Ustaler va començar a riure per sota el nas, i els va dir, mireu, aquests ous els volíem tots per nosaltres, però si us voleu i els pagueu bé, us en deixarem portar un. Ells li van donar gairebé tots els diners que havien portat per anar a la Fira, i se'n van emportar la carbassa més grossa que hi havia a l'Ustal, i se'n van anar a canviar amb un de tornada que ha passat Llorenç. Tot caminant, van començar a parlar algun amb l'altre, de barrabuda que els farien tota la gent del poble, el veureus arribar a una cosa tan estranya i que no havíem vist mai com un ous deuga. Però, de cop i volta, un d'ells, el que portava l'ou, es va entrebancar amb una pedra, va relliscar, i la carbassa li va caure rodolant, muntanya avall. Ell de seguida va començar a córrer amb pa i tala, però al cap d'una estona, d'anar rodolant, aquella carbassa va ensupagar amb una altra pedra, i es va esbarlar amb 50 trossets. Un d'aquests trossets, precisament, va anar a parar amb un cau d'una llibre, i la llibre que hi havia dins va sortir espalitat de corrents. Així que la van veure a córrer, el sabis, es van pensar que era l'euga petita que havia sortit de l'ou, i de seguida van dir, ostres, se'ns ha escapat. Mala guanya d'augueta. Haurem de tornar sense la nostra euga cap al poble, perquè la veritat és que, si haguéssim arribat ben al poble, l'any que ve no hauríem hagut de tornar amb enrere a comprar un euga, però ara ho haurem de fer així, i haurem de tornar-hi a peu. Aquesta història s'ha acabat. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat. Veta aquí un gos. Veta aquí un contraforç. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gos. Bé, aquí un conte fos. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gos. Bé, aquí un conte fos. Bé, aquí un gat. Bé. Ah... I'm going through good and bad times Working hard To live my dreams, and I Don't know if it is the right way I changed my life in so many ways But sometimes I wonder If I had made it with love The way you love me and support me Makes me know we'll never part The way you touch me deep in my soul That's the reason you're in my heart The way you need me, like I need you I'm so, we'll never part The way you feel me and make me smile That's the reason you're in my heart Moments of fear and darkness You covered me with light and hope And you had to let me know If there is something I can do for you yet Sometimes I wonder If I had made it with love The way you love me and support me Makes me know we'll never part The way you touch me deep in my soul That's the reason you're in my heart The way you need me, like I need you I'm so, we'll never part The way you feel me and make me smile That's the reason you're in my heart