Vet Aquí Que... del 4/10/2018

Durant avui com tu, ràdio d'esper, Durant avui com tu, ràdio d'esper, Durant avui com tu. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre Babilònia. Babilònia Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensats, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Babilònia Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... El Grada Mill. Un cop era un home que se n'anava a missa i portava un sac damunt les espalles i dins del sac hi tenia un Grada Mill. Com que no volia pas entrar a l'església amb el sac al coll, es va aturar davant d'una casa i va dir, bon dia. Bon dia, i li va respondre a la mestressa, que hi ha per servir-vos. Mireu que vaig a missa i no vull entrar amb aquest sac, me'l podríeu guardar. Oi tant, ja el pots deixar aquí davant de la porta. L'home se'n va anar a missa i la dona va entrar a casa seva. Per allà fora, mentrestant, hi havia una gallina que es papissaràs, es papissaràs, es papissaràs, anava picant tot el que trobava per terra. Va veure el sac, el va anar remenant, remenant, remenant, fins que va trobar el Grada Mill que li va caure fora. I la gallina se'l va menjar, la gallina va continuar voltant per allà i es va acabar a la missa. L'home va tornar a la casa, i va dir a la màstressa que em puc emportar el sac, si el teniu allà on l'heu deixat. L'home va agafar el sac i va dir, oh, a veure el Grada Mill, i no hi era. I se'n va anar a la màstressa. M'estressa que el Grada Mill no hi era. Ah, solteu, vam menjar la gallina. La gallina, ah, doncs si no teniu el Grada Mill, m'heu de donar la gallina. Home, vosaltres vos entendreu que una gallina no és el mateix que un Grada Mill, o la gallina o el Grada Mill, que no pot ser, home, ja ho podeu comprendre, o la gallina o el Grada Mill, o la gallina i el Grada Mill, o la gallina o el Grada Mill, i tan impertinent es va posar que al final la màstressa ja no el volia sentir més, i li va dir bé, doncs em porteu-vos la gallina. I l'home va agafar la gallina, se'l va posar el sac, i se'n va anar cap a casa seva. Però pel camí va passar per un altre poble que va sentir que deien missa, i va dir, jo també ho vull anar, i via allà una masia, va trucar a la porta, bon dia, bon dia, què us podem ajudar? Mireu que vaig a missa i no entraré passant en aquest sac, me'l podeu guardar. Oi tant, deixeu-lo aquí davant de la porta, el va deixar a la porta, i va anar a la missa, la màstressa va entrar a casa seva. Per allà a la vora hi havia un porc, que ara va furgar, que furgaràs, furgaràs, que furgaràs per tot el que trobava per terra. I, caram, va trobar el sac, va onorar, va furgar, furgar, remenar, remenar el sac, fins que va aconseguir obrir-lo, i a dins va trobar la gallina. O el porc es va menjar la gallina, que bona que era i quin profe li va fer. L'home surt de missa, i se'n va buscar el sac, l'obra, i no hi havia la gallina. Va anar a la casa amb estressa, que no hi ha la gallina dins del sac, ah, no hi ha la gallina. Ah, potser el porc que voltava per aquí se l'ha menjat. Home, doncs ja ho ve la meva gallina. O doncs si se l'ha menjat el porc, més que hi podeu fer. O doncs ja ho ve el porc o la gallina. Va, no em digueu que un porc, va, no mateix que una gallina. O el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina. I, finalment, tan en pipa dos va posar, que la dona diu, vinga, em porteu-vos el porc i deixeu-nos en pau. L'home va agafar el porc, se'l va posar dins del sac, i se'n va anar caminant, caminant cap a casa seva. Ah, però bé, d'aquí, que va passar per una altra poble, i aquell poble també deia en missa. I l'home i va volguer anar. Hi havia una masia per allà, va entrar i va dir, bon dia, bon dia, amb què us podem servir. Que em guarderiu aquest sac perquè haig d'anar a missa i no hi aniré pas amb aquest sac. O, i tant, el podeu deixar aquí davant de la porta, i quan sortiu, aquí el trobareu. Molt bé, el va deixant allà, i se'n va anar a missa. La dona va continuar la seva feina per casa. Quan va acabar a missa, l'home va sortir, se'n va anar a buscar el porc, però mentre tant sabeu què havia passat, o que en aquella casa tenien un bou, gros, maco, preciós, amb una força que tenia, i el bou va veure que allà, a dins del sac, es movia alguna cosa. Van vestir el sac, van vestir el sac, van vestir el sac, fins que se li va obrir. Quan li va sortir el porc tan maco, el bou se'l va menjar. Es va acabar la missa, i l'home va tornar cap a buscar el seu sac. Va haver el sac obert i el porc no hi era. Allà va veure la mestressa i li va dir, vinga, busca el sac, i el no hi ha el porc. Diu-ho, potser se l'ha menjat el bou. El bou se'l ha menjat el porc, o si no hi és, ben segur que se'l deu haver menjat. O doncs jo vull el bou. Com pot ser que diguis que vols el bou per un porc? O el bou o el porc? O el bou o el porc? I tant en pipó dels va posar, tant impertinent, tant pesat, que al final li va dir, doncs em porta el bou. Es va emportar el bou, el va posar dins del sac, no podia, va lligar el sac a sobre el bou, i se'n va anar cap a casa seva. Quan passava per una altra poble, també tocava la missa una altra vegada. I l'home va dir, ah, doncs jo hi vaig. Va trucar amb una casa de pagès que va trobar pel camí, i va demanar si podria deixar el porc. Diu-s'hi, deixeu-lo aquí estacat en aquest abre, i el porneu, el trobareu. Però a veure qui va tenir la mala sort, que en aquella casa hi havia una nena molt caprichosa, que sempre demanava coses estranyes, perquè els seus pares li fessin tot el que ella volgués. I va veure el por, el bou, i li va agafar ganes de menjar el fetge de bou. I li va dir en el seu pare i la seva mare, jo vull fetge de bou. Home, fetge de bou, fetge de bou, no el tenim, avui no podem anar a comprar, que fora hi ha un bou, que jo vull el fetge del bou. Que no, que no és nostre, que no pot ser, que no és nostre. Que jo vull el fetge del bou. I va posar crida histèrica, i a plorar, i a marrenajar, i ha fet totes les coses que us pugueu imaginar. I al final se li va acudir, si no em doneu el fetge de bou, de bou, em moriré. Amb els seus pares, quan van sentir això, es van espantar, i van dir, més va al matar el bou, que no que se'ns mori la filla. Van anar a saber que el bou, i el van matar, van fregar el fetge ben fregidet per la seva filla, i la nena se'l va menjar. O doncs, quan l'home va tornar de missa, va dir l'amor de la casa, vinga, acercar el bou. Home, mira, és que saps què passa? Que el bou, el bou, el bou l'hem sacrificat, i per què l'hem sacrificat? És el meu bou. O perquè la nostra filla, que és molt caprichosa, aquesta nena ha demanat fetge de bou, i li hem donat el fetge de bou. Ah, doncs ja ho veia el bou o la nena. Home, escuteu, però que és això que dieu, la nena és filla nostra, i el bou és mort. El bou o la nena, el bou o la nena, el bou o la nena, i així ja fins a que ens sap tothom. I cada vegada hem més enforismat l'home, i els pares de la nena van dir, i ara que hem de fer, tant va cridar que no van tenir altre remei que donar-li la nena. Se la va ficar dins del sac, i se'n va anar. Quan va ser un tros allà, va sentir tocar una altra missa. Es va aturar davant d'una casa, i va dir bon dia, bon dia, ja, i li va respondre la mestressa. Què hi ha per servir-vos? On voleu guardar aquest sac mentre oiré la missa? Si bon home, poseu-lo aquí davant de la porta, i quan tornareu, aquí el trobareu. L'home se'n va anar a missa, la mestressa se'n va anar a casa seva, i van anar fent. Però ve't aquí, que es va encertar que per casualitat la mestressa d'aquella casa era la padrina de la nena. La nena dins del sac li havia conegut la veu, i va esperar que marxés l'home, i quan va marxar va començar a cridar, padrina, padrineta, trieu-me del sac, que t'acric, que t'acrac, i poseu-hi la gosseta i el gat, que t'acric, que t'acrac. La mestressa va sentir que cridaven, i va sortir fora que passava, i llavors es va adonar que la veu aixia del sac. Ella va obrir el sac, i es va quedar bo acabada, quan va veure que dins hi havia la seva fillola. I com veig que ets a dins del sac, i la nena li va explicar tot com havia anat. Amagueu-me dins la pastera, padrina, poseu la gosseta i el gat dins del sac, i quan aquell home tornarà, creurà que jo soc encara dins del sac, i se l'emportarà. El padrina ho va fer com la nena li demanava, quan l'home va tornar de mi, i s'ha van anar demanar el sac, i la padrina li va dir el teniu de la porta, allà davant, on l'heu posat abans. L'home pren el sac, el suspesa, i sí, sí, diu, més o menys, diu, sí, sí, és la nena, que aquesta vegada no ha passat res. Grans Mercedes, mestressa, i la mestressa, i si mai puc fer res per vosaltres, i se'n marat tot content, pensant que s'emportava la nena. Quan va ser un tros allà, se'n va donar que el sac pesava molt, i va donar un estrevada al sac, ben forta, i estava cansat, i diu, Maria Boniqueta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup que t'acric, que t'acroc, i el que et penyao, i la gosseta guac, l'home creia que era la nena, que plorava, i el gosseta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup que t'acric, que t'acroc, i el que et penyao, la gosseta feia guac, i tot això cantant, cadascú a la seva manera, van arribar a la font. L'home estava cansadíssim, va seure el padris de la font, va abrir el sac, i el gat d'un salt se li va posar davant dels ulls, i tots dos corrents, corrents, corrents, cap a casa de la padrina, i van deixar l'home allà, sense ulls, i sense nars. L'home sec i sense nars, se'n va anar pel món, cap tant de porta en porta i dient, del grà de milla la gallina, de la gallina al porc, del porc al bau, del bau a la nena, de la nena al gat i al gos. Vulleres i amb cal portar un pegat, i cric crac, el conte s'ha acabat. Mira, mira, que aquí dalt li passa el gat. Bé, aquí una vegada. Bé, aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven, hi havia una dona molt pobra, molt pobra, que tenia tres filles, les tres més boniques que el sol, i més bones que el pató. Es deien Marina, Antonina i Caterina. Un dia es va tornar al portal de casa seva una balleta que demanava caritat, i la Marina, la gran, de seguida li va oferir brenar, aigua, una cadira per descansar, quan la balleta la va veure tan generosa, li va dir, escolta bonica, no has cridat mai la bella aventura? No senyora, què és això? Mira, al punt de mitja nit, tu obres la finestra de la teva habitació i dius amb veu alta i clara, quina serà la meva bella aventura? I ja veuràs què passa. La Marina no va entendre gaire bé, però no hi perdia res fent-li cas. Va estar desperta fins a mitja nit i quan tocava en les 12, la finestra va cridar, quina serà la meva bella aventura? I de sobte va escoltar una veu que venia de la foscor, que deia, el rei de nàpols. Es va espantar moltíssim, va tancar, la finestra va córrer a ficar-se al llit, es va tapar tota sencera el cap i tot. No va dormir tota la nit. De fet, se li va oblidar durant tota la setmana, però al cap de set dies, el davant de casa sí, un xopa molt ben vestit, molt ben plantat, amb una corona al cap, va trucar a la porta i va dir la mare de la Marina. Sóc el rei de nàpols i vinc a demanar a la mà de la vostra filla Marina que he vingut expressament per casar-me amb ella. A la pobra dona li van fer figues les canves, va bé d'agafar-se al llint de la porta, però encara va tenir ànims de cridar a la seva filla. Marina, nena, la Marina va baixar xocant-se les mans amb el davantal i quan va veure que tota aquella gent la buscava i no se'n sabia venir, ella ja no es recordava pas. El cas és que es va trobar aquell tros d'home amb corona allà davant seu o juno allà, davant d'ella, i li deia, ens casem. Clar, ella es va mirar la mare i va dir, si no, l'àndem a mateixa es va fer un casori de la més lluit, i la Marina, vestida de reina, va marxar cap a nàpols en una carroça fabulosa i vestida de reina. Un altre dia es va tornar a aturar davant de la porta de casa seva la balleta. Aquesta balleta va sortir l'Antonina, la segona, i també la va fer entrar a berenar, a veure, a descansar, i la balleta també li va dir escoltar bonic, que no ha escrit mai la vella aventura. No, no senyora, què és això? Doncs mira el punt de mitjanit a la finestra i dius en veu al Ticlare quina serà la meva vella aventura, i llavors, què passa? L'Antonina va fer cas perquè és de les persones que pensaven que els vills se'ls ha d'escoltar. Va estar desperta fins a mitjanit, i quan tocaven les 12 va obrir la finestra i va cridar quina serà la meva vella aventura. I de sobte va escoltar una veu que venia de molt lluny, que deia el rei de França. Es va espantar moltíssim. Va tancar la finestra, va corraficar el sol llit, es va tapar tota sencera cap i tot, no va dormir. El cap de set dies ella havia estat mirant per la finestra tot el temps. El davant de casa seva s'aturaven totes les caballs, encara més lluïts que la vegada anterior. I un jove ben vestit, vell, amb corona, va trucar la porta i va dir a la bona dona sóc el rei de França i vinc a demanar a la mà de la vostra filla Antonina que he vingut per casar-me amb ella. A la pobra dona les canves li van tornar a fer figa, però va sortir corrents i l'Antonina doncs veixava, us ho cregueu o no, pentinada i mudada i el rei li va dir vols casar-te amb mi i la noia va contestar ja ja hauríem de ser i l'endemà mateixa es va fer un casori de allò més esplèndid i l'Antonina, vestida de reina, va marxar cap a França amb el seu rei dins d'una carroça encara més bonica que l'anterior i encara en tercer dia es va tornar a aturar la balleta. Va sortir la caterina a la petita i tot efectuosa també la va fer entrebrenar, a veure descansar, la va convidar a dormir si volia i la balleta li va tornar a dir escolta bonica, no es queda mai la vella aventura no senyora, desmira, el punt de mitja nit a la finestra i dius, veieu el teclar, quina serà la meva vella aventura i pare, atenció que alguna cosa passarà i en aquest punt la caterina va pensar aaaaah ja ho entenc perquè esclar, ja era a tercera vegada que estava passant allà o sigui que la caterina es va estar asseguda amb la que dir el peu de la finestra i quan tocaven les 12 molt il·lucionada com si en és de fira va obrir la finestra i va cridar quina serà la meva vella aventura i la veu fosca que venia de la nit va dir un gos negre sense nas ah la caterina es va quedar glaçada i molt, però molt espantada va acordar en cala finestres va ficar corrent solllit, es va tapar cap i tot a la nit, però ella plorava i plorava i plorava i vinga a dir, les meves germanes han cridat la vella aventura i s'han casat amb reis i a mi m'ha tocat un gos negre sense nas no vull, no vull, no vull i es va passar el 7 dia següents plorant, que no hi havia aquí la consolers i el cap d'una setmana trocava la porta un gos negre sense nas viu aquí una noia que es diu caterina la mare va treure l'escombra i va començar a donar-li cops i el gos tornava he vingut per casar-me amb ella i jo sóc la seva vella aventura la mare vinga a fer-lo fora i el gos tornava una vegada i una altra i la caterina no sortia de l'habitació i vinga a plorar i vinga a plorar i vinga a plorar tant si va estar tancada a l'habitació plorant que finalment va dir, i qui em diu que aquest gos no hagi de ser la meva vella aventura de debò potser no és el que sembla perquè el gos li ha de casar-se i ella va dir, doncs, casem-nos i que sigui el que hagi de ser la mare no sortia de desmayada es van casar sense cafesta i va marxar a peu i camina que caminarà al cap de set dies el gos negre sense nas es va torna un descampat on només hi havia un esberzer l'esberzer és plèndid això sí el gos es va ficar per sota i mossegant aquella erbota que va aparèixer un forat i el gos s'hi va ficar i la catarina, el darrere primer tot era fosc però de seguida es va veure com un aclaró i la llum va anar creixent fins que van anar caminant fins al jardí més meravellós que us pugueu imaginar flors i erbes de tota mena florits, frescos, uns cants d'ocells que delactaven i una d'aigua, petits llacs, peixos de tots colors i en un tornet al mig del jardí un castell amb set torres i quan van ser davant la porta del castell el gos li va dir catarina, t'haig de dir que jo sóc un príncep encantat per una mala bruixa fins que no m'hagin desencantat només em podràs veure com persona una hora al mes a la mitja nit del darrer dia quan ara passaré a la porta em convertiré en ombra com tantes ombres ja aquí dins que et serviran i no et podré parlar de tot se de la nit aquí 30 dies però no et faltarà de res no et preocupis i dit això va creuar la porta i al punt el gos negre sinó es va desaparèixer fet fum ara pla, va dir la catarina i es va posar recorret el castell que era tan gran que t'hi perdies i des dels recopis baix fins a la torre més alta tot era luxós i bonic mòbles, cortinatges, finestrals i allà on anava les seguien aquelles ombres que eren per més que elles dirigien la paraula no responien res al final quan es va fer fosc va dir, és que tinc gana i al moment les ombres van parar una taula les tovallons, tot de ceda de plata, cristall tallat i les ombres van omplir aquella taula de coses bones per menjar que ell ni sabia que existien tot tan bo i després va dir, oi, voldria dormir i les ombres la van acompanyar una cambra tan gran i tan ben parada que ni una reina la tindria millor els armaris eren plens de vestits magnífics o llit amb atalassos tos i mantes llençols suaus la catalina cançadíssima es va fer càllit es va fer fosc i es va dormir i l'endemà va passar el mateix va córrer el castell amb un llavall i tot era meravellós només calia que demanés alguna cosa en beu alta perquè les ombres corressin a servir-la hagués estat feliç si no fos aquella soledat i ella ja va estar esperant aquell darrer dia del mes s'estava a l'habitació i de sobte es va fer com si fos de dia i una d'aquelles ombres es va fer home i un home molt atractiu molt ben vestit que es va acostar a ella i li va llargar les mans i ella el va veure amb els ulls brillants amables, sonrient i li deia que a Tarina sóc jo, el teu marit, el gos ah, ella no se'n sabia venir i només era preguntar-li com es podies encantar però ell no sabia només li havia anunciat que la noia que li vindria amb la bella ventura ho podria fer, però no sabia com van estar parlant tota l'hora però quan va haver acabat l'hora l'últim segon va tornar a la foscor i al silenci i la Tarina va semblar que li arrencava un braç cada final de més el que a Tarina esperava d'esperar-te llavors parlava amb els escosits i ella, malgrat que només el veia onar al mes el va començar a conèixer i se'n va enamorar i ell també llavors cada vegada que arribava tot era abraçar-se i fer-se petons i quan desapareixia l'hora justa ella ja el començava a esperar el més següent no feia altra cosa jo heu de creure i pensava i la Tarina llavors va aprofitar per mirar-se'l fixament, sense despertar-lo que li anava passant el dit per la cara per les orelles, pel coll i li va veure una cadeneta al coll i d'aquesta cadeneta penjava una claueta aquesta clau demana un peny va pensar la Tarina i mirant, mirant, va veure que al pit hi havia un foradet de la mida d'una piga va ficar-hi la claueta i llavors de la mida i ja es va obrir una finestra al pit ella es va acostar a mirar dintre i va veure la balleta a la vella aventura que anava dient, fins que cap campana no tocarà i que gall no cantarà el teu estimant es desencantarà però en aquell moment complia l'hora el príncep va desaparèixer i va tornar a la fosca la canterina aquell més sí que va esperar i quan va arribar l'últim dia va omplir el príncep a preguntes però aquest no sabia res les terres minuts es va tornar a dormir la claueta i va tornar a veure la balleta fins que cap campana no tocarà ni que gall no cantarà el teu estimant no es desencantarà però quan va acabar l'hora també tot va desaparèixer i va passar encara una tercera vegada però llavors i ella ja havia estat rumiant tot el mes i va dir, però jo caigs a fer jo caigs a fer però en aquell moment es va acabar l'hora va tornar a la fosca llavors la canterina es va espantar la balleta no havia acabat de dir i... li va venir una idea terrible i si l'havia mort va córrer en cintre un llum va córrer a costar-se va veure que el príncep encara hi era que encara dormia que encara hi havia el finestro obert va voler mirar dintre les mans li tremolaven i sense donar-se'n va caure una gota de cera al pindell llavors es va sentir un gran tro tot castell, jardins, ombres tot va començar a caure la canterina es va abraçar a ell per protegir-lo, però ja no hi era llavors es va eixopir a terra cridant fins que es va acabar el soroll es va acabar els tremolors llavors va tornar a obrir els ulls i es va trobar el descampat de l'Esberzer vestida tal com anava el dia que va arribar no hi havia res més l'Esberzer tornava a estar al lloc la canterina va plorar va cridar, cridava el gos negre cridava la mare, cridava la balleta cridava les germanes, cridava tothom però ningú li va contestar va intentar arrencar l'Esberzer només va aconseguir esgarrepar-se tota ella i quan va sortir el sol va veure que havia de marxar d'allà i es va posar a caminar i camina, que caminar es va arribar a una ciutat i allà va veure una balleta que li resultava familiar i la balleta la va convidar a berenar a seure a descansar, li va oferir aigua i fins i tot la va convidar a dormir i llavors de allà li va explicar tot i llavors la balleta li va dir és que el rei d'aquest país ha perdut el seu únic fill amb un encantament d'una bruixa dolenta que l'ha convertit en un gos potser és el teu marit i van pensar que no perdien res anar a parlar amb els reis i així ho van fer com té els ulls i com té la veu i com té les mans i ell ho deia i els reis deien sí que l'és, sí que l'és i ploraven i el darrer dia d'aquell mes van fer tapat tots els batalls a campana del país perquè no sonessin van fer matat tots els galls i el punt de les 12 van cridar ben al·li fort des de la torre més alta cap campana no ha tocat, ni cap gall no ha cantat fill nostre estimat i van veure venir un genet del fons que, a mi de que anava creixent ell anava veient que sí que l'era que sí que l'era que és ell, que és ell i van córrer escales avall i la catarina baixava els escalons de 4 en 4 i només veure'l se li va abraçar i tot era fer-se patons pensant que només tenien aquella hora cara ja, no? i es va fer una festa de casori com no se n'hi vivís mai cap van venir tots els reis dels anàpols els de França, la mare, la valleta, les teves germanes Ai, tothom i van ser feliços i van menjar niços i compta comptat compta acabat ve't aquí una vegada tot això que us he explicat ha passat o no ha passat si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat i i La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durante 8.0. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durante 8.0.