Vet Aquí Que... del 18/10/2018

Durant la 8.1 fa el ràdio d'Espèl. Durant la 8.1... Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. Durant la 8.1 fa el ràdio d'Espèl. Durant la 8.1 fa el ràdio d'Espèl. Durant la 8.1 fa el ràdio d'Espèl. En aquells temps que les maduixes cantaven i les cireres ballaven, hi havia una dona que tenia 3 filles. També tenia un hort amb patates, pastanagues, pèjols, que no tenia julibert. Ella que crida la filla gran i li diu vés a l'hort a buscar una mica de julibert. No t'entretinguis, que el necessito ara mateix per fer el dinar. La filla gran va anar cap a l'hort. Quan hi va arribar i va trobar una cabra, que mossegada per què? Mossegada per allà s'estava menjant julibert. I li diu, cabreta, què fas aquí? I la cabreta contesta, em menjo el julibert. I per què te'l menges? La cabra, amb una veu tan fonda que feia por va contestar. Perquè sóc una cabra encabritada amb la pell revenxinada i les potes afuades. I tots els que per qui han passat, de cop, me'ls hem passat. I ara et menjaré tu. I se la van passar. Sencera, sencera. La mare, en veure que la filla gran tardava tant, va cridar la segona i li diu, vés corrents a l'hort i fes venir amb la teva germana amb un julibert, que el necessito ara mateix. La filla mitjana no va trobar la seva germana per enlloc, però sí que va trobar la cabra, que rosacava el julibert, i en veure l'oli diu, cabreta, què fas aquí? Em menjo el julibert, per què te'l menges? I la cabra, amb una veu tan fonda que feia por va contestar. Perquè sóc una cabra encabritada amb la pell revenxinada i les potes afuades. Tots els que per qui han passat, de cop, me'ls hem passat. I ara et menjaré a tu. I també se la van passar. Tota sencera. La mare espera que esperaràs. Va pensar que les filles, filles, s'havien entretingut jugant i va cridar la petita, perquè n'és corrents a buscar-les i que li portessin el julibert. Es començava a enfadar. No ho sabeu, que les mares s'enfaden de vegades. I sabeu què va passar? Doncs que la petita va anar a l'ort i li va passar el mateix. I sí, sí, només arribar i veure la cabra menjant, li pregunta què està fent i la cabra obre la boca i se l'empassa de cop. La dona, en veure que no tornava cap de les tres filles, no sabia què pensar, estava molt, i molt, i molt enfadada. Deuran estar jugant i ni se n'en recorden del que han de fer. Va cridar a la Micheta i li va dir, Micheta, he enviat les meves filles a l'ort a buscar julibert i no tornen. Deuran estar jugant. Corre buscar-les, que tornin totes tres i que nos deixin el julibert, que no podré cavar el dinar. I és tard que haig d'anar a treballar. I la Micheta, meu, meu, se'n va cap a l'ort a trobar les germanes. Però sí que hi arriba, el primer que veu, és la cabra, i com les germanes li diu, cabreta, què fas aquí? I ella contesta, on menjo el julibert? I per què te'l menges? Perquè sóc una cabra encabritada i amb la pell revencinada i amb les potes asoades. Tot el que per aquí han passat, de cop, malser, hem passat i ara et menjaré a tu. Se'l van passar sencer. Però la Micheta, quan fou dins la panxa de la cabra, va començar a gratar amb totes les seves ungles. Gratava la panxa de la cabra amb tota la seva força. I ja teniu la cabreta fent, i la Micheta vinc a gratar i dient a les 3 germanes que apareixin de plorar, que al final s'ofegrien de tantes llàgrimes. Finalment va foradar la pell i ell i les 3 germanes van poder sortir i sense badar se n'anaren ben contentes, cap a casa, a portar el julibert a la mare. I així fou com per fi. La mare va acabar de fer el dinar i se'l van menjar i ben bo que va ser. I, compte a compte, ja s'ha acabat. El final de 7 colors. Adaptació del conte de les mil i una nit que s'explica a Catalunya i a Mallorca. Fa molts i molts anys, en un país llunyari vivien un sastre i la seva muller amb el seu fill paret. Eren molt pobres i havien de treballar molt per poder portar un plat a taula. Va complir 15 anys, els seus pares es van morir i ell es cada sol, sense ofici ni mitjans per viure. Es convertint en un lletragot que anava a la plaça del mercat i lleix com una guilla, robava les pomes i les magranes de les parades de fruita fresca. Vet aquí que, en aquell temps, arribar a la ciutat un malvat bruixot que venia de lluny. Havia estudiat llibres de màgia i va descobrir que la ciutat d'emparèixia amagava un fogolós tresor enterrat en un jardí encantat amb arbres amb flors de 7 colors i 7 colors. Allò més prodigós del terceror era un meravellós final de 7 colors que atorgava tots els seus desits aquí el tenia. Però el bruixot necessitava algú que acabés al jardí i anés a cercar el terceror perquè tenia poc que caigués algun mal afici sobre aquí el desenterres. Veus aquí que l'endemà d'arribar el bruixot va anar a passejar al mercat i es va trobar amb paret que acabava de robar una poma sucosa i vermella i fugia tot corrent. El bruixot va pensar que tenia al davant una bona oportunitat per trobar una ajudant, així que va engrepar amb paret quan es capava. Deixeu-me, senyor, sóc un pobre orfe que no tinc res per menjar, però no us faré més, no us faré més, va dir el noi ben espantat. I, com te dius veïlet, va respondre el bruixot. Paret, senyor, així ets el jove que busco, saps? Sóc el teu oncle. He vingut de lluny quan he sabut que t'havies quedat orfe. Viurem plegats i jo t'ajudaré. El bruixot li va donar diners i menjar i va viure uns dies a casa seva. Quan en paret ja li tenia confiança, el bruixot li va dir mira, paret, quan venia cap aquí vaig entrar en un jardí amb uns arbres amb flors de 7 colors i 7 colors. Vaig fer una vacaina sota l'abra més frondós i em despertar, havia perdut un final de 7 colors que m'estimo molt, perquè és un record del meu pare. Necessito que m'ajudis a cercar-lo, si ho fas, et recompensaré. El noi hi va estar d'acord? L'endemà els dos van posar camí. Camina, que caminaràs, van arribar al jardí de les flors de 7 colors i de 7 colors. La intensa fregància de magnòlia, de jesemí, de tarongina els va guiar fins al centre on van trobar la magnòlia que feia les flors més grosses de 7 colors i amb 7 perfums diferents. En paret va acabar la soca i se li obria un llac túnel que el portava a una cova plena de pedres precioses i es plendien tant que el van deixar encisat. Entre mig de les gemes hi va descobrir el final de 7 colors i una anell de plat al costat, aquest deu ser el final de l'oncle esclevant paret. Abans d'agafar-los, començar a omplir les butxaques i els pantalons de les gemes i es posar l'anell al dit anular de la mà dreta sense donar-se del temps que passava. Però llavors va sentir un fot tremolor i sense temps per res el túnel es va tancar i el noi va quedar enterrat sota terra. Ni ell ni el bruxot sabien que el túnel només podia estar una hora obert. Pobra de mi esclemar, ara que tinc aquest 3 hores a l'abast em moriré sol en aquesta cova. Aleshores penenqué el final de 7 colors i el va encendre. I va dir, final, final, fes el que vols. Quina por la seva sorpresa quan va veure un gènic amb un perfum de begota li diguer meneu-me amo. Sorprès i amb un pan de nas en paret li demanava que el tragués de la cova. Tal dit i tal fet, a l'instant el veïlet es troba el mig del jardí amb el final de 7 colors a la mà, l'anell al dit i les butxaques corulles de pedres preciosos que havia replagat. L'oncla no era el lloc perquè en veure que el noi no sortia i que el túnel es tancava, va fugir correts. La paret tornà a casa seva i amaga el final meravellós, l'anell i les pedres preciosos a dins d'un arque que hi havia a la seva cabra. Veig aquí que en aquell temps el rei tenia una filla preciosa anada de casar i va demanar d'escollir el millor jove com a marit per a la noia. Va fer una crida per tot el rei Amma per trobar-li el millor espós. Una tarda en paret va veure el rei i la princesa i va quedar meravellat de la belleza de Maragda, que així es deia la princesa pel color dels seus ulls. Va decidir que la demanaria per esposa i l'endemà es dirigia al Palau amb una saflata plena de pedres preciosos. El monarque va quedar fascinat en veure aquell ve de Déu de Gemmes i pensant-se que el noi era un ric pretendent decidir casar-lo amb la seva filla. Però abans li demanà la filla d'un rei no en té prou amb boniques pedres precioses. Necessita també un Palau digne d'una princesa. Majestat, doneu-me un bon dia sencer i construiré per a la vostra filla el millor Palau que mai s'hagi edificat. El rei li aconseguir sense creure és ben bé lloc aquell xicot li prometia. En paret tornar a casa prengueu el final de 7 colors i a la mitja nit l'ensengueu tot dient final, final. Fes el que vals. En sortia el geni que repetia amb la seva bota meneu ma amo, voldria un Palau digne de la princesa més bonica del món. A l'instant aparegué un magnífic Palau. Quan l'endemà el monarque es desperta mirar per la finestra i quedar en vedalita amb la visió del més grandiós i sumptuós Palau que mai havia vist. Les parets necrades, les finestres tenien un reixant de plata forjada i les teules d'or resplendien sota el sol del matí. Davant d'això el rei quedar convençut se celebraran les noces i els novis, joves i enamorats eren molt feliços. En paret es van portar amb ell el final de 7 colors i l'amagar al fons d'un armari perquè ningú no li trobés. Però va oblidar en un racó de l'arca de casa seva l'anell de plata. La seva gesta anava boca en boca i s'escampava més lluny de la regió fins que va arribar el poble on vivia el pervers Bruixot. Quan es va donar a aquell jove príncep no era altre que en paret, va decidir que aniria a recuperar el final meravellós. Es disfressa de venedor de finals, marxa cap a la ciutat i anava pel carrer tot dient que era el final de l'emparat. Teniu bon home, us dono aquest final del meu marit sense tenir idea de l'error que cometia. El malvà Bruixot va riure per sota el marit i va dir que no era el final de l'emparat, que no era el final de l'emparat, que no era el final de l'emparat, que no era el final de l'emparat, que no era el final de l'emparat. El malvà Bruixot va riure per sota el nas, va prendre el final de 7 colors i el moment l'encenguer. En sortia el gènida, la veu profunda, que digui, meneu amo. Vull del Palau d'emparat i la princesa Marac d'esclamar el pèrfi Bruixot amb totes les seves forces. El moment, el Palau i la princesa després el rei mirar per la finestra i qui no feu la seva sorpresa a donar-se aquell allà on se'l salva abans el majestuós Palau d'emparat, ara s'estania una gran esplanada buida. El rei va pensar que tot havia estat bruixeria del seu gendre, que havia anat uns dies a caçar. Quan l'endemà arribar de la casera, els soldats riats l'esperaven per empresonar-lo. En un moment el noi es va trobar sense Palau i tancat en una llòbrega i fosca presó. El monarque trist i desconsalat per la sortada desaparició de la seva filla havia ordenat que si emparat no s'havia donat raó d'on era, Marac de moriria a la matinada. Quan el xicoto va saber, va demanar una última voluntat, ser presentat davant del rei per defensar-se. Amb manillat, brut i espallifat, els soldats el portaren davant del rei. Per sort un criat del Palau havia pogut presenciar el que havia ocorregut i ho va explicar a tots els presents. Va venir un venador de finals que es canviaven els vells per uns altres de nous. I quan Marac de li va donar un final vell, tot va desaparèixer de la nostra vista. Això és euobra de la màgia, i tu paret moriràs per la desaparició de la meva filla estimada. A les dones el noi va comprendre que el Maier i Bruixot havia vingut a cercar el final de set colors. Ho tenia molt difícil, però havia de recuperar el final de la sort, i sobretot la princesa Marac de. Magestat, si em concediu tres dies prometo donar-vos la vostra filla i tot el que va desaparèixer. Molt a contra que ara el rei li atorga aquesta última gràcia, on la casa seva tot rumiant que ens oferia per rescatar la princesa. Regiran, regiran, el fons de l'arc on havia posat el final de set colors i les pedres precioses va descobrir l'anell que sabia important de la cova. Se'l va posar el dit en un llarg dret, i amb l'altre mà el va fregar. Un geni diminut va aparèixer i li digués amb baueta, esquifida, meneu-me amo. Un geni, un pervers bruixot, s'ha endut el final de set colors i la princesa i el palau. M'has de portar allà un son i ajudar-me a tornar-nos aquí. El moment en paret es troba en un país llunyà, llunyà, al mig del desert, davant del seu palau amb un baubratge a les mans, de seguida es posar a cantar. Sóc un venador de la terra dels finals, porto un baubratge que gaubreix tots els mals. A bruixot li comprarà el baubratge, pensant que així no es posaria mai malalt i se'n va veure un bon glob. Resultava que la poció tenia una pedorotze menjina que es quedà dormit com una soca. El veïlet li va prendre el final de set colors, va anar a rescatar la princesa i després fregar el final de set colors tot dient. Final finalet, fes el que valts. El geni sortida el final de set colors i diguem la seva babota. Maneu ma amo! Fes collam caigui sobre el bruixot i el mati. De seguida ho llam intent sortir de la llàntia i destruir el bruixot que quedarà reduït a cendres. Les quals el vent del desert s'endongue per sempre més. Aleshores em paret tornant a cendre el final de set colors tot dient. Maneu ma amo! Em parell i respongue. Final final, fes el que valts. Tornes a ciutat en un instant. Eus aquí que em paret i maracda i el palau se sentirem transportat pels aires i al moment es trobaren davant el palau del rei i el palau es faran robuts amb tots els honors i se celebraran unes festes 100 vegades més grans que les del casament. Els princes van viure contents i feliços i el final de set colors va restar per sempre més amagat del jardí, oblidat de tothom. Final finalet, el conte ja no hi és. Bé, aquí una vegada. Hi havia una vegada un pare que tenia 4 fills que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu. Quan van ser prou grans els va dir ah, fills meus, ja veieu que jo soc vell i no tinc res per donar-vos. Us aconsello que us ananeu pel món, treballeu de valent i sobretot que prengueu un ofici. Després torneu a casa. L'àndem a mateix els 4 germans van marxar a buscar aventura al camins i el germà gran va dir que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent. Podem quedar d'aigua un any aquí mateix i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna. A tots 4 es va semblar molt bé i cada un va marxar per un camí diferent. On Pere aquí al gran va trobar un home que li va preguntar on anava i quan va saber que buscava prendre un ofici li va dir no hi ha un ofici millor al món, res no quedarà amagat mai als teus ulls. El noi va pensar que sí que era un ofici prou bonic i va acceptar. I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert que el seu mestre, quan va acabar l'aprenentatge, el va assequir amb una ullera de llarga vista i li va dir amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a tal de la terra, a sota el cel i a sota terra. El xicot va fer la prova, va pensar vaig veure els meus germans que fan, va encarar l'ullera, va estar una llarga estona, mirant cap aquí i cap allà i després va dir tot satisfet i visc, que tots estan bé. El segon germà el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador. Diu així mai no et faltarà res per viure. El noi també li va semblar bé i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa que el Joan es va convertir en un caçador expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta i li va dir, és una escopeta excepcional mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi jo va voler provar, va veure un gos lluny que arrossegava un gos i va voler fer punteria a l'os, va disparar i l'os va desaparèixer de la boca del gos i el gos no se li va bellugar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre que també es va oferir ensenyar-li la feina. Ell va dir, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre segur, fent córrer l'agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí, no t'ensenyaré només acusir roba, que us iràs moltes coses més i no t'avorriràs gens, ja ho veuràs. I el Bernat et va deixar convence i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora d'acomiadar l'home li va donar una agulla tot dient-li que aquesta agulla podia es cosir tot el que s'ha presentat i tenés que sigui tu com manteca, com dur com la ser. Tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler aprovar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va cosir i el mirall va quedar tan bé que feia més goig que no passés a estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici. I quin és el vostre ofici? Va preguntar a ell. Sóc lladre. Ah, no, això no és un ofici un ràdio. A més, tu us acaben a la presó. Eh, no es passa a tenir por. Jo t'ensenyaré posamant allò que cap al troma no veu i en el lloc on ningú no en trobaria ni rastre. Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis. Però t'asseguro que pots fer molt de bé, eh. Fins i tot pots trobar lladres. Ah, el meu jo va pensar que tampoc estava tan malament. I al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar els guants. El noi se'ls va posar. Va veure un viatjant pel camí real i va aprovar els guants. I li va prendre les sabates. I ho va fer també que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava d'escals. Tot just passat l'any, en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins, els germans es van trobar. Es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts i de seguida els va preguntar quin ofici tenien i que d'on va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content. I va dir, mira, anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré i què hi ha dins. Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, és el niu de caderneres, hi ha quatre ous i la mare els cova. Llavors el pare va dir a l'Andreu, tu que tot ho pots agafar, porta els ous cap aquí. Però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous, i la mare va seguir cobant. Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat. I li va dir al Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara tu, Bernat, que ho saps quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el Bernat va agafar l'agulla, va cosir els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar els ous a dalt del niu, i al cap d'un pare de dies els ous allets ja van sortir, ben vius i espavilats. I al llavors el vell va dir en els seus fills, us he de felicitar. Heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més, però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estat raptada per un drac, i el rei amb l'angúnia no aclocava els ous per saber que aquí li tornés la princesa a la rebria per esposa i seria rei. Llavors el pare els va reunir i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts, que ells quatre podien anar a veure si les salvaven. I els germans van pensar que sí, que si veien en cor i es van posar en marxa, el Pere va mirar per l'uller i va exclamar. Ja sé on és, darrere d'aquestes set muntanyes, i l'aguarda un drac farotxa gros com una catedral. Ens caldrà una barca i treu a salmar. Van trobar el rei que els va donar la millor barca que tenia. Van dirir-se cap a la muntanya que feia set, i llavors l'Andreu s'esquilla pel costat del drac que dormia amb el cap a la falda de la princesa, i va robar-li la princesa sense que el drac ho notés, i corrents cames de judeu amb la princesa els braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà el drac es va despertar i veient que se li havia escapat i les van furir, va sortir volant, va veure el vaixell, i llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los. I el Joan va ser quan li va engegar un tret que li va entrar directe al cor. Però el drac era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell i el va partir pel mig, i tots van caure a l'aigua, i tots d'agafats quan podien les fustes que flotaven. Llavors el Bernat es va treure a la seva agulla, i no res, va tenir tots els pedassos cosits, i la nau s'encera una altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla estava boig, de content, i llavors va quedar els quatre germans, i els va dir, vaig, prometre la meva filla, aquell que la salvés de les urbes del drac, però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu, sense deixar de res a ningú, va dir, mira de casa jo, perquè jo l'he presa del drac. El Pere, sí, però... Vaig baronera, si no, no hauríem pogut fer res, mira de casa jo. I el Joan va dir, no, que si ha de casar, sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-la del drac, si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va fer, i, vale, teniu raó, però a veure, ens haguessin pogut morir tots allà afegats al fons del mar, sort de mi, que vaig cosir el vaixell, i van poder tornar, mira de casa jo, i ningú més. I el rei, veient que cap d'ells no li faltava raó, va dir, doncs, mira-ho. Perquè tots marxeu-se el meu gentre, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decidiu-vos d'altres mateixos qui ha de ser el meu oreu, quan us hi hagueu posat d'acord, ja m'ho direu. I mentre veniu a viure aquí amb la vostra pare, i jo, com a prèmius, donaré riqueses, perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un príncep que sabia ballar molt bé, i s'hi va casar. I ve-te aquí un gat, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un conte que s'ha fos, i ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gat, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gat, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gos, ve-te aquí un gat,