Vet Aquí Que... del 7/2/2019

... Emporada. Ara es comptes ràdio d'esper, si tu n'hi t'esplàdio d'esper, la ràdio de Sant Lluís, l'horant d'avui, tu i tu. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de comptes. Formem part de l'associació de Mestre Rosa Sençat, i avui hem vingut a explicar-vos comptes. Esperem que us agradin. Suze, lebe suze, was rasche im stron, die Gänze gil barfus und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänzlein auch machen kein Schuh. Vete aquí, que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... El ratolí, l'ocellet i la salsitja. Hi havia una vegada un ratolí, un ocellet i la salsitja, que vivien junts. Havien posat casa, sabien repartir la feina, i cada un feia el que sabia fer, i vivien en una pau que era una delícia. La feina de l'ocellet era que cada dia havia de volar cap al bosc a fer llenya. El ratolí portava aigua, ensenia el foc i parava taula. La salsitja cuinava. Però un dia l'ocellet va topar pel camí amb un altre ocell, i parlant, parlant, li va explicar les excel·lències del seu viure. Però llavors l'altre ocell li va criticar molt, li va dir que era un ximple, que ell feia la feinassa grossa mentre que els altres dos es donaven la gran vida, perquè, veure, un cop el ratolí havia encès el foc, i portant l'aigua, no es retirava de descansar fins a l'hora de dinar. I la salsitja es quedava pel foc, només vigilava que el menjar escogués bé. I quan s'atençava a l'hora de l'àpita, revolcava tres o quatre cops dins del brou, o per la verdura, per donar-li gust. I això era una cosa ben fàcil de fer. Però l'ocellet no, l'ocellet, ahir li tocava a buscar llenya tot el matí, i quan arribava a casa descarregava, i sense descansar, s'asseia a taula. Els altres eren una vida de senyors, el ratolí i la salsitja, que t'escansaven molt, però per ell, per l'ocellet, que li tocava la feina més dura, la feina més cansada i la feina més llarga, era una injustícia. L'ocellet va estar pensant el que havia dit el seu amic, i el dia següent es va plantar. No va voler anar a fer llenya, i va dir que ja havia fet prou temps de criat, que ara havien de canviar els papers i provar d'una altra manera. I per molt que el ratolí i la salsitja li van demanar, l'ocell no va a sedir. I aquesta vegada, les feines les van rifar. A la salsitja li va tocar anar a fer llenya, el ratolí, fer de cuiner, i l'ocell havia de portar l'aigua en cèndol foc i per a la taula. I... què va passar? L'endemà cada un va començar a fer les noves feines, l'ocellet va sortir a buscar la llenya al bosc, l'ocellet va començar a encedir el foc, el ratolí va posar allà el foc, i es va posar a vigilar. Tot estava en marxa. Llavors, el ratolí i l'ocellet les van posar a esperar que la salsitja tornés amb la llenya, la del dia següent. Però vinc a esperar, i no tornava. I els altres es van començar a passar ància, i l'ocellet finalment va volar a veure si el veia. I sí que va saber què havia passat, que va saber que tenen a prop de casa l'havia trobat un gos, i... se l'havia menjada. Oh, l'ocellet es va esclamada allò més que entre el gos, però el gos es va defensar, va dir que no, i que... com queda terra. I l'ocellet, tot trist, va replagar la llenya per l'endemà, va volar cap a casa, i va explicar al ratolí el que havia passat. Ai, quin greu, perquè se l'estimava, n'era salsitja. I van acordar de seguir junts, i de fer el millor que poguessin, els de sals. El ratolí va continuar fent el menjar. I quan va voler donar gust a la verdura, va fer com feia la salsitja. És a dir, es va ficar dins l'olla, com que l'aigua volia, es va morir. Quan l'ocellet va arribar a preparar taula, no va veure el ratolí per enlloc. El va cridar, però clar, no apareixia. I l'ocellet va fer la seva nova feina, que era fer la llenya al foc. Fos perquè va daba, fos perquè no en sabia prou. Se li va encendre una plometa. I l'ocellet ha corregat pel pou agafar aigua per apagar-la, però amb la tabalament li va caure la gallada dins del pou, i ell darrere enredat amb la corda, sense poder-se deixar anar. I esclar, quan es va enfonsar la gallada a l'aigua, es va afegar. I aquí s'acaba la història. El ratolí, l'ocellet i la salsitxa, que van voler improvisar. I qui no s'ho vulgui creure, ho vegi a veure. Bé, aquí una vegada. La filla del carboner. Bé, aquí una vegada hi havia un rei. Un rei que com no tenia cap guerra, i s'avorria molt, i no li agradava ni llegir, ni re de llibres, llavors s'avorria. I la seva distracció era anar a caçar. I anava a caçar cada dia. I bé, aquí, que un dia, que s'han de perseguir una feira salvatxina, se'n van dintre amb un bosc. De tal manera que allà es va quedar sol. Va perdre tot el seu acompanyament. I deia, ara estic sol, a veure què faré. Tenia gana, volia descansar. I llavors allà va veure una llumeta, una llumeta molt lluny, i se va tancar. Llavors era una cabana del carboner. Va picar la porta i va entrar. Era una cabana petita, va entrar. Era fosca, dins tota fosca, però va veure allà, allà al fons, un foc, i una noia que anava cuinant, i estava allí, tenia un oi al foc, i anava tirant el foc. I això li va dir bon dia, i la noia li va dir bon dia, senyor, i diu, oi, què fas? Mira, estic cuinant aquí, i què tens aquí, en aquesta olla? Doncs mira, aquí hi ha el que està baix després de l'estadal, i el que puja després baixa. El rei, com no era massa llarg d'enteniment, no volia demanar explicacions perquè pensaria, diu aquesta noia, es pensarà que jo no entenc el seu llenguatge. Llavors va dir, mira, escolta'm, i aquell xac que s'està movent per allà, la noia li diu, xerrim baix, oi, el rei, que pensava que li prenia el pèl, però que no volia demanar més explicacions, perquè llavors pensaria que no entenia aquest llenguatge. Llavors va dir, diu escolta'm, i tu què fas aquí? No, jo estic esperant el meu pare, i el teu pare, ja ho tens, el teu pare diu, oi, és carbonès, tan llà, vigilant la sitja de carbó, diu, ah, i què fa el teu pare? Sí, diu, miri, també casa, també casa. Diu, miri, el que casa ho deixa, i el que no casa, s'ho endurà. Ah, això va ser ja la gota que ja m'omplia tot el got. I va dir, aquesta noia va pensar, aquesta noia m'està prenent el pèl, va, i se'n va, se'n va, agafa el cavall, i taca, taca, cap al bosque dins. Llavors el cap d'una estoneta, sí, sí, troba el, un home que estava allà, vigilant la sitja de carbó. I va dir, bon dia, el senyor li diu, bon dia, el senyor, i què fas aquí? Ah, miri, estic vigilant aquesta sitja de carbó, diu, home, diu, i amb aquesta, amb això et pots guanyar la vida? Diu, ui, tant, senyor, miri, amb el que guanyo, pago deutes amb el que guanyo, doncs em poso un guany, i també enllenso, enllenso per la filestra. Ai, senyor, això m'ho ha d'explicar, perquè això no acabo d'entendre com és que amb això es guanya, i pot fer tot això. Diu, molt senzill, senyor rei, miri, miri, pago deutes, perquè abans els meus pares m'han criat, m'han alimentat, i jo ara els tinc a casa, també els mantinc, pago deutes aquest. De res poso diners en guany, perquè tinc un fill, tinc un fill que també l'alimento, i el mantinc, i després aquest fill, més tard, ella mantindrà a mi i em cuidarà. Doncs poso diners en guany, però, i com és que encara enllensa, o, senyor, per senyor rei, tinc dues filles, aquestes dues filles, el dia que es casi marxaran, doncs tot el que jo he gastat amb cuidar-les, amb alimentar-les, després és com si hagués llançat aquests diners. Ah, bé, d'aquí, escolta'm, i no tenia més aquest llenguatge, sobretot anar pensant, diu, escolta, escolta'm, no pas vostè té una filla aquí que viu amb una cabaneta petita, fosca, diu, diu, oh, diu, diu, i tant, diu que... com és que ho sap, diu, és que he passat per allà, però és que, hòstia, aquesta noia té un llenguatge molt estrany, molt estrany, miri'm, escolta'm, m'ha dit que el seu pare és també cassa, i el que cassa s'ho deixa, i el que no cassa s'ho importa. Ai, ai, ai, això, com s'explica aquesta manera de llenguatge, escolta'm, diu, sí, sí, escolta'm, és que jo, quan estic aquí sentat, vigilant la xitxa de carbó, miri, els polls que porto sobre, miri, els que puc, els mato, els mato i els deixo, però els que no puc matar, doncs es queden un altre cop al cap, doncs els que no mato, me'ls enduc. El reia tenia la mosca darrere de la orella, i doncs, escolta'm, i també, saps què m'ha dit, que allà que tenia un oi al foc, i va dir, i va dir, que tenia lli, era el que baixava, pujava, i el que pujava, baixava. Ai, senyor, i tanca, sí, diu, miri, són els cigrons que, quan volen, pujan, i després baixen. Ah, ve't aquí, ve't aquí, ve't aquí, molt bé, doncs, escolta'm, ja, molt empipat al rei, li diu, li diu a la seva filla, que és tan espavilada i tan llesta, eh, que miri, que la vull que vingui, que em vull que se'n vella, però vull que vingui al Palau, ni vestida, ni despullada, ni pel camí, ni per fora del camí, que si no ve així la farem matar. Ai, senyor, el seu pare, quan va sentir això, va dir, ai, senyor, què farem? El rei només va ser dir, això se'n va anar, el pare, el carboní, va anar cap a casa i li diu a la noia, és, oh, la noia, bé, què, has tingut visita? Sí, però el pare feia una cara molt llarga, que sempre estava molt content, i la noia sempre estava molt contenta, però va notar que el seu pare, aquella cara, no era la de sempre, li va dir, què et passa, pare? Re, re, re, re, què et passa, pare, explica-ho, i al finalment el pare li diu tot això que li va dir el rei, i estava gairebé plorant, perquè diu, no ens en sortirem d'aquesta, la noia diu, pare, no t'amoïnis, perquè ja ho pensarem, ja veuràs com en sortirem, i sí, sí, la noia, saps què va fer? Va dir, mira, pare, ja ho farem, i el dilluns, ja pots anar a dir-li al rei, que el dilluns al matí, em presentaré el palau i que estigui allà esperant, i sí, sí, el aquell dilluns al matí, saps què va fer? La noia va posar un vestit, va agafar una xarxa de pescador, se la va embolicar pel cos, no anava ni vestida ni despullada, va agafar una cabra, i va muntar solo la cabra, i aquella cabra, saltant per la dreta, per l'esquerra, pel marge, per fora, ara aquella, ara... Va arribar aixins al palau, el rei la va veure, i va quedar tot parat, la noia demaneu com anava, tota plena de cops, tota bruta, però el rei va dir, els seus cridats li va dir, arregleu aquesta noia perquè... i poseu-li uns vestits i pentineu-la, va, sí, sí, la van vestir, la van arreglar, la van pentinar, oi, aquella noia, i de bonica, bonica, i quan la va veure, el rei, oi, es va quedar, es va quedar enamorat, i la noia, perquè aquell rei, ben plantat, sí que ho era, no era gaire espavilat, però molt bona planta tenia, de manera que aquella noia també es va quedar molt enamorada d'aquell, d'aquell rei, i com ell va dir que es casaria, i així, sí, es van casar, però el rei es va casar amb una condició, i va dir, mireu, mireu, ens casarem, estem molt enamorats, però, però, amb una condició, que mai, mai, mai, però mai has de donar cap consell, perquè jo vull ser camana aquí al Palau, perquè soc el rei, i tu, si dones algun consell, mediatament, hauràs de marxar del Palau i tornaràs a la cabana del teu pare, i la noia, com n'estava tan enamorada, oi senyor, sí, sí, sí, va dir que sí, que sí, des van casar, van viure, van viure feliços, el rei ja no anava tan a casar, estava més al Palau, i va passar un any i dos anys, i estaven molt enamorats. Veig d'aquí que un dia el rei que sempre donava audiència per arreglar tots els problemes que hi havia al seu regne, un dia es va presentar en el seu Palau, en l'audiència es va presentar un hostaler, un hostaler del poble, i un marxant, perquè hi havia un problema. Resulta que aquest marxant, que era una mica trapella, tenia un cavall i unes mercaderies que anava venent per aquells poblets, i tenia un cavall maculloent, preciós. Va arribar l'hostal, el va lligar al cavall, allà al costat de l'euga del hostaler, aquella euga estava a punt de tenir un pollí, i aquella nit la euga va tenir un pollí, però l'any de mal de matí el marxant, quan va sortir, i va veure un pollí al costat de l'euga, va dir, aquesta també va, va agafar el pollí, el va posar sota la panxa del cavall, i li va dir l'hostaler, aquest pollí és meu perquè estàs sota la panxa del cavall. Va, l'hostaler, que no, que no pot ser, perquè l'euga, perquè l'ata no, que és el cavall, tot el que van anar a demanar justícia al rei, i ens estaven allà amb l'audiència que hi havia una cua llarga, finalment els va tocar amb ells el torn per explicar-li el rei, a veure, que decidís si fes justícia, li van explicar, el rei, com ja estava cansat, i era última hora, li va dir, on estava el pollí? El pollí estava sota la panxa del, el marxar li diu, el pollí estava sota la panxa del cavall, doncs estava sota la panxa del cavall, és del cavall, i, oh, podeu marxar, ai senyor, la reina que estava escoltant aquesta injustícia, va pensar, ai, aquest pobre hostalís quedarà sense el pollí, ai, mare meva, doncs com ho faré quan se n'anava, eh, demagat, va cridar amb el hostalibre, dir, vina, vina, escolta'm, mira, em sap molt de greu, perquè clar, el cavall no pot tenir pollins, és la eu que és la mare del pollí, diu, mira, saps què podem fer? Mira, el diumenge, quan anem a missa, passarem pels safrets del poble, tu et poses allà, al safret, sentat, amb una canya de pescar, amb aquesta canya de pescar, passarà el rei per allà, i veurà una cosa estranya, un home, alli, amb la canya de pescar, i et preguntarà, què fas aquí amb aquesta canya de pescar? Oh, diu, jo pesco sardines, com un cavall pot tenir pollins, diu, ja veuràs, a veure si cau amb l'error que ha fet, doncs bé, així sí, van fer-ho d'aquesta manera, el diumenge, passaven per allà el rei, la reina cap a missa, per davant dels safrets, i vam veure l'hostaler, sentat als safrets, amb una canya de pescar, i va dir, diu, què feu aquí, què feu aquí? Diu, oh, estic pescant, diu que pesca, estic pescant sardines, com un cavall pot tenir pollins, ja veuràs el rei, va caure amb l'error que havia comès, i va dir, doncs, veniu al Palau, que reclarem això, i si sí, va anar al Palau, el rei li va dir amb el marxant, escolta, m'has de tornar al pollí, al senyor hostaler, perquè és de l'euga, i ja està, i va quedar d'aquesta manera, però quan se n'anava, el hostaler, el rei el va cridar, diu, vine, vine, diu, i qui, i qui t'ha donat aquesta idea, a veure, i el hostaler, pensant que feia una gracieta, va dir, ai, senyor rei, va ser la reina que em va donar aquesta idea de que fes aquesta historieta del sefretge amb la canya de pescar perquè vostè se n'adonés, diu, ah, sí, molt bé, molt bé, se'n va anar al hostaler, però es va dirigir a la reina, tot enfadat i empipat, ha estrencat la promesa que havies fet al casar-te, has donat consells, ja saps què et toca, eh? Ai, senyor, ai, per aquell pobre home, no... No, res, ha estrencat la promesa i aquí amb qui mana sóc jo, ja saps el que et toca, ja te'n pots anar cap a la cabana del teu pare, allà al bosc, i per sempre més, jo no et vull aquí. Ai, senyor, la reina, vinga, plorà, vinga, plorà, vinga, plorà, ai, però, ai, que freix, jo us estimo, si estic tan enamorada del rei, va, molt empipat, però finalment m'ha dit, diu, mira, et concedeixo una cosa, mira, saps què pots fer? Agafa la cosa que més t'agradi del Palau, la que més t'agradi de la Pajandú, i se'n va anar, ah, la reina, que era molt llesta, molt llesta, vam de pensar i pensar, a veure què em puc endur, ah, però sabeu que és el que més li agradava, tot el que més li agradava era el rei, i va, i saps què va fer? Va preparar, va buscar unes herbetes que feien dormir, les va posar al sopar del rei, el rei després de sopar es va quedar a dormir, dormir, dormir, com una soca, va agafar el rei, tot vestit de rei, el va posar sobre un carro, un carruatge, i a setmana, cap a la cabana, perquè és el que havien quedat, ells havien dut el que més li agradava, i cap a la cabana del seu pare, i van arribar allà, el rei dormit, dormit, el va deixar sobre els aquells saps de carbó que tenien per allà a la cabana, i va, no els hi ha anat, dormirem, però el matí, el rei, obre els ulls, i on sóc? On sóc? Era una cabana petita, es va posar dret, el cab li tocava al sostre, bueno, tot amb pipat, les tarananes per allà, tot brut, tot enmascarat, i ell estava a veure el foc, no deia res, ah, i ell, uns crits per aquí, crits per allà, i li diu, i la reina li diu, ah, senyor, mireu, és que vos m'heu dit, que em podien dur, el que més m'agradava de tot el palau, i el que més m'agrada de tot el palau, sou vos, ah, i que n'estic molt enamorada, ah, i el rei, donant-li voltes a tot això, va pensar, no en sortiré, mira, si he de passar-me tota la vida aquí, perquè li he donat la paraula, que s'endugués el que més li agradava, m'hauré de quedar tota la vida aquí, i això no pot ser, no ho aguantaré, mira, li va dir després de rumiar-ho, saps què? Mira, ja que hem de viure junts, i aquí val més que ens marxem cap al palau, i visquem tots dos junts al palau, al palau, i tu, sisplau, fes el favor de no posar-te massa en les meves coses, i així va ser que van tornar al palau, i van ser tan feliços, i van menjar també molts anissos, i van viure molts anys, molts anys, molts anys, i mireu, el conte ja s'ha dit, i conte acabat, conte explicat. I ja està. Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat, i si vol més creure-ho, que anar a veure-ho. I per mi no estic bé, i no micròfic, lengths més. Però ara serveixo pels antiguos problemes. I'll do the smell of a little memory. Oh, yeah. If you leave me, baby, I'm for real. I'll see your life, I'll take you to paradise. I'm gonna give you all my love, yeah. We went through this before, acting like the elves can't bag them no more. Night down, dragging on the heated marble floor. Blast Cartier, when you open up the door, slide these on, baby. Some butter still relate to the gutter, just your lifestyle's different. Spirit uplifted, fell in love with the cat. You should be happy, baby. I'll do the smell of a little memory. I'll do the smell of a little memory. Blast Cartier, when you open the door, slide these on, baby. Blast Cartier, when you open the door, slide these on, baby. Blast Cartier, when you open the door, slide these on, baby. I'll do the smell of a little memory. Blast Cartier, when you open the door, slide these on, baby. You should be happy, baby. I'll do the smell of a little memory. Gr ruthless, I'll take you to paradise. You should be happy, baby. I'll do the smell of a little memory. You should be happy, baby. I'll see your life, I'll take you to paradise. I'll be real, let's take a lot of fun, to paradise. Paradise is very nice. You are the favorite, just be real for real. To paradise, I'm gonna give you all my life. Next phase is this. Black Santa, heady ten days to reminisce, scars my witness. I paid the price for paradise, so I'm livin' this. I never limit myself to else fearless. Lay back while I illuminate the darkness. Like a smoke, don't ya? Make it move, won't ya? Think I won't take it to your peak, I know the mother cats don't. And it won't stop, this is beyond paper. First I get your mind right, then I might drape ya. Never pimp it, raise my girls well. Young thoroughbreds get schooled by Uncle LL. C-double, L-tattooed on the bubble. Lay the mink down, let you walk over a puddle. True love is so rare, but don't you worry, I ain't goin' nowhere. You're meanin', baby, I'm for real. I see your life, I'm giving you paradise. You know why? Paradise is very nice. You want it, baby, you want it, baby. I see your life, I'm taking you to paradise. I'm gonna give you all my life. Trust me, trust me, trust me, trust me, trust me, trust me. Trust me, trust me, trust me, trust me, trust me. I see your life, I'm for real. You want it, baby, you want it, baby, you want it, baby. You want it, baby, you want it, baby, you want it, baby. I see your life, I'm taking you to paradise. I'm gonna give you all my life, yeah. Belly the belly, one hand on the jelly, at the teli on the cellar. Hit that money, Ellie, please believe it. If the mind can't conceive it, then the man can't achieve it. You gotta breathe it, and I breathe deep. I'm one with the universe, minimum 10% go to God first. I'll be back, baby, close your eyes Ice on the pinky finger, froze your thighs So much shake, baby, the waterbed fries Walk around nude in the suite, yelling, recognize Do your dance, baby, pour me a glass It feels so good to have the world in the smash Touch it, why don't you Touch it, why don't you Touch it, why don't you Touch it, why don't you Hey, girl, oh, girl Hey, girl, I wanna rock your world Baby, baby, hold real, sit down, take your life, to paradise Oh, oh, paradise is very nice Baby, baby, just keep it, baby I'll take it to paradise Oh, paradise is very nice Baby, baby, you gotta keep your eyes on the prize, baby Sky's the limit I'm bone log, so bone log, you can be with me, you can me, try me, try, don't leave me inside my hands, everybody clap your hands in the air, don't organize, everybody clap phi il'هم en la muïse, I'll tell you how my love will signal me We can amen. Just call me and say that you want me Just wait for real and if you like me you wanna talk to me and if you want me Tell me how you feel, yeah. If you believe it, baby, I'm for real. I'll see your life, I'll take you to paradise. Paradise is very nice. Radio Tassbènduranta, 8.1. En Goleman, radio Tassbènduranta, 8.1. Sant Justenques, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pòn. Comencem un nou...