Vet Aquí Que... del 21/2/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Aquest conte es diu El Brufal. Un bon dia, un retolí va sortir passejar pel bosc. Una guineu va veure el retolí i li va semblar un bon àpat. On vas, retolí petit i pelut? Et convido. Vine a casa meva i menjarem junts. Ui, moltes gràcies, guineu, però mira, no tinc temps. He quedat amb el Grufal en aquest moment. Un Grufal? Ja em diràs com són aquestes bèsties. Oh, un Grufal és un Grufal. No em diguis que no n'has vist mai cap. Doncs mira, té uns ullals horrorosos. Unes urpes, ui, com puntes de ganivets. I unes dents terribles i grogues. I t'has de trobar amb ell. Sí, l'espero en aquesta pedra, assegut. Ai, saps què és el que més li agrada el Grufal? Doncs la guineu rostida. La guineu rostida? Me'n vaig abans que vingui. I la guineu va sortir corrent amagar-se a la seva copa. Quina guineu més ximple. S'ho ha cregut. I no sap que el Grufal és un invent meu. Jo el ratolí va seguir passejant pel bosc. Un mussol el va veure i li va semblar un bon àpat. On vas, ratolí petit i pelut? Jo visc a Quistabra, a vine a casa meva, i brenarem junts. Que m'ha plecat, mussol, però deixa-ho per un altre dia, perquè he quedat amb el Grufal. I si arribo tard se'n fedarà. Un Grufal? I com és? I quin aspecte té? Oh, un Grufal és una bestiola una mica repellent. Té uns junts rodons com pilotes, pobret. I els dits dels peus escampats, com un arrel. I una barruga barinosa a la punta del nas. I has quedat amb ell? Sí, mira, precisament al costat d'aquest riu. Ah, per cert, el seu menjar preferit saps quin és? El gelat de mussol. Ai, gelat de mussol! Ui, tinc molta pressa, me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig! Adéu, ratolí! Quin mussol més simple, s'ho ha cregut. No sap que el Grufal és un invent meu. I el ratolí va continuar passejant pel bosc. Una serba va veure el ratolí. I li va semblar un bon àpat. On vas, ratolí petit i pelut? He preparat sopar, si et sembla. Superem junts. Moltes gràcies, saps? Ets molt bona. Però he quedat amb el Grufal per sopar. El Grufal? Com és el Grufal que no ho sé jo? Oh, doncs, mira, un Grufal és un Grufal! Tu diré, els seus ulls són grans com tronges. La seva llengua és negra i allargada i té el llum ple d'espines morades. I has quedat amb ell? Sí, precisament aquí, al llac, a l'arriba. Ai, per cert, el seu menjar preferit és truita de serp. Truita de serp? Ràpid, he de amagar-me. Adéu, ratolí, me alegro de veure't. Quina serba eiximple s'ho ha cregut. No sé què el Grufal és d'un invent meu. El ratolí va seguir el seu camí? I de sobte? Ai, però què passa? Qui és aquesta bèstia monstruosa? I aquestes urpes? I ullals horrorosos? I aquestes dents tan horribles i grogues? I quins ulls més festigosos? I els dits dels peus escampats, espantosos? I quina barruca el nas més horrorosa? I els seus ulls són més grans que dues tronges i la seva llengua és negra i allargada i té el llum ple d'espines morades. Ah, sucors, és un Grufal! Crec amb un ratolí. Va dir el Grufal. El meu menjar preferit, quina sort? Que bo que estaràs amb una llesca de va cruixent. El teu menjar preferit no em diguis això? Va dir el ratolí, que encara no sortia d'espantat. Però va rumiar una estratègia. Mira, Grufal, el Bosch, tots em tenen respecte. I jo, de munt d'una llesca de va cruixent, i ara, què t'has cregut? Segueix-me i veuràs que no et menteixo. I el Grufal li va contestar, mirar, com vulguis. Va, comença a caminar, però tu vas davant, eh, i jo darrere. I el Grufal seguia el ratolí. I van caminar molt, fins que van sortir uns murmuris. Apa, si és la Serp. Eh, Serp! va cridar el ratolí. Em veurà el Grufal, que caminava darrere el ratolí. La Serp es va espantar. Venia d'anar, adiós, adiós! I va fugir arrossegant, centra els troms. Has vist, va dir el ratolí, com s'ha anat la malvada? Ah, sí, ah, sí, ah, sí, va dir el Grufal. Semblava espantada. I van seguir caminant. Tot d'un el Grufal va dir, sento-lo, d'un ocell entre els pins. Ah, és el mussol, va dir el ratolí. Ei, mussol, hola, hola, hola! El mussol va donar en cap d'ull el Grufal. Ah, tinc pressa! Adéu, ratolí! I se'm va anar volant corrents, corrents, corrents, fins a dalt de tot el pis. Has vist, va dir el ratolí, que havia atamarchat. Li faig por. Ui, vist i no vist, va dir el Grufal, que ho diria. Se'n ha anat volant, i van seguir caminant. I tot d'un el Grufal va dir, ui, sento passos, que s'acosten per aquest camí. Ah, és la Guineo, va dir el ratolí. Ah, hola, Guineo! La Guineo, quan va veure aquell Grufal que seguia el ratolí, va sentir una pospantosa. Me'n vaig, me'n vaig, una visita m'espera, i se'n va anar a amagar el seu cau corrents. Has vist, Grufal? va dir el ratolí. Com tots em tenen por i em tenen respecte? Doncs saps què, Grufal? Jo tinc una fam de mil dimonis, i noto que l'estómac comença a rugir. Jo el pastís de Grufal, m'agrada molt a mi. Pastís de Grufal? Va esclamar aquell bitxo, i va marxar corrents, corrents, es paordit. I llavors el bosc es va quedar realment tranquil. Una nou, va esclamar el ratolí, i es va seure. I quin banquet que es va donar el ratolí amb aquella nou? I conte contat, conte acabat. El Grufal és un conte tradicional anglès. Les figues. Ve-te aquí que una vegada, un rei tornava un dia de recórrer les seves terres a cavall, quan va veure al marge del camí un avi, un home molt vellet, que estava plantant un arbre. El rei es va estrenyar, va baixar del cavall, i li va preguntar Ah, avi, per què et molestes a plantar un arbre, amb l'edat que tens? Que no veus que quan comenci a donar fruits el més probable és que estiguis mort. Deixa la feina de plantar arbres als teus fills, als teus nets. Majestat, va respondre l'Ancià. Quan jo vaig néixer, ja hi havia molts arbres en aquest món, perquè els havien plantat els nostres avantpassats. És veritat, jo tinc molts anys, però mentre estigui viu, plantaré arbres perquè els meus fills, els meus nets engaudeixin. Segur que aquest arbre que veieu aquí, de branques tan moes i escarrancides, serà un dia una bona figuera. Mira, va dir el rei, ets sóc un filòsof. I reia, la farem una cosa. Si encara ets viu quan la teva figuera comença a fer figues, porta-me en unes quantes a Palau, m'agradarà molt d'estar-les. Quan va acabar de dir això, el rei va tornar a pujar a cavall i se'n va anar. Poc temps després la figuera va començar a tenir fulles, i el cap de 3 anys va donar les 3 primeres figues. Va esperar que estiguessin al punt, amb molta paciència, mirant-se les cada dia, i quan va anar al millor moment, l'avi va agafar un cistell, el va netejar molt bé, a dintre hi va posar les 3 figues, i va demanar al seu veí un drap molt maco per tapar-les. I amb el cistell penjat del braç, va sortir de casa per anar a Palau i oferir-les el rei tal com havien quedat. Però pel camí es va entrar a bancar i va caure, i ell prou que aguantava el cistell a l'aire perquè no els hi passés res a les figues, però quan va mirar dins va veure que una figa s'havia mig partit. La va agafar pel passonet amb molta pena, i se la va menjar. No li portaria al rei una figa amb mal estat. Quan va arribar a la ciutat, passant per un carrer rostret, un cavall, quasi la xafa contra la paret, el cistell va tornar a patir un sotrac, i una altra figa va quedar reventada. Ai, quin greu li sabia! Però també se la va menjar? I quan va arribar a Palau, els guàrdies del rei li barraven el pas. Van prendre el pobra home per un captaire, o fent-s'hi tot per un boig, perquè aquí se li podia acudir, portar un cistell amb una figa, a un rei que tenia de tot. Però l'avi protestava. Va ser el rei qui m'ho va demanar! M'espera! Els guàrdies no s'ho creien, però amb tot ho van anar a consultar el rei, que quasi se n'havia oblidat, però alguna cosa li va venir la memòria i sí, ah! Em sembla recordar que fa tres o quatre anys vaig veure un ancià al camp plantant una figuera, que em vaig aturar per l'envell. Ja me'n recordo, ja! Deixeu-lo entrar! I quan l'ancià va ser davant de l'emperador li va lliure el cistell amb una única figa. Què se li ofereix? Bon home, li va preguntar... Senyor rei, tal com vam quedar us veniu a oferir les meves primeres figues. De l'abra aquell que va veure que plantava. Jo he tingut la sort de ser viu. Quan ha donat les primeres figues, n'ha donades tres. I jo les portava totes tres. Però no, i m'han passat diversos accidents i dues, se m'han esclafat i no he tingut més remei que menjar-me-les. I aquí us porto la darrera. És la més dolça. El rei va agafar la figa, la va olorar, i va quedar gratament sorprès, perquè feia molt bona olor. I llavors li va dir, a veure, avi, ensenya'm com te la menges, la figa. L'avi es va quedar una mica parat, però ell va oveir, va agafar la figa pel pressonet, i se la va menjar. I jo el rei divertit i agraït per la senzillesa del vell, va menar que li omplissin el cistell de monedes d'or, i li donessin bons vestits per ell i per la seva dona. I li va dir, vas fent molt ben fet de plantar la figuera, tu tenies raó i no pas jo. Tant de bo, Déu et donin molts anys de vida, perquè puguis continuar plantant arbres i menjant-nos fruits. I això el rei li va dir ben sincerament. I l'anciava tornar a quedar seva, amb un somriu dels llavis, i semblant-li que somiava. I ja era punt d'entrar a casa, quan es va creuar amb el seu veí, el que li havia deixat el drap per tapar les figues. I el veí es va estrenyar de veure'l tan ben vestit. Corai, d'on véns amb aquestes robes? Véns segur que has anat a visitar una persona important? Vine a casa a prendre el té i ens ho expliques tot. I l'avi va acceptar la invitació i va entrar a casa del seu veí. Va deixar el cistit amb la taula, va treure el drap, el va tornar al veí... Moltes gràcies per haver-me deixat el drap, aquí el teniu, però ni el veí ni la seva esposa paraven atenció al drap. Estaven amb vedelits mirant les monedes d'or, que hi havia dins del cistell. I l'anciall llavors va explicar que el rei les havia donat per a creir-li les figues que el rei havia portat a dins del cistell. I quan el veí i la seva dona van quedar sols, esclar, les van posar a parlar, mira que són babaus, tants anys pensant en la manera de fer-nos rics i no se'ns havia acudit mai a la més senzilla. Sí, sí, sí, sí, sí, ara mateix ompliràs un cistell, li va dir la dona, i les duràs el rei i et buscaré el drap més bonic que tingui. I li dius que se les mengi, i després... li demanes que tombi el cistell de monedes d'or. I la me deia, sí, sí, i tant que sí, i tant que sí. Va, tu vés a buscar les figues que jo vaig preparar en el cistell. De tots els cistells que tenien a casa, la dona va triar el més gros, i el marit el va omplir de figues fins al de tot, fent muntanyeta, i no es podeu imaginar com va córrer aquell home que m'he de palau, pressa tenia. Quan hi va arribar, va demanar als guàrdies que el deixessin entrar, però ells s'hi van negar. I per què no em deixeu passar?, preguntava l'home, i va començar a enfadar-se, i va començar a cridar, el meu veí li heu deixat passar, el meu veí li heu deixat passar, i a mi per què no em deixeu passar? I just en aquell moment el rei, doncs va sortir el pati, i va sentir la discusió, i va escoltar això d'aquell rei, i per què em volies veure, li va preguntar, majestat, el meu veí us ha portat tres figues, i li heu pagat una bona quantitat de monedes d'ol. Jo també us duc unes figues excel·lents, oi que em mereixo una recompensa. Ah, va deia el rei, quan el teu veí m'ha donat les figues, me les ha regalades d'acord, i sense esperar res a canvi. Però no t'hi amo ni tu tampoc, i ja t'onaré el que et mereixes, ja. I aleshores el rei va ordinar els guàrdies que lliguéssim aquell home a la porta de Palau, que deixessin el sistema de figues a terra, i va afegint veu ben alta. Jordina, el que li abaixeu els pantalons, perquè li quedi ben a l'aire la cara del darrere, i feu punteria, i li escrafeu totes les figues que ha portat el cul. I així es va fer. I us asseguro que no en van fallar ni una. I quan es van acabar les figues, el rei el va deixar marxar. I la seva dona ja l'esperava a la porta, impacient, per veure les monedes d'or. I quan va veure el cistill buit, va dir molt de segura però que ha passat. On són les monedes d'or? Ai, estimada esposa, va respondre el marit. No saps quines idees més estúpides se'ns acudeixen. Com vols que m'havien de donar, or? A canvi, dones quantes figues. Doncs me les han tirades totes al cul, i encara heig de donar les gràcies. Les gràcies? Per què? Perquè el nostre veí va tenir la bona idea de plantar una figuera. Figure't? Figure't si se li hagués acudit de plantar un llimoní. O una figuera de moro. I van entre dintre i es van consulant. I compta contat, compta acabat. Aquest conte és valenciar. Ve't aquí una vegada. Escornolbou, un castell embruixat. És una forma part de les llegendes del baix camp. Ve't aquí que això va passar fa uns 200 anys en darrere. Quan aquí el camp de Tarragona, i en tot Catalunya hi va haver unes guerres molt importants, que van ser les guerres carlines. I es barallaven d'un poble contra d'un altre. I així va ser que per a causa d'aquesta guerra, el castell de Escornolbou, que és una muntanya que hi ha a prop de riu de Canya, és l'Argentera, una muntanya que per cert acaba amb punxa, per molt amb punxa, i hi havia un castell i hi havia una església. Llavors, a causa de la guerra, el castell i l'església van quedar completament destrossats. Però no només l'església, i el castell, sinó també, totes les terres del voltant. Tot el que van passar els anys, i la gent dels pobles del voltant no s'atrevien ni a pujar-hi. I doncs va passar, que va quedar tant, tant abandonat, que la gent es transifia com a por anar a Escornolbou. I veig aquí que després percorren la llegenda, que deia que a Escornolbou hi havia bruixes. I hi havia bruixes, perquè a la nit sabien uns focs, uns llums. A les runes del castell, des de baix del poble, hi havia aquells focs, aquells llums, i en quatre sentien un soroll, com si una massa de ferro piqués amb una barra de ferro, allà, com, com, com... És clar, la gent se van assustar, va dir-ho, i Escornolbou està embruixat. I a veure, de ningú s'atrevia, quasi bé, ni a passar pel voltant, perquè tothom tenia por que hi havia les bruixes, que hi havia les bruixes. Però veig aquí que després d'un temps, un home de Coll de Jou, que és un poble que està d'un altre muntanya, els de Coll de Jou són gent molt valenta. Va dir, això de les bruixes jo no me'n passo. Sabeu què? Farem una cosa. Agafarem uns quants homes, agafarem les escopetes, i se n'aniríem a Escornolbou a veure què passa. Bé, això van sortir de Coll de Jou davant de matí, i al migdia ja eren Escornolbou. Van anar d'al, estava tot enronat, l'església, i no hi havia ningú. A veure, a terra, com unes jasses de palla, i és bé que allà hi havia menjat, hi havia restes de menjar, i hi havia gent que hi visquessin. Llavors, vam buscar, i allà a l'altar, van descobrir unes màquines, unes màquines de ferro, i vam veure que eren màquines de fabricar monedes. I resulta que en aquell temps corrien unes monedes que endien sisos, monedes de sis, perquè cada moneda valia sis quartos. I resulta que allà, les monedes que feien, clar, només feien servir el caure, no? I llavors, clar, i guanyàvem molt. I llavors, quan es va descobrir això, la gent va baixar cap als pobles, a Coll de Jou, que no veieu que allà el cafè era fer moneda falsa, i no era cap mena de bruixa, ni res, i resulta que també van descobrir que a Reus també hi havia una altra fàbrica que feia moneda falsa, i veig aquí les bruixes, doncs no eren tals bruixes, sinó que eren uns estafadors. I, quanta quanta, quanta quanta. Veig aquí una vegada. Veig aquí un gat. Veig aquí un gos. Veig aquí un conte fos. Veig aquí un gos. Veig aquí un gat. Veig aquí un conte gavat. Estigues amb cumin. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. I don't know what I have to do to get you to notice me, too. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern la ràdio.