Vet Aquí Que... del 7/3/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suzeleges duze was rasche im stron. Die Gälze geber fuß und haben kein Schuhl. Der Schuster hat leder kein Leisten dazu. Drum kann er den Gänzlein auch machen ein... Also gibt sie half bar fuß. Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Els bons amics, aquesta nit ha nevat tota la nit i fa un fred. Un fred està tot glaçat per fora. El conillet, que està dins de casa seva. El conillet té molta gana, però no pot sortir. No pot sortir perquè està tot nevat. Obre la porta i fa un fred que fa que farí. No sap què fer. Però mira, com té tanta gana, surt a buscar menjar. Surt, per sobre de la neu, va remenant per allà a veure què troba per menjar. Finalment troba dues pastanagues grosses, precioses. Ja tinc menjar, agafa una pastanaga i es menja la pastanaga. Aquesta pastanada tan grossa, quan acaba de menjar la pastanaga, dius, tinc la panxa plena i estic tip. Doncs mira, què farem amb aquesta pastanaga? Mira, saps què? Penso que el meu amic, el caballet, deu estar tan bé dins de casa, mort de fred i mort de gana. Aniré a portar-li aquesta pastanaga. I el conillet, caminant, de pressa, arriba a casa del caballet. I el caballet truca la porta, pom, pom, pom, pom. Però no hi ha ningú, el caballet no hi és. Doncs mira, saps què? Li deixaré aquesta pastanaga aquí a la porta. I quan arribi, la veurà i podrà menjar. Doncs sí, així ens ho va fer. I el conillet se'n va anar de pressa, de pressa, de pressa, cap a casa seva. El caballet, el caballet brú, el caballet brú també havia sortit, perquè tenia gana, però estava tan fred, perquè hi estava tot tan gelat, tan gelat, que no trobava res. Vinc a remenar per la neu, per sota la neu. I, finalment, sabeu què va trobar? Va trobar un nap murat, gros, preciós. Oh, que contents que m'està! Oh, que bé! Aquest nap és el que més li agradava. Va agafar el nap i el caballet brú, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam. Va, i es menja aquest nap tan gros. Oh, que bé! Tinc la panxa plena i estic tip. I toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n torna cap a casa seva. Quan arriba a casa seva, allà a la porta, veu una pastanaga. Veu la pastanaga. Diu, oh, una pastanaga! Qui m'haurà deixat aquesta pastanaga? Ai, pensant, pensant. Ah, ja m'ho penso. Segur, segur, que me l'ha deixada el meu amic, el conillet gris. Ai, que gentil, aquest conillet, que bo! Va agafar el norolló per pensar. Però jo tinc la panxa plena i ja m'he menjat el nap. Doncs saps què faré? Pensant, pensant. Diu, mira, el meu amic, el bé, el bé grassonet, i amb la llana rissadeta, aquest deu estar a casa seva també. I deu tenir molta gana. Amb aquest fred no deu usar sortir. Doncs mira, saps què? Li portaré aquesta pastanaga. I toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n va cap a la casa del bé. Del bé grassonet, amb la llaneta rissadeta. I tu que la porta. Pom, pom, pom, pom, pom, pom. I res, no contesta ningú. Ai, el meu amic haurà sortit també a buscar menjar. Però mira, com jo ja n'estic tip, li deixaré aquí a la porta aquesta pastanaga tan preciosa, tan grossa. I hauràs que content es posarà quan arribi i la vegi. I si sí, el caballet se'n torna cap a casa seva, toc, toc, toc, toc, toc. Si sí, el bé grassonet, de la llaneta rissadeta, ha sortit de casa seva també a buscar menjar. I, remenant, remenant per la niu, i allà enterrada sota la niu, va trobar una coll verda, grossa. Ai, que content es va posar al veure aquesta coll. Va agafar la coll i folleta, folleta, es va menjar tota la coll. El bé grassonet, amb la llaneta rissadeta, ja tenia la panxa plena i content. I tic, tic, tic, tic, tic. Se'n va anar cap a casa seva, ja tipet. Llavors, quan arriba, què va veure a la porta d'aquesta seva? Va veure aquella pastanaga tan grossa. I va dir, oi, una pastanaga. Oi, però jo ja no tinc gana, perquè tinc la panxa plena. Qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant, va dir, ah, he vist les pitjades del meu amic, el caballet, el caballet brú. Segur que m'ha deixat de ell. Ai, que gentil, aquest caballet. Llavors va dir, però jo ja no tinc gana, saps què? L'hi portaré amb el meu amic, amb el meu amic, el cabirol. El cabirol que segur que deu estar amb agadetins de casa, amb mord de fred i mord de gana. I així, així, tic, tic, tic, tic. El bé, gressonet, amb allaneta, rissadeta, se'n va cap a la casa del cabirol. El cabirol va arribar allà, el cabirol no hi era. També va trucar a la porta, a la porta de la caseta, no va contestar ningú, i va pensar, doncs mira, quan arribi, trobarà aquesta pastaraga a la porta de casa seva. I va deixar, i tic, tic, tic, tic, i se'n va tornar cap a casa seva, el bé, gressonet, de la gana rissadeta. I sí, sí, el caballol havia sortit, havia sortit, saltant per aquell bosc, i, mireu, també tenia gana, i va trobar, finalment, unes herbetes, totes gebradetes, i uns brotets de pit. I va menjar, i amb la panxa planeta, se'n va anar cap a casa seva. Quan va arribar a casa seva, a la porta de casa, va trobar aquella pastaraga tan preciosa, i va dir-me que jo ja no tinc gana. Tinc la panxa plena. Ai, qui me l'haurà deixat aquesta pastaraga? Pensant, pensant, ah, mira, he vist un floquet, un floquet d'allana per aquí. Segur que el meu amic, el meu amic, el bé, gressonet, de la llaneta rissadeta, m'ha deixat aquesta pastaraga. Ai, que gentil, aquest bé, aquest més molt amic meu, que gentil. Però jo ja no tinc gana. Què faré, què faré? Doncs mira, saps què? Aquesta pastaraga li portaré, li portaré... Mira, el meu amic, el conillet gris, i sí, sí, saltant per allà, va arribar a casa del conillet gris, va obrir la porta, va trobar el conillet gris, el seu llitet, que estava allà al llitet dormint, li va deixar la pastaraga allà bordo del llit, i li va, i va, i li diu, mira, com jo no tenia gana, t'he portat aquesta pastaraga. Ai, el conillet, oi, que gentil. Però jo ja estic tip, que jo ja he menjat una pastaraga, i ve't aquí, que aquella pastaraga va passar del conillet, la va dur, amb el caballet, el caballet, va passar, va passar el bé, el bé, el cabirol, i el cabirol va tornar un altre cop al conillet. Ve't aquí els bons amics, els bons amics. Les tres belles filadores, compte popular. Ve't aquí, que una vegada, hi havia una filadora, que tota la seva vida s'havia dedicat a filar, a filar lli, i tenia una filla, que sempre havia pujat al seu costat, i ja estava en aquella edat, de poder-la ajudar. Però aquesta filla no li agradava gens això de filar, i sempre seva trobava excuses per no fer la seva feina. Ni en sabia, quan es posava a filar, el fill li sortia tan gruixut, en ple de nousos, molt malament. I la mare sempre li deia, ah, filla meva, què faràs tu la vida si no saps fer aquest ofici, si ningú et voldrà, si no et podràs casar? Què farem de tu? Un dia, la barall i el sermó de la mare es va fer tan gran, va durar tanta estona, que a filla, des del carrer, se sentien els crits d'aquella mare, per intentar que la seva filla s'agafés a la filadora i es posés a filar. Però justament en aquell moment, passava pel carrer la reina, i quan va sentir que ells eren de tall, que sortia d'aquella casa, va dir que passa aquí, i va volentrar, i quan va preguntar què passava, la mare, filadora, al veure la reina, va dir, no, majestà, no, no, no ens barallem, però jo estic molt amoïnada amb la meva filla, perquè mireu, li agrada tant filar, que ja no tinc més lli, que es passaria dia i nit filant, i això no pot ser. Oh, va dir la reina, la vostra filla li agrada tant filar. No em dieu, tinc el meu palau, tinc tant de lli, i a mi m'agraden tant, els teixits amb un fil ben filat, que em seria d'un gran servei, que me la dissessi uns quants dies. La mare esclar no es va atrevir, a dir la veritat, perquè pensa avui la reina, que farà de la meva filla. Doncs on li va tocar el remei, d'acceptar la proposta de la reina, que va ser que la noia n'és tres dies, a casa del rei, a filar. La noia va marxar de casa, amb un cor tan petit, i pensant com em surto d'aquesta, i la mare també patia molt, perquè no sabia pas la seva filla, com se'n sortiria d'aquella feta. Vet aquí, que sí, sí, quan van arribar al palau, la reina de seguida la va portar, en un lloc on hi havia tres cambres, drenes fins al sostre d'allí, i una filadora gran, maca, nova, perfecta. I va dir bé, noia, doncs ha passat, comença a filar, que sí, ets capaç, de filar aquestes tres cambres d'allí. En aquests tres dies, mira, et prometo que et casaràs amb el meu fill. La noia es va quedar ben parada, perquè va pensar, i si no faig, què passarà? La reina m'ha marxat, i la noia va entrar amb una d'aquelles cambres, però només va ser trobar-se sola, que mireu, va arrencar a plorar, plora que ploraràs, perquè no sabia pas com passar, tot com podria passar aquell tràngul, perquè ella no sabia de filar, i quan ho feia fer molt malament, i no li agradava, ve l'hora que plora es va passar un dia, el primer dia, el segon, i quan va passar el segon dia, va arribar la reina, i va veient que hi havia tot allò, sense que no es havia tocat ni un bride de fil, va dir que em pot ser això, què ha passat? Ai, va dir la noia, sabeu què passa, que em troba estranya, el menyor de la meva mare, no puc, no puc agafar la filosa. Ah, va dir la reina als espaviles, que només queda un dia, eh? I mira, sense dir-la més, va agafar i va tancar la porta. La noia no sabia què fer, i estava tan desesperada que es va posar a guaitar per la finestra, i, a cap d'una mica de guaitar per la finestra, va veure que pel carrer passaven tres dones, unes dones una mica estranyes. Mira, una tenia un peu ampla, molt ampla, l'altra tenia el llavi de baix, tot tombat, torçat, gros, i la tercera, la mà, el dit petit de la mà, el tenia pla com un plat. Ai, va dir, qui sou? I elles li van dir, som tres belles filadores. Ah, va dir la nena, potser em podria ajudar, i les tres belles filadores li van preguntar, què li passava? Ell li va explicar el seu problema i va dir, ah, tranquil·la, si vols nosaltres pugem, i t'ofilem tot amb no res en un dia. Però, t'empogem una condició, si és veritat que l'etreina t'apromés, que et quedaràs amb el fill del rei, ens has de convidar al casament. Ai, sí, sí, sí, sí, va dir la nena, estava molt desesperada, i, amb aquest acord, les tres belles filadores van pujar per una porta, secreta el palau i d'allà les habitacions. I escuteu si sí, muntres i no res. Una va començar amb aquell peu templar, mireu, a final la roda de la filadora, l'altra agafava el fil que en sortia i el passava una mica de saliva amb el llavi, que tenia torçant, i la tercera, amb el seu dit grob, el anava torçant, torçant, de manera que, en un dia, van tenir els treves, càmbres ben fetes i, a més a més, el resultat era un fill, tan fi, tan fi, que no se n'havia vist mai. Quan van acabar la feina, van marxar. A l'acabat del tercer dia, cap al vespre, va arribar la reina, i quan es va trobar, amb aquells diverses habitacions buides d'allí i plenes de troques de fil, un fill tan fi, vinc a fer-li petons a la nena, diu ara sí que tu et casaràs amb el meu fill, ho començo a preparar tot, i aquells dies, mentre feia la preparació, la nena va conèixer el príncep, i mireu, es van agradar molt, tant que, si sí, el príncep es volia casar amb ella, va arribar el dia de les noces, i veig aquí que ella va dir bé, jo tinc un compromís, tinc tres cosines, que jo les he de convidar, perquè me les estimo molt, i les vull convidar aquí. Ai, com se diuen! Diu, mira, un es diu peu, peu pla, l'altre es diu d'àvit alçat, i la tercera es diu dit amra, ah, molt bé, va dir el rei, i el príncep cap al problema que vinguin, i van aparèixer aquelles tres dones, malbostides, esparracades, però ningú va dir res, era la família de la reina, de la princesa, o la que seria la princesa, i van fer el convit, i mentre dinaven, el príncep li va dir amb la noia, escolta'm, aquestes tres parentes teves, per què una té el peu tan pla? Oh, dius que s'ha guanyat la vida, fent anar al pedal de la filadora. Ah, i l'altra, per què té la vida baix tan torçat? Oh, perquè s'ha guanyat la vida, llapant amb la seva saliva el fil, que surt de la filadora. I la tercera, per què té aquell dit tan ampla, tan ampla? Oh, perquè amb aquell dit s'ha guanyat la vida, torçant el fil. I aquestes són filadores, oi? Sí, sí, sí, va dir la noia. Ah, doncs mira, d'ara endavant, ets tan bonica i t'estimo tant, que vull que mai més a la vida tornis a tocar un brir d'allí. Ni te veigis mai que filadora, perquè no vull pas que tu te'n transformis amb els anys, amb unes belles tan lletges com aquestes. I així va ser, com la nena, la futura princesa, mai més va veure una filadora, ni li va tocar tocar un brir de fi. I compta comptar, compta acabar. Ve't aquí una vegada. Tres princeses de Mira, Mira, no em toquis. I ves per on, que fa molt i molt de temps, que hi havia un rei que tenia tres filles, que tot i ser molt boniques, encara eren més fines i delicades que boniques. Un dia el rei va anar a passejar pel jardí, amb la filla més gran. Era un jardí immense ple de rosers florits, que anaven davant de banda del camí formant un arc per on acostumaven a passar la real família. I mentre passejaven, xiu, va, i cau un pètal de rosa al cap de la filla del rei. Ai, va exclamar, i amb aquell aire va caure terra tan llarga com era. Semblava morta. Va encorre tots a donar-li sucors. Li van trobar un tren llargíssim al cap, que li havia fet el pètal de rosa en tocar la seva real closca. Li van envenar al cap, i entre tots la posant en el llit va tardar molts dies a guarir-se, però us ho dic de debò. Ja no va tornar a ser la que era. Reina Santa exclamava al rei en tenir-me una demacada d'on ha sortit aquesta filla meva tan fleuma, si sembla feta de pasta de full. Al cap d'un parell de dies, la filla segona es va allabar amb molt mal d'esquena. No tenia consol, només es podia caquejar. La dama que l'ajudava li va mirar per tot el cos, i li va trobar una infló, una infló que no se'n pot dir infló. Era un bon botorut. Què ha passat? Quina haurà estat la causa, deia la dama. La princesa no ho sabia, només sabia que li feia molt de mal l'esquena i no parava de caixar-se. Les dames van mirar i remirar pel llit per si trobaven alguna pedreta, algun briderba, res. Després de molt buscar, van trobar una petitíssima arruga en el llançol, precisament on la princesa i posava la seva reia a l'esquena. D'allà li venia la infló. Van fer venir els metges, i aquella pobra noia va tenir infló per dies. Malgrat els cataplasmes i pagats, ja no va tornar a ser la que era. Reina santa exclamava el rei. Ja en tenim dues demacades. Ens aniria millor que aquestes filles nostres no fossin tan fines. Només ens en queda una de bona. L'hem de casar, si no, que se'n farà de la nostra corona. El bon rei pensa que pensa per esvellar què havia de fer, per lliurar la petita de qualsevol imprevist. I no se li va acudir res més per construir una vitrina de vidre amb 7 panys. I ordenar que hi posessin la filla petita a fer que estigués protegida de qualsevol mal. I la filla petita ja s'estava. Però un dia va passar una papalloneta de mil colors. Si va a ficar pel furadet del pany i amb l'aire de les ales, i tant que sí, la princesa es va acustipar. Va replagar un costipat com mai ningú l'havia tingut, va dir al mitjà, que va predir que la recuperació seria llarga. I així va ser. El rei i la reina s'estiraven els cabells. Es donaven cops de cap a la paret, fins i tot amb la corona posada. I van quedar ben turbats per tenir aquelles 3 filles tan boniques i tan blagues. Tot plegat per ser massa fines. Quina de les 3 ho era més? A veure qui ho endevina. I, compta comptat, ja s'ha acabat que tot això és mentida, és ben veritat. Vete aquí una vegada. Tot això que us he explicat, ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida. I si ha passat és veritat i val més creure-ho que anar a veure-ho. La ràdio d'Esperna, la ràdio de Sant Just durant la vuit puntut. Sant Just, un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just amb Sergi Pón. Comencem una nova entrevista de Sant Just, avui amb la nostra convidada, que és la Maria Lluísa Murató Agostí. Hola, Maria Lluísa, com estem? La Maria Lluísa Murató va néixer a l'Aixample. La família materna era de Barcelona. La família de Sant Just, la família de Sant Just, la família de Sant Just.